Calsina

DIARI D'ANDORRA - BARREGES

2012-01-26T22:09:00.003+01:00

LES BARREGES DEL SR. NOMEN.

Moltes persones han comentat els darrers articles del Sr. Nomen, publicats al mes de desembre sobre les cues als despatxos de notaris per treure profit del nou marc fiscal amb les revaloritzacions dels bens immobles.
També posteriorment, la seva columna al mateix diari, tot dient que potser no calia córrer tant en anar al notari. Tot insinuant que s’havien equivocat d’opció.
Algunes persones han trobat molt encertats els articles del Sr. Nomen, altres han trobat que confonien i es contradeien i altres no hi han entès absolutament res.
Així es desprèn dels comentaris efectuats mitjançant Internet a dits articles i altres comentaris que he sentit de viva veu.

Al meu entendre, el Sr. Nomen barreja naps amb cols, confon la “gimnasia” amb la “magnèsia”, vol fer veure que ell en sap molt i els demés no, vol confondre al lector o simplement, vol verdaderament ser el Conseller núm. 29.
Res te a veure el que comenta en els seus primers articles amb el que comenta en la seva posterior columna, encara que formin part d’una mateixa llei.
El Sr. Nomen ens insinua que uns han fet una cosa i s’han equivocat perquè havien de fer l’altra.
Jo dic : “Es poden fer les dues coses, doncs no tenen res a veure l’una amb l’altra.

Efectivament, les nostres lleis permeten fer una revalorització dels bens immobles adquirits abans de l’entrada en vigor de l’impost de societats, sense haver pagat impostos i posteriorment amb la llei ja en vigor, augmentar les amortitzacions i obtenir una despesa deduïble, així es.
Tot i que caldria afegir que en aquest cas, l’obligat tributari té l’obligació de fer “peritar” i pagar la revalorització, fer “auditar” els seus comptes i també pagar l’auditoria en qüestió. A més, ha de parar atenció amb el pagament a compte del mes de setembre per l’impost, que s’efectua amb els comptes de l’exercici anterior, o sigui el 2011.
A fer números i valorar doncs, que surt més a compte...

Però res te a veure aquesta “trampa legal” amb efectuar noves inversions després de l’entrada en vigor de la Llei de l’impost de societats, que permet multiplicar per 2,5 els coeficients normals d’amortització i que permet també deduir un 5 % de les noves inversions de la quota de tributació. Una altra “trampa legal”. I poden anar les “dues” juntes.

Tot seguit en la seva columna el Sr. Nomen ens mareja amb una sèrie de percentatges que res tenen a veure els uns amb els altres. Percentatges basats en suposicions. Són en realitat uns càlculs impossibles de fer, que no es poden basar en cap dada real, a no ser que pertanyin a alguna empresa que ell controla, assessora, dur, audita, o el que sigui... Però en tot cas tendeixen a confondre al “personal”.
No sé que pretén el Sr. Nomen amb aquesta “marejada de perdiu”, però si entenc que confon al lector, sobretot amb el seu to sarcàstic. I el que no m’agrada és que confon a l’empresari, que ja de per si mateix es troba prou confós.
Si el que vol dir el Sr. Nomen es que la Llei permet aquestes argúcies per pagar menys, aleshores estem d’acord.

Personalment, em preocupa molt més altres temes més irrellevants i de menys “alçada” empresarial, però que fan que els comptables estem “neguitosos”.
Per exemple, la comptabilització dels salaris de socis, cònjuges, fills, administradors... La seva comptabilització no esta clara per la barreja de distintes lleis i conceptes, tals com : el codi de relacions laborals, la llei de la CASS, la pròpia llei de comptabilitat i les lleis sobre l’impost de societats i de la renda de les activitats econòmiques... Amb contradiccions que no detallaré per no fer-me pesat.
Un altre exemple és que encara no sabem exactament el llindar per a poder efectuar el model simplificat de comptabilitat. Govern diu que serà de 600.000 euros però el reglament que ho ha de certificar encara no ha vist la llum. Com tampoc sabem encara com serà aquest model simplificat físicament, quins fulls s’hauran d’omplir i com.

Em diran que tenim temps fins al 31 de juliol... El problema és que les comptabilitats ja són de l’any passat, en alguns llocs amb l’exercici ja tancat. Fins i tot hi ha empreses que ja voldrien efectuar el dipòsit de comptes per motius que ara no venen al cas.
Al Sr. Nomen potser tant sols li preocupa els problemes d’alta importància i de grans empreses, així com si les lleis estan ben fetes o mal fetes en relació a altres països, o si són distintes a la resta del món “mundial”. O els detalls que permeten evitar el pagament de impostos o a quan s’eleva la xifra de impostos que s’eviten. A mi em preocupa més comptabilitzar correctament, saber com he de fer les coses, que els clients estiguin segurs i tranquils i sobretot que el petit empresari, comerciant... tingui facilitats per a complir les lleis, totes les lleis i sense contradiccions.

Atentament,
Miquel CALSINA GORDI

DIARI D'ANDORRA - REFLEXIÓ

2012-01-07T18:03:00.002+01:00

UNA REFLEXIÓ.

Fa pocs dies llegíem en la tribuna del diari d’Andorra un article d’opinió del Sr. Joan Torres Puig, en la que ens deia el següent : “El projecte de DA ha sortit clarament reforçat d’aquests comicis comunals amb un 61,47 % dels vots vàlids”.
No puc estar gens d’acord amb aquest plantejament tant “partidista”.

Dic “partidista” ja que suposo que aquest senyor és militant del Partit de Demòcrates per Andorra.
Dic Partit perquè així esta constituït.
Dic “suposadament” militant, ja que no sabem a ciència certa qui és militant i qui no ho és.

Valgui com a títol d’exemple :

Consellers del Grup Parlamentari de DA que no són militants de DA.
Membres de DA que assisteixen a reunions (o sopars) per parlar d’una possible “refundació” del PLA. He de suposar doncs que no s’han donat de baixa del PLA, incomplint els estatuts de DA si és que en són militants ?
Membres de Unió Laurediana que són obligats a fer-se militants de DA, tot i pertànyer a UL (potser sense carnet ?). Un procés vergonyós, val a dir...
Llistes a la Massana que no se sap ben be si són de DA, del PLA, del Garrallà, o de “casa seva”.
Llista a Encamp amb una “base” diferent, la de UP.
Llista a Ordino que no sabem quin color “gasten”, a banda de una “base” també diferent, ACO.
Llista única a Canillo, amb el nom de DA efectivament, però fent “fora” a persones del mateix DA. I que no sabem encara si és PLA, DA o alguna altra “cosa”.
Llista de DA a Escaldes també, però que més aviat s’hauria d’anomenar, llista Toni Martí.
I a Andorra la Vella, després dels estira i arronsa amb el color lila, llista mal “engiponada” i perdedora de DA.

Sr. Torres,

On veu vostè que DA ha sortit clarament reforçat ?

O vostè no ha entès res de res, o no ho vol entendre, o no l’hi permeten entendre-ho... Però, si us plau, no pretengui “enganyar” al lector, al elector, al resident...

O si ho prefereix li explicaré d’una altra manera :
A Canillo un 62,75 % dels electors no varen votar DA i no disposaven de cap altra opció.
A Encamp un 59,26 % no varen votar el “simulacre” de DA que en realitat és UP.
A Ordino un 56,21 % no varen votar el “símil” de DA que aquí es diu ACO.
A la Massana un 67,17 % no varen votar la “sospitosa” llista oficial de DA amb el nom de CC.
A Sant Julià de Lòria un 61,99 % no varen votar el “suposat” DA que en realitat era tant sols UL.
A Escaldes un 63,88 % no varen votar el “germà petit” de DA que aquí si duia aquest nom.
A Andorra la Vella un 80,91 % no varen votar “el que va quedar” de DA després dels “estropicis”.

Sr. Torres,
Si a aquests resultats vostè li diu “sortir reforçat”, potser que s’ho faci “mirar”, alguna “cosa” falla en el seu plantejament.

Finalment em permetré el “luxe” de fer una reflexió molt personal :

Al meu entendre Demòcrates per Andorra no té futur. No perquè “estigui de moda” com afirma el President del Partit Socialdemòcrata i les modes “passen” (Aquí encara tampoc hi han entès res a la situació actual).
Demòcrates per Andorra no té futur perquè és un “conglomerat” de persones (militants o no) que no “s’aguanta” per enlloc. Hi ha massa gent que no “lliga” entre si, massa “personalismes” de distinta ideologia, massa interessos creats amb una única finalitat...
DA, tard o d’hora es trencarà i no sé que en quedarà... Amb el “problema” afegit de que són els que estan governant.

A tall d’explicació un exemple :

Que farà Unió Laurediana si el PLA no desapareix definitivament ? A qui donarà suport en les “properes” generals ? (de les comunals no en parlo perquè son com “una merienda de negros”). Que passarà amb els dos Consellers Generals de UL ? Que passarà amb el militant electe de DA dins la llista de UL ? Que passarà amb les dues persones “obligades” a demanar el carnet de DA i també electes dins la mateixa llista ?

En definitiva,
Que passarà amb DA quan les “coses” vagin mal dades ?

Mentrestant, Sr. Joan Torres Puig (i altres), poden anar explicant el que vulguin, que la gent no és “tonta” i no “traga” sempre amb les seves “auto-conviccions”. Ara que, si vostè (vostès) estant contents amb auto-enganyar-se, a mi ja m’està be, jo que me’n alegro i que em faré un fart de riure quan arribi el moment...

Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.

DIARI - PACTES

2011-11-13T11:00:00.002+01:00

PACTES ENDIABLATS.

Diuen que les armes les carrega el diable... Els pactes, en principi no haurien d’anar carregats, però a vegades si comporten armes de destrucció, massiva o no.

Davant d’una situació compromesa, l’elaboració de les llistes electorals a Sant Julià de Lòria, la solució es veu que consisteix en fer pactes.
Pactar UL amb PS... en principi seria inviable, tot i que existeixen cervells perversos capaços de tot.
Pactar DA amb PS, tampoc seria massa normal, tot i que alguns ho varen intentar, aquí ja parlaríem de cervells “cachondos”.
Pactar UL amb DA, en principi era doncs el més normal, amb la situació al Consell General on dues Conselleres formaven part del Grup Parlamentari de Demòcrates per Andorra.

“No prepareu cap llista, que pactarem”.
El comitè local acata doncs les ordres dels representants lauredians a DA, dos Consellers (un d’ells President del Grup Parlamentari) i un Ministre.
“Tingueu paciència, el Toni i el Josep dinen junts i faran un pacte”.
El comitè té paciència, però ja preveu un pacte “prenyat”.
“Hem de crear una comissió de candidatura per elaborar la llista i establir els contactes amb la comissió de candidatura de UL”.
Així ho fa el comitè, però aquesta comissió mai manté cap conversa amb l’altra comissió. Tot resulta secret i “amanit”. Com a màxim mantenen contactes els dos Consellers i el Ministre.
“Feu una relació amb els noms de les persones que estan interessades en formar part de la llista, UL ja ha donat el núm.1”.
Així ho fa el comitè local, tot veient que la “amanida” ja ha rebut els primers condiments. Vol fer llista pròpia, però encara no el deixen, els dies van passant i el termini s’està esgotant.
“UL ens dona tant sols el núm. 10 de la llista, anem a sopar amb la Montse i el Josep i espereu, que ja us direm quelcom”.
A la “amanida” ja s’hi ha posat formatge i això afecta als intolerants a la lactosa. Tot i així esperem, però fem baixar al Toni des de la Massana on té uns altres pactes endiablats.
“No ens donen res més que el núm. 10 i és innegociable, ho hem d’acceptar”.
El comitè, després d’uns “estira i arronsa” vota per a fer o no fer una llista pròpia, una llista amb “altres” o anar a dormir que ja són les dues de la matinada. Sorprenentment, per majoria s’accepta la humiliació de UL envers DA.

Aquesta és més o menys la història resumida d’un pacte endiablat que deixarà molta gent descontenta d’una i altra banda, amb les conseqüències que aquest pacte pot comportar i que de fet ja comporta i que es veuran reflectides el dia 4 de desembre amb els resultats.

Per UL :
La pagesia descontenta en no sentir-se representada.
Alguns descontents perquè pensen que hi ha pacte amb DA i el Josep ha venut el poble al Toni.
Altres contents perquè s’ha humiliat als “reigolins”, altres descontents perquè s’ha pactat amb els mateixos “reigolins”.
Molts descontents amb la núm. 1 de la llista.
Molts descontents amb el núm. 2 de la llista.
Altres descontents perquè no estan ells o els seus fills en la llista.
(Aquests “comentaris” i més surten de les xarxes socials, no són invents meus ni suposicions meves).

Per DA :
Algú s’ha donat de baixa per com ha anat la “cosa”.
Alguns es donaran de baixa o ja no es donaran d’alta.
Altres potser faran un “grup, Partit, plataforma...” distint a DA, fins i tot tenien intenció de fer una llista, impossible de tancar per la manca de temps.
Altres es quedaran a casa seva.

Quants canvis de vot “emprenyat” hi haurà ? Quants vots en blanc ? Quants vots nuls ? Quanta gent no anirà a votar ?
Ho sabrem el dia 4 de desembre. Pot ser fins i tot divertit fer un anàlisi acurat de les xifres.

Perquè s’havia de fer aquest pacte endiablat ?

D’una banda, mantenir dos places al Consell General, mirar al futur i intentar salvar els “trastes” per poder tornar a la acció quan la Llei ho permeti o si més no, intentar fites més altes.

D’altra banda, salvar el nom en una parròquia tenint una llista guanyadora, encara que no sigui “teva” però que porti el “teu” nom i a més no perdre també dues places al Consell General.

El pacte l’han fet dos “diablillos” ? dos polítics ? dos estrategs ? dos ... ? més de 2 ?

Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.

DIARI D'ANDORRA - DA ÉS UN BLUF

2011-10-23T10:46:00.002+02:00

DEMÓCRATES PER ANDORRA ÉS UN “BLUF”.

L’onada taronja, com es va anomenar en el seu moment semblava que tenia de arrasar amb tot el que se li posés pel davant i solucionar d’una vegada per totes els problemes que tenia ( i te) el nostre país.
Una “il·lusió” que per a mi tant sols va durar uns breus instants. En el mateix hotel de celebració de la contundent victòria ja vaig notar que totes aquelles alegries eren passatgeres, les abraçades que em feien no eren de “futur”, tant sols de “present”. Es notava massa en l’ambient que es tractava d’una alegria momentània. Com la celebració d’un gol en un partit de futbol.

Tots units en contra d’en Jaume Bartumeu, va funcionar. I no diré pas que personalment no m’anés be, mentiria. Però aquestes unions, tots junts en contra de.. tant sols funcionen en un principi, després tothom recupera les seves “idees” personals i les seves manies particulars i la seva ànsia de poder o “cadireta”.

Han passat tant sols sis mesos des de la contundent victòria taronja, però no és ara que s’han començat a destapar les diferències entre les diverses persones, ja fa temps que es va obrir la capsa dels trons, fins i tot diria que la mateixa nit de celebració, tot i que el consum de cava esmorteix la “mala llet”.

Ara mateix estem al davant d’unes noves eleccions, les comunals i DA tindrà representació en totes les parròquies. Totes ? Be, alguna parròquia més “amanida” que altra. Alguna parròquia una llista “fictícia” sota les sigles de DA. Alguna parròquia amb altres sigles al capdavant de DA. Alguna parròquia fins i tot res tindrà a veure amb DA, alguna parròquia no tindrà ni el nom de DA... Però de cara a la galeria : tot serà DA. Fins i tot potser DA guanya en totes les parròquies (amb el permís de la Rosa), perquè no ?
Però tot continuarà sent un “BLUF”. Encara que en aquests moments no es vagi en contra de ningú, però el que val és salvar les “aparences”.

A Demòcrates per Andorra, el país ja no ens uneix (tal com “marca” l’eslògan), les diferències són massa evidents i la figura de Toni Martí no ha unit a tothom, hi ha massa “nuclis” dispersos, és el mateix que li va succeir a Albert Pintat, que no va poder controlar la “multinuclear”, tal i com ell mateix afirmava.

Toni Martí,
Jo també et respecto molt i sempre ho faré, però després de la baixada de pantalons a Sant julià de Lòria, ja no em “caus” tant be. La teva idea de anar controlant parròquies a base d’ anar llimant des de dins no funciona. A banda de que per llimar des de dins s’ha de tenir algú a dins. Has venut la teva ànima al diable lauredià a molt baix preu.

Ladislau Baró,
Tu no em vas convèncer.
Gilbert Saboya,
Tu tampoc.
Pere Altimir,
Tu no vas ni obrir la boca.
Joan Vidal i Patrick Frases,
Les plataformes no funcionen.
Josep Duró,
Encara desconec el que tu volies.
Jaume Ramisa, Joan Gomez, Meritxell Teruel, Natalie Laguens,
Quina part de “l’amanida” coneixíeu i quina va ser la vostra col·laboració ?
Lluís Prieto,
Moltes gràcies pel teu suport i interès.
Carles Alvarez i Joan Besolí,
Vosaltres d’eon sortiu realment ?
Tots plegats,
Tantes hores de son perdudes sota les rialles a l’altre costat del carrer no han servit de res.
Demòcrates per Andorra,
Perquè “desapareix” el meu nom ?
Electors de Sant julià,
Naturlàndia “pesa” massa a l’hora de fer una llista. I sobretot, a l’hora d’acceptar o no a algú en una llista.

