NO ES DEIXIN ENGANYAR.
El passat dia 20 de Desembre es va aprovar per fi la llei de Comptabilitat dels empresaris, cosa que em va alegrar com a comptable que sóc, encara que no m’ acabi d’agradar del tot, i encara manqui la publicació del Pla Comptable. Però crec que ja era hora pel país i per la transparència que hem d’oferir.
Però vet aquí, que l’ endemà mateix, tot treballant i escoltant Andorra7ràdio, vaig sentir, desagradablement, com ja hi havia qui es volia aprofitar de la situació.
Relato els fets.
Un senyor, que es va presentar com a President del col·legi de comptables (que dit de pas, NO EXISTEIX), enganyava als empresaris tot afirmant:
Que la comptabilitat havia de ser avalada obligatòriament per un comptable “llicenciat”, i que Andorra mancarien uns 1.000 comptables, ja que al “FALS” col·legi només n’ eren uns trenta...
Prèvia trucada per part meva a la mateixa ràdio, es va veure en l’ obligació de rectificar en quant a l’ obligatorietat dels empresaris de contractar un comptable.
Encara espero però, la rectificació a la segona trucada efectuada a la mateixa ràdio, per explicar que dit col·legi no existeix.
Amb el present escrit, a banda de desacreditar totalment al senyor que va efectuar aquestes declaracions, enganyant i posant la por al cos als empresaris del país. El que pretenc es tranquil·litzar als mateixos empresaris i explicar les coses com Déu mana.
La llei de comptabilitat era necessària i fins i tot imprescindible, i no ha de fer por a ningú. Però el que no es pot permetre, es que, amb una llei que si comporta l’ obligatorietat per als empresaris de dur una comptabilitat, enganyar als mateixos empresaris i aprofitar la situació per a fer “negoci”.
L’ article 3 de la mateixa llei diu:
“ La comptabilitat ha de ser directament portada per l’empresari o per les persones que aquest mateix autoritzi i sense perjudici de la seva responsabilitat”.
Empresaris,
Espero que amb aquest escrit estiguin mes tranquils, encara que si els aconsello que:
Contractin un comptable, per la seva seguretat i la de la seva empresa, i que aquest sigui un professional veritable, que n’hi ha mes de trenta. I que tinguin cura de que aquest professional, no sigui un aprofitat de la situació. Tinguin molta cura a l’hora de contractar al seu comptable, i procurin que aquest no sigui una persona que es fa passar per President o membre d’un col·legi inexistent.
Si existeixen en canvi Associacions, entre les que figura la nostra: “Associació Comptables del Principat”, que els garantirà que el professional que contracten sap fer la seva feina.
També existeixen comptables, que sense formar part de cap associació coneixen sobradament també la seva feina. I que aquests no cal que siguin Francesos, o hagin estudiat a França. Afirmacions gratuïtes que també va fer aquest “suposat” President, tot dient que a Espanya, qualsevol era comptable.
Això si, si la seva empresa requereix d’una auditoria, aleshores si que hauran de buscar una persona llicenciada i col·legiada, i externa a la seva empresa. Aquest, només serà el cas de les Societats que compleixen dos de tres supòsits molt concrets. Tampoc ha de preocupar a ningú aquest tema.
I sàpiguen també que si la xifra anual del seu negoci es inferior a 100.000 euros, queden exclosos de la obligació de dipositar els seus comptes en el Registre de Dipòsit de Comptes.
No fos cas que sortís també algun aprofitat que els digués que estant obligats a “pagar” el seu segell.
Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.
diumenge, de desembre 30, 2007
dilluns, de desembre 17, 2007
SENTO CURIOSITAT - BONDIA 18/12/07
L’ ASSIGNATURA PENDENT.
“A Sant Julià de Lòria tenim una assignatura pendent.”
