SENTO CURIOSITAT (BONDIA) - NO N'HI HA PROU

NO N’HI HA PROU.

Finalment el nostre Govern ha decidit fer modificacions a la Llei de comptabilitat. Amb el degut reconeixement per la col·laboració de la Cea, el col·legi d’economistes, la Pime i l’Associació de comptables del Principat (fet que és d’agrair).
Habitualment es sol dir : més val tard que mai”...
Però la veritat és que la principal modificació, l’augment del llindar de facturació arriba molt tard, a dos mesos vista de tancar l’exercici en el que ja és obligatòria la comptabilitat dels empresaris.
De fet, aquell que no hagi dut adequadament els seus números, ho tindrà ara bastant complicat per recopilar tota la informació de l’exercici. Cal recordar que per al petit empresari (la micro-empresa), contractar un comptable és un “luxe” que molts no es poden permetre.

Cert és que l’augment del llindar per a dipositar els comptes i la possibilitat de dur una comptabilitat simplificada ha passat dels 100.000 euros de facturació als 250.000. (No als 300.000 que demanava la nostra Associació, però no discutirem per 50.000 euros, encara que siguin molts diners).
Aquest augment comporta un alleugeriment en la manera de dur la comptabilitat i els comptes a dipositar (per les societats) o a conservar (per l’empresari individual), però no n’hi ha prou.

El model simplificat hauria de ser encara molt més simplificat, ja que en alguns del seus apartats comporta haver de dur uns apunts comptables específics, propis d’una comptabilitat normal i corrent, fent que la diferència comptable amb el model superior (la comptabilitat abreujada) sigui bastant minsa. Pràcticament tant sols comporta la no obligació d’omplir una memòria i presentar un estat de canvis del Patrimoni Net.

La comptabilitat simplificada comporta també : amortitzacions, provisions, variacions del deteriorament del circulant, préstecs i partides a cobrar, obligacions, comptes a pagar ...
Tot això vol dir : una comptabilitat gairebé com les altres, amb un compte de resultats i una “mena” de Balanç de Situació.

Els fulls a omplir (penjats a la web de tràmits) comporten una sèrie de conceptes que el petit empresari de ben segur no entendrà.
Com a mostra, alguns exemples :

- Amortització, deteriorament, i per resultats de venda o baixa dels immobilitzats intangibles i tangibles.
- Variació del deteriorament del circulant.
- Altres ingressos i despeses no recurrents.
- Deteriorament de valor/reversió de les pèrdues per deteriorament.
- Préstecs i partides per cobrar.
- Valor de tancament.
- Provisions per deteriorament.
- Altres actius financers.
- Import reconegut dins de les provisions per deteriorament que resultin de l’aplicació d’un percentatge global.
- Comptes a pagar.
- Provisions.
...

En definitiva, la comptabilitat simplificada a la que poden acollir-se tots els empresaris que facturin menys de 250.000 euros no és “prou” simplificada.
Demanaria doncs que es facilités la tasca a l’empresari.

Si més no, degut a que actualment les modificacions a la Llei de comptabilitat comportaran un règim sancionador, que la nostra Associació no ha sol·licitat (creiem que no és feina nostra), demanaria a Govern que fos molt flexible en els seus controls. Sancionar a tots aquells que no dipositin els comptes o no duguin la seva comptabilitat serà lògic, però sancionar a aquells que no ho hagin fet correctament, no.

Penso que el model simplificat es pot simplificar encara molt més doncs tal com esta en aquests moments obligarà als empresaris a contractar la feina d’un professional tant sols per omplir tres fulls.

Ja sé que això és precisament el que buscaven ja fa molt de temps alguns professionals, cobrar per una feina ràpida i sobretot cobrar-la de molts empresaris. No ha estat mai el cas de la nostra Associació, potser si ha estat el que ha buscat sempre una altra Associació.

En tot cas, benvinguda sigui la modificació del llindar de facturació. Aquest cop no hem sento enganyat però si una mica decebut, doncs considero que no n’hi ha prou.

Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.

SENTO CURIOSITAT (BONDIA) - BESTIESES NATURLANDESES

LES BESTIESES DE NATURLÀNDIA.

Quant es va de “sobrat” per la vida, o quant un es pensa que té el poder absolut es solen dir bestieses. Per molt que aquestes bestieses es pensin fer i de fet s’acabin fent, que és el que sol passar.
Això és precisament el que va demostrar el Consol Major de la parròquia de Sant Julià de Lòria en el programa “sentit comú” a Cal Fernandes de AD ràdio. Per explicar-ho d’alguna manera, va tenir un mal dia ? Ai, aquest departament de comunicació que no acaba de funcionar ...