DA anirà caient en picat perquè cadascú va a la “seva”. DA s’anirà apagant igual que s’apaga un fluorescent amb el pas del temps i a cada parròquia aniran treien el cap els de sempre per seguir controlant la situació, cosa que estan fent ara mateix des de l’ombra.
Potser s’hauran celebrat molts gols però al final es perdrà el partit.

Sé perfectament que la situació actual no ajuda a que un Partit solucioni els problemes de cap país, sé perfectament que “tot” està molt complicat i difícil, però si no s’acaba d’una vegada per totes amb el “personalisme” no arreglarem res, i molt menys el nostre “peís”.

DA és un “bluf” que durarà el que durarà, és un “bluf” encobert parroquialment sota altres sigles (UL, UP, ACO...), és un “bluf” de persones que s’anirà trencant. I després que vindrà ? Un altre cop el PS ? Que ens agafi a tots “confessats” i sense els “pixats” al ventre...

Atentament,
Miquel Calsina Gordi.

DIARI - MATRÍCULES

2011-08-05T16:26:00.001+02:00

LA “CONYA” AMB LES MATRÍCULES.

“Al mercat han aparegut vehicles que no s’han dissenyat per portar la placa de matrícula davantera sinó únicament la posterior, la qual cosa fa que en alguns models de vehicles sigui força difícil col·locar-la. Per corregir aquesta situació, i en la línia de les actuacions portades a terme en altres països que estan en la mateixa situació, s’ha previst una nova placa de dimensions més reduïdes i, per tant, més fàcil de col·locar.”
“En quart lloc, i seguint la línia encetada pels països de la Unió Europea d’incorporar el Codi d’identificació internacional de l’estat de matriculació del vehicle a la mateixa placa de la matrícula, s’ha incorporat l’indicatiu AND, en la forma que preveu el punt 3 de l’annex 3 de la Convenció sobre la circulació vial, en el marc de la Comissió Econòmica per Europa de les Nacions Unides (CEPE-ONU), feta l’any 1968 a Viena, en la versió consolidada de l’any 2006. Aquesta modificació sols s’aplica a les matrícules destinades a vehicles que són aptes per a la circulació internacional.”

Aquesta és una part del text de l’actual Reglament regulador de la fabricació i la instal·lació de matrícula per als vehicles i els ginys mecànics. La part que m’interessa ara mateix personalment.

Pel que fa al segon punt exposat del Reglament en qüestió, l’indicatiu AND, veiem que és cert que no era cap imposició dels mossos de esquadra ni de l’estat veí, tal i com es va comentar aleshores. Encara que sí es cert també, que tot i no posar “en principi” sancions a qui no el duia, si es controlaven vehicles i s’amenaçaven amb sancions.
Va començar aleshores la “campanya” de col·locar adhesius amb l’AND, previ pagament, és clar, per a qui no el tenia. Un petit “negoci” que va durar una “temporada” i que alguns varen aprofitar convenientment.

Pel que fa al canvi de les plaques antigues per les del nou format, tot i no ser obligatori, al menys “de moment”, molts hem estat els que hem optat per a efectuar aquest canvi. Uns per motius de “modernitat”, altres per témer la seva obligatorietat, altres per a poder eliminar l’adhesiu AND que molts cops no es pot posar enlloc, que molts cops és robat... Altres, la majoria, varem optar pel canvi degut a que el model anterior sobresurt del seu lloc de col·locació, penjant del vehicle i sempre és enganxat per altres en maniobres d’aparcament (o per un mateix, en molts casos). Val a dir que la major part ja teníem la matricula ben “rebregada”.
A alguns ens varen donar la matrícula reduïda, fins i tot sense haver-la demanat, per les condicions de col·locació ja explicades i per l’exposa’t en el mateix Reglament regulador. No en fem un ús inadequat per motius purament estètics, tal i com assegura el nostre Govern. No es tracta de voler “fardar” de matrícula “diferent” a les altres.

Ara, tot d’un cop es reuneix el Consell de Ministres i decideix tractar aquest tema, com si fos molt important i aprova una modificació parcial del Reglament. Sembla més important aquest tema que per exemple unes mesures de reactivació econòmica ?
Aquest text aprovat diu, segons fonts de la premsa, que preveu que l’excepció (per a permetre l’ús de la placa reduïda) sigui determinada no pel titular del vehicle, com fins ara, sinó de manera directa pel servei competent en matèria de seguretat industrial. ???

Que vol dir ? Que haurem de dur el vehicle a una inspecció tècnica per saber si disposa a la part davantera d’una superfície destinada per col·locar la placa ordinària ?
Que vol dir també que necessitem una autorització en el permís de circulació del vehicle per a dur la placa reduïda ? Quin permís ? La carta groga ? No ho entenc massa...

Tot plegat, una “conya” com aquesta, no em puc creure que vingui d’un Consell de Ministres.

No serà que els mossos de esquadra que tant ens estimen als andorrans ho estan imposant ? No serà que l’estat veí per la part baixa del país que tant ens aprecia, arreglant per exemple la N-145, en ho vol imposar ?
Perquè a Mònaco i altres països que ara mateix no recordo, disposen de matrícules reduïdes sense cap problema ?

Quin problema hi ha amb les plaques reduïdes, a banda de que són horribles ? No surten a la foto ?
Quants forats he de portar a la part davantera del meu vehicle ? 4, com fins ara ? o n’hauré de fer 2 més ?

Senyors,
Siguem seriosos, existeixen moltes “coses” molt més importants en aquests moments per “discutir” en un Consell de Ministres.
I de tant en tant també es pot dir als nostres veïns que “vagin a fer punyetes”... Als mossos d’esquadra, millor no dir-los res, sobretot directament a la cara i a l’estat espanyol, simplement no contestant ja n’hi ha prou.

Atentament,
Miquel CALSINA GORDI

DIARI - TREBALLAR PER COMPTE PROPI

2011-05-23T16:29:00.001+02:00

EL TREBALLADOR PER COMPTE PROPI.

Anteriorment ens deien autònoms, teníem el nostre negoci i cotitzàvem voluntàriament a la CASS, o bé disposàvem d’una assegurança privada. Tot de cop, consensuat entre totes les “forces” polítiques ens varen obligar a afiliar-nos (pel que no ho estava ja, és clar). Als que si ho fèiem voluntàriament ens varen duplicar la cotització, amb l’excusa del “salari mitjà”. No varen ser capaços ni de calcular la mitjana, que res té a veure amb el salari mitjà (Ja ho he explicat molts cops).
Una Llei “nefasta”, mal estudiada, mal aconsellada, mal assessorada, mal “engiponada”... Un nyap de Llei, feta per un nyap de Consellers, amb la excusa de que era feta entre tots, sempre sense assessorar-se degudament, com se solen fer les lleis en aquest país. I no parlo d’assessorament extern, que aquest sempre hi ha estat, sinó d’assessorament intern, dels que estem treballant a Andorra, que aquest no hi ha estat mai (espero que ara canviïn les “coses”).

Davant la protesta de l’autònom, silenci administratiu... Davant la pregunta al Consell General, una resposta : ja ho estudiarem...
Una mentida més de l’anterior cap de Govern.
Suposo que no s’estranyarà ara del resultat de les eleccions. Acontentar als sindicats i als funcionaris no els ha servit (al PS) ni per obtenir el seu vot.
Molt malament, senyor Bartumeu... S’ho hauria de fer “mirar”...
O potser, molt bé per als seus suposats “enemics”, segons la seva manera de pensar ?
Una Llei, la de la CASS que tant perjudica per la part “baixa”, als que no tenen de salari, ni de bon tros els 2000 euros de mitja (que més voldrien...) i que perjudica igualment als que voldrien i poden cotitzar molt més i no els deixen... Com es poden fer les lleis tant malament ? Evidentment, al Consell General...

Dos anys de Govern Socialdemòcrata i tot per modificar i solucionar en la famosa i dolentíssima llei de la CASS (moltes gràcies, PS).
Una setmana al nou Govern, per buscar modificacions i solucions.
Carai, quina diferència...
La diferència que suposa les ganes de treballar i arreglar els problemes, amb les ganes de col·locar gent a dit i buscar “mans negres” elaborant al mateix temps “llistes negres”.
Algú s’ho hauria de fer “mirar”, i alguns haurien de pensar una mica, cosa a la que no estan acostumats, i oblidar al seu líder (Deu tot poderós)...

Tornant al tema de l’escrit en qüestió, la cotització del treballador per compte propi. He sentit i llegit que es vol fixar la quantitat a pagar per sectors i m’ha entrat tot de cop la por i la incertesa. Sectors, quins sectors ? Els que marca el Departament d’Estadística ? Amb les dades de la CASS ?
No, per favor...
Aquestes dades resumeixen el país en una quinzena de sectors que no entenen ni “ells” mateixos, que es basen en unes dades que estan molt allunyades de la realitat, que no reflecteixen de cap manera el salari real de la majoria de treballadors per compte propi, que estan molt allunyats dels sectors reals...

A títol d’exemple, aquest és el salari mitjà per sector segons el Departament d’Estadística al mes de febrer 2011 :

Agricultura, 1506 euros.
Construcció, 1991.
Hoteleria, 1479.
Sistema Financer, 4224.
Administració Pública, 2403.
Serveis personals, 1600.
Serveis empresarials, 1833.
Comerç, 1662.
Etc...

Imaginem, per un moment que m’apliquin a mi, comptable, el salari mitjà del sector financer... Val més que deixin la Llei tal com està...

Val, molt bé, i que ??? Que els diu a vostès aquesta comparativa de “suposats” sectors ? A mi, res en absolut.

Resumint,
Les Lleis es poden modificar, la Llei de la CASS s’ha de modificar. La Llei de comptabilitat, les lleis fiscals també es poden i s’han de modificar, per al bé de l’empresari en general i sobretot per al bé dels petits empresaris, que són la majoria.

No creuen més just que cadascú, treballador per compte propi o no, cotitzi segons el seu salari real, cada mes ? Penso que aquesta seria la solució més justa.
No entraré a valorar ni el frau ni l’engany... Cadascú que “s’apanyi” amb la seva consciencia.

Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.

DIARI D'ANDORRA - BREU HISTÒRIA

2011-04-08T15:52:00.002+02:00

UNA BREU HISTÒRIA SOCIALDEMÒCRATA.

Corria l’any 2.003, quant un bon amic em va demanar de col·laborar amb ell i entrar en una llista electoral socialdemòcrata a la parròquia de Sant Julià de Lòria en unes comunals. Vaig contestar ràpidament que si. No perquè cregués en el Partit, ni tant sols m’interessava la política, ni tampoc perquè tingués cap intenció de convertir-me en un “personatge públic”, com diuen “alguns”. Tant sols, perquè m’ho va demanar un amic.

Vaig concórrer en aquestes eleccions, que per cert varem perdre, quina sorpresa !!! I no em vaig quedar aquí, sinó que dos anys més tard, a pesar de que alts dirigents del Partit Socialdemòcrata havien descartat al meu amic de tota possibilitat de fer quelcom dins del mateix, vaig donar la “cara” i em vaig presentar com a número 1 en unes eleccions Generals, l’any 2.005. Eleccions que sabia perfectament que no podia guanyar, sabia també perfectament que el meu amic havia estat apartat del Partit per al qual jo anava a donar la cara (greu error el meu)... però malgrat tot, i a la vista de que tothom amagava el cap sota l’ala, vaig decidir encapçalar la candidatura. No tenia res a guanyar, molt a perdre, però ho vaig decidir així.

Com era normal i sabut, varem tornar a perdre aquestes eleccions. El resultat però va ser molt bo, el Partit Socialdemòcrata estava creixent en una parròquia on jugàvem sempre en camp contrari i això em va fer molta il·lusió. Fins que vaig arribar al local estriat pel Partit per fer el seguiment de les eleccions i em vaig adonar definitivament de que els de Sant Julià interessàvem ben poc al Partit.
Recordo i ho recordaré per sempre més, com em vaig quedar entrant a la “sala” de la ma de la meva filla, aleshores “petita”, il·lusionada i que l’endemà no aniria al “cole” perquè estaria amb el seu pare en una “festa” més o menys històrica i que finalment, es va quedar amb dos pams de nassos, al igual que jo mateix per l’acolliment que varem tenir els lauredians. Algunes “cares” presents al local semblaven dir : qui son aquests ? d’eon surten ? on van ?

Tot i així, vaig continuar formant part del Partit Socialdemòcrata, fins i tot em vaig fer “militant” del mateix i vaig continuar treballant amb i per al Partit. Tot veient com el meu amic continuava essent apartat i ignorat pel mateix Partit. Però em vaig començar a “emprenyar”, a adonar-me de que aquest “grup” era com una secta on qui no estava d’acord amb el líder ho tenia realment “fotut”, varen començar els meus problemes, primer amb el Comitè Local Lauredià, després amb l’executiva del Partit... fins arribar a una expulsió de caire anti-democràtic, impropi d’un Partit que es volia anomenar “social”, que es volia anomenar “demòcrata”... però que tant sols era una secta “interessada”.

Una secta interessada en obtenir el “poder”, que finalment varen obtenir, l’any 2.009, un poder insuficient, no tenien majoria absoluta, però el seu líder va decidir que ja en tenia prou, ell era l’amo i senyor d’Andorra. El que havia “buscat” durant tant de temps, per fi ho havia aconseguit.
Aquest va ser el principi de la fi del “líder”, ja que es pensava que tots els súbdits estaven sota les seves ordres, creia que els tenia a tots controlats. De fet, fins aleshores havia “tallat” qualsevol intent de canviar el liderat, ho tenia “tot” controlat, era el “rei”.

Però, “això” no va funcionar, el líder “suprem” va ser incapaç de pactar amb ningú, va ser incapaç de convèncer ningú...
Però, va ser capaç de despertar les “idees” dels seus súbdits (no tots), va ser capaç d’unir tot una sèrie de persones que pensaven que això no podia continuar d’aquesta manera. Va ser capaç de “despertar” al poble andorrà i decidir que tenia que unir-se i fer-lo “fora” d’un lloc on no hagués hagut de entrar mai. Va ser capaç de que la “gent” el conegués i pensés el següent : “Aquest home, no és el que necessita el nostre país”.

Ara governaran “persones”, no sectes, ara el país podrà “tirar” endavant, sense acritud, sense crispació, sense por, sense rancors...

Possiblement es produirà un relleu, un canvi, un recanvi... Una renovació en el Partit Socialdemòcrata, desapareixeran els “dinosaures” de sempre, aixecarà el cap gent més “normal”, fins i tot, potser el meu amic hi tornarà i tindrà “presencia” i “importància”...
Però jo no hi seré, mai més tornaré a formar part d’un Partit que em va expulsar per ser clar, sincer, honest... i també “torracollons”...
Això no és el que necessita el nostre país.

El que necessita el nostre país és tranquil·litat, no crispació, diàleg, no imposicions...

Ara si, penso que la “cosa” pot funcionar, fins i tot el Partit Socialdemòcrata pot funcionar, però amb una altre tarannà, molt diferent al que volia imposar el seu “líder”.

NOTA : Vaig escriure aquestes “ratlles” el Dissabte 2 d’abril de 2011, molta gent ho sap...

Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.

DIARI - SANT JULIÀ I EL PS.

2011-03-03T15:41:00.001+01:00

SANT JULIÀ NO EXISTEIX AL PS.

Un cop més el Partit Socialdemòcrata s’ha “oblidat” a l’hora de confeccionar les llistes electorals, concretament en la seva llista nacional, de la parròquia laurediana. Un oblit insultant, que prenc fins i tot com una ofensa personal.
Els sis primers llocs de la llista estan convenientment repartits en sis parròquies diferents (Andorra la Vella, Escaldes, Encamp, Canillo, La Massana, Ordino... per aquest ordre), però al arribar el setè lloc torna a aparèixer, Andorra la Vella i en el vuitè Escaldes, enlloc de Sant Julià de Lòria, que no és tinguda en compte fins al novè lloc i ja no apareix més en tota la llista, repetint parròquies fins i tot amb molts menys electors.
Alguna cosa haurem guanyat, doncs fa dos anys no apareixíem fins al desè lloc. Tardarem doncs, 28 anys més per arribar a la segona posició ? (a la primera no hi arribarem mai, doncs es tracta d’una plaça “reservada” in eternum). Aquest avenç d’una sola plaça, a mi no em serveix de res, potser al pèssim Comitè local si ?
No entenc que li hem fet al Sr. Bartumeu i Cia. a Sant Julià perquè ens tingui sempre oblidats d’aquesta manera, amb aquest menysteniment. I no crec que sigui per culpa meva o per culpa d’una altra persona també de Sant julià, militant encara al Partit, però que ja fa molts anys que esta “repudiat” al PS. Em donaria massa importància a mi mateix i massa culpa a l’altra persona, que mai ha fet cap comentari sobre la seva exclusió.

Estic convençut que dins del Partit no donaran massa importància a aquest oblit i manca de respecte continuat i persistent envers de la parròquia de Sant Julià (com així han fet sempre), fins i tot pensaran que no tinc raó en els meus comentaris, però no podran obviar l’oblit constant del Partit cap els seus militants lauredians i a la vila laurediana, encara que segurament els importarà “tres pitos”.

