dimarts, de febrer 20, 2007

SENTO CURIOSITAT 15

LA PELL FINA.

El nostre Govern es va equivocar de nou cursant la demanda a la Fiscalia General per l’article del butlletí “PaperS” del partit Socialdemòcrata.
¿ O potser va ser un intent de desviar l’atenció. ?

En l’article en qüestió mes que criticar el Govern, es critica una família per utilitzar al mateix Govern en benefici propi.
¿ No hauria de ser doncs la família la que tenia d’interposar la demanda, si el comentari l’afectava ?.
Es clar que aleshores les minutes dels advocats les hauria de pagar la família, i ara les pagarà el Govern, les pagarem tots nosaltres.
¿ No es aquest un clar exemple que certifica el comentari de l’article referit en el butlletí ?.

Sento curiositat en saber:

¿ Perquè el nostre Govern te la pell tan fina ?.
Fins al punt que aquests comentaris l’afectin tant, arribant a l’extrem d’interposar demandes.
¿ No serà que amb això s’intenta desviar l’atenció ?.

Els escàndols en el nostre país caduquen massa ràpid i només queda la darrera “notícia”.
Que se n’ha fet de l’escàndol de l’edifici Albatros, de l’aberració mediambiental al Pont de la Margineda, dels nyaps del carril bus, dels nomenaments d’assessors i directors a dit, dels prestanoms “legalitzats” amb contractes privats, de les despeses innecessàries amb informes innecessaris, de les concessions a dit, del sobrecost del túnel, de la depuradora que no ha depurat mai, etc.
I no vull entrar encara a debatre el darrer escàndol dels controls telefònics, que segurament caducarà també ben aviat.

Tot ha quedat en res, i ara només importa una crítica que ha ferit la sensibilitat dels nostres Governants.
Tota la resta, ja no té importància, i l’abandó o expulsió dels Consellers Socialdemòcrates de la Sala de Consell, també quedarà en no res.

Sento curiositat en saber:

Els “opinadors”, que no som periodistes, correm perill si critiquem ?.
Ja d’entrada, m’ atreviria a contestar que si. Però entraria a parlar d’un altre tema, del que encara no en vull dir res.
Al final tindrem que fer tots com la televisió Andorrana : Lloar a l’amo i senyor.
O dedicar-nos a explicar acudits, per distreure. O dedicar-nos a explicar lo be que ho fan els Ministres, per informar. O publicar “sudokus”, per entretenir. O enganxar manuals dels impostos per educar.

O senzillament, no escriure mes, no fos cas que s’arrugués la pell d’algun governant i ens posés una demanda per “criticons” i pesats.

Desgraciadament per alguns, deixar d’escriure, crec que molts no ho farem, mentre tinguem lectors.

Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.

1 comentari:

uno mas entre tantos ha dit...

Ya les gustaria a muchos dejar de hipocresia y hablar claro como tu
Un saludo y sigue "Torrant-Collons"