Aquestes son les declaracions del President del Grup Parlamentari Socialdemòcrata, el Sr. Jaume Bartumeu efectuades poc després de la derrota de l’ Alternativa a Sant Julià, en les darreres eleccions Comunals. Tercera derrota consecutiva ( 2 Comunals i 1 Generals), i sense obtenir un cop mes cap representació. No pretenc criticar aquesta derrota, jo també hi tinc la meva part de culpa, però si vull criticar dites declaracions, i la part de culpa de qui les va fer.
Aquesta es tota la explicació que ha tingut a bé donar-nos, el líder del PS ?.
O be es que no disposa de cap explicació, per donar ?.
Es el mateix que dir : Com que a Sant Julià, no hi ha res a fer, no val la pena que ens preocupem...
Quant tenim una assignatura pendent en els nostres estudis escolars, pot ser per moltes causes o motius...
I potser n’hi ha alguns que son insalvables. Però si no es posen tots els mitjans necessaris, aquesta assignatura no l’ aprovarem mai.
Continuant amb el símil estudiantil:
Per assolir un examen final (vegis eleccions), abans hi ha un camí a fer, una feina a assolir, i una dedicació a exercir. S’ ha de treballar en la matèria.
No n’ hi ha prou, enviant a qualsevol persona a l’ examen final (vegis candidat), i que s’ espavili tot sol i faci el que pugui.
En qualsevol assignatura, el tutor (vegis partit polític), ha de fer un seguiment de tots els alumnes (vegis comitè local del partit). No de tant en tant, quant hi ha algun problema (vegis expulsions, o demandes d’ expulsió).
Les assignatures (vegis parròquies), s’ han de treballar totes. No es pot deixar de banda una assignatura (vegis Sant Julià), perquè ja es dona per suspesa (vegis perduda).
La matrícula d’un curs (vegis país), es paga complerta, no hi ha assignatures gratuïtes, per tant la matrícula que es paga ha de cobrir les despeses de totes les assignatures (vegis novament parròquies).
El pressupost ha de cobrir per igual totes les assignatures. (s’ha de poder pagar el mateix, a Escaldes, a Encamp, a Andorra la Vella, a Canillo, a La Massana, a Ordino i també a Sant Julià). (vegis penjada de cartells, repartiment de programes... Resumint: la campanya electoral).
Els estudiants han de tenir tots la seva deguda representació (vegis en comitès Executiu i Directiu del Partit, i no la tenen). I han de ser escoltats i tractats per igual (vegis demandes del Comitè local de Sant Julià).
Deixant de banda els símils, a Sant Julià...
No hem estat tractats mai igual que la resta de parròquies, no hem rebut mai la mateixa ajuda i suport que els demés. El poc que hem demanat, com un espai per fer reunions, com una pregunta al Consell fent referència a un tema que concernia la parròquia... ens ha estat denegat.
No hem tingut representació en una llista electoral, amb possibilitats de entrar al Consell. No hem tingut representació important en cap òrgan del partit. No hem tingut mai el degut suport del Partit (si no ha estat per sortir a la foto en una penjada de cartells, en un míting o en una visita “obligada” a la llar de jubilats).
Al Comitè Lauredià, ni tant sols ens van tenir en compte, al arribar al local on es feia una celebració electoral, i després d’ haver obtingut un resultat bastant mes que acceptable.
Parlo per les Generals del 2.005.
O potser, al Partit han preferit les taules buides que hi havia aquest any, en el mateix lloc de celebració, però amb menys alegries ?.
Sembla com si els de Sant Julià no hi pintem res en aquest Partit. Ara que si ho mirem fredament, som uns perdedors, que hi farem ?.
Això si, per fer llista de l’ Alternativa a les 7 parròquies, si que han servit unes quantes persones..., encara que hagi estat amb moltes dificultats, i sense la meva col·laboració.
Però, escoltant ara les declaracions del President del Grup Parlamentari Socialdemòcrata, dient que a Sant Julià de Lòria: “tenim una assignatura pendent”.
He de dir que:
L’ assignatura pendent..., la te el PS, amb la gent de Sant Julià, i no jo.
Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.
“A Sant Julià de Lòria tenim una assignatura pendent.”