A una pregunta efectuada per sms ( de qui devia ser ?) :
“La aturada tècnica del Tobotronc en el dia mundial del turisme encara dura el pont del Pilar. És una manca de previsió ?”.
La seva resposta va ser :
“s’ha de canviar el cable i aquest encara no s’ha rebut”.
El meu comentari és el següent : La manca de previsió hi és igualment. Una aturada tècnica just abans del dia Mundial del Turisme i poc abans del pont del Pilar així ho demostra. O potser vol dir que ni tant sols s’han mirat el calendari ?
La meva pregunta és :
Existeix algun problema més, a banda del cable ? Existeixen problemes de fonaments, de frens o econòmics ?
En resposta a la mateixa pregunta, ens contesta també el Sr. Consol :
“Teníem un director que ja no tenim”.
I jo em demano :
Que té a veure amb una parada tècnica mal “engiponada” amb el cessament (que no, dimissió) d’un Director ? A qui s’ha de demanar doncs responsabilitats ? Qui és el veritable responsable de tot el que es fa i desfà a Naturlàndia ?

Es planteja també el Sr. Consol deixar el 51% de les accions comunals a privats i més concretament a un de sol. Ens diu, “tenim un inversor que pot ser l’únic accionista”.
Atenció :
La Llei de inversions estrangeres diu que “les inversions directes consistents en la participació en societats andorranes que tinguin per objecte qualsevol de les activitats enumerades en l’annex I d’aquesta Llei estan subjectes a l’autorització prèvia del Govern quan la participació estrangera en el seu capital social o en els seus drets de vot resulti igual o superior al 50 per cent”.
Dins d’aquest annex I hi ha les activitats de fires i parcs d’atraccions i les activitats relacionades amb l’esport. No sabria dir ara mateix si dites activitats es corresponen exactament amb el concepte Naturlandés.
Haurà de “mirar” doncs el Sr. Consol que no sigui una empresa estrangera ja que dubto molt que aconsegueixi l’autorització de Govern. Serà alguna empresa amb prestanoms ?

Continuant amb les bestieses, a la possibilitat de posar un telecadira des del camp de tir fins al Conangle, el Sr. Consol va fer la “brometa” a Segle21 de que haurien de plantar més arbres (per compensar la tala de pins que s’haurà de fer). Fet que em va semblar d’una manca de respecte considerable.

Ja per acabar d’arrodonir el programa radiofònic, a la pregunta formulada per una resident de Sant Julià de Lòria sobre on es podia portar la “canalla” per jugar o anar en bicicleta dins de la vila, el Sr. Consol va contestar : “que vagin a la muntanya que ja en tenim moltes i a més disposem del quart bus per pujar a Naturlàndia”.
Aquí la manca de respecte ja frega l’insult. I que no ens digui el Sr. Consol que a la població no hi ha espais disponibles, doncs en tenim un de preciós que esta permanentment ocupat per una carpa que fa mal als ulls. Per cert, quants dies l’any s’utilitza dita carpa ? Val la pena ?

La bestiesa més gran de totes però, no va estar en el programa radiofònic sinó en l’intent d’amagar al turista que el Tobotronc estava tancat.

Surt fora de tota lògica que en un pont important com va ser el de la diada de la hispanitat (o del Pilar), amb una massiva afluència de visitants tant sols un petit cartell a la oficina de turisme anunciava que el Tobotronc es trobava tancat.
La gran majoria de turistes van pujar directament a Naturlàndia amb una carretera en molt mal estat (es troba en obres) i amb un semàfor d’obra que permetia un pas alternatiu de vehicles en un tram bastant llarg que no estava adequat a l’intens tràfic d’aquest pont.
Fins que els turistes no arribaven al del camp de tir, molts inclòs fins a dalt de tot (al Conangle), on es troba el camp de neu i altres activitats, no s’adonaven que el Tobotronc estava tancat. Fent ràpidament el camí de retorn i tornant a col·lapsar el mateix semàfor.

Tant costava posar un cartell més gran ? O es que feia vergonya ?


Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.

SENTO CURIOSITAT (BONDIA) - ESTAN PREPARATS ?

ESTAN PREPARATS ?

