DIARI D'ANDORRA - DIPÒSIT DE COMPTES

CONTINUEN LES BARREJES DEL SR. NOMEN. Interpretar les lleis a la seva manera, obviant part dels articles o prenent en consideració la Llei de Comptabilitat obviant la de Societats fa que el Sr. Nomen confongui al “personal” (no sé amb quina intenció). En la seva tribuna, en aquest mateix diari del dia 27 d’abril ens diu que la seva societat no té l’obligació de dipositar els comptes de l’exercici 2.010, així com moltes altres societats, perquè no ha facturat més de 100.000 euros. Llei 30/2007, del 20 de desembre de la comptabilitat dels empresaris. “Disposició addicional : Tots els empresaris estan obligats a dipositar els seus comptes anuals en el Registre de Dipòsit de Comptes de conformitat amb el que disposi el Reglament aprovat pel Govern. (A) Els empresaris que tenen la forma de societat anònima o societat de responsabilitat limitada es regiran per la seva legislació especial. (B) Els empresaris que tinguin una xifra anual de negoci inferior a 100.000 euros queden exclosos d’aquesta obligació.” Potser el “redactat” no és el millor que es podia fer de la llei o l’ordre de la redacció no sigui l’adequat (si col·loquem la frase A després de la frase B estaria tot més clar), però la disposició deixa molt ben entès que les societats tenen la seva pròpia legislació. (Aquesta Llei va entrar en vigor l’1 de gener 2.009.) Llei 8/2010, del 22 d’abril, de modificació de la Llei 30/2007, del 20 de desembre, de la comptabilitat dels empresaris. “Article 2. Es modifica el redactat de la disposició addicional de la Llei 30/2007, del 20 de desembre, de la comptabilitat dels empresaris, de la manera següent: “Tots els empresaris estan obligats a dipositar els comptes anuals al Registre de Dipòsit de Comptes, del Registre de Societats, de conformitat amb el que disposa el Reglament aprovat pel Govern. Els empresaris que tenen la forma de societat anònima o de societat de responsabilitat limitada es regiran per la seva legislació especial. Els empresaris que tinguin una xifra anual de negoci inferior a 100.000 euros queden exclosos d’aquesta obligació.” Potser tampoc el redactat és massa correcte, però segueix deixant molt clar la legislació especial de les societats. De fet, tant sols afegeix un “Registre”. A banda d’afegir el règim sancionador, les sancions accessòries, el règim simplificat a 250.000 euros... Però deixant clara constància que no dipositar els comptes és una falta greu. Llei 26/2011, del 29 de desembre, de modificació de la Llei 30/2007, del 20 de desembre, de la comptabilitat dels empresaris, modificada per la Llei 8/2010, del 22 d’abril. “Disposició addicional : Tots els empresaris estan obligats a dipositar els seus comptes anuals en el Registre de Dipòsit de Comptes, del Registre de Societats, de conformitat amb el que disposa el reglament aprovat pel Govern. Els empresaris que tenen la forma de societat anònima o de societat de responsabilitat limitada es regeixen per la seva legislació específica. Els empresaris, diferents de les societats anònimes o de responsabilitat limitada, que tinguin una xifra anual d’ingressos totals inferior a 150.000 euros, han de presentar un document de declaració justificatiu sobre la seva xifra anual total