ELS MÒBILS CONTROLATS.
Aquells que utilitzem habitualment el telèfon mòbil ...
O sigui, pràcticament tota la població, grans i petits, estem passant per uns moments d’ incertesa.
I aquells que parlem habitualment amb periodistes pel nostre mòbil, tenim la sensació d’estar vigilats.
I aquells que darrerament hem tingut algun contacte amb temes jurídics, amb temes polítics, o amb temes que surten reflectits a la premsa, sentim fins i tot recel a l’ hora de parlar pel telèfon.
Personalment, no havia sentit gairebé mai el comentari :
“... Per telèfon, no, ja ho parlarem després ...”, o, “ ... això no t’ho puc explicar per telèfon ... ”.
Si havia sentit en canvi, moltes vegades el següent comentari :
“ ...¿ Pots parlar ?...” .
O bé :
“... En aquests moments no puc parlar ... ”.
Però, aquests comentaris sempre eren deguts a un altre tipus de control .
Control ..., principalment de feina.
Que les trucades a la feina estiguin controlades, es pràctica habitual i totalment legal. I moltes vegades fins i tot han servit per posar a algú a l’atur.
Bé, a l’ atur no ... , que no en tenim ..., diguem, al carrer.
Però que es controli un telèfon mòbil particular, de gent que no es sospitosa de res, i que parla habitualment amb gent que tampoc es sospitosa de res.
Dóna molt a pensar ...
La culpa però,
Al final, serà dels periodistes, per posar en els seus articles, la frase tant habitual :
“ ...De fonts properes a ... ”.
Es que ..., ! periodistes ... !, esteu donant la pista ...!.
La policia buscarà doncs les fonts properes ...
¿ No us sembla lògic ?.
I no tot queda en el control telefònic.
Tots aquells que no es troben en cap de les situacions abans esmentades, tampoc estant tranquils.
Ara, estant obligats fins al proper mes de Març (o més...), a memoritzar de nou els números de telèfon dels seus amics, familiars, coneguts, companys ..., ja que, degut als canvis que s’estan realitzant a l’ STA, no apareix l’indicatiu internacional i el nostre mòbil no reconeix la trucada.
No ens pot dir per tant, qui es troba a l’altra banda del telèfon, i hem d’agafar totes les trucades.
Ens havien acostumat a gravar els nostres contactes amb l’indicatiu internacional, que tant be ens anava quant ens trobàvem a l’estranger.
Ens havien acostumat malament ...
Però, es clar, com es tracta d’un servei gratuït, no ens podem queixar.
Si volem saber qui ens truca, hauríem de treure el prefix, per després torna’l a posar. O aprendre de nou, tots els números.
La tecnologia ens ha fet una mala passada ...
Bé, a tots no, el meu mòbil, misteriosament ???.
Sí ...., identifica la trucada. Encara que els tinc tots gravats amb el prefix internacional.
Serà que tinc un “supermòbil” ?.
O pensant mes enllà, no serà que, per alguna d’aquestes casualitats :
¿ TINC EL MÒBIL INTERVINGUT ?.
Evidentment, és pensar massa (broma fàcil ...), però no deixa de ser curiós, tant curiós que fins i tot a l’ STA, s’estranyen.
Si existeix mes gent, a qui li passa el mateix que a mi, em quedaré mes tranquil.
Sigui el que sigui, continuaré sense aprendre de memòria els números de telèfon, i sabent en tot moment, si la persona que hem truca està a l’agenda o no, i si, tinc interès, o no, en despenjar o refusar la trucada.
Definitivament,
Sóc un privilegiat ..., per uns dies ...
Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.
dimarts, de febrer 27, 2007
dimarts, de febrer 20, 2007
SENTO CURIOSITAT 15
LA PELL FINA.
El nostre Govern es va equivocar de nou cursant la demanda a la Fiscalia General per l’article del butlletí “PaperS” del partit Socialdemòcrata.
¿ O potser va ser un intent de desviar l’atenció. ?
En l’article en qüestió mes que criticar el Govern, es critica una família per utilitzar al mateix Govern en benefici propi.
¿ No hauria de ser doncs la família la que tenia d’interposar la demanda, si el comentari l’afectava ?.
Es clar que aleshores les minutes dels advocats les hauria de pagar la família, i ara les pagarà el Govern, les pagarem tots nosaltres.
¿ No es aquest un clar exemple que certifica el comentari de l’article referit en el butlletí ?.
Sento curiositat en saber:
¿ Perquè el nostre Govern te la pell tan fina ?.
Fins al punt que aquests comentaris l’afectin tant, arribant a l’extrem d’interposar demandes.
¿ No serà que amb això s’intenta desviar l’atenció ?.
Els escàndols en el nostre país caduquen massa ràpid i només queda la darrera “notícia”.
