dimarts, d’agost 28, 2007

SENTO CURIOSITAT 42

EL TOBOTRONC.

Curiositats del tobogan Lauredià:

- Varen començar les obres abans d’hora ( Juliol per Agost). Perquè tanta pressa ?. Ai no, que es tractava d’un desembrossament.
- Els seu cost ha passat de tres milions d’euros a 3,3 milions (en un tres i no res). Mes “sobrecostos” innecessaris, o no ?. Ai no, es que havien arrodonit el preu.
- BPA, vol invertir al projecte Naturlàndia. Serà que els agrada anar en tobogan cap al cim econòmic del país ?. Ai no, es que es varen instal·lar a Sant Julià, i s’ha de quedar be amb tothom..

I a mi, que em dona un mal flaire, tot això...

S’ acaba la legislatura Comunal i comencen els projectes majestuosos, i no tant sols a Sant Julià ...
A veure qui es el valent que es presenta a les properes eleccions Comunals i afronta el deute de les “mal-inverssions” realitzades...

Però, ull, TOTS PLEGATS...

Em demano:
Quin interès ocult hi ha en fer a corre-cuita un tobogan ?.
Aquest giny mecànic ha d’atraure milers de turistes ?.

Canviem el xip,

Jo soc un resident espanyol que decideix pujar a Andorra a passar el dia...
He visitat ja, com gairebé tothom, Port Aventura...
Que m’importa a mi un tobogan a Andorra ?.
O bé,
No he visitat mai Port Aventura, com gairebé ningú ...
Que m’importa a mi un tobogan a Andorra ?.

Canviem un altre cop de xip,

De cara a les properes Comunals, la feina ben feta es haver construït un tobogan ?.
Des de el Comú Lauredià asseguren que tenen un pre-estudi mediambiental, pagat amb diners dels residents ?. Medi ambient, al mes de Juliol, va dir que “nanai”. Ara de cop en plenes vacances estiuenques del mes d’Agost, asseguren que si el tenen i ja el comencen a fer la instal·lació del tobogan.

No serà que ja el tenien comprat, el Tobotronc ?.

I es que a mi, aquests viatges al Tirol, em deixen el cos amb un malestar...

He decidit doncs, comprar-me el meu tobogan particular, que anomenaré “Tobomeu”, i que instal·laré a l’entrada de casa meva...
Com que es de lloguer i es troba en una zona de “pas Comunal”, no demanaré permís a ningú, talaré els arbres del jardí del propietari de la casa on visc, que tampoc es queixarà, i faré pagar 20 euros a tots els turistes, que vindran a milers perquè facin una baixadeta pel Tobomeu, que els durà directes a comprar tabac, “guisqui”, sucre i altres coses al supermercat mes proper a la frontera...

Conclusions de tot això:

No valdria mes la pena pensar en altres atractius turístics, o no turístics..., però sens dubte molt mes necessaris per la parròquia ?.

En fi ...
Es el què hi ha, i aquest país, i sobretot aquesta parròquia, es veu que no la canviaré pas jo.


Atentament,

Miquel Calsina Gordi.

dilluns, d’agost 20, 2007

SENTO CURIOSITAT 41

VISCA LA TRANSPARÈNCIA.

Declaració extreta d’una publicació Nacional, fa poc temps :

“El cap de Govern, té la intenció d’ aplicar una fiscalitat directa a les empreses de nova creació”.

!!! Si senyor !!!, d’ això se’n diu claredat i transparència ...

Article 6 de la Constitució del Principat d’ Andorra:
1. Totes les persones són iguals davant la llei.

No creuen que fer pagar a uns si i a altres no, ¿es un equivalent a fer discriminació ?.
A mi al menys, així m’ ho sembla.

No anem be, Sr. Pintat...

Si d’entrada ja ens saltem a la “torera” la nostra pròpia Constitució, cosa que no em be de nou ... ¿Quina claredat, confiança, transparència... estem demostrant tenir ?. ¿Que vol dir que les noves empreses han de pagar un impost directe i les velles no?.

El nostre cap de Govern ens deixa una altra perla mes endavant, en la mateixa entrevista:
“ Les noves empreses són les que demanen claredat. A les velles se les ha de deixar fer, no molesten a ningú”.

