dijous, de gener 20, 2011

DIARI - TREBALLADORS PER COMPTE PROPI.


I ARA ES QUEIXEN ?

Llegia amb sorpresa al diari d’Andorra del dia 10/01/2011, la noticia de les queixes del Consell d’administració de la CASS per l’elevat nombre de treballadors per compte propi (abans anomenats, autònoms), tot dient que per aquest motiu havia davallat l’ingrés de cotitzacions d’administradors de societats, que abans constaven com a assalariats i cotitzaven salaris més elevats dels prop de 2.000 euros que cotitzen actualment com a salari mitjà.
Deien al mateix Consell, que administradors de societats havien aprofitat el buit legal de la llei per cotitzar menys.

Res més lluny de la realitat, ja que la immensa majoria d’administradors o socis que figuraven com a assalariats havien precisament escollit aquesta opció per a poder ser assalariats i no autònoms, cotitzar més, acumular més punts i tenir la possibilitat d’estar coberts en cas de baixa.

Tot d’un cop, amb l’aprovació al Novembre 2.009 de la nova Llei de la CASS, va ser la mateixa CASS qui va obligar, quan la Llei no ho fa, a cotitzar aquestes persones com a treballadors per compte propi, duplicant al mateix temps la cotització dels autònoms.

Quan afirmo que la Llei de la Cass no obliga, em refereixo al seu article 17: “Són persones assalariades els socis que presten un servei per compte de la societat...”. Em refereixo també al seu article 19: “S’entén per persona que exerceix una activitat per compte propi, els administradors de les societats que no siguin al mateix temps persones assalariades...” . Ídem per “els familiars de la persona que exerceix una activitat per compte propi, excepte el cònjuge, si no són assalariats d’aquesta persona...”.

Segons la Llei de la Cass tant sols tenen la obligació de figurar com a treballadors per compte propi els autònoms i els seus cònjuges, ningú més. Els socis i administradors de societats poden ser assalariats si ho desitgen i cotitzar el que creguin convenient, que com a mínim haurà de ser el salari mitjà, segons consta a l’article 98 de la Llei de la CASS.

Una cosa molt diferent es el que va fer la CASS, en el seu afany recaptatori, aplicant l’article 9 del codi de relacions laborals : “Es considera treballador el soci que presta un servei per compte de la societat. No obstant, no es considera treballador si la seva participació representa el 50% o més del capital”.

Els autònoms varem passar doncs a cotitzar tot d’un cop el doble, l’obligació de cotitzar es va establir per a tothom i molts assalariats que cotitzaven per sota dels 2.000 euros, cònjuges incloses, van haver d’augmentar la seva cotització.
Socis o administradors, que voluntàriament cotitzaven molt més, ara no poden fer-ho i voldrien fer-ho, però la Llei no els deixa. No es cert el que diu el Consell d’administració de que molts s’han emparat en aquest buit legal. Cotitzaven més perquè ells volien i ara no poden.
I repeteixo, la Llei no els obliga, la CASS si.
I si existeix algú, que abans era assalariat i cotitzava més en el seu interès, ara no ho fa per pagar menys, jo no el conec.

Em pot explicar el Consell d’administració de la CASS els seus càlculs ? Ja que tampoc pot ser cert que la cotització hagi disminuït per aquest fet :
Els 2.492 autònoms que a l’octubre 2009 cotitzàvem poc més de 200 euros mensuals, ara en cotitzem gairebé 400, fet que suposa un augment anyal de més de 5 milions d’euros
Els nous treballadors que abans no cotitzaven i ara estant obligats a fer-ho (posem que la meitat d’aquests 400 nous cotitzants, ara en són en total 2.880 treballadors per compte propi), poden representar un increment de gairebé 1 milió d’euros.
Quants en podem posar que abans cotitzessin un salari més elevat dels 2.000 euros de mitjana (Ja sigui per obligació o per voluntat pròpia), i ara cotitzen els 400 euros estipulats ?
No ho sé, però per arribar als 6 milions d’euros d’increment haurien de ser molts.

Perquè serà que sempre que es fan estudis, càlculs, projeccions, estimacions... sense donar dades reals, sempre es menteix, dissimula, falseja o s’enganya ?
Volem dades reals no opinions o càlculs desencertats.

De totes maneres no estaria de més revisar de nou la Llei de la CASS.

Encara estic esperant que algun empresari d’alguna societat posi una denúncia a la CASS... De ben segur que la guanyaria.

Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.

dijous, de gener 06, 2011

DIARI D'ANDORRA - PANTOMIMA


PANTOMIMA AL CONSELL GENERAL.

Pantomima, aquesta és la paraula que millor defineix la darrera sessió viscuda al Consell General, el passat dia 29 de Desembre. Que si hagués estat 1 dia abans (el dels Sants Innocents) ho entendria perfectament, ja que teòricament aquesta havia de ser una sessió de Consell seriosa, val a dir que com totes les altres. Malgrat això, es va convertir finalment en una autèntica “farsa”, una presa de pel.

1. Pantomima és una representació de teatre en la que els actors s’expressen mitjançant gestos i moviments enlloc de paraules.

Aquesta podria no semblar la definició més adequada si no fos perquè les paraules que es varen sentir a la sessió del Consell General eren “pur” teatre, en canvi els gestos eren un reflex de la “realitat”.

2. Acció amb la que es pretén enganyar algú o amagar quelcom. Comèdia, farsa...

Aquesta si que és la definició adequada del que va ser aquesta sessió del Consell General. Una presa de pel a tota la població andorrana, electors o no, una autèntica presa de pel a tots els empresaris andorrans.

Una veritable obra de teatre en la que els actors principals van fer un bon “paper”, això s’ha de reconèixer. Poden justificar aquesta vegada el seu salari, no calia que algun Conseller General reclamés el reconeixement d’una feina feta, d’un treball dut a terme en la Comissió de Finances i Pressupost, que al final no ha servit per a res.

A destacar, el “paper” del líder d’Andorra pel canvi, més espectacular que mai, crític, dur, a vegades fins i tot groller, desmarcant-se completament del tema principal a debat, com volen dir : “tot això, no és culpa meva, sinó dels socio-reformistes”.
També a destacar, la celebració del Ministre de Finances de la jornada “històrica” per una aprovació d’unes lleis mai vistes al país, o la il·lusió del President de la Comissió Legislativa de Finances i Pressupost, pensant que es complirà el que diu l’article 37 de la Constitució.
I com no, a destacar també el discurs pletòric, ple de metàfores del líder reformista, amb frases molt “rebuscades” i símils ben “afinats” que tampoc venien al cas, però que va “quedar” molt bé.
Mentre que l’actor principal, el nostre cap de Govern, es mantenia més aviat com un “artista” convidat.

La sessió de “teatre” al Consell General va ser bona, distreta, amena, amb bons actors... però amb un guió erroni, fals, enganyós...

Les dues Lleis Fiscals que es varen aprovar, (deixo al marge la Llei de l’impost sobre la renda dels no-residents fiscals, que si entrarà en vigor), la Llei de l’impost sobre la renda de les activitats econòmiques i la Llei de l’impost sobre societats, quedaran en un no res doncs estan subjectes a la configuració de la imposició indirecta (l’IVA). O sigui que, dit d’una altra manera, es quedaran al calaix.

En quin lloc del mon s’ha vist mai que s’aprovin unes lleis que estiguin supeditades a l’aprovació d’una altra Llei que encara no es troba ni tant sols a tràmit de la Comissió ?

És evident que en aquesta legislatura no s’aprovarà la Llei de l’IVA, no hi ha temps material. Les eleccions anticipades, si el nostre “actor” principal les convoca finalment, no faran més que retardar encara més el debat d’aquesta Llei, deixant doncs el calaix abans comentat, tancat.

Tot això sense oblidar que al “guió” de l’obra teatral hi manca encara el capítol més important, el que completa l’obra, la mancança del qual fa que sigui una obra inacabada, coixa, sense final... aquest és l’I.R.P.F. , sense el qual no s’assumirà mai de forma adequada l’article 37 de la nostra Constitució, no es complirà el que diu la Constitució.

Es clar que, el dia que posem a debat Parlamentari la renda sobre les persones físiques, aquest debat pot ser ja “esperpèntic”. Però hem de recordar que el Partit Socialdemòcrata ho duia al seu programa i ara no pot obviar-ho, per molt que els Reformistes no ho vulguin i no acceptin discutir-ho.

Tant és qui pugui guanyar unes “possibles” eleccions anticipades, tant és si s’aprova el pressupost i s’allarga l’actual legislatura... El que hem d’entendre tots és que la Reforma Fiscal necessita l’IVA i necessita també l’I.R.P.F. si volem complir d’una vegada per totes amb el que ens diu l’article 37 de la nostra Constitució.

Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.