Aquestes son les declaracions del President del Grup Parlamentari Socialdemòcrata, el Sr. Jaume Bartumeu efectuades poc després de la derrota de l’ Alternativa a Sant Julià, en les darreres eleccions Comunals. Tercera derrota consecutiva ( 2 Comunals i 1 Generals), i sense obtenir un cop mes cap representació. No pretenc criticar aquesta derrota, jo també hi tinc la meva part de culpa, però si vull criticar dites declaracions, i la part de culpa de qui les va fer.
Aquesta es tota la explicació que ha tingut a bé donar-nos, el líder del PS ?.
O be es que no disposa de cap explicació, per donar ?.
Es el mateix que dir : Com que a Sant Julià, no hi ha res a fer, no val la pena que ens preocupem...
Quant tenim una assignatura pendent en els nostres estudis escolars, pot ser per moltes causes o motius...
I potser n’hi ha alguns que son insalvables. Però si no es posen tots els mitjans necessaris, aquesta assignatura no l’ aprovarem mai.
Continuant amb el símil estudiantil:
Per assolir un examen final (vegis eleccions), abans hi ha un camí a fer, una feina a assolir, i una dedicació a exercir. S’ ha de treballar en la matèria.
No n’ hi ha prou, enviant a qualsevol persona a l’ examen final (vegis candidat), i que s’ espavili tot sol i faci el que pugui.
En qualsevol assignatura, el tutor (vegis partit polític), ha de fer un seguiment de tots els alumnes (vegis comitè local del partit). No de tant en tant, quant hi ha algun problema (vegis expulsions, o demandes d’ expulsió).
Les assignatures (vegis parròquies), s’ han de treballar totes. No es pot deixar de banda una assignatura (vegis Sant Julià), perquè ja es dona per suspesa (vegis perduda).
La matrícula d’un curs (vegis país), es paga complerta, no hi ha assignatures gratuïtes, per tant la matrícula que es paga ha de cobrir les despeses de totes les assignatures (vegis novament parròquies).
El pressupost ha de cobrir per igual totes les assignatures. (s’ha de poder pagar el mateix, a Escaldes, a Encamp, a Andorra la Vella, a Canillo, a La Massana, a Ordino i també a Sant Julià). (vegis penjada de cartells, repartiment de programes... Resumint: la campanya electoral).
Els estudiants han de tenir tots la seva deguda representació (vegis en comitès Executiu i Directiu del Partit, i no la tenen). I han de ser escoltats i tractats per igual (vegis demandes del Comitè local de Sant Julià).
Deixant de banda els símils, a Sant Julià...
No hem estat tractats mai igual que la resta de parròquies, no hem rebut mai la mateixa ajuda i suport que els demés. El poc que hem demanat, com un espai per fer reunions, com una pregunta al Consell fent referència a un tema que concernia la parròquia... ens ha estat denegat.
No hem tingut representació en una llista electoral, amb possibilitats de entrar al Consell. No hem tingut representació important en cap òrgan del partit. No hem tingut mai el degut suport del Partit (si no ha estat per sortir a la foto en una penjada de cartells, en un míting o en una visita “obligada” a la llar de jubilats).
Al Comitè Lauredià, ni tant sols ens van tenir en compte, al arribar al local on es feia una celebració electoral, i després d’ haver obtingut un resultat bastant mes que acceptable.
Parlo per les Generals del 2.005.
O potser, al Partit han preferit les taules buides que hi havia aquest any, en el mateix lloc de celebració, però amb menys alegries ?.
Sembla com si els de Sant Julià no hi pintem res en aquest Partit. Ara que si ho mirem fredament, som uns perdedors, que hi farem ?.
Això si, per fer llista de l’ Alternativa a les 7 parròquies, si que han servit unes quantes persones..., encara que hagi estat amb moltes dificultats, i sense la meva col·laboració.
Però, escoltant ara les declaracions del President del Grup Parlamentari Socialdemòcrata, dient que a Sant Julià de Lòria: “tenim una assignatura pendent”.
He de dir que:
L’ assignatura pendent..., la te el PS, amb la gent de Sant Julià, i no jo.
Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.
dimarts, de desembre 11, 2007
SENTO CURIOSITAT - BONDIA 11/12/07
DEBATS ELECTORALS.
No vull amb aquest escrit parlar del resultat de les eleccions Comunals, ja hem tingut els periodistes i tots els mitjans de comunicació per fer-ho, i molt millor que jo.
Tampoc pretenc valorar aquests resultats, per això ja hem tingut també els especialistes. I altres, que no son especialistes, però que també s’ atreveixen a fer-ho, mes be o mes malament, i cadascú des de la seva òrbita política, o periodística.
Avui tinc ganes de parlar dels debats electorals, i mes concretament dels debats televisius.
Aquest any es van presentar com a : actuals, inèdits, “novedosos”, diferents, moderns ...
I en realitat han estat, al meu entendre, bastant fluixos, a l’ alçada, per cert, de la majoria dels candidats.
Fluixos : per la organització, pel muntatge, el decorat, la moderació, les taules, la orientació, la disposició ...
Jo em demano : que vol dir un debat obert ?.
Així es van presentar gairebé tots, per acord entre les parts. I d’ obert, amb rèpliques i respostes ràpides, tant sols en vaig veure un, el primer (Tot i que massa crispat, si un dels dos s’ hagués moderat, hauria guanyat el debat de sobres). Està clar que, en aquest cas, eren nomes dues persones, i el debat obert, amb tres, es mes complicat.
En un debat obert, no pot ser que el moderador estigui en primer pla, com si volgués tenir també el seu protagonisme o sortir molt a la pantalla.
Els candidats feien mes atenció al moderador que a la càmera, i això que a les fotos dels diaris, es veuen tots els assessors (quanta “pasta” dilapidada), indicant als candidats on es troba la càmera. Fins i tot un candidat, va donar les gràcies en ple debat, per les indicacions. La cosa es va anar arreglant una mica, no gaire tampoc, amb els darrers debats. Es veu que algú (els assessors), va insistir molt en el tema.
En un debat obert, no es poden col·locar els “debatents”, l’ un al costat de l’altre. Cada cop que es volen dirigir la paraula s’ han de girar, i amb tres sempre n’ hi ha un al mig que a mes fa nosa. Els “debatents”, han d’estar de front l’un amb l’altre, i amb una càmera diferent, fixa, per a cadascú.
El realitzador, ha de mostrar també la cara del que no parla, de tant en tant, per veure les seves reaccions. A vegades mes interessants que la cara del que esta parlant en aquell moment. També es va anar arreglant aquest aspecte, no massa tampoc.
Punt a part es fer els debats de peu, amb un faristol (no mòbil, aquest). Els candidats, drets, no saben on ficar-se, sobretot quant no parlen. S’ ha de ser un expert, per fer un debat dret, tipus americà. O viure d’ això. El moderador, aquest sense faristol, dret encara queda pitjor, i sempre en primer plà.
No cal tampoc, que el moderador ens vagi informant del temps d’ avantatge o desavantatge que porta l’un o l’altre, com feia massa sovint al principi dels debats. A l’ espectador, li importa ben poc. En els darrers debats sembla que nomes ho feia amb els candidats (alguna cosa va millorar).
A pesar de les millores efectuades mentre avançaven els debats... Aquests eren fluixos, molt fluixos ... pesats, molt pesats ...
No tenia el darrer fitxatge de Rtvsa, tanta experiència en campanyes electorals ?. Doncs jo, no l’ he vist per enlloc.
Al final de tot, un resultat bastant desastrós.
Per cert, continuarà dit fitxatge, passades les eleccions ?.
Ah ..., em diuen que té un contracte blindat...
Doncs, a tragar ...
Ah ..., hem diuen també que ha despatxat a tres col·laboradors, per justificar la feina mal feta ...
Algú sense contracte blindat, es clar, tenia de pagar el “pato”, i de passada la nòmina de “l’ expert”.