El que es imperdonable es que el Comitè local del Partit no digui mai res, aguanti estoicament i segueixi penjant cartells i repartint programes quant a altres parròquies encomanen i paguen aquesta feina.
Entono el “mea culpa” també, doncs l’any 2005 ja hagués tingut que negar-me a presentar i sobretot representar una llista territorial a Sant Julià, era massa novell i endemés independent. No obstant això, penso que va ser un greu error no negar-se a fer llista en aquella època i forçar l’entrada d’algun candidat lauredià en la llista nacional i en llocs elegibles. A més vaig haver de defendre, passant vergonya, la manca de lauredians a la llista nacional, en el debat televisiu televisiu electoral.

Ara mateix aquest tema, ja no es tracta de greus errors, sinó de vergonya. Vergonya d’uns militants i simpatitzants del Partit Socialdemòcrata que formen part del Comitè local del Partit a Sant Julià, que són incapaços, nuls, incompetents... Uns simples súbdits de la secta Socialdemòcrata que no valen ni per anar en una llista territorial que no guanyarà mai.

Aquesta es potser la qüestió que fa al Sr. Bartumeu i Cia, passar completament de Sant Julià ? Que pensen que no guanyaran mai ?
Aquesta opció pot ser més valida que la animadversió envers la meva persona i envers un bon amic meu. Tot i així no deixa de ser vergonyós.
Un cop més el Consell General quedarà sense participació laurediana en les cadires socialdemòcrates i això fa que realment, a Sant Julià el PS no guanyarà mai. Una parròquia sense representació al Consell, no val la pena ni que formi part del Partit.

Potser una desfeta contundent del PS en aquests comicis faci pensar alguns dels membres del Partit i començar una reestructuració imprescindible dins les files socialdemòcrates, començant a jubilar alguns “dinosaures” i fent una mica de neteja de “pilotes” i “adeptes” al líder. Potser alguns, ara si gosaran aixecar la veu i fer “neteja”. De passada també podrien netejar uns quants funcionaris, si amb els vots d’aquests no n’han tingut prou per guanyar unes eleccions.
Un grup polític no es pot basar en acontentar el funcionariat, repartir cadires, càrrecs i places de treball. Un Partit, en el seu conjunt, estructurat, que ho és, encara que no massa amb les persones, ha de tenir en compte tots els afiliats, simpatitzants i també totes les parròquies.

Podem afegir a la nombrosa llista de grups i persones que no s’han entès amb el Sr. Bartumeu : Apc, CR, Cambra de Comerç, EFA, CEA, PIME, Verds, RD, Segle21... a tot un poble, la vila de Sant Julià de Lòria.
Serà culpa de tots els demés ? O serà culpa del Sr. Bartumeu ? Aquest fet hauria de donar de que pensar als militants i no intentar defensar sempre allò que és indefensable.

Aprofitaré per repetir quelcom que ja he dit en altres ocasions, reiterant una famosa frase del Sr. Bartumeu : “Tenim una assignatura pendent a Sant Julià de Lòria”.
Un cop més seguirà sent una assignatura pendent doncs ni tant sols s’ha presentat a l’examen, ni tampoc ha tingut mai cap intenció de presentar-se.

Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.

DIARI - TREBALLADORS PER COMPTE PROPI.

2011-01-20T17:38:00.001+01:00

I ARA ES QUEIXEN ?

Llegia amb sorpresa al diari d’Andorra del dia 10/01/2011, la noticia de les queixes del Consell d’administració de la CASS per l’elevat nombre de treballadors per compte propi (abans anomenats, autònoms), tot dient que per aquest motiu havia davallat l’ingrés de cotitzacions d’administradors de societats, que abans constaven com a assalariats i cotitzaven salaris més elevats dels prop de 2.000 euros que cotitzen actualment com a salari mitjà.
Deien al mateix Consell, que administradors de societats havien aprofitat el buit legal de la llei per cotitzar menys.

Res més lluny de la realitat, ja que la immensa majoria d’administradors o socis que figuraven com a assalariats havien precisament escollit aquesta opció per a poder ser assalariats i no autònoms, cotitzar més, acumular més punts i tenir la possibilitat d’estar coberts en cas de baixa.

Tot d’un cop, amb l’aprovació al Novembre 2.009 de la nova Llei de la CASS, va ser la mateixa CASS qui va obligar, quan la Llei no ho fa, a cotitzar aquestes persones com a treballadors per compte propi, duplicant al mateix temps la cotització dels autònoms.

Quan afirmo que la Llei de la Cass no obliga, em refereixo al seu article 17: “Són persones assalariades els socis que presten un servei per compte de la societat...”. Em refereixo també al seu article 19: “S’entén per persona que exerceix una activitat per compte propi, els administradors de les societats que no siguin al mateix temps persones assalariades...” . Ídem per “els familiars de la persona que exerceix una activitat per compte propi, excepte el cònjuge, si no són assalariats d’aquesta persona...”.

Segons la Llei de la Cass tant sols tenen la obligació de figurar com a treballadors per compte propi els autònoms i els seus cònjuges, ningú més. Els socis i administradors de societats poden ser assalariats si ho desitgen i cotitzar el que creguin convenient, que com a mínim haurà de ser el salari mitjà, segons consta a l’article 98 de la Llei de la CASS.

Una cosa molt diferent es el que va fer la CASS, en el seu afany recaptatori, aplicant l’article 9 del codi de relacions laborals : “Es considera treballador el soci que presta un servei per compte de la societat. No obstant, no es considera treballador si la seva participació representa el 50% o més del capital”.

Els autònoms varem passar doncs a cotitzar tot d’un cop el doble, l’obligació de cotitzar es va establir per a tothom i molts assalariats que cotitzaven per sota dels 2.000 euros, cònjuges incloses, van haver d’augmentar la seva cotització.
Socis o administradors, que voluntàriament cotitzaven molt més, ara no poden fer-ho i voldrien fer-ho, però la Llei no els deixa. No es cert el que diu el Consell d’administració de que molts s’han emparat en aquest buit legal. Cotitzaven més perquè ells volien i ara no poden.
I repeteixo, la Llei no els obliga, la CASS si.
I si existeix algú, que abans era assalariat i cotitzava més en el seu interès, ara no ho fa per pagar menys, jo no el conec.

Em pot explicar el Consell d’administració de la CASS els seus càlculs ? Ja que tampoc pot ser cert que la cotització hagi disminuït per aquest fet :
Els 2.492 autònoms que a l’octubre 2009 cotitzàvem poc més de 200 euros mensuals, ara en cotitzem gairebé 400, fet que suposa un augment anyal de més de 5 milions d’euros
Els nous treballadors que abans no cotitzaven i ara estant obligats a fer-ho (posem que la meitat d’aquests 400 nous cotitzants, ara en són en total 2.880 treballadors per compte propi), poden representar un increment de gairebé 1 milió d’euros.
Quants en podem posar que abans cotitzessin un salari més elevat dels 2.000 euros de mitjana (Ja sigui per obligació o per voluntat pròpia), i ara cotitzen els 400 euros estipulats ?
No ho sé, però per arribar als 6 milions d’euros d’increment haurien de ser molts.

Perquè serà que sempre que es fan estudis, càlculs, projeccions, estimacions... sense donar dades reals, sempre es menteix, dissimula, falseja o s’enganya ?
Volem dades reals no opinions o càlculs desencertats.

De totes maneres no estaria de més revisar de nou la Llei de la CASS.

Encara estic esperant que algun empresari d’alguna societat posi una denúncia a la CASS... De ben segur que la guanyaria.

Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.

DIARI D'ANDORRA - PANTOMIMA

2011-01-06T10:58:00.002+01:00

PANTOMIMA AL CONSELL GENERAL.

Pantomima, aquesta és la paraula que millor defineix la darrera sessió viscuda al Consell General, el passat dia 29 de Desembre. Que si hagués estat 1 dia abans (el dels Sants Innocents) ho entendria perfectament, ja que teòricament aquesta havia de ser una sessió de Consell seriosa, val a dir que com totes les altres. Malgrat això, es va convertir finalment en una autèntica “farsa”, una presa de pel.

1. Pantomima és una representació de teatre en la que els actors s’expressen mitjançant gestos i moviments enlloc de paraules.

Aquesta podria no semblar la definició més adequada si no fos perquè les paraules que es varen sentir a la sessió del Consell General eren “pur” teatre, en canvi els gestos eren un reflex de la “realitat”.

2. Acció amb la que es pretén enganyar algú o amagar quelcom. Comèdia, farsa...

Aquesta si que és la definició adequada del que va ser aquesta sessió del Consell General. Una presa de pel a tota la població andorrana, electors o no, una autèntica presa de pel a tots els empresaris andorrans.

Una veritable obra de teatre en la que els actors principals van fer un bon “paper”, això s’ha de reconèixer. Poden justificar aquesta vegada el seu salari, no calia que algun Conseller General reclamés el reconeixement d’una feina feta, d’un treball dut a terme en la Comissió de Finances i Pressupost, que al final no ha servit per a res.

A destacar, el “paper” del líder d’Andorra pel canvi, més espectacular que mai, crític, dur, a vegades fins i tot groller, desmarcant-se completament del tema principal a debat, com volen dir : “tot això, no és culpa meva, sinó dels socio-reformistes”.
També a destacar, la celebració del Ministre de Finances de la jornada “històrica” per una aprovació d’unes lleis mai vistes al país, o la il·lusió del President de la Comissió Legislativa de Finances i Pressupost, pensant que es complirà el que diu l’article 37 de la Constitució.
I com no, a destacar també el discurs pletòric, ple de metàfores del líder reformista, amb frases molt “rebuscades” i símils ben “afinats” que tampoc venien al cas, però que va “quedar” molt bé.
Mentre que l’actor principal, el nostre cap de Govern, es mantenia més aviat com un “artista” convidat.

La sessió de “teatre” al Consell General va ser bona, distreta, amena, amb bons actors... però amb un guió erroni, fals, enganyós...

Les dues Lleis Fiscals que es varen aprovar, (deixo al marge la Llei de l’impost sobre la renda dels no-residents fiscals, que si entrarà en vigor), la Llei de l’impost sobre la renda de les activitats econòmiques i la Llei de l’impost sobre societats, quedaran en un no res doncs estan subjectes a la configuració de la imposició indirecta (l’IVA). O sigui que, dit d’una altra manera, es quedaran al calaix.

En quin lloc del mon s’ha vist mai que s’aprovin unes lleis que estiguin supeditades a l’aprovació d’una altra Llei que encara no es troba ni tant sols a tràmit de la Comissió ?

És evident que en aquesta legislatura no s’aprovarà la Llei de l’IVA, no hi ha temps material. Les eleccions anticipades, si el nostre “actor” principal les convoca finalment, no faran més que retardar encara més el debat d’aquesta Llei, deixant doncs el calaix abans comentat, tancat.

Tot això sense oblidar que al “guió” de l’obra teatral hi manca encara el capítol més important, el que completa l’obra, la mancança del qual fa que sigui una obra inacabada, coixa, sense final... aquest és l’I.R.P.F. , sense el qual no s’assumirà mai de forma adequada l’article 37 de la nostra Constitució, no es complirà el que diu la Constitució.

Es clar que, el dia que posem a debat Parlamentari la renda sobre les persones físiques, aquest debat pot ser ja “esperpèntic”. Però hem de recordar que el Partit Socialdemòcrata ho duia al seu programa i ara no pot obviar-ho, per molt que els Reformistes no ho vulguin i no acceptin discutir-ho.

Tant és qui pugui guanyar unes “possibles” eleccions anticipades, tant és si s’aprova el pressupost i s’allarga l’actual legislatura... El que hem d’entendre tots és que la Reforma Fiscal necessita l’IVA i necessita també l’I.R.P.F. si volem complir d’una vegada per totes amb el que ens diu l’article 37 de la nostra Constitució.

Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.

XVI JORNADES DE LA SAC

2010-12-12T17:43:00.001+01:00

TÉ “CULPA” LA FUNCIÓ PÚBLICA DE LA “NOSTRA” CRISI ?
L'ADMINISTRACIÓ PÚBLICA ANDORRANA - PONÈNCIA.

Contestaré a aquesta pregunta, al final.

En primer lloc voldria separar el que és per a mi la CRISI GENERAL, la que afecta tots els països del món (o gairebé tots), també com no als països del nostre entorn, en major o menor grau, però que repercuteix directament al nostre país i que es tradueix en la disminució de les despeses que efectuaven els seus habitants a Andorra, en el turisme, amb les seves visites, en les seves compres... Aquesta crisi penso que afecta tant sols al sector privat del nostre país, no al sector públic. Explicaré més endavant perquè ho veig així.

Voldria doncs separar aquesta crisi, la general, d’una altra crisi, LA CRISI QUE ANOMENARIA NACIONAL, LA NOSTRA CRISI PARTICULAR. Aquesta és la crisi que si afecta o afectarà tard o d’hora al sector públic. Es la que fa que actualment no podem assumir les despeses de personal i de bens corrents. És la CAIXA que ha quedat buida per diversos motius, que ara mateix no venen al cas. És la crisi que si hem creat nosaltres mateixos, no ens ha vingut imposada.

Si busquem en el projecte de pressupost de Govern per l’exercici 2.011 trobem el següent :
D’un total pressupostat en despeses de 381 milions, trobem que en despeses de personal hi ha 96 milions (4% més que al pressupost 2.010, representen un 25% del total), en despeses de bens corrents 48 milions (3,7% més que al pressupost 2.010, representant un 15%).
Un total de 144 milions, el 40 % del total de les despeses. “INASUMIBLE”.
A Espanya per exemple, les despeses de personal representen un 13 % del pressupost 2.011.
Ja se que no es va aprovar el pressupost 2.010, com segurament tampoc s’aprovarà el pressupost 2.011. Però les dades del pressupost 2.009, que és el que estem seguint amb dotzaves, no varia gaire :
92 milions en despeses de personal (25%), 45 milions en bens i despesa corrent (13%). 38 % del total.

Pel que fa a aquest mes de desembre, amb la paga normal, amb la paga extraordinària, amb la cistella de Nadal, amb els sopars de Nadal... Aproximadament uns 20-25 milions de euros han de sortir d’una caixa que es troba buida. O més ben dit, es trobava buida.

Si analitzem aquesta situació fredament, veiem que aquests diners evidentment es pagaran (encarar unes possibles eleccions anticipades sense aquests pagaments seria un suïcidi), el que ja no resulta tant evident és de on sortiran. Seguim doncs, analitzant fredament. Tant sols poden sortir de la emissió de deute públic de 100 milions. O sigui que una quarta part d’aquesta emissió de deute públic ja es troba “liquidada”. No oblidin (a qui pugui interessar), que a la propera emissió de deute públic, que ha de servir per tornar aquesta, han d’afegir els interessos a pagar. La nova emissió de deute públic haurà de ser doncs de 103,5 milions.

Si busquem al Departament d’Estadística (del mateix Govern) trobem actualment el següent :
D’un total d’assalariats de 38.219 (dades del mes d’Agost), 2.813 menys que quatre mesos abans. A la Administració Pública i Educació en trobem la xifra de 5.191 assalariats, 142 més que quatre mesos abans. Representa un 14% del total dels assalariats, que si ho traslladem al pressupost, constatem que no quadra en absolut.
Trobem les dades de la CASS més actualitzades : 38.710 assalariats al mes de setembre, 2.429 menys que fa 2 anys, 1.384 menys que fa 1 any. 72 persones més a l’Administració que fa 2 anys. 4 persones més que fa 1 any.
Constato però, amb l’actualització ahir mateix de les dades al Departament d’estadística, corresponents al mes de setembre, que no “quadren” massa amb les dades de la CASS. En tot cas, el nombre de funcionaris, mai ha disminuït.

Veiem també el salari mitjà de l’administració (2.200 euros), el salari mitjà de educació (1.935 euros), el salari mitjà total (1.913 euros). Val a dir, pràcticament el mateix que 4 mesos abans i que fa 2 anys (això és evident, doncs l’IPC no ha augmentat al 2.010, 0,00%, i molt poc ho va fer al 2.009, 1,98%).
Val a dir que la mitjana és bastant enganyosa, doncs comporta totes les despeses per acomiadaments, que evidentment no s’han produït a l’administració.

Les dades més actuals de la CASS ens donen la mitjana al mes de setembre de : 2.244 euros a l’Administració, 2.000 euros a educació, per 1.925 de mitjana.
Si analitzem però els altres sectors econòmics, trobem que salvat el sector financer (3.588/3.917 euros), tots els altres sectors es troben majoritàriament per sota d’aquesta mitjana. Comerç (1.671/1.677 euros), Hoteleria (1.503/1.529 euros), Treball domèstic (1.051/1.156 euros)... Per posar alguns exemples.

ES PER AQUEST MOTIU QUE PENSO QUE LA CRISI GENERAL NO HA AFECTAT GAIRE AL SECTOR PÚBLIC.

Amb aquestes dades a la ma, veiem doncs que ha estat evident que s’han hagut de produir moltes retallades en el sector privat (val a dir que tampoc calen aquestes dades per assegurar-ho, ja ho veiem tots perfectament al dia a dia). Les empreses han hagut de reduir tant pel que fa a les depeses corrents com el que fa en despeses de personal i també “EL” mateix personal. L’Administració Pública, no ho ha fet.

Val a dir també que el canvi de Govern no ha ajudat gens ni mica a que es pogués reduir aquesta despesa. A pesar de l’anunci del retall de salari de Ministres, Consellers, Directors, càrrecs de confiança, alts càrrecs, a pesar de l’anunci de contractació zero... El personal a l’Administració ha augmentat. Evidentment, la neteja produïda amb l’arribada al Govern del Partit Socialdemòcrata, va provocar recolocacions de molta gent (als Comuns, per exemple), va provocar la entrada de gent nova, va provocar doncs més despesa.
Unes noves eleccions, anticipades o no, tornaran a provocar el mateix efecte ? Dependrà de qui guanyi, és clar.