d’ingressos i queden exclosos de l’obligació de dipositar els comptes”. Aquí certament el redactat ja és més clar, però en tots els casos queda molt detallat que les societats es regiran per la seva legislació específica i això no podem obviar-ho, tal i com fa el Sr. Nomen, portant a engany i a confusió a molts “empresaris” (com ell els anomena). Canviant de lleis... Llei 20/2007, del 18 d’octubre, de societats anònimes i de responsabilitat limitada. “Article 74. Dipòsit de comptes. 1. Les certificacions de l’acord que aprova els comptes anuals i de l’acord relatiu a l’aplicació del resultat juntament amb un exemplar dels comptes anuals i de l’informe d’auditoria si s’escau, s’han de presentar per al seu dipòsit al Registre de Societats en el termini màxim d’un mes, comptador des de la data d’adopció dels acords.” L’entrada en vigor d’aquesta Llei era l’endemà de la seva publicació al Bopa i aquesta data va ser el 21/11/2007. Decret del 20-02-2008 d’aprovació del reglament del registre de Societats Mercantils. “Article 41. Obligació. Estan obligades a dipositar els comptes anuals al Registre de Societats Mercantils, totes les societats anònimes i de responsabilitat limitada, i, en els termes dels apartats 5 i 6 de l’article 5 de la llei 20/2007, del 18 d’octubre, de societats anònimes i de responsabilitat limitada, les societats estrangeres que hagin obert una sucursal al Principat.” Resumint... Sàpiga doncs el Sr. Nomen que abans de l’entrada en vigor de la Llei de Comptabilitat totes les societats ja tenien l’obligació de dipositar els seus comptes. Sàpiga també que presentar una declaració de fi d’activitat exhibeix del pagament de l’ISI, no del pagament de la Taxa d’Activitat econòmica ni del dipòsit de comptes (encara que sigui amb uns ingressos de 0 euros). Fins i tot ha de dipositar els comptes per donar de baixa la societat, aleshores si que quedarà ja definitivament exempt del dipòsit. No es tracta doncs com afirma el Sr. Nomen de que els empresaris que estan en la llista, publicada al Bopa, de societats que no han dipositat els comptes de l’exercici 2010, per no haver facturat més de 100.000 euros, segueixin el “corrent” a Govern i presentin un model simplificat oblidant el tema, sinó que es tracta de que compleixin la Llei. O bé, si així ho prefereixen : que paguin la sanció corresponent, de 601 a 2.000 euros aquest any, que l’any que vinent es convertirà en sanció de 2.001 a 6.000 euros (dues faltes greus, signifiquen una falta molt greu) i l’any següent en una altra sanció de 4.002 a 12.000 euros (aquesta ja per reiteració de faltes molt greus). S’equivoca doncs el Sr. Nomen i espero que demani disculpes (que no excuses) pel seu escrit. Així com també espero que demanin disculpes tots aquells, anònims o no que han insinuat que jo he aconsellat malament als meus clients. Tant sols vull dir-los a tots que jo tinc la “mania” de mirar moltes lleis, no tant sols la de comptabilitat. I que actualment existeixen moltes lleis que “afecten” la comptabilitat, el dipòsit de comptes i la fiscalitat. Això és el que vaig aconsellar als estudiants en la jornada estudiants-empresaris en la que a títol totalment gratuït, vaig col·laborar gustosament. Atentament, Miquel CALSINA GORDI.