Que se n’ha fet de l’escàndol de l’edifici Albatros, de l’aberració mediambiental al Pont de la Margineda, dels nyaps del carril bus, dels nomenaments d’assessors i directors a dit, dels prestanoms “legalitzats” amb contractes privats, de les despeses innecessàries amb informes innecessaris, de les concessions a dit, del sobrecost del túnel, de la depuradora que no ha depurat mai, etc.
I no vull entrar encara a debatre el darrer escàndol dels controls telefònics, que segurament caducarà també ben aviat.
Tot ha quedat en res, i ara només importa una crítica que ha ferit la sensibilitat dels nostres Governants.
Tota la resta, ja no té importància, i l’abandó o expulsió dels Consellers Socialdemòcrates de la Sala de Consell, també quedarà en no res.
Sento curiositat en saber:
Els “opinadors”, que no som periodistes, correm perill si critiquem ?.
Ja d’entrada, m’ atreviria a contestar que si. Però entraria a parlar d’un altre tema, del que encara no en vull dir res.
Al final tindrem que fer tots com la televisió Andorrana : Lloar a l’amo i senyor.
O dedicar-nos a explicar acudits, per distreure. O dedicar-nos a explicar lo be que ho fan els Ministres, per informar. O publicar “sudokus”, per entretenir. O enganxar manuals dels impostos per educar.
O senzillament, no escriure mes, no fos cas que s’arrugués la pell d’algun governant i ens posés una demanda per “criticons” i pesats.
Desgraciadament per alguns, deixar d’escriure, crec que molts no ho farem, mentre tinguem lectors.
Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.
El nostre Govern es va equivocar de nou cursant la demanda a la Fiscalia General per l’article del butlletí “PaperS” del partit Socialdemòcrata.
¿ O potser va ser un intent de desviar l’atenció. ?
En l’article en qüestió mes que criticar el Govern, es critica una família per utilitzar al mateix Govern en benefici propi.
¿ No hauria de ser doncs la família la que tenia d’interposar la demanda, si el comentari l’afectava ?.
Es clar que aleshores les minutes dels advocats les hauria de pagar la família, i ara les pagarà el Govern, les pagarem tots nosaltres.
¿ No es aquest un clar exemple que certifica el comentari de l’article referit en el butlletí ?.
Sento curiositat en saber:
¿ Perquè el nostre Govern te la pell tan fina ?.
Fins al punt que aquests comentaris l’afectin tant, arribant a l’extrem d’interposar demandes.
¿ No serà que amb això s’intenta desviar l’atenció ?.
Els escàndols en el nostre país caduquen massa ràpid i només queda la darrera “notícia”.
Que se n’ha fet de l’escàndol de l’edifici Albatros, de l’aberració mediambiental al Pont de la Margineda, dels nyaps del carril bus, dels nomenaments d’assessors i directors a dit, dels prestanoms “legalitzats” amb contractes privats, de les despeses innecessàries amb informes innecessaris, de les concessions a dit, del sobrecost del túnel, de la depuradora que no ha depurat mai, etc.
I no vull entrar encara a debatre el darrer escàndol dels controls telefònics, que segurament caducarà també ben aviat.
Tot ha quedat en res, i ara només importa una crítica que ha ferit la sensibilitat dels nostres Governants.
Tota la resta, ja no té importància, i l’abandó o expulsió dels Consellers Socialdemòcrates de la Sala de Consell, també quedarà en no res.
Sento curiositat en saber:
Els “opinadors”, que no som periodistes, correm perill si critiquem ?.
Ja d’entrada, m’ atreviria a contestar que si. Però entraria a parlar d’un altre tema, del que encara no en vull dir res.
Al final tindrem que fer tots com la televisió Andorrana : Lloar a l’amo i senyor.
O dedicar-nos a explicar acudits, per distreure. O dedicar-nos a explicar lo be que ho fan els Ministres, per informar. O publicar “sudokus”, per entretenir. O enganxar manuals dels impostos per educar.
O senzillament, no escriure mes, no fos cas que s’arrugués la pell d’algun governant i ens posés una demanda per “criticons” i pesats.
Desgraciadament per alguns, deixar d’escriure, crec que molts no ho farem, mentre tinguem lectors.
Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.
dimarts, de febrer 13, 2007
SENTO CURIOSITAT 14
REGISTRE DE PROFESSIONALS.
Ha arribat el gran dia, tant esperat pel nostre Govern, el dia de començar a recollir diners. (I no tant sols pel Govern, com veurem ...).
Fins al 31 de Març, és el plac que tenim tots per pagar els impostos indirectes, corresponents a l’exercici 2.006. (ISI i IPI, l’IMI i l’IAC ja l’han cobrat).
