SENTO CURIOSITAT-BONDIA- LA QUARTA VIA.

PERQUÈ NO HA FUNCIONAT LA QUARTA VIA ?

Semblava en principi un projecte engrescador, amb persones competents, preparades, no “cremades” (al menys alguns, no darrerament) i animades. Encara que ja s’intuís que el grau d’implicació no era (o no podia ser) del tot suficient per figurar en primera línia (per dir-ho d’alguna manera, per molts es tractava d’un sopar amb companys, tant sols es un sopar).

Bromes a banda, sincerament no crec que:

“Es tractés de començar la casa per la taulada.”
“Es veiés a venir des del principi el fracàs de l’intent de constituir el que s’ha anomenat com a quarta via”.
“S’hagués donat la sensació de que un grupet de persones s’havia volgut erigir en una mena de salvadors de la mare pàtria andorrana.”
Tal com deia la editorial del diarimés Andorra, del dia 23 de Octubre.
(Val a dir també que l’editorial del mateix dia del periòdic d’Andorra era d’un estil idèntic i de comentaris similars.)
Perquè serà ???

Penso que es podia, i encara es pot, aconseguir un consens anterior a les eleccions i crear un grup de persones que no es dediquin a fer la “guerra” amb altres grups, sinó que es dediquin a buscar solucions. Trobar la gent necessària, vingui d’eon vingui, però amb ganes de trobar solucions. He dit el mateix ja moltes vegades... I no penso que sigui començar la casa per la teulada, sinó ganes de solucionar una mala situació econòmica, social, i sobretot una molt mala situació de persones que estant manant i fent i desfent al seu lliure i propi interès.

El problema penso que ha estat precisament en la busca d’aquest consens amb persones que no s’han volgut implicar, que han volgut donar suport però al mateix temps quedar al marge, pels motius que sigui.
El problema ha estat també, en el de trobar que moltes persones no el volen, el consens. I aquí es on penso que s’ha trencat tot.
Moltes persones no volen que se’ls tregui el seu estatus de “aquí mano jo perquè fa més temps que m’hi dedico”.

La persona que havia de liderar, “o potser no”... la anomenada quarta via ha trobat, en primer lloc la manca d’implicació de les persones que ell havia considerat com a molt importants. En segon lloc, la oposició d’algunes persones que es fan dir de centre però que representen realment la dreta més rància, ja que no permeten que ningú els passi al davant, que es creuen molt importants a casa seva.

Alguns membres de CDA, per exemple, no volen o no saben reconèixer que ja són passat i que el futur es mou per un altre camí. Que el centre no son ells, precisament. Es un projecte que està acabat, que ha tingut el seu pes específic en moltes decisions al Consell general, però que ja es història. Val a dir el mateix per Segle21.

Crear un nou partit, la UNC, des de la postura del descontent del PLA, del ressentit del PLA, per molt que s’hi afegeixin persones d’altres grups polítics, fa mal als ulls dels electors. La entrada, ja és de per si dolenta. I ningú hi pot veure en aquesta “moguda”, el famós centre. Centre de què ?

Que passarà ara amb tots els que han quedat “penjats” de la quarta via ? S’afegiran a la UNC ?
Que faran els distints grupets parroquials que ja es varen manifestar en les darreres Comunals ?
S’afegiran a la UNC ?
Que passarà amb RD (Res definit) ?
S’afegirà a la UNC ?

Molts interrogants ?

No poso cap interrogant als Verds i a la UNP, doncs ja han anunciat que van pel seu compte i arribaran on arribaran. Al meu entendre, enlloc.

Més interrogant em dona la postura actual del PLA, que sembla no voler guanyar aquestes eleccions Generals. Em dona l’impressió de que no tenen cap intenció de guanyar-les.

Tampoc es massa d’estranyar, amb el desgavell que han generat en aquests anys, amb la caixa tant buida que han deixat, amb pagaments futurs que ningú podrà assumir (vegis, pagaments a l’ombra), amb escàndols continuats que la gent sembla haver oblidat, amb despeses innecessàries, amb un munt d’assessors molt ben pagats, amb contactes “blindats” que ningú podrà “desblindar”, amb el funcionariat en contra ...

Deixarà tot plegat via lliure al PS ?
Sincerament, espero que no.

Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.