Manca molt poc per acabar l’any 2.009, en que els empresaris “ja” tenen la obligació de dur una comptabilitat de la seva empresa. Ho sabien tots ? No serà perquè no hagin rebut la corresponent informació.
Constato que existeix molta gent que ha passat de tot. Cosa que em sembla molt normal, si no existeix cap tipus de sanció per a tots aquells que no hagin fet els “deures”.
No els criticaré, doncs jo mateix he aconsellat a molts empresaris que no tenien la necessitat de contractar els serveis d’un comptable, els meus serveis per ser més clar.
“Tonto”, diran alguns ? Honest, en dic jo.

Dur una comptabilitat senzilla, tampoc és massa complicat, amb una petita formació, qualsevol petit empresari la pot portar ell mateix. Si més no, amb una ajuda puntual d’un professional, per algun apunt un tant més complicat que altres. Teòricament, el petit empresari no hauria de tenir masses problemes per a dur la seva comptabilitat, sense la necessitat de contractar cap professional. En aquest aspecte, l’ajuda de la Cambra de Comerç ha estat molt eficaç.

Però, ULL.

Sempre i quant no tingui la obligació de dipositar els seus comptes. Doncs aquí és precisament quant el problema em comença a preocupar. La meva preocupació és deguda a que el nostre Govern encara no “s’ha posat les piles”, modificant el llindar dels 100.000 euros de facturació anyal, per la obligatorietat de dipositar els seus comptes i de poder acollir-se al model de comptabilitat simplificat.

Per aquest motiu, des de la nostra associació (Comptables del Principat) varem demanar augmentar el llindar, almenys fins als 300.000 euros, doncs considerem que molts empresaris i petits comerciants superen els 100.000 euros de facturació anyal i no poden permetre’s el luxe de pagar un comptable. Cal recordar que no te res a veure la facturació, amb el benefici.

He aconsellat malament als meus “possibles” clients ? He confiat massa en que el nostre Govern “actual” rectifiqués a temps ? i fes les modificacions oportunes a la Llei de comptabilitat ? He pecat de “innocent” ?

Comença a ser ara ja urgent aclarir els conceptes als empresaris del país i facilitar-los la seva tasca, així com tranquil·litzar-los. Tranquil·litzar a tots aquells que estant preocupats i avisar a aquells que no ho estant. Cal recordar que estem a pocs mesos vista dels tancaments de comptes. Disposarem encara de sis mesos més per aprovar-los. I encara un mes més per a dipositar-los. Però els nostres comptes han de estar enllestits molt abans. No podem esperar a l’últim moment o buscar un comptable a la “desesperada” perquè ens faci els comptes. Personalment, aquesta feina no la vull.

Urgeix doncs que el nostre Govern aclareixi definitivament qui ha de dipositar els comptes, com ha de fer-ho, i amb quin llindar. Ja sé que la Llei, de moment és molt clara al respecte, però son urgents les modificacions necessàries.

El fet de dipositar els comptes suposa una diferència molt gran amb la possibilitat de dur una comptabilitat simplificada, que encara hauria de ser-ho molt més de simplificada. Aquesta és una altra demanda que de moment esta quedant en l’oblit.

Dipositar comptes vol dir :

Un compte de pèrdues i guanys : recull el resultat de l’exercici format pels ingressos i les despeses. A priori no sembla massa complicat.
Un balanç de situació : comprèn amb la deguda separació, l’actiu, el passiu i el patrimoni net de l’empresa (és la relació de tots els comptes de l’empresa : crèdits, deutes, immobilitzat, deutors, patrimoni, existències ...) Aquí la “cosa” ja es comença a complicar.
Una memòria : completa, amplia i comenta la informació continguda en els altres documents que integren els comptes anuals (és la explicació detallada i complexa dels estats financers). Aquí la “cosa” ja s’ha complicat i molt, no tothom ho sap fer.
L’estat de canvis del Patrimoni Net : Aquí penso que ja els sonarà a xinès, encara que tampoc sigui massa complicat ( amb la deguda formació és clar).
Ja no parlaré de l’estat de fluixos d’efectiu, doncs aquest és per a “grans” empreses i si aquestes no estant ja preparades, “apaga y vámonos”.
I una còpia de l’acta d’aprovació dels comptes si el seu negoci és una societat. Per cert, algú ho ha fet algun cop ?

No pretenc amb aquest escrit fer por a ningú, tant sols vull que el nostre Govern actuí en conseqüència facilitant la tasca als empresaris andorrans. Molts d’aquests empresaris o comerciants no duen encara a data d’avui la seva comptabilitat. Cert és que ni tant sols poden permetre’s el luxe de contractar un comptable, per molt que la Llei els obligui a dur una comptabilitat.