En definitiva:
Han estat, aquest any, uns debats tristos, pobres, lents, pesats, mal organitzats, sense massa interès (a banda del polític de cada parròquia) ...
I, ja per acabar :
El nivell dels “debatents” : els candidats ...
La majoria, com ja he dit abans, molt fluixets.
Però això ja no es culpa de la “tele”...
Però si es culpa dels “capitostos” que els van escollir o triar a dit.
Avui en dia semblaria que tothom s’ atreveix a fer política, fins i tot aquells que no saben ni el que vol dir la mateixa paraula. Fins i tot aquells que saben perfectament que mai en podran fer de política.
O potser es que ja hem cremat a tanta gent, que la “veta” ja no dona per mes, i queda el què queda.
Tampoc som tants en aquest país, el nostre, els que tenim dret a vot i ens atrevim a fer política.
En fi, es el que hi ha, com se sol dir.
Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.
No vull amb aquest escrit parlar del resultat de les eleccions Comunals, ja hem tingut els periodistes i tots els mitjans de comunicació per fer-ho, i molt millor que jo.
Tampoc pretenc valorar aquests resultats, per això ja hem tingut també els especialistes. I altres, que no son especialistes, però que també s’ atreveixen a fer-ho, mes be o mes malament, i cadascú des de la seva òrbita política, o periodística.
Avui tinc ganes de parlar dels debats electorals, i mes concretament dels debats televisius.
Aquest any es van presentar com a : actuals, inèdits, “novedosos”, diferents, moderns ...
I en realitat han estat, al meu entendre, bastant fluixos, a l’ alçada, per cert, de la majoria dels candidats.
Fluixos : per la organització, pel muntatge, el decorat, la moderació, les taules, la orientació, la disposició ...
Jo em demano : que vol dir un debat obert ?.
Així es van presentar gairebé tots, per acord entre les parts. I d’ obert, amb rèpliques i respostes ràpides, tant sols en vaig veure un, el primer (Tot i que massa crispat, si un dels dos s’ hagués moderat, hauria guanyat el debat de sobres). Està clar que, en aquest cas, eren nomes dues persones, i el debat obert, amb tres, es mes complicat.
En un debat obert, no pot ser que el moderador estigui en primer pla, com si volgués tenir també el seu protagonisme o sortir molt a la pantalla.
Els candidats feien mes atenció al moderador que a la càmera, i això que a les fotos dels diaris, es veuen tots els assessors (quanta “pasta” dilapidada), indicant als candidats on es troba la càmera. Fins i tot un candidat, va donar les gràcies en ple debat, per les indicacions. La cosa es va anar arreglant una mica, no gaire tampoc, amb els darrers debats. Es veu que algú (els assessors), va insistir molt en el tema.
En un debat obert, no es poden col·locar els “debatents”, l’ un al costat de l’altre. Cada cop que es volen dirigir la paraula s’ han de girar, i amb tres sempre n’ hi ha un al mig que a mes fa nosa. Els “debatents”, han d’estar de front l’un amb l’altre, i amb una càmera diferent, fixa, per a cadascú.
El realitzador, ha de mostrar també la cara del que no parla, de tant en tant, per veure les seves reaccions. A vegades mes interessants que la cara del que esta parlant en aquell moment. També es va anar arreglant aquest aspecte, no massa tampoc.
Punt a part es fer els debats de peu, amb un faristol (no mòbil, aquest). Els candidats, drets, no saben on ficar-se, sobretot quant no parlen. S’ ha de ser un expert, per fer un debat dret, tipus americà. O viure d’ això. El moderador, aquest sense faristol, dret encara queda pitjor, i sempre en primer plà.
No cal tampoc, que el moderador ens vagi informant del temps d’ avantatge o desavantatge que porta l’un o l’altre, com feia massa sovint al principi dels debats. A l’ espectador, li importa ben poc. En els darrers debats sembla que nomes ho feia amb els candidats (alguna cosa va millorar).
A pesar de les millores efectuades mentre avançaven els debats... Aquests eren fluixos, molt fluixos ... pesats, molt pesats ...