DIARI D'ANDORRA - CAOS

S’APROPA EL CAOS. Al Departament de Finances, Tributs i al Registre de dipòsit de comptes i Societats no és que vagin “sobrats” precisament. Actualment ja és un descontrol “controlat” perquè de moment ningú es preocupa massa de res, tant sols es limiten a fer la seva feina “obligatòria”, sense parar a mirar si aquesta esta ben feta o no. Els dipòsits de comptes que s’han efectuat fins a la data, pels exercicis comptables 2.009 i 2.010 tant sols son paper amuntegat i no controlat que no serveixen ni per a fer estadístiques. Ara ens diuen (des del Ministeri de Finances, curiosament tot just després d’una tribuna meva al diari d’Andorra, queixant-me de la situació) : “es farà un control d’aquelles empreses que no han efectuat el dipòsit, es publicaran els seus noms al Bopa i seran sancionades”... Dit “control” imagino que tant sols serà per a aquelles empreses en forma de Societat (totes tenien ja la obligació de dipositar els comptes), ja que per la resta no poden saber si facturaven més de 100.000 euros aleshores, i que per tant estaven excloses de dipòsit. Tot això ha de canviar aquest any, per dipositar els comptes corresponents a l’exercici 2.011. Totes les societats tenen l’obligació de efectuar el dipòsit de comptes. La resta, “Els empresaris diferents de les societats anònimes o de responsabilitat limitada que tinguin una xifra anual d’ingressos totals inferior a 150.000 euros han de presentar un document de declaració justificatiu sobre la seva xifra anual total d’ingressos i queden exclosos de l’obligació de dipositar els comptes”. Fins a 600.000 euros poden presentar totes, el model simplificat. Pel damunt dels 600.000 euros i fins als 6.000.000 el model abreujat i per damunt d’aquesta xifra el model normal, amb aquesta condició i una altra condició de dues més (actius superiors a 3.600.000 euros o més de 25 treballadors). Tothom ha de passar doncs aquest any per Tràmits o pel Registre de dipòsit de comptes. Qui ho controlarà ? Qui ho digitalitzarà ? Qui efectuarà les inspeccions corresponents ? Seran els agents de Duana que diuen ja estan formant ? Val a dir que el Departament de Duana “funciona” més correctament que el de Tributs, al menys pel que fa referència al I.R.N.R. (Impost sobre la renda dels no residents). Aquí si que s’observa un control més eficient, encara que de ben segur “escapen” moltes declaracions de retenció del 10%, tals com manteniments, reparacions, assessoraments, conferenciants... així com “escapen” també moltes declaracions de ISI pels serveis prestats per empreses foranes. Al mes de juliol tothom haurà doncs d’haver efectuat el dipòsit dels seus comptes o bé la declaració dels seus ingressos. I aquí no es pot deixar escapar ningú per molt “caos” que pugui ocasionar. El “caos” total vindrà dos mesos més tard, amb el pagament a compte de l’impost sobre la renda de les activitats econòmiques i el de les Societats. Aquí no es pot “escapar” ningú. Finances i Tributs no estaran encara preparats i la Duana andorrana tampoc. La declaració dels impostos directes s’ha de efectuar amb la comptabilitat, ja que el sistema objectiu previst per a ingressos inferiors a 150.000 euros (300.000 euros per les activitats de comerç), a banda de ser una autèntica nul·litat, pràcticament ningú s’hi va acollir a la possibilitat de tributar per aquest règim i ara ja no poden fer-ho. No estem preparats. Ni els funcionaris que ho han de controlar, ni els empresaris que ho han de declarar, ni els comptables que ho han de redactar, ni els economistes que ho han d’auditar. De entrada ja no ens posem d’acord en la interpretació de diferents aspectes de les lleis. M’atenc per fer aquest comentari a les reunions de comptables, les reunions amb membres i tècnics de Govern, les consultes efectuades a Govern i les seves respostes, (atenent-se exclusivament a “repetir” el que diu la Llei sense explicar-ho, o simplement amb el seu silenci administratiu). Serà una “disbauxa” de dimensions considerables. I si a tot això hi afegim la Llei de l’IVA per l’any 2.013 la “disbauxa” serà de dimensions colossals. I si a tot això hi afegim l’I.R.P.F per l’any 2.014 la “disbauxa” serà de dimensions infinites. No és cap excusa el mal moment econòmic que estem patint, tampoc és cap excusa que ens hagi “caigut” tot plegat molt de cop, però tinc el “sentiment” que no estem ni estarem “preparats”. I si hi afegim el “passotisme” que encara molts empresaris estant demostrant... Tot plegat pot ser un CAOS. Atentament, Miquel CALSINA GORDI.

DIARI D'ANDORRA - COMPTABILITAT AUTÒNOMS

LA COMPTABILITAT DELS AUTÒNOMS.

Tots sabem, ho hauríem de saber, que la comptabilitat és obligatòria per a tots els empresaris i no pas d’ara, sinó des de l’any 2.009.
Article 1 de la Llei de comptabilitat : “Els empresaris han de portar una comptabilitat ordenada...”
L’exclusió de la obligació de dipositar els comptes per a ingressos inferiors a 100.000 euros (ara 150.000) va fer que molts empresaris obviessin la obligatorietat de dur una comptabilitat. Fins i tot societats es van acollir a aquesta exclusió, tot i sabent (o oblidant) que tenien l’obligació de dipositar-los.
Disposició addicional : “Els empresaris, diferents de les societats anònimes o de responsabilitat limitada, que tinguin una xifra anual total d’ingressos inferiors a 150.000 euros, han de presentar un document de declaració justificatiu sobre la seva xifra anual total d’ingressos i queden exclosos de l’obligació de dipositar els comptes”.