Ja se que molts funcionaris em diran : Jo no cobro 2.000 euros (Ja m’ho han dit i ho sé perfectament). El que han d’entendre aquests funcionaris que es troben per sota de la franja del salari mitjà es que JO, per no dir la MAJORIA, entenem que dins de l’Administració, dins de la Funció Pública, hi ha també tots els Directors, alts càrrecs, càrrecs electes, càrrecs de confiança, secretaris, etc... I que no PUC (PODEM) fer separacions i estem obligats a generalitzar. No tinc en absolut cap mania “especial” pel sector públic o para-públic, del qual encara podria fer-ne part. Tant sols pretenc que “obrin” els ulls, VEURAN QUE ACTUALMENT SON UNS PRIVILEGIATS, i entenguin el que pensem els que ens trobem al sector privat. Cal afegir també que algunes de les “recomanacions” de la taula de la funció pública (com per exemple, la jornada intensiva de 7 hores, no han ajudat massa al sector privat a creure amb el sector públic).
Recordin com m’han comentat també que molts mesos la nòmina els ha arribat més tard del dia 24, bastants dies més tard. Recordin que, per molt que els arribi amb valor dia 24, si el dia 25 no hi ha saldo al compte corrent els retornaran els rebuts.
Aquest mes cobraran segur, però pot arribar tranquil·lament el dia en que no cobrin, aleshores entendran els meus articles i entendran també que s’ha de disminuir la despesa de personal SI O SI. I això només es pot fer modificant la Llei de la Funció Pública i prenent les mesures oportunes. RETALLADA, també en el sector públic.

Observem ara, per exemple el que esta passant amb el pressupost dels diversos Comuns :

ORDINO.
Reducció d’un 13%
Congelació dels salaris dels funcionaris per sobre dels 1.200 euros.
Reducció dels treballadors eventuals i fixes.
S’han substituït els lots de Nadal per vals de 40 euros per gastar-los en comerços de la parròquia.

CANILLO.
Reducció de la gestió de l’acompliment.
Reducció de les despeses de personal.
S’ha fixat un cost de 100 euros per panera de Nadal.

ANDORRA LA VELLA.
4 milions menys de pressupost.
No es substituiran les jubilacions.
S’incrementarà la base salarial tant sols als que cobren menys. Congelats els salaris per sobre de 1.140 euros.
No s’allargarà la data de jubilació mes enllà d’un any.
Congelació del gada.
No es renovaran les places vacants.
Han decidit prescindir de les paneres de Nadal.

ESCALDES.
Reducció de la despesa de personal en un 1,49%, de la despesa corrent en un 6,08%
IPC tant sols pels salaris base i no als càrrecs de confiança, directors i polítics.
No cobrir vacants.
Es suprimirà el sopar tradicional, i no em queda molt clar si també els lots de Nadal.

LA MASSANA.
Congelació del salari dels Consols i Consellers i el personal de relació especial.
No substituir les baixes.
Reduir la gestió de l’acompliment el 50%
10% menys en despeses de bens corrents.
Han decidit prescindir de les paneres de Nadal.

ENCAMP.
Rebaixa de les despeses de personal del 9,7%
No es contractarà personal eventual.
Han decidit també prescindir de les paneres de Nadal.

SANT JULIÀ DE LÒRIA.
Aquí no han entès tant bé la “jugada” i les despeses de personal encara augmenten un 2,7%, però les despeses de bens corrents disminueixen el 16% , per un pressupost rebaixat un 8%.
Ja varen reduir el cost de les paneres de Nadal en 5.500 euros i segueixen amb la contenció.

Pel que sembla doncs, els Comuns han après majoritàriament la lliçó.

A Govern, tant sols congelaran els salaris pel damunt dels 2.000 euros (a les para-públiques, també ? No ho saben ni els mateixos treballadors). A Govern, no han après la lliçó. I aquest any la despesa en lots de Nadal superarà de molt els 120.000 euros (no els 80.000 com deia el Diari). Andorra Telecom (46.000), Feda (18.000), SAAS (50.000), Cass (8.500)... Sense comptar el mateix Govern, que no sé a quant ascendeix.

I ja només em faltava escoltar que el complement de jubilació dels funcionaris ascendeix a 220 milions de euros, o que la CASS preveu augmentar les cotitzacions ...

Tot plegat, en diferència amb el país veí Espanya, on es congelaran totes les retribucions, es rebaixarà un 5% la massa salarial i es reduiran les plantilles de personal.

Es necessari per tant una reforma urgent de la Funció Pública. Un estudi acurat que permeti modificar la Llei de la Funció Pública i adaptar-la a la situació actual. També val el mateix per les entitats parapúbliques i el Comuns, encara que es regulin per la seva pròpia normativa. Penso que s’ha de revisar : els cessaments (amb complement de “reconeixement de la funció directiva”, o sense), les destitucions, les excedències, els acomiadaments, la reducció de personal, els salaris (alguns), els programes de jubilació voluntària, les rehubicacions, els trasllats, les incompatibilitats, el gada... entre altres “coses”.

I això s’ha de fer entre tots : Comuns i Govern, mancomunant per exemple Serveis, distribuint de millor manera el personal i reduint-lo també.
I s’ha de fer entre tots també amb el consens de tots els Grups i Partits polítics, abans o després de les eleccions, però sempre conjuntament.
Un sol Grup o Partit no ho podrà fer mai, doncs estaria “cuit” per al futur.

I seria molt important tenir tota la gent ben “distribuïda” i preparada abans de l’any 2.012, on amb la entrada en vigor de les lleis d’imposició directa, de l’IVA, les sancions ja activades al no dipòsit de comptes... I altres.
El “control” que s’ha d’efectuar serà molt més ampli, necessitarem contractar més funcionaris ? O bé podrem fer-ho amb els que ja tenim ?

L’any 2.012 pot ser l’any que dicti sentència, ja que el 2.011 serà, al meu entendre pel que estic veient, un any més de “traspàs”, d’anar fent...
QUI PUGUI, ÉS CLAR.

Ja per acabar contestaré la pregunta que encapçala aquest escrit:
Té “culpa” la Funció Pública de la “nostra” crisi.

La resposta és:
Evidentment que NO, la culpa la tenen els polítics.

Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.

DIARI - FUNCIONARIS III

2010-11-30T18:14:00.002+01:00

AQUESTA NO VA DE FUNCIONARIS... O, POTSER SI.

Estic llegint i escoltant molta gent, polítics sobretot, que estan dient exactament el mateix que jo vaig dir en els meus dos “articles” precedents, encara que és veritat, d’una manera més diplomàtica. Potser que jo de diplomàcia no en tinc massa, o que sóc massa “directe”, com diuen “alguns”.
Parlen de reestructuració de la Funció Pública, de sobredimenssionament de la mateixa, de despesa excessiva, de sobrecost en l’administració, etc... Fins i tot parlen també de reducció i de canviar la Llei de la Funció Pública.

Al final tots venim a dir el mateix : actualment no podem assumir el cost del sector de l’administració, sobretot el cost dels seus salaris. Tant a nivell de Comuns com de Govern, tant en públiques com en para-públiques ...
Tots els Comuns ja s’han posat d’acord i reduiran la despesa, però Govern, va a per un altre camí i a l’inrevés, segueix augmentant aquesta despesa, per molt que diguin que congelaran els salaris per sobre dels 2000 euros.

S’apropa el mes de Desembre, amb la seva paga extraordinària, que en el sector privat pràcticament ja no existeix i el nostre Govern s’ha adonat de que difícilment aquest any es podrà pagar, val a dir que al igual que la paga mensual normal i corrent. S’ha adonat també que encarar unes eleccions anticipades sense aquesta paga extra comportaria unes conseqüències nefastes en forma de “vots”.

Davant d’aquesta perspectiva i amb la negativa de la banca andorrana a nous crèdits, a més endeutament, a més pòlisses... davant el retard en l’aprovació de les lleis impositives... davant el nul increment en l’apartat “ingressos”... davant de tot això i amb la impossibilitat de “modificar” cap taxa a Govern, tal com va fer al Comú d’Andorra la Vella... el nostre Ministre, el nostre Govern... o ves a saber qui... ha trobat la solució al “problema”:

Emissió de 100 milions de deute públic i demanar un crèdit de 150 milions a la banca estrangera. Total, una entrada de 250 milions de euros.

Si aquests diners servissin realment per a disminuir el deute amb la banca andorrana, tal i com ens diuen, si servissin per a fer inversions realment necessàries... ho trobaria del tot “normal”.
Però desgraciadament, aquests diners tant sols serviran per a cobrir despeses, deixant el deute encara pitjor del que es troba, ja que tant sols serviran per a tapar momentàniament un “forat” que molt aviat es tornarà a omplir. Això si, tothom cobrarà la seva extra de Nadal, tindrà la seva cistella i fins i tot potser el sopar de Nadal.

Pel que fa als 100 milions de deute públic, encara que finalment no es quedi cap part la CASS, difícilment es podran retornar d’aquí a un any si no és amb una altra emissió de deute públic de 100 milions més (pràcticament ja ens han assegurat que així serà). Aquí, haurien segurament d’afegir els interessos a pagar... Aleshores potser si que haurà de entrar en la compra, la nostra CASS, amb els nostres diners.

Pel que fa als 150 milions que ens ha de deixar una banca estrangera passa exactament el mateix.
Tot plegat, és un canvi de deute per un altre deute a un tipus d’interès més elevat ? És la possibilitat de demanar més crèdits a la nostra banca per poder fer front a la despesa corrent ? O és realment que no ens en sortim ?

I ja no parlo del fet de tocar la “caixa” de Feda i Andorra Telecom.

Si mirem aquestes “operacions” fredament, arribem a la conclusió de que són “nefastes”. Eixugar deutes a un tipus d’interès baix per d’altres a un tipus d’interès més elevat no és mai una bona “operació”.

Si ho mirem més en calent, veiem que el veritable problema és que no se’n surten de cap de les maneres i que necessiten demanar crèdits a “dojo”. I no parlo de crèdits extraordinaris al Consell per “culpa” de no tenir pressupost, sinó que parlo de crèdits directes a la banca per pagar la despesa corrent que ja es troba pressupostada, encara que sigui amb dotzaves.

Unes eleccions resoldran aquest problema ?
Evidentment, la resposta és NO.
Però potser si que faran que finalment existeixi un consens entre tots els grups o Partits polítics per modificar la Llei de la Funció Pública i conseqüentment reduir la despesa. I evidentment, amb aquestes eleccions (si es que realment es produeixen) hi arribarem a aquest consens, ja que és absolutament necessari i imprescindible.

De moment doncs, una emissió de deute públic de 100 milions i un crèdit de 150 milions. I després, ja veurem...

Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.

DIARI - FUNCIONARIS II

2010-11-05T17:22:00.002+01:00

I SI ES VOLEN ENFADAR, QUE S’ENFADIN.

Em refereixo als funcionaris és clar, perquè tots aquells que no ho són, que per cert cada cop són menys, segur que no s’enfadaran pas.

Resulta que encara no s’ha publicat l’IPC ( no es fa fins al mes de gener), resulta que l’any anterior va ser del 0%, fins i tot resulta que el pressupost presentat pel Ministre de Finances no l’aprovarà ni el Sr. Síndic, d’amagat esta clar, encara que aixequi finalment la ma, no fos cas que el fessin fora del Partit. Resulta també que la nova contractació a l’administració havia de ser zero ( o també, dit : “cero, patatero”), resulta que es va fer una caça i captura de tots aquells que es trobaven en una llista negra (propers al PLA o no propers al cap de Govern). Resulta... moltes coses més...

Amb tot això, resulta també que el pressupost previst augmenta en un 4,03% en despeses de personal. Gran contradicció...

Senyors de Govern, que s’han begut l’enteniment, o no n’han tingut mai ?
Tant importants són els vots d’uns 5000 funcionaris ( o més), les seves parelles, els seus fills, pares, mares i altres amics i familiars ? “Pos va a ser que si”...

Aquest cop potser no hauré de pagar jo l’augment del cost en salaris de l’administració i ho farà un banc estranger. Ull, “cachondeo”, poc... Doncs si aquest crèdit que ens ha de concedir un banc francés, amb interessos més elevats, per alleugerir els préstecs ja subscrits amb bancs andorrans, a interès més baix, sona a “risotada”, serveix per a poder demanar més crèdits per a pagar les nòmines dels funcionaris, “mal vamos”.

Perquè, sàpiga senyora funcionària de educació que el seu salari si que el pago jo, i el veí del costat de casa meva, el de casa seva i vostè mateixa, com també paga el del seu marit i també el d’altres familiars seus. També pagaré jo mateix quant vostè es jubili, el seu salari íntegre, encara que jo ja estigui jubilat, sense salari íntegre, per molt que ara ens diguin que pagaran més o treballaran més.

Però no penso contestar la seva “carta oberta”, per molt oberta i ridícul que sigui, directament, doncs ja se la va contestar vostè mateixa i també me la va contestar el seu marit, amb insinuacions fora de lloc i mal fonamentades.
Per cert, els meus escrits els faig jo solet, no treballo per ningú ni cobro de ningú i els faig perquè em dona la “reial gana” i qui no estigui content, enlloc d’insultar, intentar explicar la meva vida o difondre falsedats, per Internet i en hores de feina, simplement el que han de fer és passar el full del diari i si el volen llegir igualment, procurar fer-ho fora de les hores de feina, fent un cafè abans de començar-la, tal com faig jo.

Tornant al tema d’aquest escrit :
Continua baixant constantment el nombre d’assalariats a la Caixa Andorrana de Seguretat Social, segueix augmentant el nombre d’aturats... Per cert, senyors de la BPA, potser que s’ho facin mirar amb els seus “estudis”, perquè a pesar de reconèixer que el salari mitjà de l’administració és massa elevat, fent augmentar per tant la cotització del treballador per compte propi, no és pas cert que el país s’estigui recuperant de cap manera.

Ja sé que vostès, els funcionaris, no tenen la culpa de ser un nombre massa elevat, no tots tenen la culpa de les nombroses baixes mal justificades, no tots tenen salaris elevats, no tots han entrat “a dit” per la compra de vots familiars, no tots cobren per dormir, llegir el diari o fer comentaris per Internet en hores de feina. Sé també que no tenen vostès la culpa de la “crisi”, això no ho he dit mai. No tots es toquen els “cataplins” tot el dia, però “molts” si que ho fan.
I mentrestant, pretenen alguns, treballar una hora menys cada dia (fet que em sembla molt correcte, així podrien fer les hores que els mancaran els dissabtes al matí i permetre a molta gent fer els seus tràmits sense sortir de la feina).
Mentrestant fan taules de treball de sindicalistes amb més sindicalistes i presidits per sindicalistes. Per cert, quin horari de treball fan tots aquests sindicalistes ? Aquestes reunions compten com a hores de treball ?

Au, ja tenen tema per una setmaneta més, com a mínim ... i si em volen contestar, cap problema, però no cal que m’expliquin la seva vida. I procurin també fer els escrits una mica més curts, sinó la majoria de la gent tant sols mira el titular.

Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.

DIARI- FUNCIONARIS

2010-10-07T17:24:00.003+02:00

QUE NO SE M’ENFADI CAP FUNCIONARI !!!

No és la intenció d’aquest modest article, tant sols es tracta d’un sentiment que solsament espera fer-vos pensar una estona i que entengueu que no sou el centre del món. Que molta gent que no som funcionaris també volem unes millors condicions laborals, una millor conciliació familiar i laboral (com tant us agrada dir), però que no comptem tant com vosaltres, en principi, amb el valor del nostre vot, al menys per als Socialdemòcrates.

Sou molt hàbils (i no ho recrimino, cadascú és molt lliure de buscar el seu benestar), és el moment adequat de demanar “cosetes”, sabeu perfectament que unes eleccions anticipades són ara mateix més que probables, potser fins i tot molt abans de les “anunciades” i els vostres vots “pesen” i molt, i s’ha de fer valer la “oportunitat”.

Però... penseu una “miqueta” en la situació actual : Quin dia heu cobrat el salari corresponent al mes de setembre ? Tard, no ? Sabeu perquè ?
Doncs, senzillament perquè no hi ha ni un euro a la caixa. El vostre “des-Govern” ha de demanar un crèdit cada mes per a poder pagar el vostre salari. No ho sabíeu ? Doncs, ara ja ho sabeu. Val a dir però, que amb l’anterior Govern, ja passava el mateix.

Que bé que es viu en la tranquil·litat i en la ignorància. Però quant les coses van mal dades, comença el temor. Que us pensàveu, que la crisi mai arribaria a l’administració, al funcionariat ? Que equivocats estàveu...

Mireu... en el sector privat, quan afloren els problemes i la feina deixa de fluir, el primer que es fa es reduir despeses, i això es fa començant amb la publicitat, la formació, negociant per exemple el lloguer, etc... Despeses totes elles “prescindibles”. I finalment, es “retalla” en personal, salaris, primes, pagues, hores... En tot el que afecta al personal, i també en els llocs de treball. Potser pensàveu que a vosaltres no us arribaria mai ?

És molt fàcil per a vosaltres demanar torns de 24 hores, torns de 12 hores, jornada intensiva... Sobretot a “eleccions vista”, però no penseu en que tot això ho pagarem els que no som funcionaris, perquè això ens molesta, i molt.