No tenia el darrer fitxatge de Rtvsa, tanta experiència en campanyes electorals ?. Doncs jo, no l’ he vist per enlloc.
Al final de tot, un resultat bastant desastrós.
Per cert, continuarà dit fitxatge, passades les eleccions ?.
Ah ..., em diuen que té un contracte blindat...
Doncs, a tragar ...
Ah ..., hem diuen també que ha despatxat a tres col·laboradors, per justificar la feina mal feta ...
Algú sense contracte blindat, es clar, tenia de pagar el “pato”, i de passada la nòmina de “l’ expert”.
En definitiva:
Han estat, aquest any, uns debats tristos, pobres, lents, pesats, mal organitzats, sense massa interès (a banda del polític de cada parròquia) ...
I, ja per acabar :
El nivell dels “debatents” : els candidats ...
La majoria, com ja he dit abans, molt fluixets.
Però això ja no es culpa de la “tele”...
Però si es culpa dels “capitostos” que els van escollir o triar a dit.
Avui en dia semblaria que tothom s’ atreveix a fer política, fins i tot aquells que no saben ni el que vol dir la mateixa paraula. Fins i tot aquells que saben perfectament que mai en podran fer de política.
O potser es que ja hem cremat a tanta gent, que la “veta” ja no dona per mes, i queda el què queda.
Tampoc som tants en aquest país, el nostre, els que tenim dret a vot i ens atrevim a fer política.
En fi, es el que hi ha, com se sol dir.
Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.
dimarts, de desembre 04, 2007
SENTO CURIOSITAT - BONDIA 04/12/07
CRÒNICA D’ UNA MORT ANUNCIADA.
No pretenc amb aquest escrit buscar culpables, perquè crec que al final ho som tots, de culpables. No es el moment ara, de donar les culpes a ningú.
Situació:
Sant Julià de Lòria.
Motiu:
Eleccions Comunals.
Resultat:
Ha tornat a guanyar, UL, PLA, Pintat... o com ho vulgueu anomenar. Els mateixos de sempre, però units al fi i al cap.
Un cop mes :
Han estat mes llestos al fer la llista de candidats ?, han fet una millor campanya electoral ?, en saben mes ?, tenen un millor programa ?, son mes poderosos ?, proposen millors opcions ?, estem d’ acord amb Naturlàndia.
A totes les preguntes, la resposta es la mateixa :
NO HO CREC.
Son els amos de Sant Julià ?.
A la pregunta, la resposta es :
N’ ESTIC SEGUR.
El problema bàsic rau en que:
Els que la “espifiem” una vegada rere l’ altra som els demés (els que no som de UL-PLA), i per molts motius... I molt diferents a les preguntes formulades anteriorment.
Cadascú tindrà la seva pròpia versió dels fets i tothom la seva pròpia raó, i les culpes sempre les desviarem cap a “l’ altre”. I es precisament per això que no ens posarem mai d’ acord.
I no ho farem, perquè mai ens asseurem en una mateixa taula a parlar tranquil·lament de les coses oblidant el passat, velles rancúnies, i deixant de banda l’ egoisme, l’ ego personal i els personalismes. I sobretot deixant de banda els grups polítics i els noms polítics.
I a mes, tots voldrem tenir la raó, com sempre.
Però, la veritat es que un cop mes, entre tots l’ hem tornat a “espifiar”.
Tres llistes a Sant Julià de Lòria es perdre el temps, els diners, i la paciència dels electors, i regalar la victòria als de sempre. S’ ha d’ acabar d’ una vegada per totes : les dues famílies i la resta ... I si amb una família, es impossible l’ entesa, almenys l’ altra família ho hauria d’ entendre.
Dos llistes, amb dues famílies no ha estat mai la solució, mes aviat ha estat la submissió.
Desgraciadament, ha estat impossible fer una llista que aglutinés només persones..., sense cap sigla política, sense cap nom familiar, sense cap líder egocèntric, sense ànsies de poder, o ànsies només de “cadireta”.