Aquells que han declarat les variables i l’inici d’activitats i han recollit el NRT, com ja han donat el numero de compte, ja els hi seran carregats directament. Els que no ho han fet, aniran directament a l’infern.
Els que tinguin la variable “ingressos”, han de fer ara la declaració corresponent (declarar els ingressos de l’any 2006). I encara que no s’han de “demostrar”, no val a fer trampes (també està castigat amb l’infern).
Els que varen optar per el sistema de determinació directa de la quota de liquidació han de presentar un estat de conciliació de les partides que determinen dita quota (factures emeses/rebudes).
En el darrer dels casos (determinació directa), les petites empreses (facturació inferior a 300.000 euros), no hauran de fer cap informe per part d’un professional independent. Tampoc si val enganyar. (mateixa pena).
Les grans empreses (2 de 3 requisits : facturació superior a 6 milions / actius superiors a 3,6 milions / més de 25 assalariats), hauran de presentar un informe d’auditoria per un professional inscrit en el Registre de professionals ...
Les empreses que superen els 300.000 euros (i no formen part de les grans ...), hauran de presentar un informe de conciliació (Ingressos/factures emeses), realitzat per un professional inscrit al mateix Registre.
Fins aquí, espero que ho hagin entès perfectament.
Aquest Registre de professionals, es el “xiringuito” del que ja en he parlat moltes vegades, que el nostre Govern, amb estreta col·laboració del Ministeri de Finances (i altres), ha “muntat”.
Les empreses que hagin de passar per dit “xiringuito” (que es el mateix que passar pel tub), es veuran obligades a pagar el que els hi vingui en gana al cercle reduït i seleccionat a dit de components del mateix (xiringuito).
Així es consuma una de les “claus” dels impostos indirectes : Enriquir un grup molt concret que s’ha format amb un reglament fet a mida, un reglament confús, poc aclaridor ... Un reglament que demana unes titulacions estranyes, unes titulacions que no estant degudament especificades ... Unes titulacions que el Ministeri d’Ensenyament Superior selecciona a ull (i a dit), una per una, i denega sense explicar-ne els motius, ni donar-ne els detalls, ni quins eren els requisits necessaris ..., i evidentment denega la inscripció a qui no els interessa.
Aquesta segona part del meu escrit, espero que també l’hagin entès perfectament.
Sento curiositat per saber :
Tot aquest “muntatge”, es legal ?.
Com es fa per reconèixer o convalidar títols i diplomes a dit ?.
Qui hi ha amagat (o no) al darrera de tot aquest “tinglado” ?.
Que ens falta encara per descobrir ?.
Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.
Ha arribat el gran dia, tant esperat pel nostre Govern, el dia de començar a recollir diners. (I no tant sols pel Govern, com veurem ...).
Fins al 31 de Març, és el plac que tenim tots per pagar els impostos indirectes, corresponents a l’exercici 2.006. (ISI i IPI, l’IMI i l’IAC ja l’han cobrat).
Aquells que han declarat les variables i l’inici d’activitats i han recollit el NRT, com ja han donat el numero de compte, ja els hi seran carregats directament. Els que no ho han fet, aniran directament a l’infern.
Els que tinguin la variable “ingressos”, han de fer ara la declaració corresponent (declarar els ingressos de l’any 2006). I encara que no s’han de “demostrar”, no val a fer trampes (també està castigat amb l’infern).
Els que varen optar per el sistema de determinació directa de la quota de liquidació han de presentar un estat de conciliació de les partides que determinen dita quota (factures emeses/rebudes).
En el darrer dels casos (determinació directa), les petites empreses (facturació inferior a 300.000 euros), no hauran de fer cap informe per part d’un professional independent. Tampoc si val enganyar. (mateixa pena).
Les grans empreses (2 de 3 requisits : facturació superior a 6 milions / actius superiors a 3,6 milions / més de 25 assalariats), hauran de presentar un informe d’auditoria per un professional inscrit en el Registre de professionals ...
Les empreses que superen els 300.000 euros (i no formen part de les grans ...), hauran de presentar un informe de conciliació (Ingressos/factures emeses), realitzat per un professional inscrit al mateix Registre.
Fins aquí, espero que ho hagin entès perfectament.
Aquest Registre de professionals, es el “xiringuito” del que ja en he parlat moltes vegades, que el nostre Govern, amb estreta col·laboració del Ministeri de Finances (i altres), ha “muntat”.
Les empreses que hagin de passar per dit “xiringuito” (que es el mateix que passar pel tub), es veuran obligades a pagar el que els hi vingui en gana al cercle reduït i seleccionat a dit de components del mateix (xiringuito).