Aquest cop, heu cobrat uns dies més tard, el proper mes o l’altre, igual no cobreu. Aleshores potser veureu les coses d’una altra manera. I aleshores potser entendreu la nostra postura, la d’aquells que no som funcionaris. La “retallada” en el sector privat és exactament la mateixa que patirà tard o d’hora el sector públic . Poseu doncs els peus a terra i considereu la situació econòmica actual com la que realment és. A la “padrina” se l’hi ha foradat la butxaca i vosaltres no sou diferents a la resta de “personal” humà. Baixeu d’una vegada per totes del núvol on esteu ficats. I si el proper mes, o l’altre no cobreu el vostre salari, veureu les coses molt diferents, i els vostres sindicats i el vostre estimat PS, que tant us promet, ja comprovareu on es troba : Desaparegut ...

Si us voleu enfadar amb mi, cap problema... Si sou intel·ligents, reflexionareu i no demanareu més “xorrades” que irriten al “personal”, no funcionari, és clar. Que tingueu un bon dia, tot desitjant que el proper mes cobreu a la data estipulada, però no oblideu que tots volem cobrar i no depenem de cap vot, sinó tant sols de la nostra feina o del nostre patró. I el “vostre” patró no és el cap de Govern, ni el Partit socialdemòcrata... Som tots els no-funcionaris que us paguem la vostra nòmina, encara que sigui a través de crèdits bancaris.

Per tot el que he exposat, demano que no us enfadeu, sinó que penseu en la nostra postura, la d’aquells que no som funcionaris, que quant veiem i escoltem les vostres “demandes”, tant sols electoralistes, amb el mateix “estil” que esta fent servir el “grupet” social-no-demòcrata , fan que nosaltres realment, ens posem d’una mala “hòstia”... Difícil de comprendre de la vostra part.
I es que finalment, no sou pas mala gent, i és acceptable que mireu pel vostre bé, com fem tots els “mortals”, però a “nosaltres” no ens paga la “padrina”. I en aquests moments, resulta que la padrina som nosaltres mateixos, perquè la banca, si no s’ha cansat ja de pagar, és més que probable que aviat ho faci. Aleshores entendreu que n’estiguem fins al “monyo” de les vostres reivindicacions.

Espero que no veieu en aquest escrit cap ànim de mania “especial”, tant sols és un reflex de la realitat. Els que no som funcionaris, estem ja molt farts de que jugueu amb la nostra butxaca i amb la nostra estabilitat. Baixeu d’una vegada per totes del vostre pedestal i adoneu-vos de que no sou diferents. I sobretot, de que nosaltres us estem mantenint, encara que la banca sigui la que paga cada mes amb crèdits extraordinaris. Fins que deixi de pagar, que pot ser molt aviat. Potser, el proper mes ? Mentrestant, reviseu el vostre compte bancari... Igual penseu pagar quelcom que el vostre compte no pot assumir perquè no rep els ingressos esperats, com per exemple un simple lloguer.

La “padrina” s’ha quedat ja sense fons, ara la “padrina” som tots nosaltres, els no-funcionaris i us puc assegurar que ja en estem fins als “dallonses” de tots vosaltres. O sigui, que no ens continueu tocant-nos els mateixos “dallonses”.

Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.

DIARI - LO RESTAURANT

2010-09-15T21:12:00.001+02:00

“LO RESTAURANT” DE NATURLÀNDIA.

Ja sé que s’escriu “el” restaurant i no “lo”restaurant, però així sona més a català de poble, a català rural, a català antic... Al estil de com s’estan duent a terme les adjudicacions i contractacions de Naturlàndia : a la manera antiga, rural i de poble. En castellà ho diuen d’una altra manera : “Como Juan Palomo, yo me lo guiso, yo me lo como”. Estils diferents que venen a dir el mateix : aquí fem el que volem.

El cas és que la explotació del restaurant ubicat al camp de tir ha generat polèmica i en continua generant, però finalment quedarà en un no res, com sol passar amb totes les decisions que es prenen a la parròquia laurediana. També passa el mateix a la resta del país ?
Doncs, sincerament... crec que si.

Jo no afirmaré, com va fer el coordinador (i no President, com escriuen constantment al diari d’Andorra) del comitè local del Partit Socialdemòcrata, que “Naturlàndia s’està muntant perquè sigui un compendi de negocis privats adjudicats a dit”.
Les afirmacions s’han de demostrar sempre i aquesta afirmació no ho està. M’estranya molt que hagi quedat també en un no res.
Si però, que opinaré.
Les opinions són tant sols pensaments personals, i si no es manca al respecte a ningú no s’han de demostrar. El que si es bo fer sempre es demostrar que dites opinions estan contrastades, encara que tampoc sigui imprescindible.

Dit de pas, m’agradaria fer un aclariment al diari d’Andorra :
La “figura” del President no existeix en els comitès locals del Partit Socialdemòcrata. Si en canvi, existeix la “figura” del coordinador. La feina d’aquest hauria de ser la de coordinar el treball entre els comitès locals i la executiva.
Mentre jo vaig ser dins al Partit, puc assegurar però que no era així. Tant la coordinadora que hi havia a Sant Julià quant jo formava part de l’Alternativa com el coordinador que la va substituir després de la seva dimissió, duien el seu “enllaç” amb el Partit en un “secretisme” absurd i obscur. (Al estil del “hasta ahí puedo leer del programa de TVE 1,2,3.). L’actual coordinador, després de passar per una forçada dimissió i tornar a ocupar ara mateix de nou el càrrec (algú m’explicarà algun dia el perquè de tot plegat), deu continuar amb la mateixa “filosofia” de treball. Al menys és el que dedueixo de les paraules de la Consol Major d’Andorra la Vella : “Al PS, no hi ha comunicació”.

Tornant al tema que em porta avui a escriure : “lo restaurant”, m’ha sobtat molt la diferència entre les declaracions del Director de Naturlàndia i les declaracions del Consol Menor de Sant Julià (adjudicatari de la concessió del restaurant del camp de tir).

Coincideixen tots dos al comentar que s’esgotava el contracte amb l’empresa que explotava el restaurant, en que era un servei que s’havia d’externalitzar, en que es varen contactar empreses del ram, en que es va decidir convocar un concurs, encara que no hi havia obligació.

Aquí, discrepo una mica, doncs considero que una societat amb el capital 100% comunal (de moment, encara no ha canviat) no pot actuar d’aquesta manera encara que sigui “legal”. Em recorda l’estil de treball de la Mútua elèctrica de Sant Julià de Lòria (i aquesta, no és capital 100% comunal).

No entraré tampoc a valorar la correcció o no d’aquestes decisions, ni tampoc la concessió de l’explotació a una empresa del Consol Menor. Tampoc valoraré les condicions de l’edicte que es va publicar al Bopa : el concurs publicat el 08/06/2010 amb obertura d’ofertes del 06/07/2010, doncs no he tingut accés a aquestes condicions.
Tampoc valoraré que l’adjudicatari del concurs sigui una empresa del Consol Menor. He de dir que m’importa ben poc.

El que si faré és comentar les declaracions del Director i del Consol Menor i afirmar (ara si, doncs és demostrable, que no em “quadren” en absolut).

Pel Director de Naturlàndia (diari d’Andorra 27/08/2010) :
“Era difícil que les empreses complissin els requisits que es volien. Entre altres condicions, el concurs estipulava el preu del lloguer mensual, un compromís de permanència i l’obligació de reformar les instal·lacions del restaurant. Aquest va ser un dels motius pels quals l’anterior empresa que explotava el servei va preferir no renovar el contracte”.

Pel Consol Menor (diari d’Andorra 12/09/2010) :
Assegura que : “no hi havia cap exigència al plec de bases del concurs relativa a fer unes reformes al local. És un criteri meu, no del concurs. Jo, per la meva part vaig considerar que per tirar-lo endavant calia una remodelació”.

Conclusió :

Una de les dues persones, o no diu la veritat o s’equivoca. I a mi això em dona “molt mala espina”.

Ja finalment, voldria fer un comentari al Senyor Enric Sangrà, Consol Menor de la parròquia de Sant Julià de Lòria :

Per favor, no ens insti als que critiquem el projecte de Naturlàndia a involucrar-nos en els projectes per a impulsar la parròquia, doncs una cosa res a té a veure amb l’altra i a més sona a insult o si més no a “cachondeo”.
I pel que diu de : que s’hauria d’agrair a la única persona interessada a presentar-se al concurs públic...
Doncs, moltes gràcies Enric. Al menys, tenim un local que no ha de tancar les portes.

Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.

DIARI D'ANDORRA - UN XURRO.

2010-09-03T15:40:00.002+02:00

UN “XURRO” DE PROJECTE DE LLEI : L’IVA.

Resulta evident que, quan es passa d’un projecte de llei de 87 pàgines (pel projecte de llei de l’Iva del Partit Liberal), a un projecte de llei de 29 pàgines (pel projecte de llei de l’Iva socialdemòcrata), alguna “cosa” ha de mancar.
He de reconèixer que no es tracta d’una Llei fàcil, cert és també que s’ha de mirar sempre de fer les lleis entenedores, però reduir a 29 fulls una Llei que a Espanya en té 104, tot i copiar-la (tampoc s’ha de inventar la sopa d’alls, doncs ja esta inventada...), dóna com a resultat un “xurro” de dimensions considerables.
No esta malament copiar el que ja esta fet i funciona, el que esta malament és copiar improvisant, adaptant i reduint al màxim per anar més a “corre cuita” ...

Tota la reforma fiscal que s’està duent a terme era necessària, fins i tot diria que imprescindible... S’hagués hagut de començar molt abans i ara mateix estaríem tots “al dia” i no patiríem tant,. Tot deixant de banda que en aquests “temps” no és el moment més ideal per a tants canvis. Però el Partit Liberal no estava aleshores per la “labor”, per guanyar vots, està clar.
Ha arribat tot plegat però, en un moment molt dolent per la nostra economia, per les nostres empreses i per al nostre país.
El projecte de llei d’IVA té prevista la seva entrada en vigor l’any 2012. Els projectes de llei d’impost directe estaven previstos per al 2011, però amb tants aplaçaments imagino que es posposaran.
A banda de ser ja obligatòria la comptabilitat, a banda de ser obligatori el dipòsit de comptes ... aquelles empreses que l’any 2012 no disposin d’un comptable, ja poden “plegar”.
Recordin que a més de la comptabilitat, del dipòsit de comptes, totes les empreses hauran de declarar els seus beneficis (o pèrdues) i també hauran de fer les declaracions d’Iva (aquelles que no es beneficiïn de la franquícia prevista, és clar).

No donaré la culpa de tot al Partit Socialdemòcrata, doncs no la té. Recordo que quant jo en formava part, ja dúiem els impostos al “programa” (per aquest motiu, aleshores no guanyàvem). Però si els “culpo” d’aplicar ara per necessitats imperatives unes lleis mal “copiades”, amb el mateix estil que actuava el Partit liberal. Els “experts” són diferents, però els errors són els mateixos.

Em centraré avui tant sols en alguns aspectes del projecte de llei de l’Iva, ja he parlat d’altres projectes de llei econòmiques en reiterades ocasions ...

Aquest projecte de llei que té previst entrar en vigor al gener del 2012 és nefast, està massa “retallat”. I aquest “retall” enlloc de simplificar les coses, les complica. És un projecte de llei que, si les esmenes dels altres grups parlamentaris no ho solucionen, provocarà un “caos” al nostre teixit empresarial (i també un caos comptable). Sobretot al petit empresari. Dit projecte de llei, tot intentant simplificar les “declaracions” comportarà un descontrol impressionant al petit empresari, que dit de pas és la majoria. L’Iva és un impost complicat que no es pot resumir en 29 fulls, per molts Reglaments que “a posteriori” es puguin redactar i aprovar.

A títol d’exemple :

No es pot posar mai un règim de franquícia com el previst de 100.000 euros, ni de 1 sol euro.
Aquest règim de franquícia comportarà una “disbauxa” comptable considerable, doncs el mètode de comptabilització és completament diferent amb franquícia o sense. La recaptació també és completament diferent, fa variar el preu final i el seu control és del tot impossible.
No es pot obligar a fer declaracions d’Iva al comerç “detallista”, al “minorista” que compra els seus productes a un “majorista” andorrà. S’ha de preveure un règim de recàrrec d’equivalència.

Podria posar exemples, simulacions, càlculs i moltes xifres, però avui no pretenc “marejar” ningú ni ser més “llest” que el nostre Ministeri de Finances. Tampoc pretenc ser un professor d’escola, universitat o “altres”. Tant sols vull advertir que aquest projecte de llei perjudica, i molt al petit empresari, que penso que és la majoria en nombre al nostre país, potser no en xifra de facturació, que és el que sembla interessar únicament al nostre Govern.

Complicat d’entendre tot plegat ?
Segur que si, però no puc resumir en un escrit tots els errors que comporta el projecte de llei de Iva que planteja el nostre Govern.

Espero que els dos grups parlamentaris opositors no deixin passar de cap de les maneres aquest nefast projecte de llei.

Espero també que aquest “nefast” Govern no duri gaire més i el poble torni a “decidir”, però això és massa demanar ?

Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.

DIARI - DIPÒSIT DE COMPTES

2010-08-13T16:02:00.002+02:00

EL DIPÒSIT DE COMPTES.

Ja ha passat la data límit per al dipòsit dels comptes comptables de les empreses andorranes. Sorpresa ? Tant sols 1.861 empreses d’un total de 9.500 (segons el nombre de societats inscrites i els autònoms donats de alta a la Cass) han presentat els seus estats financers. D’aquestes presentacions, quantes són societats i quantes no ? Quantes han dut realment una comptabilitat i quantes no ? Quantes han “passat” olímpicament del tema i quantes no podien “acatar” la Llei ?
Quina conclusió en podem treure ?

La primera conclusió és que ha estat un fracàs “total” (per molt que el nostre cap de Govern estigui satisfet). Els empresaris han optat majoritàriament per no complir la Llei i entregar els seus comptes. Sens dubte hi ha influït molt la no aplicació de sancions.

La segona conclusió és més complicada :
Resulta que aquelles empreses que no són societats i que no han facturat més de 100.000 euros no tenien la obligació de dipositar i no sabem quantes ni quines empreses són. Si són empreses de serveis, empreses que no importen cap mercaderia, o simplement empreses que realitzen les seves compres a l’interior del país, no disposem de cap element per comprovar la seva facturació real.
Hem de suposar doncs que totes les empreses (no societats) que no han dipositat els seus comptes facturen menys d’aquests 100.000 euros ? Com es pot comprovar la veritat ? Es farà realment alguna comprovació ?

De ben segur però, que entre les empreses que no han dipositat n’existeixen moltes que facturen més enllà d’aquesta xifra, però que farà el Ministeri de Finances ?
Teòricament, amb aquelles empreses que siguin societats i no hagin dipositat, no haurien de poder fer-ho mai més (encara que això em sembla del tot il·legal). Però que passa amb totes aquelles que no són societat ? Evidentment, han incomplert la Llei, però no seran ni castigades (no hi ha cap sanció aquest any), no seran objecte de cap anotació “particular” enlloc (tant sols existeix anotació al Registre de Societats, per tant al Bopa, per les societats). I per molt que un inspector els demani la comptabilitat (cal recordar que aquesta és obligatòria per tothom), no passarà absolutament res si no disposen de la mateixa.
Penós, tot plegat ...
M’agradaria recordar a tothom que aquest llindar de 100.000 euros exclou a les empreses (no societats) a la obligació de dipositar els comptes. Que el llindar de 250.000 euros permet dur i efectuar el tancament amb el règim de la comptabilitat simplificada. Però res, absolutament res, exclou a ningú de la obligació de dur una comptabilitat. Sorprenent ? O més aviat confús i enrevessat ?

Ara és igual, ja és massa tard per “arreglar” la situació. Porto ja molt de temps avisant tothom del que havia de fer i de com ho havia de fer. A tots aquells que no han complert la Llei, tant sols els puc dir : sou uns valents, uns “passotes” o uns “típics” andorrans. A tots aquells que no han pogut complir amb la Llei per motius molt evidents (la impossibilitat de contractar un comptable), tant sols els puc dir : és normal, ho entenc perfectament.
Recordin però que el proper dipòsit de comptes, de l’actual exercici, haurà d’anar acompanyat amb el de l’exercici anterior, el 2009, aleshores si comportarà sanció la manca de dipòsit.

S’han fet tant malament les “coses”, que intentar ara arreglar la situació resulta del tot impossible.
Amb lo fàcil que era, senzillament crear un sol article, reglament o decret que digués el següent :
“Tot aquell que no dipositi els comptes serà automàticament donat de baixa del Registre de Societats o del Registre de Comerç i Industria”.
Ja n’hi havia prou ... No feia falta ni règims sancionadors, ni discussions, ni malentesos, ni res en absolut. Tot quedava solucionat amb dues simples ratlles. Tant sols s’havia de fer un “punteig” entre les empreses inscrites i aquelles que havien dipositat els comptes. I evidentment, un control de la facturació amb totes aquelles que sense ser societats no havien fet el dipòsit.
No hagués estat més fàcil actualitzar d’una vegada per totes el registre de Societats i el de Activitats econòmiques, eliminant automàticament totes aquelles empreses que no paguen la taxa corresponent ?

Tot plegat em fa suposar un futur incert i complicat en el control del proper sistema impositiu, amb l’impost sobre la renda de les societats, amb l’impost sobre la renda de les activitats econòmiques, amb l’impost sobre el valor afegit (IVA), amb l’impost sobre la renda dels no-residents.
Amb aquest marc impositiu, previst per l’any 2.012 les “declaracions” seran imprescindibles. Que farà el nostre Ministeri de Finances amb tots aquells que continuaran “passant” de tot ? Posar sancions que tampoc es cobraran mai ? ( a l’estil de l’ISI i altres ...).

Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.

DIARI - DESVIACIÓ INÚTIL.

2010-08-09T21:36:00.001+02:00

UNA DESVIACIÓ INÚTIL.

El “súper-nou” vial de Sant Julià de Lòria anirà finalment tant sols des de la plaça Laurèdia (és la que hi ha al bell mig de la parròquia, per a qui no ho sàpiga), fins a la zona del Grau Vell (pràcticament a Aixovall, també per a qui no ho sàpiga), o potser tant sols ni això. Amb un sol túnel, amb un munt de terrenys que abans eren camps expropiats (però que no deixaven de ser camps) i que ara seran ciment i asfalt, i amb una passarel·la (o pont espectacular) de sortida o entrada de la vila (a la plaça Laurèdia) totalment inútil.
En definitiva, una desviació a mitges totalment absurda que tant sols provocarà més caos i confusió als turistes. Els nacionals ja no hi passarem doncs sabem perfectament que no servirà per a res més que no sigui fer un “tomet”.

Tot això gràcies a la “meravellosa” idea dels antics governants (PLA) amb la inestimable col·laboració del Comú de Sant Julià (UL). Gràcies també al grup res definit (RD), ara encara molt menys definit i totalment indefinit en tota la seva existència, amb la seva abstenció al crèdit extraordinari pel pagament de l’obra cap a endeutament. I finalment, gràcies també als actuals governants (PS) que no saben com treure’s la “pilota” de sobre i ho fan deixant encara més “pilotes perdudes”.

Que no es poden pagar els trams 1 i 2 de la desviació laurediana ja ho sabíem al principi, abans de començar les obres. Al igual que no sé com es pagarà els trams 3 i 4 que ja es troben en marxa i s’han d’acabar per nassos, degut a que les indemnitzacions per aturar l’obra superen el cost de la mateixa obra.
No deixa de ser curiós que es comenci una obra per els darrers trams. Es clar que es el que feia, presumiblement, que la obra no es pogués aturar mai.
Carai... Doncs no ha estat així i sembla que s’ha aturat igualment.

Aquesta aturada de la desviació laurediana suposa a banda de deixar una obra a mitges, deixar un vial totalment inútil, absurd, incomprensible, vergonyós i lamentable.
Que faran els turistes al entrar ? Agafaran la desviació al bell mig del poble per sortir més amunt ?
Que faran els turistes al sortir ? Prendran la desviació per estalviar-se mig poble per després tornar a entrar ?
Tot això, suposant que s’acabi “l’enllaç” d’alguna manera...

Sant Julià ha estat des de sempre el “cul” d’Andorra i no ha estat de cap importància al nostre país fins que els nostres governants van trobar que per sortir del país per anar a la platja sempre tenien problemes. El mateix els passava quant tornaven de la platja.
Van decidir aleshores fer una desviació que no passés per Sant Julià.
La discussió va estar tant sols en si es feia amb un sol túnel o amb un entramat de túnels, passarel·les, entrades i sortides, vials per sobre del riu, al costat o dins la muntanya...
Suposo que finalment es va optar per la “solució” que aportava més “benefici”. Potser per la butxaca d’alguns ? Això no ho diré perquè no ho sé.
Si que diré però que actualment, amb el transit a la baixa i amb la desviació de la Margineda, aquesta variant a Sant Julià de Lòria ja no era necessària. Tant sols ampliant l’avinguda Francesc Cairat i l’avinguda Rocafort, traient per exemple l’aparcament, ja en teníem prou per agilitzar la circulació. Fent, evidentment, algun que altre aparcament, per exemple en alguna zona expropiada.

Ara mateix el nostre Govern, recent estrenat farà poc més d’un any ha decidit que no es poden pagar els 80 milions de euros que costa aquesta obra. Curiosament es veu que si es poden pagar 40 milions per la variant de la Massana i 40 milions més per la nova seu de la Justícia. Són aquestes obres prioritàries ?
Sincerament, m’importa ben poc si ho són o no.
Tant sols sé que aquests 80 milions no els tenim.
Com sempre, a Sant Julià de Lòria ens quedarà tota la “deixalla”. Només ens falta el forn incinerador (qualsevol dia el traslladaran).

Em fa ara mateix molta gràcia recordar unes paraules del nostre cap de Govern quan afirmava que ell baixava cada dia a Sant Julià a portar el seu fill a l’escola i que es preocupava per la vila. Més gràcia em fan encara les paraules de la mateixa persona quant afirmava que Sant Julià era l’assignatura pendent.
De ben segur que el seu fill ja no va a l’escola de Sant julià, ja han passat molts anys. I de ben segur també que l’assignatura encara esta pendent, doncs no ha passat mai l’examen.

Des de Sant Julià de Lòria, moltes gràcies a tots plegats per fer que continuem sent el cul d’Andorra. Ja ho vaig dir fa molt de temps :
A Andorra el sud no existeix i Àfrica comença a la Margineda.

Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.

DIARI - MALA BAVA A LA CASS

2010-06-15T15:31:00.002+02:00

LA MALA “BAVA” DE LA C.A.S.S.

Un cop més he de parlar de la Cass. I no és que hi tingui cap mena de especial “obsessió”, ni tampoc que els hi tingui “mania”, encara que molts pugui pensar que així és.

Tot segueix igual des de que va entrar en vigor la nova Llei de la Caixa Andorrana de seguretat Social i els autònoms, ara dits treballadors per compte propi, seguim essent “massacrats” amb la cotització mensual. De res han servit les nostres queixes, les nostres reclamacions, les nostres protestes. De res ha servit la promesa del nostre Cap de Govern, feta en plena sessió del Consell General, de revisar el càlcul del salari mitjà. Ens va enganyar a tots plegats i ens continuarà enganyant fins que unes eleccions anticipades (o no) el facin fora de la seva “cadireta”.

Però la persecució indiscriminada de la Cass no queda aquí, no tant sols els autònoms estan perjudicats amb la nova Llei, sinó totes les empreses en general i també els assalariats.
Els criteris que segueix la Cass per graduar les sancions no tenen en compte, com s’havia fet fins ara, l’article 243 on diu : “En la imposició de les sancions s’ha de tenir en compte la intencionalitat i el grau de negligència del subjecte infractor”.
Ara mateix a la Cass van “a saco” amb les sancions.

Posaré un exemple :

Tots sabem o hauríem de saber que les empreses han de retenir obligatòriament del salari dels treballadors els imports que correspon deduir de la persona treballadora en concepte de cotització de la part assalariada (el 5,5%). “Article 97. Subjectes de la cotització de les persones assalariades. 3. L’aportació del treballador en la cotització és del seu exclusiu càrrec, sent nul tot pacte en contrari. L’empresari descompta als seus treballadors, en el moment de fer-los efectives les seves retribucions, l’aportació que correspongui a cadascun d’ells”.
Tots sabem també que majoritàriament els empresaris sempre havien assumit el 18 % total de la cotització (encara que no fos legal), i no passava res (era tolerat). Molts empresaris que es van voler posar d’acord a la Llei, enlloc de restar la part de cotització corresponent al treballador el que varen fer va ser augmentar la cotització i així complir la Llei.
Amb l’augment al 20 % de la cotització (del 5 al 5,5% pel treballador) amb la nova Llei de la Cass la “cosa” ha canviat, l’empresari ja no vol assumir la cotització de l’empleat. Tot i així encara n’hi ha que ho fan, pocs però n’hi ha. I a aquests la Cass els persegueix, els obre un expedient i els sanciona amb el pagament de 3 anys de la part que segons ells han “defraudat”, encara que no sigui així, ningú ha defraudat, tant sols han assumit la part del treballador.
I la persecució de la Cass va més enllà de la seva pròpia Llei :
Reclamen 3 anys quant la nova llei de la Cass diu el següent : “Article 238 Faltes lleus. 1. Són faltes lleus dels empresaris : e) no retenir els imports que correspon deduir del salari de la persona treballadora en concepte de cotització de la part assalariada”.
“Article 247. Prescripció de les sancions. 1. Les sancions imposades per infraccions lleus prescriuen al cap d’un any...”.
“Article 245. Tipus. Les infraccions tipificades en aquesta Llei se sancionen : a) les lleus amb advertència o multa d’un import equivalent al preu de venda del punt de jubilació d’entre cinquanta i cent punts”.

No recordo ara mateix a quant es troba el preu del “punt”, però enlloc veig que la sanció sigui el valor de 3 anys de la part teòricament “defraudada”. I repeteixo, no existeix cap “frau”.

En els moments de crisi que estem patint, davant les dificultats que estan passant tots els empresaris, front als problemes que els comporta la llei de Comptabilitat, els impostos indirectes, la propera reforma tributària, la propera llei de IVA ... si a tot això afegim la mala “bava” de la Cass per recaptar diners (que no diré que no necessiti, ni tampoc diré que les lleis no s’hagin d’acatar)... fan que cada cop els empresaris tinguin el seu futur més problemàtic i “negre”.

Sé perfectament que la Llei és molt clara pel que fa a l’exemple posat, però també sé perfectament que no hi ha cap mena de frau en aquest exemple, com ho saben perfectament tots els empresaris, els treballadors i com ho sap també perfectament la mateixa Caixa Andorrana de la Seguretat Social.

Moltes gràcies doncs a la Cass per la seva contribució “desinteressada” a la prosperitat del nostre país...

Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.

DIARI - LLEI DE LA FUNCIÓ PÚBLICA

2010-06-01T16:52:00.002+02:00

S’HA DE MODIFICAR LA LLEI DE LA FUNCIÓ PÚBLICA ?

Basant-nos en les dades de la Cass de Desembre 2.009 (són les darreres que surten publicades a la seva pàgina web), trobem el següent:
En el sector “Administració pública, defensa i seguretat social”, trobem un total de 4.450 assalariats, amb un salari total de 18,779 milions de euros i una mitja de 4.220 euros de salari mensual.
En el sector “Educació” (imagino, que també “funcionaris”), trobem un total de 599 assalariats, que cobren un total de 1,998 milions de euros, amb una mitja de 3.336 euros mensuals.
Aquets sectors són els únics que augmenten cada mes.

El sector “privat” esta patint ara més que mai. No són certes les afirmacions de que ja hem tocat fons i ara estem remuntant. Moltes empreses ja han tancat les seves portes i altres que han “aguantat” com han pogut estan veient ara que ja no poden continuar amb les pèrdues i que no poden seguir pagant el seu personal. Ja ho han intentat tot : reduint despeses al màxim, primer en publicitat, després en materials, en manteniments, en despeses corrents, més tard en el seu personal, en els salaris (hores, primes, extres ...). Més endavant han hagut de reduir el nombre del seu personal, pagant les indemnitzacions corresponents. I tot i així han hagut d’anar més enllà : pactant lloguers més reduïts i rebaixant salaris. I tothom ho ha acceptat, per no quedar-se sense inquilins o sense feina.
Ja no poden retallar més. Si tot continua igual hauran de tancar també les portes del seu negoci, sigui societat o no.

Mentrestant, el sector públic ha anat continuadament en augment. Tot i el retall del 12% en salari dels alts càrrecs anunciat pel nostre cap de Govern, les contractacions no s’han aturat, ans al contrari, han seguit augmentant. Sense pressupost aprovat, la despesa pública no ha afluixat i el sector públic segueix a l’alça.

Vol dir això que hem de donar la culpa de la crisi als funcionaris, tal i com s’està passant el “missatge” a la premsa ?
NO. La culpa no és mai d’aquell que demana una feina, es presenta a un edicte, accepta un càrrec o li regalen. La culpa és d’aquell que li concedeix aquesta feina.
Vol dir això que la culpa és del Partit Socialdemòcrata ?
NO. Els anteriors governants, els liberals, feien exactament el mateix. I si entrem en l’àmbit Comunal ens trobem en que ambdós grups, liberals i socialdemòcrates fan exactament el mateix.
La Llei de la funció pública, tal i com esta redactada permet entre altres “coses” molts avantatges en el sector públic que no existeixen en el sector privat :

Tant sols es perd la condició de funcionari per renúncia, defunció o acomiadament d’acord amb el règim disciplinari de la llei ... No diu enlloc que es pugui acomiadar algun funcionari ni per manca de feina ni per pèrdues, ni per crisi.
Els funcionaris perceben 13 pagues (12, més la extra de desembre). No es pot per tant suprimir la paga extra, encara que no es disposi de “caixa” per a pagar-la.
Preveu la gestió de l’acompliment (el famós Gada), els trienis, els complements d’antiguitat, les primes per risc personal ... i altres “afegits” tals com mútues de baixa i “ajudes” de jubilació.
...

Tot una sèrie de “detalls” que no existeixen en el sector privat. Però que fan insostenible la situació actual de “overbooking” administratiu, de excés de funcionaris o de sobredimenssió del sistema administratiu.

Si a tot això afegim que molts funcionaris realitzen altres tasques obviant que “el funcionari no pot exercir altres activitats professionals ni en el sector públic ni en el sector privat”. Afegim també que “el personal de relació especial ha de cessar al cessar el titular del càrrec que el va anomenar”, enlloc de passar a ocupar una altra plaça ja sigui governamental o comunal. Fa que el sector públic afecti també al sector privat, o si més no a altres places de treball.

Cert és que existeixen llocs en el mateix sector públic on la gent “va de cul”, però cert és també que molts llocs del sector públic es troben amb un excés de personal que hauria de permetre una reubicació, encara que tal i com diu la llei de la funció pública “la reubicació dels funcionaris s’ha de fer sempre en places de llocs de treball iguals o de característiques similars, amb el mateix nivell de classificació”.

Tot plegat vol dir que no es poden acomiadar funcionaris, que no es poden reduir salaris ... Per tant que no es pot reduir la despesa en el sector públic, quant actualment no la podem assumir, que és exactament el que passa en el sector privat.

Potser que hauríem de modificar doncs la Llei de la funció pública. I si al sector privat ens hem de “prémer” el cinturó, el mateix ha de passar al sector públic.
Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.

DIARI - DE ROCAFORT A LA RABASSA

2010-05-11T17:01:00.002+02:00

DE ROCAFORT A LA RABASSA.

Corria l’any 2.003, quant una colla de “desconeguts” presentava una llista de darrera hora sota la insígnia del Partit Socialdemòcrata. Eren unes eleccions comunals i dúiem un programa electoral per Sant Julià de Lòria que encara no parlava evidentment de Naturlàndia, però que si deia ben clar, referint-se a la desviació laurediana, que nosaltres no volíem tapar el riu Valira al seu pas per la vila.
Un altre programa, el de Unió Laurediana (soci del PLA), pràcticament el tapava tot amb la desviació prevista.
I un altre programa, el de Segle21, el tapava tant sols a mitges.
Més tard, les coses varen anar canviant una mica en ambdós projectes, que no en el “nostre”, però aleshores així estava el “tema”.
Mentrestant, un grup “amics de la Rabassa”, que encara no existia perquè no en tenia motius (Naturlàndia encara no es coneixia, al menys “oficialment”), no feia política. Estaven pel damunt de tota acció política, tant sols votaven sempre el mateix : liberals.
I un altre grup que encara no havia despertat “Plataforma Rocafort”, tot i saber que la desviació els afectava greument, tampoc en feia de política. Això si, també votaven sempre el mateix : liberals.

Dos anys més tard, en unes eleccions generals, el mateix grup de “desconeguts” (ara ja no tant) continuava amb la seva : no volíem tapar el riu i defensàvem per a la desviació laurediana, un túnel de cap a cap de Sant Julià de Lòria, que no perjudiqués la vila.
U.L. havia canviat un tant el seu discurs, ja no tapava tant, però seguia oferint un impacte visual i ambiental considerable.
Segle21 ja no hi era, havia desaparegut misteriosament del “mapa” polític lauredià.
I els dos grups “d’amics” abans esmentats, de moment encara no feien política.

Passaren dos anys més (noves eleccions comunals), tornava el grup de “desconeguts”, aquesta vegada un tant “escapçat” (doncs havia perdut importants efectius).
Ara ja, si es parlava de Naturlàndia.
Tots estaven “esverats” (tant al PS com a Segle21 que havia tornat a aparèixer com per art de màgia i menys U.L. és clar). Es va crear aleshores el grup “amics de la Rabassa” que també estaven esverats, encara que de moment tant sols es queixaven quatre veïns que veien les seves cases perjudicades a la muntanya.
La desviació laurediana seguia generant polèmica i un altre grup de veïns que veien la seva casa afectada també es queixava, la “plataforma Rocafort”.
Això si, cap dels dos grups feia política encara.

Un any després (misteriosament) aquests dos grups diuen que : ara si que volen fer política i pretenen fer una llista conjunta amb el PS (o l’alternativa), amb Segle21 i tots plegats, com a independents “agrupats” amb gent “suposadament” important, fer front a U.L. i aturar el projecte de Naturlàndia, perquè el que és la desviació, ja no hi ha qui ho aturi (ni amb els socialdemòcrates governant).
Diuen que “aquesta” és la solució.
Ara si, volen fer política. Han trobat la solució, han descobert la sopa d’alls.

Doncs jo ara els dic : aneu a fer punyetes.