Una llista per al be de la parròquia, que vetllés nomes per l’ interès de la mateixa i busqués solucions als seus problemes i mancances.
I no em val que ara em diguin : “Es que a mi, no em vas dir res”.
Dintre de quatre anys, tornarem a tenir una altra oportunitat...
Tant sols demano, que no la tornem a “espifiar”. I que pensem en el poble, i en el que volem que sigui el nostre poble, i deixem de banda tots el temes personals. I que ens moguem tots, i més aviat, sense haver de esperar a veure qui dona el primer pas. I aleshores, fer les coses a corre-cuita i de qualsevol manera.
Resumint,
Tres llistes a Sant Julià de Lòria, era la crònica d’ una mort anunciada: la del PS, si no va morir ara fa 4 anys, i la de Segle21, si no va morir ja fa ara, mes d’ un parell d’ anys.
Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.
No pretenc amb aquest escrit buscar culpables, perquè crec que al final ho som tots, de culpables. No es el moment ara, de donar les culpes a ningú.
Situació:
Sant Julià de Lòria.
Motiu:
Eleccions Comunals.
Resultat:
Ha tornat a guanyar, UL, PLA, Pintat... o com ho vulgueu anomenar. Els mateixos de sempre, però units al fi i al cap.
Un cop mes :
Han estat mes llestos al fer la llista de candidats ?, han fet una millor campanya electoral ?, en saben mes ?, tenen un millor programa ?, son mes poderosos ?, proposen millors opcions ?, estem d’ acord amb Naturlàndia.
A totes les preguntes, la resposta es la mateixa :
NO HO CREC.
Son els amos de Sant Julià ?.
A la pregunta, la resposta es :
N’ ESTIC SEGUR.
El problema bàsic rau en que:
Els que la “espifiem” una vegada rere l’ altra som els demés (els que no som de UL-PLA), i per molts motius... I molt diferents a les preguntes formulades anteriorment.
Cadascú tindrà la seva pròpia versió dels fets i tothom la seva pròpia raó, i les culpes sempre les desviarem cap a “l’ altre”. I es precisament per això que no ens posarem mai d’ acord.
I no ho farem, perquè mai ens asseurem en una mateixa taula a parlar tranquil·lament de les coses oblidant el passat, velles rancúnies, i deixant de banda l’ egoisme, l’ ego personal i els personalismes. I sobretot deixant de banda els grups polítics i els noms polítics.
I a mes, tots voldrem tenir la raó, com sempre.
Però, la veritat es que un cop mes, entre tots l’ hem tornat a “espifiar”.
Tres llistes a Sant Julià de Lòria es perdre el temps, els diners, i la paciència dels electors, i regalar la victòria als de sempre. S’ ha d’ acabar d’ una vegada per totes : les dues famílies i la resta ... I si amb una família, es impossible l’ entesa, almenys l’ altra família ho hauria d’ entendre.
Dos llistes, amb dues famílies no ha estat mai la solució, mes aviat ha estat la submissió.
Desgraciadament, ha estat impossible fer una llista que aglutinés només persones..., sense cap sigla política, sense cap nom familiar, sense cap líder egocèntric, sense ànsies de poder, o ànsies només de “cadireta”.
Una llista per al be de la parròquia, que vetllés nomes per l’ interès de la mateixa i busqués solucions als seus problemes i mancances.
I no em val que ara em diguin : “Es que a mi, no em vas dir res”.
Dintre de quatre anys, tornarem a tenir una altra oportunitat...
Tant sols demano, que no la tornem a “espifiar”. I que pensem en el poble, i en el que volem que sigui el nostre poble, i deixem de banda tots el temes personals. I que ens moguem tots, i més aviat, sense haver de esperar a veure qui dona el primer pas. I aleshores, fer les coses a corre-cuita i de qualsevol manera.
Resumint,
Tres llistes a Sant Julià de Lòria, era la crònica d’ una mort anunciada: la del PS, si no va morir ara fa 4 anys, i la de Segle21, si no va morir ja fa ara, mes d’ un parell d’ anys.
Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
