SENTO CURIOSITAT (BONDIA) - EL CASAL DE L'ESPORT.

EL CASAL DE L’ESPORT.

Comentaris a una entrevista publicada al Diari d’Andorra, el 10 de Febrer al Sr. Víctor Filloy, Secretari d’estat d’Esports...

Trobo massa bona la nota de 4 sobre 5 sobre els serveis que ofereix el Casal de l’Esport, donada per les Federacions Esportives.
Com es nota que jo no vaig votar. He de dir però, que tampoc ningú hem va demanar el meu vot.
El que hem demano és :
Quins serveis ofereix el Casal de l’ esport a les Federacions ? Quin material subministra a les mateixes ? Pot ser, per exemple els arxivadors que vaig sol·licitar i em van denegar ? Contestant-me que tant sols subministren els fulls de paper Din A4.
En la nostra feina a les Federacions, necessitem en material d’oficina, quelcom més que uns simples fulls de paper. I en qualsevol feina administrativa, val a dir...

En primer lloc, valorar tant sols sobre 5 punts ja és limitar un tant el marge de satisfacció. I dubto molt que aquesta valoració s’aproximi massa a la realitat. Normalment se sol valorar de 0 a 10 (com a mínim). I a banda d’això, com volen que els valorin les Federacions ? Amb mala nota ? Per veure reduïda encara més la subvenció de Govern ?
Si estic d’acord amb el Sr Filloy, en el fet que les beques ARA, el programa de Alt rendiment, son de gran ajuda. I si les paguessin a temps, encara serien de més gran ajuda, doncs les Federacions no es veurien obligades a anticipar els diners.

En segon lloc, celebro que reconegui que l’emplaçament del Casal de l’esport no acaba de ser l’ideal. Aquesta valoració no la feia vostè al principi, quant jo ja hem vaig queixar. Dubto molt però, que emplaçar ara el Casal de l’esport a Ordino sigui el lloc més idoni.
El que hem molesta, i molt, es que ara comenti que “no cal que ens amaguem”, quant fins a la data ho han mantingut amagat. Lloant fins i tot les “magnífiques instal·lacions.
Si algú no sap on estant ubicades les oficines de les Federacions, simplement quant vegi a la tele els partits de futbol sala, per exemple, son aquelles finestretes que surten al darrera de les porteries. Una mena de “colmena” d’abelles en forma de despatxos de mínimes dimensions. I que, dit de pas, són un perill per als esportistes, i dubto molt que les distàncies amb les porteries estiguin homologades o permeses ...

Muntar uns despatxos prefabricats per a “Liliputians” en el lloc on hi havia unes grades i amb dos pisos d’alçada no es tracta d’un servei gaire correcte.
Passar una calor sufocant a l’estiu i un fred horrorós a l’hivern no va en acord amb un bon servei.

Tenir una xarxa ADSL, o del tipus que sigui, i que els “mails” es perdin i no arribin mai a les Federacions no es un síndrome de bon servei.
Uns passadissos amb goteres per tot arreu forma part d’un bon servei ?

Finalment m’agradaria donar-li un consell : No retallin tant les subvencions, perquè existeixen moltes despeses que Govern no cobreix però que les Federacions tenen igualment. En vol un exemple ? : Material d’oficina, telèfons mòbils, carburant i aparcament dels vehicles, salaris del personal no esportiu, amortitzacions, despeses de representació, altres subministraments ...
A banda de totes les despeses que ara si cobreix el Casal però que en l’exercici anterior ja s’havien fet efectives i vostès van eliminar de la subvenció.
I a banda, sobretot del descobert bancari, que s’ha de tornar i que vostès no permeten incloure en el pressupost.
Que pretenen ? Que al igual que fa el nostre Govern, no es retornin mai els deutes ? Això no funciona de la mateixa manera.

I no em vingui ara a comparar el pressupost de l’estat andorrà amb el pressupost del F.C. Barcelona, com intentant excusar les seves retallades pressupostàries. Primer de tot, vostè no n’ha de fer absolutament res del pressupost del Barça, i en segon lloc tant sols li recordo que el Barça té mes socis que habitants el nostre país. I no compari “peres” amb “llamàntols”.

I per favor :
Srs. Directors i altres alts càrrecs de Govern, deixin els articles d’opinió per als “opinadors” que no ens guanyem la vida amb això, no pretenguin justificar la seva mala feina amb aquests mitjans que s’han posat de moda. Endemés que, escriure un article d’opinió per a no dir absolutament res, no val la pena.
Gràcies.


Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.

SENTO CURIOSITAT (BONDIA) - UN NOU PARTIT

UN NOU PARTIT.

Ha nascut un nou Partit polític, es diu T.E.D.
El significat d’aquestes sigles val més que no el demanin, no és apte en horari infantil i molt menys publicable en un diari, encara que sigui gratuït.

Sempre havia pensat que un Grup Polític era quelcom seriós, amb uns estatuts degudament preparats, presentats i aprovats pel nostre Govern. Com una Associació, vaja... Més que res, degut a que no tenim cap llei que reguli els Partits polítics.

Tot d’un cop, m’han “trencat” aquesta idea amb la creació de les plataformes. Cert és que per crear una plataforma no es necessari cap estatut, cap permís, cap mena de tràmit... Tant sols es necessari enganyar unes quantes persones i ja està feta la plataforma.

Per cert, hem recorda la plataforma de camioners que es va crear fa poc temps, un parell d’anys si mal no recordo. I que el seu creador va abandonar en veure que les coses anaven “mal dades”.

La meva pregunta és : Abandonaran també el “vaixell” si fa aigües, abandonaran aquestes plataformes de recent creació ? Per exemple... si no obtenen cap Conseller ? Si el resultat electoral resulta ser un “fiasco” ?

Resumint,

En aquestes plataformes es sol col·locar un líder, que és la persona que “tira del carro”. En una d’aquestes, han col·locat un Ambaixador (ex Ambaixador, més concretament), en una altra d’aquestes han col·locat un “escriptor” d’articles d’opinió, una persona que du una trentena d’articles publicats.

A la plataforma T.E.D. el líder és una persona que du més de 300 articles d’opinió publicats i un nombre molt superior d’articles no publicats ( o no enviats a cap mitjà de comunicació).
Aquesta nova plataforma no aspira a presentar-se a les properes eleccions Generals, sinó que conseqüentment amb la comparativa de articles publicats, opta a aspirar a ser Rei del país andorrà.

Directament, ja no hi hauran més eleccions. Andorra serà una Monarquia on tothom estarà sota el mandat del T.E.D. El Rei serà el líder d’aquest Partit ja que resideix al país des de fa més de cinquanta anys, no com altres líders que no hi han residit mai.

Sincerament, i amb tots els respectes deguts :
Com es pot crear una plataforma política similar a l’APC, amb un líder expert en intangibles que ha fet una trentena d’articles en contra de l’actual Govern ?
Com una sèrie d’andorrans de soca-rel han permès aquesta “imbecil·litat” ? Realment ningú més ha acceptat a encapçalar aquesta plataforma ?
Tant mancats estem de líders autèntics ?
Com es possible que famílies andorranes de tota la vida, molt més antigues que la meva presencia en aquest país, hagin acceptat que una persona que no té res a veure amb elles encapçali el seu projecte polític, si es que n’hi ha algun ?
No hi entenc res, d’una banda veig les ànsies en agafar una de les tant estimades cadiretes, i d’altra banda veig que ningú vol donar la cara per agafar la cadireta principal.

La solució,

Seria potser doncs un nou Partit, el T.E.D. Una mena de dictadura on tothom passés pel tub i punt. Potser seria el millor pel nostre país.

Aquest partit passaria a governar i tant sols estaria controlat per la banca. Qui posa els diners sinó ?
No existirien ni assessors, ni contractes blindats, ni Consellers, ni Ministres, ni Directors, ni càrrecs de confiança...
Tant sols treballadors.
Fins i tot podrien tenir un salari més elevat del que tenen.
De ben segur els pressupostos serien equilibrats.
Fins i tot es podria eixugar el deute.

Seriosament,

Tot el que han llegit, si ho han fet és simplement una broma, un acudit, una sàtira o com ho vulguin anomenar. Esta molt lluny de la realitat. Simplement, tant sols espero que els faci pensar una estona de cara a les properes eleccions Generals.

Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.

SENTO CURIOSITAT (BONDIA) - JO TAMBÉ SÉ SUMAR.

JO TAMBÉ SÉ SUMAR.

EL DEUTE QUE ES POT EXPLICAR:
Resulta evident que el nostre Govern té un deute molt elevat que a hores d’ara ningú coneix exactament a quant ascendeix, degut a que l’exercici 2.008 no està tancat, però que es pot deduir fàcilment. Aquest fet ha portat a declaracions, discussions, controvèrsia i poques explicacions intel·ligibles per al ciutadà de torn. A banda de sentir dir, que “un” menteix i que “l’altre” amaga dades.