Sé que no existeix actualment cap tipus de sanció per als empresaris que no dipositin els seus comptes. Sé perfectament que les Societats que tampoc ho facin, tant sols seran objecte de “anotació” al Registre de Societats. Però no creuen que, al 2011 any en que segurament entrin en vigor les lleis d’impost a les societats i a les activitats comercials, a tots aquells que no dipositin els seus comptes, lo més segur és que els hi vinguin a demanar.

Per tot això, demano urgentment l’augment del llindar per a dur una comptabilitat simplificada. Demano també que aquest model sigui encara més simplificat ( no entraré ara en detalls tècnics). I demano també al Govern que no s’encanti més en aquestes modificacions.

Com diuen en un altre lloc : “nos va a pillar el toro”.
Jo en dic : ajudar al petit empresari o comerciant del país.

No repetiré la pregunta inicial de : si estant preparats ? Doncs sé perfectament que la immensa majoria no ho estant i ara ja em fet una mica tard. El que si demanaré es que el nostre Govern faciliti la feina a tothom.

Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.

SENTO CURIOSITAT (BONDIA) - LA LLISTA NEGRA

LA LLISTA NEGRA.

Hi havia una vegada un país molt petit governat per un Partit polític que es feia dir socialdemòcrata.

Aquest Partit intentava ser “social”, però degut a que no disposava del suficient saldo a caixa es tenia que limitar a unes ajudes socials que fregaven la caritat. No era ell però qui havia buidat la caixa.

I de “demòcrata” en tenia tant sols el nom. En aquest partit la democràcia brillava per la seva absència. Tant internament amb els seus militants, com externament amb la resta de la població.

Disposava aquest Partit d’una llista negra ( i no precisament de paradisos fiscals, tampoc es tractava d’una pel·lícula de Clint Eastwood ni de cap conjunt musical ) on figuraven els noms d’aquelles persones no militants que no agradaven al líder o que li havien fet la “guitza” alguna vegada ( encara que la guitza tant sols fos oposició ).

Tenia també una llista grisa on figuraven els noms d’aquells militants que no estaven en total sintonia amb el seu líder, però que es trobaven dins del “grup” i no es podien apartar ( encara que si es podien “aparcar”).

En la llista grisa, el líder de tant en tant havia de “acontentar” algú en forma de concessió d’algun càrrec ( vegis primer secretari o coordinador d’alguna cosa ). Aquestes eren més aviat concessions de cara a la galeria i sobretot per tenir als “discrepants” ocupadets i calladets. Encara que aquests discrepants tampoc és que piulessin massa doncs no tenien gaires ganes de passar de cop a la llista negra.

En la llista negra però, no existien concessions de cap mena. Qui figurava en aquesta llista estava totalment vetat per a qualsevol ocupació, era com un enemic del partit, una persona a qui no se li devia donar ni aigua.

Que un partit polític disposi de llistes negres ho trobo lògic i normal doncs s’ha d’anar amb molta cura i disposar sempre de la gent de confiança. Aquesta és una pràctica habitual de tots els grups encara que no siguin polítics.
El que ja no és tant habitual es que s’utilitzi aquesta llista negra fins i tot per afectar a la feina dels que en formen part, disposin de la formació que disposin o encara que la seva feina res tingui a veure amb la política. Figurar en aquesta llista negra, fins i tot et podia fer perdre la feina.

De Wiquipèdia :

Una llista negra és una llista de persones, institucions o objectes que han de ser discriminats d’alguna manera respecte als que no estant a la llista.

Lleig, molt lleig és quant el poder de discriminar va més enllà de la sensatesa, la cortesia i la honestedat.
Quant s’utilitza aquesta llista negra per a fer perdre la seva feina a persones que hi estant incloses és un acte denigrant que demostra el tarannà del líder del partit i dels seus components més al·legats a dit líder. I també dels components no tant al·legats, per callar i atorgar.

Repeteixo un altre cop : no busquin cap similitud, cap comparació amb algun altre país que coneguin, tant sols és producte de la meva imaginació. Curiosament però, es tracta del mateix petit país de la “mà negra”.

Per cert, també existia en aquest Partit una llista blanca, integrada majoritàriament per funcionaris als que s’havia d’acontentar de totes, totes. Ja que el seu vot havia estat molt important en les darreres eleccions.

Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.