L’any 2.010 no hi havia sancions... la immensa majoria va “passar” automàticament de dipositar els comptes.
L’any 2.011, tot i estar en vigor un règim sancionador... més de la meitat dels empresaris tampoc varen dipositar els seus comptes. Ningú ha estat sancionat.
Que passarà l’any 2.012 ?

Molts autònoms (ara anomenats treballadors per compte propi) no han fet els seus “deures” l’any passat. Es a dir, no han dut una comptabilitat (ni “ordenada”, ni “desordenada”). No dipositaran comptes tampoc aquest any, per molt que omplin la declaració jurada. Calcular uns ingressos inferiors a 150.000 euros és molt fàcil. “Inventar-los”, també. Govern no té cap “possibilitat” (cap mecanisme) per saber si és cert o no.

El fet de posar aquest “llindar” per al no dipòsit de comptes fins a 100.000 euros i augmentar-lo ara fins a 150.000 euros és una “inducció” a molts empresaris a continuar fent-se l’andorrà (o sigui, “passar” de tot). Per molt que el Ministre de “torn” em digués que els “perseguiran”, quan li vaig fer aquesta reflexió.
Des de l’Associació de Comptables del Principat sempre hem demanat que el dipòsit de comptes fos obligatori per a tothom o per a ningú (ben entès sempre que es tracti de no societats, tal com succeeix a Espanya, per posar un exemple. És clar que a Espanya existeix quelcom que es diu I.R.P.F.).
Varem demanar també un règim simplificat de Comptabilitat (un model senzill que tothom pogués portar). Un model de comptabilitat simplificada que es va publicar i “penjar” a Tràmits.ad, fins a 100.000 euros d’ingressos (augmentat posteriorment fins a 250.000 euros), però que no deixava de ser una “comptabilitat”.
Ara s’ha canviat aquest model simplificat (el poden trobar també a la mateixa pàgina de tràmits). S’ha augmentat també el llindar de facturació fins a 600.000 euros. Però no obstant això, no deixa de ser una comptabilitat “pura i dura”. Si no s’ha dut una comptabilitat “ordenada” durant l’any 2.011 (i també l’any 2.010) difícilment es podrà “omplir” aquest model simplificat, per molt que s’acudeixi ara a un comptable.
Val a dir que vaig demanar a Govern que es tragués la “protecció” a aquest model simplificat doncs presenta errors, entre altres deficiències que no venen al cas... I encara espero resposta. Silenci administratiu ?

És igual, molts empresaris seguiran “passant” de tot... Ompliran el formulari de declaració jurada (o no). Simplement, no dipositaran els seus comptes, ni tampoc ompliran el model simplificat, ni tampoc hauran dut una comptabilitat.
Al mes de Juliol sabrem exactament el nombre de autònoms (ja no parlo de societats) que han dipositat els comptes o la declaració jurada. Però no sabrem encara el seu benefici.

Cap “importància”... Pensaran molts, tant sols es tracta d’un dipòsit de comptes o un full indicant la quantitat d’ingressos...
Però senyors... la “cosa” ha canviat :
Han entrat aquest any en vigor unes altres lleis anomenades “Impost sobre la renda de les activitats econòmiques i impost sobre Societats”. I dos mesos després del límit per al dipòsit de comptes (al mes se setembre) s’ha de efectuar un pagament a compte per a aquestes noves lleis. I aquest pagament s’ha de fer amb les xifres de l’any passat.
Que passarà amb tots aquells que no hauran dipositat els comptes, ja sigui perquè s’han fet l’andorrà, ja sigui perquè no tenien la obligació ?

Cert és que no disposem encara els Reglaments per a aquestes lleis fiscals, no sabem encara doncs, com i quant i on s’hauran de fer les “declaracions” per a aquest pagament a compte. Però sabem que s’ha de pagar.
Tots aquells autònoms que no s’hagin “posat les piles”, que no duguin adequadament una comptabilitat ordenada tindran un greu “problema”. I Govern, si continua com fins ara, ometent sancions, ometent inspeccions, també tindrà un greu “problema”.

Cert també que queda una altra opció, al estil de les declaracions i pagaments de ISI, IPI, IMI, IAC, IRNR, Taxes, Foc i Lloc, etc...
Continuar fent-nos l’andorrà.
I que paguin els quatre “gilipolles” de torn.
Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.