Existeix un endeutament que, efectivament, si es pot explicar, ja que està publicat a la web del Tribunal de Comptes.
Es el saldo al 31/12/2005 de deute públic a llarg termini amb entitats bancàries i que ascendeix a 260 milions de euros.
Disposem també de la liquidació pressupostària del 2006 que ens va deixar un dèficit de 71 milions de euros.
Disposem també de l’execució pressupostària de l’exercici 2007 que ens va deixar un dèficit de 31 milions de euros.
Seria fàcil doncs endevinar que el deute total a final de l’exercici 2007 ascendeix a 362 milions de euros.
Però ho tenim encara més fàcil ja que disposem de les dades de l’endeutament publicades pel Ministeri de Finances a data 31/12/07, on ens donen el detall de l’endeutament sumant al deute públic (260 milions) les pòlisses de crèdit (110 milions), deixant el total de l’endeutament en 370 milions de euros.

Si som espavilats podem consultar també el Balanç publicat pel mateix Ministeri (segons el Pla general de comptabilitat pública de 1999).
Aquí trobem un Passiu Financer (es el que deguem o hem de pagar) de 474 milions de euros. I un Actiu Financer ( es el que tenim o hem de cobrar) de 21 milions de euros. El que ens dona un endeutament total de 453 milions de euros.
Aquesta diferència de prop de 83 milions no ens l’amaga el Ministeri, però si es pot dir que la dissimula una mica, degut a que ens transmet tant sols el deute amb les entitats financeres, obviant el deute amb els creditors (o es que no teníem intenció de pagar ?).

EL DEUTE QUE NO ES POT EXPLICAR (AL MENYS DE MOMENT).
Les dades anteriors es poden trobar a la web del tribunal de comptes i a la web del Ministeri de Finances. Son per tant dades públiques.
Les dades que no podem trobar enlloc son les que corresponen a l’exercici 2008 (al menys en la seva totalitat), doncs no estan tancades ni aprovades ni publicades. Però si les podem trobar parcialment, en la desviació pressupostària fins al tercer trimestre del 2.008, aquestes si són públiques. La diferència l’hem d’intuir doncs (almenys en part).

Per l’any 2008 ja sabem que es varen pressupostar com a ingressos 60 milions que no es tenia la intenció de pagar. Com es normal aquests milions no van entrar mai a la caixa, tampoc haguessin entrat mai encara que s’ajornés el seu pagament a 40 anys (ni tampoc les podíem eliminar, degut a que les devíem). Varen mancar doncs 60 milions que el nostre Govern havia d’estalviar en tant sols un trimestre (segons va anunciar). Ho va fer així ? No, perquè ja tenim constància d’un dèficit de uns 40 milions al final del tercer trimestre (25 milions corresponents al mateix tercer trimestre). Ens manca el darrer trimestre, però podem intuir que serà perfectament d’uns 20 o 25 milions més, amb els que arribarem als 60 anunciats, sense cap problema.

El deute podria ser doncs a hores d’ara (i podem assegurar que és), d’uns 513 milions de euros. N’hi ha que diuen que 500, altres que 550. Aquests càlculs són sempre intuïtius, però molt aproximats.

Ens trobem ara ja immersos dins de l’any 2009 amb el pressupost ja aprovat i amb una nova sorpresa :
En l’apartat de ingressos hi figuren 90 milions que havíem de ingressar per l’ajornament del túnel dels dos Valires a 40 anys. CDA + Segle21 no van acceptar aquesta concessió i aquests milions no entraran mai a la nostra caixa.
Ens mancaran doncs 90 milions més ? No ho sabem encara, però podem intuir perfectament que així serà.
Si s’executa tot el pressupostat en despeses tindrem un deute total a finals del 2.009 de 600 milions ? No ho sabem amb certitud, però podem un altre cop intuir, que així serà.

En qualsevol cas no podem parlar de fallida tècnica, com assegura un expert en “intangibles”, ja que “comptablement” disposem d’un actiu fix (immobilitzats), de 916 milions de euros que cobreixen aquesta possible fallida tècnica. Però degut a que difícilment podrem vendre les carreteres i altres inversions, si que podem afirmar que ens trobem en situació de suspensió de pagaments (no podem pagar el que deguem). Fet que no es produeix de moment ja que unes entitats anomenades bancs ens van deixant diners (i que duri per molts anys). Es produiria aquesta suspensió de pagaments si ens fessin retornar tots aquests diners prestats, de cop.