!!! Si senyor !!!, un altre cop, d’això se’n diu amagar el cap sota l’ ala ...

¿ Hi ha tanta claredat en les empreses ja establertes al país que no cal fer res ?. O be vol dir : ¿Que la merda, val mes no remenar-la”.

Sr. Pintat, la fiscalitat no funciona així, sinó d’aquesta altra manera.

Article 37 de la mateixa Constitució, la nostra:
- Totes les persones físiques i jurídiques contribuiran a les despeses públiques segons la seva capacitat econòmica ...

Curiosament torna a aparèixer la paraula “totes”...

Sr. Pintat, ¿perquè no fem una Constitució nova?, a la mida del Govern i del PLA, aleshores estarem dins de la llei i farem el que ens convingui quan ens convingui.
Mentrestant potser que hauríem d’ acatar i complir la nostra Constitució, la que varem votar. Seríem clars, transparents i oferiríem confiança a les empreses foranies per instal·lar-se al país, o aportar-hi diners. I oferiríem confiança a la mateixa gent del nostre país, que em sembla que l’ ha perduda tota.
Sincerament, jo crec que les coses funcionen així.

Ja se que vostès, els del PLA, duien aquest impost directe “a les societats” de nova creació en el seu programa electoral, però això no vol dir que aquest fos del tot constitucional. I a mes parlaven de “societats amb capital estranger fins al 100%, i de sectors no presents al país”. Paraula “societats”, que ara canvien per “empreses”.

Ara que també pot ser que jo no sàpiga llegir programes electorals, o els diaris, o no entengui les lleis, o no comprengui la mateixa Constitució...
O també potser, que nomes escrigui per fer la punyeta a tots, siguin del partit que siguin (això es al menys, el que diuen molts).

Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.

dimarts, d’agost 14, 2007

SENTO CURIOSITAT 40

COM ES PODEN FER TANT MALAMENT LES COSES.

Evidentment, quan no se’n sap, no se’n sap, no hi ha volta de full, a cadascú la seva feina.

Aquells que no son polítics, que no entenen de política ... poden dedicar-se a fer política, ¿ PERQUE NO ?, però només en un tercer o quart pla, mai al capdavant.

Les declaracions, els comunicats de premsa ..., els ha de fer una persona amb seny, una persona que entengui de política, una persona que sàpiga parlar i mesurar les seves paraules.
Quan el que ho fa no en sap, només pot parlar a títol personal. Com ho faig per exemple jo mateix. No soc polític, aleshores tots els escrits i comentaris sempre son a títol personal, mai d’un grup.

Un coordinador de comitè no pot mai avançar els seus comentaris a la resta de membres del comitè, per aquest motiu jo no vull mai ser coordinador.

Quant es parla massa, o es corre massa a parlar, sense pensar o sense saber el que es diu, es corre el risc d’ anar perdent vots, d’ anar perdent electors, d’anar creant enemics... Si es fa a títol personal, les conseqüències nomes son personals... Però quant es representa un grup, un comitè local, els vots els perden tots, els vots els perd el partit, i amb ells segurament es perden unes eleccions.
D’això se’n diu : Fer malament les coses.

No es pot parlar d’ incongruència, i criticar un Comú i uns comerciants, per permetre una activitat esportiva, quant aquesta activitat esta contemplada en una llei, i a mes el teu propi partit la va aprovar aquesta llei.

No es pots menystenir mai el comerç o la hoteleria d’una parròquia, dient que no tenen qualitat. Encara que així fos, que no es el cas.

¿ Quina qualitat pot tenir un coordinador que fa aquest comentari ?.

CAP NI MICA.

Accepto la crítica al tir al colom, es una salvatjada i a mi tampoc m’ agrada. Però no puc acceptar de cap de les maneres la critica a la qualitat del comerç i dels hotels de Sant Julià.

Però tampoc es massa d’estranyar aquest insult i aquesta “mofa”, venint d’eon ve.

Quant s’ha volgut fer fora una persona d’un grup per dir la seva opinió, sempre a títol personal, i no s’ ha aconseguit fer-la fora, com es lògic i normal. I després es fa el mateix que aquesta persona, però a títol col·lectiu, aleshores s’hauria de presentar la dimissió i marxar cap a casa, i deixar treballar a la gent que sap fer-ho. I si no es fa així, aleshores hauria de ser el mateix partit el que prengués decisions.