SENTO CURIOSITAT-BONDIA-OBLIGADA COMPTABILITAT

L’OBLIGADA COMPTABILITAT.

Tot passejant pel carrer observava els petits comerços, bars restaurants... I pensava : Duen la seva comptabilitat ? Portaran el proper any una comptabilitat ordenada tal i com diu la llei ?
Com que tenia els meus dubtes, vaig decidir començar a preguntar-ho als propietaris, vet aquí algunes de les respostes:

- Comptabilitat, que es això ?
- Jo no tinc cap societat, no he de dur cap comptabilitat.
- Quina comptabilitat ? Jo no ho necessito.
- A mi no em cal, tinc un negoci molt petit.
- Comptabilitat jo ?, si home i que més ?
- Jo no he de dipositar comptes, per tant no la duré.
- A mi que me l’ha portin ells (pel Govern), si volen...
- Només em faltava dur una comptabilitat...

I moltes altres respostes del mateix estil.

La conclusió es doncs que molta gent no complirà la llei de comptabilitat, que en el seu article 1 ens parla de l’obligació per a tots els empresaris de dur una comptabilitat ordenada i adequada al seu negoci.
I quant diu tots es refereix a tothom, grans i petits, siguin societats o no.

També em trobo amb d’altres empresaris que si han sentit parlar de la llei, que saben que a partir de l’any vinent estaran obligats a dur una comptabilitat i que em transmeten la seva preocupació i em demanen que han de fer. Aleshores el problema es el cost de dur la comptabilitat i si ells mateixos la poden dur. La cosa es complica en aquests cas, perquè molts no poden pagar el que val tenir un comptable, encara que tant sols sigui a hores i tampoc estant capacitats per a dur-la correctament ells mateixos tot i el seu afany de complir la llei.

Si analitzem la situació, ens trobem amb que durant tot l’any 2009 no passarà absolutament res, tant pels que duguin la comptabilitat com els que no la duguin, tot i l’obligació a partir de l’u de Gener del 2009.
Acabarà l’any i els que duen la comptabilitat faran els tancaments corresponents, els que no la duen faran simplement el canvi d’any i menjaran també el raïm.
En els primers sis mesos de l’any 2010 alguns dipositaran els comptes ja sigui en el registre de societats, ja sigui en el registre de dipòsit de comptes habilitat pel Ministeri de Finances. I molts altres no dipositaran res en absolut.
Que farà aleshores el nostre Govern ?

Doncs de moment, anotarà en una llista de “nens dolents” tots aquells que tenen un registre de comerç i no han dipositat els seus comptes.
Tot seguit haurà d’analitzar que en aquesta llista hi ha empreses que no han facturat mes de cent mil euros l’any i no estant doncs obligats a dipositar els seus comptes.
Com sabran quines empreses han de eliminar d’aquesta llista ?
Aquí penso que es troba el problema principal de la Llei de comptabilitat. Al posar aquest topall de 100.000 euros per dipositar o no els comptes, es on penso que s’ha comès el gran error. Com podran controlar les empreses que superen aquest topall ?
El nostre Govern haurà de entendre doncs que tots aquells que no han dipositat els comptes facturen menys de cent mil euros ? Haurà de controlar-los un per un ? Demanarà als bancs informació ? Enviarà inspectors a totes les empreses ?
No en tinc ni idea.

No s’acaba aquí el problema. Encara que Govern pogués identificar que totes les empreses que no han dipositat els seus comptes facturen efectivament menys dels cent mil euros esmentats, com podran saber si aquestes han dut adequadament la seva comptabilitat, tal com obliga la llei ? Ens enviaran a tots al Batlle (suposo que primer, un inspector) a casa nostra per fer les comprovacions ?
Impossible.

Es evident que hem fet quelcom malament. I aquesta llei de Comptabilitat portarà cua, molta cua. S’hauran de fer moltes modificacions a la Llei. Potser hauran de nomenar un departament d’inspectors i habilitar-los a fer inspeccions. Potser hauran d’eliminar el topall dels cent mil euros. Potser hauran de permetre que el micro empresari (ja no parlem de petit empresari), no tingui l’obligació de dipositar els seus comptes, o no tingui l’obligació de dur la comptabilitat.

En definitiva, penso que la Llei de comptabilitat va encaminada a la Llei d’impostos a les Societats. Però de cara al petit empresari que no es una societat no va encaminada a res.

Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.

SENTO CURIOSITAT-BONDIA-LES ACABALLES DE R.D.

LES “ACABALLES” DE R.D.

Un conegut meu de la parròquia de Sant Julià de Lòria, de tendència política bastant diferent a la meva, anomenava R.D. (Renovació Democràtica) com a RES DEFINIT.
Aleshores la formació es trobava integrada dins l’Alternativa, encara que a les Generals formava el seu grup independent. Mai he entès el perquè de tot això. Deien que volien saber el suport popular que tenia la formació. Ja ho varen comprovar: gairebé gens ni mica, cap Conseller. Els pocs vots que varen obtenir es van trobar molt a faltar a les files socialistes. Una mala gestió de tots plegats sense mena de dubte. Aleshores vaig començar a entendre les paraules : RES DEFINIT.
Vet aquí que en una parròquia, Escaldes, varen obtenir de “rebot” un Conseller (amb l’Alternativa, es clar).
Uns anys mes tard, en un altre “rebot” varen obtenir un segon Conseller, aquest gràcies a la prepotència del Partit Socialdemòcrata.
Al mateix temps, i continuant amb l’Alternativa van aconseguir entrar fins i tot al Comú d’Andorra la Vella abans dels suposats problemes de “transfuguisme”.

Ara en les seves “acaballes” pel Consell General, doncs penso que no obtindran ni un sol Conseller en les properes eleccions, m’han acabat de convèncer de que efectivament de Renovació no en tenen res, de Democràtica, tampoc. Però de RES DEFINIT, això ho assoleixen al cent per cent.

Senyors de R.D. :

La seva abstenció en la votació per al crèdit extraordinari per la variant de Sant Julià de Lòria va mes enllà d’un càstig al Partit Socialdemòcrata, molt mes enllà d’una “clatellada” al senyor Jaume Bartumeu, molt mes enllà d’un voler sortir a la foto en les seves “acaballes” polítiques.
Vostès saben perfectament que a Sant Julià de Lòria no hi tenen absolutament a ningú, ni hi pinten absolutament res. La seva aportació en dos eleccions Comunals i unes Generals ha estat totalment nul·la. Personalment, encara estic esperant la gent que prometien en cada campanya. No vaig viure la darrera Comunal a l’alternativa però sé perfectament que tampoc varen aportar ningú.
El seu “sobtat” interès per la parròquia de Sant Julià, tot de cop, i precisament quant CDA ja s’havia posicionat amb la postura de Segle 21 es un insult a tot el país.
Els seus “suposats” experts que han estudiat el projecte de desviació son un insult a tota la vila de Sant Julià de Lòria. Incloent fins i tot a tots aquells que volen la desviació tal com s’ha aprovat.
Amb un projecte de RES DEFINIT i en les seves “acaballes” vostès han volgut ser importants i fer-se veure i han trobat l’ocasió oportuna en el darrer moment.
I no volen que se’ls titlli de “culpables” de la situació. Ara ens diuen que el “problema” no es seu. Es clar que els 42 milions, o el que acabi costant la variant ni els posaran vostès, ni estaran en el Consell General quant es trobin a faltar.
No els donaré però totes les culpes a vostès, massa importància els atorgaria.
El que si no els perdonaré es que no han acabat mai de definir el seu projecte, que no han estat capaços de anar mai mes enllà de la seva parròquia de Escaldes. Que han tret profit del Partit Socialdemòcrata quant els hi ha interessat, l’han abandonat quant ja no els servia i han intentat pactar mentrestant amb altres grups.
I de tot això, la mateixa “culpa” que vostès la te el mateix Partit Socialdemòcrata. Amb la diferència de que aquest si que esta ben definit. En una única persona, però ben definit.

Hem queden encara uns quants mesos de veure’ls “passejant” pel Consell General, ocupant la seva “cadireta”, i segurament disposaran encara d’alguna ocasió de dir la seva, de fer-se veure, de sortir a la foto, i potser també fins i tot de decidir quelcom i treure pit.
Tinc la satisfacció però, que passat aquest temps vostès “desapareixeran” de l’àmbit del Consell General, i fins i tot m’atreviria a dir de l’àmbit polític.

Moltes gràcies per al seu “sobtat” interès per la meva parròquia, però NO CALIA. Ja en teníem prou amb el PLA i la UL.

Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.

SENTO CURIOSITAT-BONDIA 07/10/08 BLOGS A LA BAIXA

ELS BLOGS HAN DECAIGUT.

“En definitiva, penso que els blocs d’opinió són bons i per això en parlo avui. I el Blog en qüestió al que faig referència sense citar-lo, és molt bo, i molta gent el coneix i hi intervé.”

Amb aquesta frase acabava un escrit al Desembre del 2006 en aquest mateix diari. Ha passat tant sols 1 any i deu mesos i desgraciadament, ja no puc opinar el mateix. Al menys pel que fa referència a un dels blogs d’Internet mes “famosos” al nostre país.
Es tractava d’un blog de caire mes aviat polític on s’opinava i fins i tot s’aprenien moltes coses o temes importants.
Actualment es un lloc on tant sols s’insulta, s’amenaça o es fa “mofa” de problemes físics d’algunes persones o tendències sexuals. Segurament per aquest motiu ha perdut un munt de entrades i comentaris, i ha perdut també tot un munt de “opinadors”. Una llàstima, doncs el trobava força interessant.
Val a dir que es va crear un altre blog, de característiques molt similars, amb un nom molt similar, però desgraciadament va pel mateix camí que l’altre, sinó pitjor.

Per sort no tots els blogs son del mateix estil i a Catalunya per exemple esta farcit de blogs molt bons i de temes molt distints. I els millors al meu entendre son aquells blogs personals, en els que l’autor es limita a expressar la seva opinió sobre el que li ve de gust en un moment determinat.

Per sort també, a Andorra no tots els blogs son de l’estil dels comentats anteriorment. Encara que no hagi citat en cap moment el nom dels blogs en qüestió, els entenedors ja sabran perfectament de quins blogs parlo. Aquest es un missatge doncs dirigit tant sols a uns quants, o potser molts.

Com que no vull crear pessimisme entre els internautes, o millor dit, entre els blogaires o afeccionats als blogs d’Internet:

M’agradaria convidar-los, si tenen la afició internauta, a visitar la següent adreça:

http://blocairesdelpirineu.com/

Hi trobaran no un sol blog, sinó un conjunt de blogs, amb enllaços tots ells a altres, tant o mes interessants.

No pretenc aprofitar-me del Bondia i fer publicitat gratuïta, doncs els blogaires no en traiem absolutament cap benefici dels nostres blogs, al menys, benefici econòmic...

Tant sols m’agradaria que la gent accedís a llegir opinions diverses sobre molts temes en general. I no tant sols el que surt publicat als diaris, el que diuen a la televisió o a la ràdio, o el que expliquen els nostres governants i polítics andorrans. Sinó en sentiments o pensaments personals, de gent que segurament ni coneixen, i que potser no arribaran mai a conèixer, però que tenen quelcom a dir i ho diuen.

Aquesta es la nostra declaració de principis :

Blocaires del Pirineu és una plataforma de blocs que té com a objectiu compartir experiències i estrènyer els llaços de comunicació a tot el territori pirinenc.
Els blocs que la integren no han de ser necessàriament de temàtica estrictament pirinenca. De tota manera, aquesta plataforma és una eina de difusió de la cultura i la realitat pirinenques, que també es pot promoure mitjançant activitats organitzades pel col·lectiu.
La llengua vehicular de Blocaires del Pirineu és el català, sense que això signifiqui el menysteniment de cap altra.
Blocaires del Pirineu és neutral i no respon a cap finalitat política, sectària o lucrativa.
Les persones que en formen part accepten no utilitzar Blocaires del Pirineu per difondre informació que sigui contrària a la legislació en vigor o als principis generals d’ètica (com la pornografia infantil, contingut xenòfob, la suplantació de la personalitat, difusió de correu escombraria o virus, entre d’altres).
Cada blocaire del Pirineu assumeix a títol personal la responsabilitat dels continguts propis del seu bloc.
Totes les persones que en formen part s’han d’identificar amb nom i cognom davant la resta de membres encara que mantinguin l’anonimat dins el seu bloc.
La informació relativa als membres de Blocaires del Pirineu no es pot utilitzar sense el consentiment explícit dels interessats. En cas contrari es portaran a terme les mesures oportunes.

Facin la prova, entrin a llegir-nos.
Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.