En tot cas, no ens hauríem de preocupar massa perquè el Govern no es una empresa i té capacitat d’endeutament, pot endeutar-se doncs.
Fins a quin import ?

Sense oblidar també que els 260 milions de deute, inicialment històric (pertany al Govern anterior), caduca aquest any. Espero que no ens el facin retornar i el renovin, pagant un altre cop uns quants anys més, tant sols els interessos. Si no fos així podríem afirmar que estem “cuits”.

La conclusió a tot plegat es que no es tracta d’una empresa sinó d’un Govern, que aquest té capacitat d’endeutar-se, però que si ens anem endeutant sense parar, al final farem un “pet com un englar”, com diuen a la ràdio.

Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.

SENTO CURIOSITAT (BONDIA) - UN ALTRE QUE ENS PREN PER IDIOTES

UN ALTRE QUE ENS PREN PER IDIOTES.

El passat dia 28 de Gener escoltava “perplex” a la ràdio, les declaracions del Conseller General del Grup Socialdemòcrata, membre de la Comissió d’Economia, Sr. Jordi Font :

Afirmant que va ser un oblit no crear un règim sancionador per incompliments de la Llei de Comptabilitat. Més concretament es referia a la manca de cap sanció al fet de no dipositar els comptes, serà que no té cap interès en dipositar-los ?

Aquest Conseller General, o té molt mala memòria o ens amaga alguna cosa, doncs ell mateix, a instàncies de la Comissió de Economia i Finances del Partit Socialdemòcrata va formular una esmena per incloure un règim sancionador.

Si té mala memòria, li recomano menjar “cues de pansa”, que diuen que van molt bé. Si ens amaga quelcom, vol dir que els dos altres Grups Parlamentaris el van convèncer de que no era adequat posar sancions.
En tot cas, aquest cop no s’equivoca com el dia de les explicacions del càrrec de l’ISI en les factures de la STA (ara SOM).
De totes maneres, aquesta vegada ja no es podrà sentir dolgut o ofès pel meu escrit ja que no formem part del mateix equip (ni ganes). I els del seu equip no em podran acusar de rentar la roba bruta fora de casa (ja no estic a la seva casa).

Extret del Butlletí del Consell General :
Núm. 57/2007 Procediment Legislatiu Comú. Publicació de l’informe de la Ponència i l’informe de la Comissió Legislativa d’Economia en relació al Projecte de llei de la comptabilitat dels empresaris.

Esmena 18 (D’addició). Presentada pel Grup Parlamentari Socialdemòcrata.
“Es proposa afegir un nou paràgraf, que clouria l’ Exposició de motius, amb el redactat següent:
Finalment, el Capítol V estableix el règim sancionador, amb la tipificació de les infraccions a la llei i les sancions que hi corresponen, les quals es determinen atenent la naturalesa de la infracció i a la dimensió de la societat infractora”.

Esmena 76 (De modificació). Presentada pel Grup Parlamentari Liberal.
Dipòsit de comptes : 4- “L’incompliment d’aquesta obligació és objecte d’anotació en el Registre de Societats i de publicitat per part d’aquest.”

Esmenes transaccionades i aprovades per unanimitat :
...
Esmena 76 (Grup Parlamentari Liberal) de modificació de l’apartat 3 de l’article 38 i addició d’un mou apartat 4.
...
Esmenes no aprovades :
...
Esmena 18 (Grup Parlamentari Socialdemòcrata) d’addició d’un nou paràgraf que clouria l’exposició de motius.
...

Resumint : L’esmena que proposava sancions no es va aprovar i l’esmena que proposava tant sols anotacions, si es va aprovar.

Sr. Font:

No ens vulgui explicar ara que va ser un oblit, que es pot arreglar amb modificacions en la propera Legislatura, que no van pensar en preveure sancions. Vostè era i es membre de la Comissió d’Economia i va formar part amb un company seu en el treball de les esmenes a la Llei de comptabilitat. Vostè va presentar aquesta esmena sancionadora, que jo i altres companys del PS li varem escriure. I a vostè li van desestimar l’esmena i algun motiu li havien de donar.

Que s’amaga al darrera d’aquesta manca de sancions en el dipòsit dels comptes ? No serà que tots vostès no els volen dipositar ?

Srs. Consellers en general:

No ens prenguin per idiotes buscant excuses a la manca de règim sancionador en la Llei de comptabilitat. Simplement expliquin que no en varen voler posar. Acabarem abans.

Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.