En definitiva les coses es poden fer tant malament perquè no se’n sap.

Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.

dimarts, d’agost 07, 2007

SENTO CURIOSITAT 39

LA FESTA MAJOR.


Com cada any la Festa Major de Sant Julià de Lòria, ha portat molta gent a la nostra parròquia. Segurament haurà estat com sempre (encara en queda alguna per celebrar), la mes multitudinària, la mes apreciada i perquè no dir-ho, la millor de totes en l’apartat d’ assistència.
Però, personalment penso que es tracta d’una festa que dona molts mals de cap. I no estic d’acord en el “tot si val per al be de la festa” i en el “que hi farem..., es festa major...”.
Comporta excessius problemes circulatoris, les dificultats d ’aparcament i els problemes que ocasiona l’aparcament indiscriminat ocasionen un caos impressionant. El soroll es desorbitat, tant de les atraccions com de la musica i fins a hores massa intempestives. I no podem donar abast a tant excés de personal en un espai tant reduït (no hi cabem).

Ja fa molt de temps que als joves i als menys joves els encanta la festa de Sant Julià i acudeixen massivament els quatre o cinc dies de la seva durada.

¿Que te la nostra Festa Major que no tinguin les altres ?.

¿ Espectacles ?. No ho crec, son similars a les demes.
¿ Ball ?. Tampoc, es com en totes les altres.
¿ Jocs ?. També en tenen totes les festes.
¿ Focs artificials ?. (Es el que mes m’agrada, llàstima que siguin tant cars). Les demes també en tenen, amb mes o menys pressupost.
¿ Bars ?. Potser a Sant Julià en tenim uns quants mes que a la resta del país, però no crec que sigui aquesta la diferència. I no em sembla gaire correcte que en permetin la instal·lació de forans.
Resumint : Pràcticament, totes les festes majors son iguals.

En definitiva, la de Sant Julià no te res de especial que la faci diferent de les demes. Tant sols que ve molta gent, i els residents de la parròquia que en tot l’any pràcticament no els veus el pel, no se la perden.

En contrapartida:
¿ Perquè la resta de l’any no ve ningú a Sant Julià ?.
Doncs perquè no els oferim cap atractiu per baixar-hi. I dic baixar, perquè ja no hi conto amb els turistes, sinó amb la gent del país i els propis residents.
I es clar, el que no podem fer es muntar una festa que duri tot l’any.
La solució potser seria, que tots els comerços i botigues de la vila, es trobessin oberts, en funcionament. Que els bars i restaurants no tanquessin els caps de setmana. Fer la parròquia mes atractiva. I sobretot, que l’accés i l’aparcament fossin correctes: amb dos bons aparcaments exteriors, una via exterior directa i ben feta, i fins i tot podríem fer peatonal tota la vila. No caldrien ni fires ni festes...
Però hauríem de començar els mateixos residents de la parròquia a canviar els nostres hàbits i sortir una mica mes al carrer, a passejar per exemple i a donar vida a la població. I tot l’any, no tant sols per la festa, forçant així als comerciants, botiguers, restauradors ... a treballar els caps de setmana i a reobrir els comerços tancats. Hauríem de recordar tots que Sant Julià, tot i sent una parròquia per dormir, també existeix de dia.

I tornant a la festa:
Demano discretament, i sense ànim de criticar :

No seria possible fer uns horaris mes “normals”, començar els espectacles mes aviat i acabar-los també mes aviat, deixant descansar una mica als residents. De veritat es necessari passar tota la nit sense dormir.
No seria possible fer els concerts en un lloc mes allunyat del centre, on no es molestes tant, on no s’hagués de bloquejar completament el país i paralitzar totalment la circulació, col·lapsant l’única via que tenim tant de sortida com d’entrada pel sud.
No seria possible baixar els decibels de totes les atraccions, deixant de destrossar els timpans de la gent.
...
¿ Ja no vindria ningú a la Festa Major de Sant Julià ?.
...
No ho crec.
...
Atentament.

Miquel CALSINA GORDI.