Així es consuma una de les “claus” dels impostos indirectes : Enriquir un grup molt concret que s’ha format amb un reglament fet a mida, un reglament confús, poc aclaridor ... Un reglament que demana unes titulacions estranyes, unes titulacions que no estant degudament especificades ... Unes titulacions que el Ministeri d’Ensenyament Superior selecciona a ull (i a dit), una per una, i denega sense explicar-ne els motius, ni donar-ne els detalls, ni quins eren els requisits necessaris ..., i evidentment denega la inscripció a qui no els interessa.
Aquesta segona part del meu escrit, espero que també l’hagin entès perfectament.
Sento curiositat per saber :
Tot aquest “muntatge”, es legal ?.
Com es fa per reconèixer o convalidar títols i diplomes a dit ?.
Qui hi ha amagat (o no) al darrera de tot aquest “tinglado” ?.
Que ens falta encara per descobrir ?.
Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.
dimarts, de febrer 06, 2007
SENTO CURIOSITAT 13
LA DEPURADORA.
Posem per cas que jo encarrego una feina a un lampista a casa meva:
Li demano que instal·li un filtre a l’entrada general de l’aigua de tota la casa.
L’entrada d’aigua te un diàmetre “x”, un cabal “x” i una pressió “x”. El meu lampista no realitza cap estudi, o el fa malament, i m’instal·la un filtre d’ aigua que no pot ni amb la meitat del cabal d’entrada.
Des de el primer dia jo se que aquesta instal·lació no funciona, però no dic res, pago la factura i callo.
La meva família es passa tres anys dient-me que el filtre no funciona, i jo ni cas. El meu tècnic de manteniment, al que envio contínuament a revisar el filtre, em diu que aquest no pot amb el cabal d’aigua, que no serveix per res, i jo ni cas. Els meus veïns es queixen, perquè no he solucionat el problema que també els afecta, doncs l’aigua també va a casa seva, i jo ni cas.
Al cap de tres anys, considero que el problema s’ha de solucionar i demano diners als veïns per canviar el filtre d’entrada per un altre adient al cabal necessari, doncs considero que la reforma es urgent i bona per tota la casa.
Els meus veïns, m’ engeguen a “pastar fang”, i jo no ho entenc.
Em diuen també, que no volen ni sentir-ne parlar del tema en qüestió, i jo no ho entenc. Ans al contrari, els faig fora de casa.
Qui te la raó, els meus veïns, o jo ?.
No els sona d’alguna cosa el tema que he referit.
Sento curiositat per saber:
Perquè no s’ha solucionat abans un problema que fa 3 o 4 anys que dura ?. Perquè ara la solució costa el triple del que va costar inicialment ?.
Perquè ningú en assumeix les responsabilitats ?.
Perquè, en definitiva, quant les coses es fan malament, ningú es preocupa per solucionar-ho i quant els veïns (no de la casa, sinó els països veïns), ens estiren de les orelles, aleshores, a corre-cuita hem d’arreglar els problemes al preu que sigui ?.
Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.
Posem per cas que jo encarrego una feina a un lampista a casa meva:
Li demano que instal·li un filtre a l’entrada general de l’aigua de tota la casa.
L’entrada d’aigua te un diàmetre “x”, un cabal “x” i una pressió “x”. El meu lampista no realitza cap estudi, o el fa malament, i m’instal·la un filtre d’ aigua que no pot ni amb la meitat del cabal d’entrada.
Des de el primer dia jo se que aquesta instal·lació no funciona, però no dic res, pago la factura i callo.
La meva família es passa tres anys dient-me que el filtre no funciona, i jo ni cas. El meu tècnic de manteniment, al que envio contínuament a revisar el filtre, em diu que aquest no pot amb el cabal d’aigua, que no serveix per res, i jo ni cas. Els meus veïns es queixen, perquè no he solucionat el problema que també els afecta, doncs l’aigua també va a casa seva, i jo ni cas.
Al cap de tres anys, considero que el problema s’ha de solucionar i demano diners als veïns per canviar el filtre d’entrada per un altre adient al cabal necessari, doncs considero que la reforma es urgent i bona per tota la casa.
Els meus veïns, m’ engeguen a “pastar fang”, i jo no ho entenc.
Em diuen també, que no volen ni sentir-ne parlar del tema en qüestió, i jo no ho entenc. Ans al contrari, els faig fora de casa.
Qui te la raó, els meus veïns, o jo ?.
No els sona d’alguna cosa el tema que he referit.
Sento curiositat per saber:
Perquè no s’ha solucionat abans un problema que fa 3 o 4 anys que dura ?. Perquè ara la solució costa el triple del que va costar inicialment ?.
Perquè ningú en assumeix les responsabilitats ?.
Perquè, en definitiva, quant les coses es fan malament, ningú es preocupa per solucionar-ho i quant els veïns (no de la casa, sinó els països veïns), ens estiren de les orelles, aleshores, a corre-cuita hem d’arreglar els problemes al preu que sigui ?.
Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