Recordo perfectament els comentaris que varem rebre un bon amic meu i jo mateix quant preteníem precisament això : fer una llista amb “cara i ulls” per afrontar i fer fora del Comú a U.L., l’única manera d’aturar aquests dos projectes :

- Jo m’estimo molt al senyor Pintat (ara ja no tant ?).
- Nosaltres no fem política ( i ara, si ?).
- Jo no faig política (i poc després apareix en una llista de l’alternativa).
- El senyor Calsina no m’interessa políticament.
- Jo no el llegeixo.
- Els projectes s’han d’aturar amb diàleg.
- O amb denúncies.

Etc ...

Ho sento molt, però escoltar ara mateix, que sí volen fer política, que ara si volen fer una llista per a les Comunals, fa que jo els torni a dir :

Aneu a fer punyetes.

I sobretot recordin tots plegats, per si no ho sabien ja :

Que el projecte de Naturlàndia era molt ben vist per al coordinador local de l’època del Comitè local socialdemòcrata (poc després, defenestrat i posteriorment “recuperat”) i també per al Primer Secretari socialdemòcrata, també de l’època (reconvertit ara mateix en Conseller de l’oposició d’un Comú). Després ja es varen “encarregar”, electoralment parlant, de canviar el seu diàleg molt oportunament.
Recordin també (a títol de exemple), que la desviació laurediana va ser possible gràcies a uns antics “aliats” del PS formant part de l’alternativa : R.D. (res definit, i ara mateix encara menys definit). Recordin vostès, perquè jo no oblido.

He de dir també que tant al grup Rocafort com al grup amics de la Rabassa s’hi ha afegit molta gent que res té a veure amb el que jo comento, que no viuen ni a l’edifici Riera, ni tenen els seus xalets a la Rabassa, que si defensen la natura i el medi ambient, que no busquen el seu “benefici” personal i que desconeixen totalment els “inicis” de ambdós grups i els plantejaments polítics dels “iniciadors”.

A tots ells els demano excuses si es poden sentir ofesos, als demés que no pretenien fer política i ara s’han adonat que l’han de fer, els torno a repetir :

Aneu a fer punyetes.

Atentament,

Miquel Calsina Gordi.

DIARI - DECISIÓ SALOMÒNICA

2010-04-26T16:48:00.003+02:00

LA DECISIÓ SALOMÒNICA.

Podria intitular aquest escrit també com :

- Que hem fet nosaltres per merèixer uns Consellers Generals com els que tenim ?
- Com es poden fer tan malament les “coses” a Consell General ?
- La mancança de matèria gris al Consell General resulta tant evident...

O milers i milers de títols més.

Esperpèntica o salomònica em va semblar la decisió que varen pactar els tres grups Parlamentaris en la sessió de Consell del dia 22 d’abril de 2.010, per a poder fer passar una Llei que es trobava “encallada” per manca de consens. Em refereixo al projecte de llei, ara ja Llei, de modificació de la Llei de comptabilitat dels empresaris. La modificació que comporta el règim sancionador ( entre altres conceptes ).

Hi havia tres opcions :

- Que entrés en vigor ja per a l’exercici 2.009, tal com volia el PS. Personalment tampoc hi veia cap retroactivitat, ja que el fet de dipositar els comptes era actual, no retroactiu.
- Que entrés en vigor per als comptes de l’exercici 2.010, que és l’acord que finalment es va pactar, després de interrompre ridículament la sessió de Consell i en una reunió absurda a porta tancada entre membres dels tres grups Parlamentaris, amb la consegüent “pantomima” parlamentaria afegint una disposició addicional al text original.
- I, finalment, que entrés en vigor per a l’exercici 2.011 tal com volien les formacions de C.R. i APC.

“ Ni pa ti, ni pa mi ”.

Aquesta va ser la decisió final, una decisió salomònica que va deixar tothom content.

Degut a que existia el “perill” de que la modificació de Llei no prosperés es va arribar a aquest acord pactat. Pacte que no varen saber trobar en totes les reunions mantingudes en la Comissió, però que varen enllestir en un quart d’hora de recés parlamentari.
Així, tal com sona de ridícul.
Seguidament, tot cofois van aprovar el projecte de llei per unanimitat com si haguessin fet mostra de consens institucional.
Al meu entendre, el que varen fer és una clara mostra de mancança de “neurones” o de coneixements (que no de “coneixement”, no sigui que em posin alguna “querella”).

Que s’ha assolit amb aquest pacte, ajornant el règim sancionador fins al dipòsit dels comptes de l’exercici 2.010 ?
Absolutament res, a banda de perdre tot un any sencer, absurdament. Tant sols s’han ajornat tot un any les possibles sancions. Una llàstima, doncs els calés que es podien obtenir no ens venien gens malament.

La manca de règim sancionador no eximeix ningú de l’obligació de dipositar els comptes, que ja és efectiva, ni de la obligació de “portar una comptabilitat ordenada i adequada a la naturalesa i dimensió de la seva activitat”, tal com diu l’article 1 de la Llei de comptabilitat, que va entrar en vigor l’ ú de gener de 2.009.

Aquí entra però la costum andorrana de no complir les lleis si no hi ha sancions.
Seguint l’exemple del que ha passat amb “l’ISI”, molts empresaris no dipositaran els seus comptes, ja que saben que no seran sancionats, moltes societats tampoc ho faran doncs els importa un “rave” que el seu nom surti publicat al Bopa (com a “incomplidors” de la Llei de comptabilitat). Però el més greu és que molts empresaris ni tant sols portaran la seva comptabilitat al dia per l’exercici ja tancat, el 2.009. Si no ho han fet ja, molt menys ho faran ara, tot i estar-hi obligats.
Això si, ara mateix, “espavilaran” i portaran la del 2.010 ja que ningú té gaire ganes de pagar els 6.000 euros de sanció (que ja no són els 60.000 previstos anteriorment, però que tampoc estant gens “malament”).

Però tots cauran en el mateix error en el que han caigut els nostres il·lustres “pensadors” del Consell General, que aquest cop han pres una decisió salomònica sense utilitzar el seu cervell per a res més que no fos “quedar bé” i poder dir que :
“ la llei ha passat perquè s’ha arribat a un acord institucional “.

Ningú s’ha parat un moment a pensar que el dipòsit dels comptes de l’exercici 2.010 comporta obligatòriament la comparativa amb l’exercici precedent ?

La disposició transitòria Primera de la Llei de comptabilitat ens deixa molt clar que “per al primer exercici comptable d’aplicació de la Llei, la presentació dels comptes anuals pot no fer aparèixer les xifres de l’exercici anterior”.
I el primer exercici comptable era precisament el 2.009, l’exercici anterior per tant era el 2.008.
El que s’ha fet doncs és tant sols evitar les sancions aquest any, però poden arribar tranquil·lament el proper any per al mateix exercici 2.009.
Dit d’una altra manera : si algú pensa que pot evitar dipositar els comptes del 2.009, no ha de oblidar que els haurà de dipositar conjuntament amb els del 2.010.

Que la “gent” del carrer desconegui aquest “punt” de la Llei ho trobo lògic i fins i tot accepto que algú encara no ho entengui així i barregi les “coses” ( la Llei de comptabilitat amb la modificació de la mateixa, que comporta el règim sancionador ). Però que els nostres “estimats” Consellers, entre els quals trobem algun que altre economista desconeguin aquest fet o no se’n hagin adonat és imperdonable.

És evident que quant es fan les “coses” amb presses gairebé sempre surten malament, i si aquestes “coses” són lleis, aleshores es tracta de errors molt greus.

Seguint aquesta decisió tant salomònica, hauríem de entendre també que no ens podem acollir al model simplificat de comptabilitat amb el llindar de 250.000 euros fins a l’ ú de Gener del 2.010 ?
La Llei és la mateixa ... La retroactivitat no és idèntica ?

Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.

DIARI - AUTÒNOMS

2010-04-21T16:58:00.001+02:00

TREBALLAR PER COMPTE PROPI.

Fins al passat mes de novembre, les persones que exercíem una activitat econòmica per compte propi, els professionals liberals o els titulars d’un comerç, indústria, explotació agrícola o ramadera érem anomenats “autònoms”, que significava aproximadament : no treballar per cap patró i érem “lliures” de cotitzar o no a la seguretat social. Qui no ho feia així, té ara mateix un greu problema : pagar la cotització a la seguretat social i la privada, o donar-se de baixa de la privada (uns “quants” ho han fet o bé ho faran properament).

Això ha canviat, ara mateix la afiliació és obligatòria. Totes les empreses han de sol·licitar la seva inscripció i totes les persones que realitzen una activitat per compte propi s’han d’ afiliar. Disposen tant sols de tres dies per fer-ho, però atenció, a comptar des de l’inici de la activitat, podent la CASS actuar d’ofici tant per la inscripció com per la afiliació, si en comprova l’incompliment. Però, que passa amb les empreses ja existents ? Algú les controla o controlarà ?

Les persones que no estaven obligades a estar afiliades al sistema de seguretat social abans de l’entrada en vigor d’aquesta Llei, disposen del termini de tres anys per regular la seva situació i adaptar-se al que disposa aquesta Llei. No serà doncs fins al novembre del 2.012 que la CASS actuarà d’ofici per a tots aquells que no estaven afiliats. Suposo que per les empreses no inscrites, també ...

Aleshores, els antics autònoms, que cotitzàvem voluntàriament, i que hem passat “d’ofici” automàticament a formar part de les persones que realitzen una activitat per compte propi, sense disposar ni d’un sol dia per adaptar-nos a la nova “quota” de 400 euros, haurem abonat a la CASS la “mòdica” xifra de 14.400 euros (sense tenir en compte ni l’IPC, ni els augments exagerats del salari mitjà). De moment, ja duem 5 mesos cotitzant aquests 400 euros mensuals mínims, amb promeses de que es revisarà la base del càlcul del salari mitjà, però sense solucions.
Ara que ... realment tots estem cotitzant aquest import ?

La nova Llei de la CASS comporta també uns canvis substancials pel que fa a qui es converteix també en una persona que realitza una activitat per compte propi :

- Els administradors de societats que no siguin al mateix temps persones assalariades, sempre que resideixin al Principat d’Andorra.
- El cònjuge de la persona que exerceix una activitat per compte propi.
- Els familiars de la persona que exerceix una activitat per compte propi si no són assalariats d’aquesta persona.
- Sense oblidar que tots els socis han de cotitzar com a mínim el salari mitjà.

Mentrestant, sense que la CASS actuí d’ofici, trobem empreses que no estan inscrites, societats que tampoc ho estan, cònjuges assalariats, administradors que no cotitzen, accionistes amb el 50% o més de les accions que encara figuren com a treballadors assalariats, socis que no paguen sobre la base del salari global mitjà i moltes, moltes persones autònomes que encara no cotitzen. Però els “voluntaris” ja paguem. I ho fem sobre una base que res te a veure amb el nostre salari real.

Val a dir que personalment no estic d’acord amb totes aquestes circumstàncies a que obliga la Llei, doncs ho considero abusiu i dictatorial però aquesta Llei és per tothom i desitjaria que tothom pagués igual que jo ho estic fent.

Demanarà la CASS al registre de Societats, qui són els administradors de les mateixes ? Comprovarà si totes les empreses estant donades d’alta al seu “sistema” ? Comprovarà si tots els propietaris de empreses que ja exercien la seva activitat són realment, “persones que realitzen una activitat per compte propi” i cotitzen sobre el salari mitjà ?

I tota aquesta problemàtica amb la base de cotització, a banda de una Llei mal feta (amb el “culillo”), és degut a que el nostre cap de Govern no haurà complert la “paraula” donada en una sessió no gaire llunyana del Consell General, en la que es va comprometre a revisar el càlcul del salari mitjà. És clar que no es va comprometre per escrit i que les paraules se les emporta el vent. És exactament el mateix que passava amb els compromisos del Sr. Pintat. Si algun dia es “digne” a revisar-ho, quantes persones que realitzen una activitat per compte propi quedaran aleshores ?

A Espanya, per posar un exemple, els autònoms poden escollir la seva cotització entre la base de cotització mínima (841,80 euros) i la màxima (3.198 euros), cotitzant el 29,80 % si desitgen una prestació per incapacitat temporal, o el 26,50 % si no la desitgen. La quota mínima serien doncs 223 euros mensuals. (Si tenen més de 50 anys, la graella va de 907 a 1.665euros).
A Andorra no podem escollir, tots hem de passar pel mateix import de base de cotització, no podem triar una cotització d’acord amb el nostre salari real, sigui aquest inferior o superior a aquesta mitja molt mal calculada.
És això Constitucional ?

Tothom troba injusta aquesta cotització de 400 euros, el 20 % del salari mitjà, que segueix augmentant a pesar de disminuir el nombre de assalariats, però ningú fa res per solucionar el problema.
Tant sols caldria calcular la mitjana salarial, enlloc del salari mitjà.
Recordin per exemple, que en una empresa amb un salari de 10.000 euros i dos salaris de 1.000, la mitjana no són 4.000 euros sinó 1.000.
I si no ho entenen, els ho puc explicar amb més claredat : Per calcular la “mitjana”, han de existir tantes persones per sobre com per sota d’aquesta.

Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.

DIARI - SOCIETATS

2010-03-29T17:23:00.001+02:00

SOCIETATS = TREBALLADORS PER COMPTE PROPI.

Segons el Codi de relacions laborals, article 9 : “Es considera treballador el soci que presta un servei o realitza una obra per compte de la societat de la qual és soci, a canvi d’una remuneració. No obstant això, no es considera treballador si la seva participació en el capital social representa el 50% o més del mateix capital”.

No és cert que l’administrador d’una societat hagi de ser considerat un treballador per compte propi, ni tampoc diu la Llei de la Cass enlloc, que si un soci posseeix el 50% o més de les accions hagi de ser considerat un treballador per compte propi. Tampoc és cert que els familiars hagin de ser considerats treballadors per compte propi, sigui o no una societat. No es deixin enganyar si van a la CASS.

L’article 18 de la Llei de la Cass, diu : “S’inclouen dins del col·lectiu de persones assalariades, els socis que presten un servei o realitzen una obra per compte de la societat de la qual són socis, sota la direcció dels òrgans socials a canvi d’una remuneració periòdica”.

L’article 19 de la mateixa Llei, diu : “S’inclouen dins del col·lectiu de persones que realitzen una activitat per compte propi de la seguretat social, els administradors de societats que no siguin al mateix temps persones assalariades”. També diu : “també s’inclouen els familiars de la persona que exerceix una activitat econòmica per compte propi, excepte el cas del cònjuge, si no són assalariats d’aquesta persona física o de l’empresa de la qual és titular i sempre que exerceixin una activitat efectiva en el comerç o en la industria esmentats”.

Si obliguen doncs, al meu entendre, a qualsevol soci, administrador o familiar (que no sigui el cònjuge) a ser un treballador per compte propi, s’hi pot negar i/o denunciar-ho. Si obliguen doncs a les societats a disposar al menys d’un treballador per compte propi, també.

Aleshores però, potser els aplicaran l’article 98 que diu : “La base de cotització dels socis que es troben inclosos dins del col·lectiu de persones assalariades , està constituïda pel salari global que, amb caràcter mensual, tingui dret a percebre, però com a mínim ha de ser igual al salari global mensual mitjà”.

Amb el que els cobraran el mateix a tots els socis, en concepte de cotització a la seguretat social. com a mínim el 20% del salari mitjà, mal calculat. Però existint una notable diferència si són assalariats o treballadors per compte propi , la cobertura de la prestació de la branca general :
Article 105 de la Llei de la Cass : “1. Durant la percepció d’una prestació econòmica de la branca general es manté l’obligació de cotitzar, tant a la branca general com a la branca de jubilació. 3. la Caixa Andorrana de Seguretat Social substitueix l’empresa i paga la part empresarial de les cotitzacions esmentades. 4. A les prestacions lliurades a les persones que exerceixen una activitat per compte propi, l’obligat a pagar la cotització durant la percepció de la prestació continua sent la persona que exerceix una activitat per compte propi”.

Tots els socis doncs, cotitzaran igual. Però uns hauran de pagar tant si estan d’alta i treballen, com si estan de baixa i no poden treballar. Aquest punt 4 de l’article 105 és una autèntica “canallada”.

Resulta també sorprenent que, en el cas de que el negoci no sigui una societat, funcionin molt bé les vendes, per posar un exemple, i els propietaris vulguin cotitzar molt (per voluntat pròpia), acumulant més “punts” per a la seva jubilació, tampoc podran fer-ho.
D’això se n’encarregarà la llei de l’impost sobre la renda de les activitats econòmiques, quant aquesta sigui aprovada.
En el seu article 12, diu : “Quan sigui degudament acreditat, amb d’oportú contracte laboral i l’afiliació corresponent a la seguretat Social, que el cònjuge (QUINA CONTRADICCIÓ) o els fills de l’obligat tributari treballen habitualment i amb continuïtat en les activitats econòmiques desenvolupades per aquest obligat, es dedueixen per a la determinació de la renda les retribucions estipulades amb cadascun d’ells, sempre que no siguin superiors a les de mercat corresponent a la seva qualificació professional i treball acomplert”.
També resulta sorprenent que un treballador per compte propi no pugui si així ho desitja, cotitzar un salari més elevat que el salari mitjà.

M’agradarà comprovar com es calcula el “valor” de mercat, la qualificació professional i el “treball” acomplert.

Potser si que convindria també doncs modificar la llei de la Cass, encara que el nostre cap de Govern no en vulgui ni sentir “parlar”. Si més no per a poder deixar clara la situació del cònjuge. No estaria malament revisar també el projecte de llei d’impost a la renda de les activitats econòmiques i la Llei del codi de relacions laborals.
El que esta molt clar és que la base de càlcul del salari mitjà si que s’ha de modificar.

Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.

DIARI BONDIA - ACOMIADAMENT.

2010-03-16T14:31:00.001+01:00

ACOMIADO EL SENTO CURIOSITAT.

Corria l’any 2005 quant, impulsat per un afany personal d’arreglar les “coses” que a mi no em semblaven correctes, vaig començar a escriure esporàdicament cartes al director, tribunes, columnes, articles d’opinió... o com se’ls vulgui anomenar. Sempre m’havia agradat i encara m’agrada escriure, fins i tot ja des de la infància. Recordo que quant estudiava al col·legi Sant Ermengol ja feia una mena de publicació anomenada “the diarius”. Molt abans a l’escola maternal francesa de Sant Julià de Lòria ja havia fet diverses col·laboracions escrites en revistes escolars.

Els enviaments a la premsa varen començar a fer-se molt assidus, tenia moltes coses a dir i les enviava a tots els mitjans escrits i aquests els publicaven.
Fins que en un moment donat, sense previ avís (això és el que hem va doldre i fer enfadar), el Diari d’Andorra va deixar de fer-ho tot i demanant-los en exclusiu (entenc perfectament però que no és bo que un mateix article surti publicat a tot arreu). Poc després el Periòdic va fer pràcticament el mateix (després de una “patinada” amb una suplantació de molt mal gust). Vaig decidir aleshores col·laborar setmanalment i exclusivament amb el diari Bondia, degut més que res a l’amabilitat del seu aleshores Director, el senyor Albert Roig.
Escriure al diari cada setmana, es va convertir per a mi en una mena de necessitat o “vici”, després en un costum i ara mateix en una “obligació”.

Certament era una època en la que amb el Govern Liberal i les seves actuacions “estrambòtiques”, tenia molts temes que comentar, ja que en feien una darrera l’altra. Amb la comptabilitat també tenia molts temes d’opinió, ja que ens trobàvem i ens trobem encara en el moment àlcid comptable. El mateix passa ara mateix amb els models impositius. Però aquests són temes que semblen no preocupar massa a la resta de la població (o potser sigui que fan una mica de por).

Ara mateix amb el nou Govern, dit socialdemòcrata, els temes a comentar i criticar també son nombrosos (doncs no és que ho facin gaire millor, encara que la situació sigui per a ells complicada i insostenible). El problema es que si aleshores, quant encara es trobaven a la oposició ja no els agradaven els meus comentaris, “motiu” que va portar a la meva expulsió del Partit. Ara mateix els molesten encara més i em titllen de rancorós (entre altres insults varis, fins i tot desitjant la meva mort). La principal diferència és que ja no em poden expulsar. Com no ho facin del país ...
Val a dir que a altres persones des de sempre els ha molestat les meves opinions, però aquest era un tema més aviat d’enveja, fins al punt de intentar perjudicar-me amb suplantacions i altres comentaris despectius.

De totes maneres, i a pesar de que gairebé sempre existeix algú que hem dona “tema” a comentar, fer-ho cada setmana sense falta (inclòs en època de vacances) i durant tants anys se’m comença a fer ara una mica “pesat”, complicat i repetitiu, i potser fins i tot els meus escrits també comencin a cansar als possibles lectors que no sé si son molts o pocs. Escriure ocupa moltes hores de la meva vida, però no és això el que més em preocupa.

Si be fins l’any passat era molt sovint felicitat pels meus articles d’opinió, fins i tot alguns em consideraven important, ara mateix penso que ja no fan gaire cas a tot el que explico. Tant sols aquells que em titllen d’insolent, insultador, mal educat, ressentit, drogoaddicte ... i no se quantes coses mes.

Per aquest motiu vull abandonar la col·laboració periòdica amb el bondia, sense que això vulgui dir que de tant en tant no desitgi i pugi dir la meva en el mitjà que jo cregui més adequat o convenient, segons el tema ocasional. Dubto molt que pugui “deixar-ho” del tot.
Espero que els diversos mitjans així ho entenguin i publiquin les meves opinions.

De totes maneres no ha estat aquest el motiu principal per abandonar, sinó que ha estat la manca d’interès que veig en tots els lectors d’arreglar quelcom. Sembla com si a tothom li sembli be tot ja com esta, o no tinguin valor per a denunciar, criticar, queixar-se d’allò que no els sembla que estigui ben fet. El passotisme generalitzat fa que cada cop jo mateix tingui menys ganes de dir o explicar quelcom. Moltes vegades penso : que vagin tots a fer punyetes i que s’ho mengin amb patates. Lo més greu però és que si continuem amb aquesta “postura” anirem “tots” a fer punyetes i no ens ho podrem “menjar” ni amb patates.

Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.

DIARI D'ANDORRA - RECLAMACIÓ.

2010-03-16T14:29:00.002+01:00

RECLAMACIÓ : UN SALARI MITJÀ JUST.

Primer de tot faré una breu exposició dels fets :

Tot va començar amb la publicació per part de Govern, que no de la CASS, del salari mitjà, que és la base de cotització per als treballadors per compte propi. Els aproximadament 2.000 euros actuals que ens suposen pagar una cotització d’uns 400 euros cada mes. A banda de escrits, comentaris a la ràdio i a la premsa, vaig crear un grup de facebook anomenat “denunciem la CASS” i força gent s’hi va adherir i si està adherint. Hem fet en aquest grup, comentaris, preguntes, respostes, proposicions, recomanacions ... i penso que així continuarem fins a obtenir resposta a les nostres demandes que són molt justes : Una cotització real i assequible.

Se’m va demanar que canviés el títol del grup, doncs un dels membres considerava que la paraula “denúncia” era massa forta.
No l’he canviat perquè segueixo creient i pensant que la obligació de convertir socis d’una societat, els cònjuges del titular, en treballadors per compte propi és denunciable. I obligar als socis que poden ser assalariats, a cotitzar com a mínim el salari mitjà, també. Animo doncs a les Societats que així ho facin. Trobo dins la mateixa Llei de la CASS moltes contradiccions pel que respecta a la cotització dels socis, familiars, administradors, consellers ... Incompatibilitats que és fan encara molt més patents quant ho associem amb la Llei de comptabilitat i els projectes de llei de impostos directes.

No és el meu cas, ni el cas de molts altres autònoms, ara anomenats treballadors per compte propi. Em centraré doncs en aquests casos i el que es pot fer per “normalitzar” la situació.

Crec sincerament que com més persones siguem a queixar-nos i a reclamar el que creiem que és just : un salari mitjà real, que és l’únic que podem reclamar els autònoms, tal i com esta feta la Llei, més atenció podrem obtenir i més cas se’ns farà. Al menys és el que m’han confirmat des de la mateixa CASS i també des de Tràmits.

Val a dir que per als passos que jo he seguit i que animo a tothom que els segueixi m’he valgut del comentari o pregunta d’una persona que prèviament va fer la consulta i a la que agraeixo la “idea”.
La “idea” és adreçar una sol·licitud genèrica de reclamació a Govern. I això és precisament el que jo he fet. No sense abans haver hagut de passar per tràmits, amb la no admissió de la sol·licitud i desviament cap a la CASS, visita a la CASS molt satisfactòria per la atenció prestada i reenviament cap a Govern, a tràmits on finalment varen acceptar la sol·licitud sense cap problema i amb molta atenció també.

Aquest formulari a omplir és el T-112, que poden trobar a la pàgina web de tramits.ad, el trobaran a la pàgina inicial a l’esquerra de la seva pantalla. El poden descarregar, omplir, imprimir, signar i dipositar al departament de tràmits. Han de disposar però del programa “Adobe”. I si no disposen de cap ordinador, poden sol·licitar directament el document a Tràmits.
No es tracta de fer cap denúncia, sinó tant sols de posar una sol·licitud demanant un càlcul del salari mitjà més just i proper al salari real de l’autònom, sense contar hores extres, primes, dietes, vacances, pagues extres ni acomiadaments.

Jo he demanat exactament el següent :

“Com a treballador per compte propi trobo excessiva la quantitat mensual a cotitzar a la Caixa Andorrana de Seguretat Social.
Sol·licito que el càlcul del salari mitjà, base de la cotització dels treballadors per compte propi s’efectuï de forma més realista que s’ajusti més al nostre salari real.
Que aquest càlcul no inclogui : primes, dietes, extres, acomiadaments ... que no formen part del salari real dels treballadors per compte propi”.

I el lloc on s’ha de dipositar la corresponent sol·licitud és a tràmits per que la transmetin a Presidència, Salut ( o a qui sigui ). El que demanem és just i no ho penso jo sol, ho pensen també tots els autònoms, totes les societats, la CEA, la Cambra de Comerç, la Pime i el mateix Consell d’Administració de la CASS.
No s’ha de modificar cap Llei, ni fer cap sessió de Consell o reunió de Ministres... Tant sols calcular de forma justa el salari mitjà, publicar un Decret amb el nou càlcul i la CASS, directament ja cobrarà el que el Departament d’Estadística publiqui. Es tracta de trobar la “mitjana” enlloc del salari mitjà, o sigui que tantes persones es trobin per sobre de la mitjana com per sota. No és tant complicat i de persones per a realitzar aquest càlcul ja en disposem.
Demanar que ens retornessin el que ens han cobrat de més seria massa ?

Voldria aprofitar l’avinentesa per a donar les gràcies a totes aquelles persones que s’han afegit al grup de Facebook i desitjar a tothom : “que hi hagi sort”. Tot demanant a Govern que “es posi les piles”.

Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.

SENSE PRESSUPOST

2010-03-09T21:49:00.001+01:00

NO HI HA PRESSUPOST.

Finalment no hi ha hagut cap absència misteriosa, ni cap “mal de panxa” figurat, ni cap necessitat fisiològica “repentina”, ni cap vot estrany en contra del propi grup... No s’ha votat el pressupost.

Com que el nostre cap de Govern no esta per la labor de dissoldre el Consell i convocar per tant eleccions, tirarem doncs amb dotzenes parts.
En principi el problema no hauria de ser tant greu com pretenen els socialdemòcrates i es podria “anar fent”. Però ells mateixos ja ho han convertit en un greu problema per a molts empresaris. Ja s’han “encarregat” de que es produeixi un “bloqueig” efectiu.

De fet ja fa dies que estan anunciant que no es podran pagar les factures, tot donant la culpa als “altres”, per la mancança de pressupost.
I això és una fal·làcia, una mentida, un engany, una estafa i una il·legalitat.
Des de diversos departaments de Govern, i ja abans de la no aprovació pressupostària, ja s’estaven passant comandes a diversos proveïdors amb l’avís de que no cobrarien si els polítics no es posaven d’acord i no s’aprovava el pressupost.
En aquest cas era segurament per “forçar” amb la por als empresaris andorrans a demanar l’entesa i la conseqüent aprovació del pressupost. En aquest sentit anava destinada també la enquesta publicada just el dia abans de la votació pressupostària.
A partir d’ara ja començarà a ser una estafa.

La Llei General de les Finances Públiques diu ben clar en el seu article 22, punt 3 que : “Govern pot posar en vigor les despeses d’inversió previstes en el projecte de pressupost pendent d’aprovació i que ja havien estat aprovades amb caràcter de despeses plurianuals”.

No és cert doncs l’anunci efectuat en data 17/12/2009 pel cap de Govern que la no aprovació del pressupost comportaria la paralització de 45 milions de euros. Com tampoc és cert que no es puguin pagar les factures de despeses corrents. Seguint aquest exemple tampoc s’hauria de pagar la nòmina dels funcionaris.

Si es produeix aquesta manca de pagaments es produirà un efecte en cadena que comportarà greus problemes i que pot forçar a dissoldre el Consell. Si es produeixen retards en els pagaments l’efecte en cadena serà el mateix i les conseqüències igualment greus.
Però lo pitjor de tot es que tant si es deixa de pagar com si no, tant si es paga aviat com tard, de ben segur moltes empreses resultarà que “treballen” per Govern. Recordin que això ja va passar una vegada i recordin el que va comportar.
Hi haurà moltes empreses que aprofitaran la situació per deixar de pagar, serà inevitable. La bola s’anirà fent cada cop més grossa i la “cadena” més llarga.
I la culpa no haurà estat dels “altres” sinó de tots plegats.

Si afegim aquest greu problema a la crisi econòmica, a les obligacions comptables, als impostos indirectes, a la imposició directa i a la gran quantitat de morosos i “jetes” que tenim al país l’efecte pot ser devastador.

Penso que tots aquests danys col·laterals no es produirien si es convoquessin eleccions Generals, tothom esperaria els resultats de les eleccions i les mateixes dotzenes parts no provocarien aquests efectes, es pagarien les factures a Govern i els empresaris no utilitzarien aquesta excusa per deixar de pagar ells també.

Però com no serà així perquè hi ha una persona obstinada en no deixar la “plaça”, per molt que ara es treballi conjuntament en la reforma fiscal, quant aquesta arribi ja existiran moltes empreses que hi hauran deixat la pell i aleshores moltes altres també la deixaran.

En fi, potser que aquesta és la manera que han triat per fer la “neteja” accelerada de personal “sobrant” i amb els que quedin anar “tirant”.
Personalment ho veig així, tot plegat ha estat una manera de solucionar l’excés de residents, la manca de feina i el país.
Al final, tot són estratègies. No fa gaire ja ens varen dir des de Govern que s’havien destruït un total de 5.000 llocs de treball però que no afectava l’atur ja que la majoria havien marxat del país.
Quants llocs de treball es destruiran ara ?

Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.

MEMÒRIA ECONÒMICA - DIARI

2010-03-03T17:43:00.002+01:00

MEMÒRIA ECONÒMICA.

Una memòria econòmica del Ministeri de Finances a la que jo no he tingut accés diu, segons el Diari d’Andorra (imagino que ells si que hi han tingut accés), que la simulació de un IVA al 5% comportarà un increment de la pressió fiscal d’un 48%.
Aquesta afirmació si bé no és errònia s’hauria de matisar, doncs porta a molts malentesos. Aquest increment, si bé és cert pel que fa a la recaptació no té res a veure amb la pressió fiscal.

En aquesta simulació, al més pur estil “Nomen”, el Ministeri de Finances pateix el mateix error que va cometre l’Apc en la passada campanya electoral. A banda de comparar “naps” amb “cols”, fent un mal plantejament matemàtic de la situació.
Aquest error consisteix en no repercutir els impostos indirectes (IMI + IAC) al preu de cost del producte, abans de carregar el marge comercial. En el cas del Sr. Nomen no crec que es tractés d’un error, sinó més aviat d’un engany o truc electoral. I consisteix també en barrejar el que significa la “recaptació” i el seu augment, amb la fiscalitat tant del comerciant com del consumidor.

La realitat no funciona com la simulació que ens fan ambdós i que és la següent:

Un producte costa 100 euros.
Govern recapta 4,8 euros en concepte de IMI (4%) + IAC (0,8%).
Carreguem el marge d’un 42% al preu de cost de 100 euros i el venem a 142 euros.
Amb l’IVA, ens diuen que el percentatge s’aplicaria sobre el producte just abans de posar-lo a la venda (inclosos els marges comercials).
100 + 42% = 142 + 5% = 149,10. Recaptant 7,10 euros.
7,10 euros – 4,80 euros = 2,30 euros (Increment del 48%, en la pressió fiscal).
El preu de venda final seria doncs de 149,10€ enlloc dels 142€ sense IVA= 7,10 euros (Increment del preu de venda en un 5%).

NO, NO I MIL VEGADES NO.

La realitat no és aquesta i no es treballa ni s’ha treballat mai així.
La realitat és la següent:

Primer de tot, els marges comercials no funcionen com ells diuen. Un marge del 42% no es calcula multiplicant per 1,42. Això significaria carregar tant sols un 42%, no un marge comercial (que seria aproximadament d’un 30%).
Si volem un marge del 42%, hem d’aplicar un coeficient de 1,724.
Però és igual, obviarem el tema dels marges comercials per no marejar més la perdiu i donarem com a bo que tants sols volem carregar un 42%.

La realitat és una altra, al preu de cost del producte s’ha carregat sempre la imposició indirecta, l’IMI + l’IAC (a banda dels transitaris i transportistes que obviarem en l’exemple).
100 + 4 + 0,8 = 104,80.
+ 42 % = 148,81 €. Aquest ha estat sempre el preu de venda, i no 142 euros.

Mirem que passaria amb l’IVA al 5%.
Un producte costa 100 euros.
Liquida en concepte de IVA al 5% = 5 euros. Impostos suportats = 5€.
Carreguem el mateix 42% al preu de cost (ara si que podem fer-ho sense impostos, ja que estem parlant d’un autèntic impost indirecte).
100 + 42 % = 142 €
Apliquem el 5% de IVA.
142 + 5% = 149,10 euros (7,10 euros més). Impostos repercutits = 7,10€
A liquidar doncs aleshores, la diferència entre repercutits i suportats.
7,10 – 5 = 2,10 €. El total recaptat per Govern és de 7,10 euros.
Resulta indiferent recaptar l’Iva a l’inici (suportat) i liquidació al final (repercutit – suportat), o bé la totalitat al final. Afectaria tant sols a la “caixa” de Govern o al fet de que el producte es vengui o no.

En total Govern ha recaptat 7,10 € enlloc dels 4,80 € que recaptava abans.
Efectivament, continua sent un 48% més del que recaptava anteriorment. Però aquest augment és en la recaptació, no en la pressió fiscal al empresari o al consumidor final.
El preu final del producte és ara de 149,10 quant abans era de 148,81.
Un increment doncs del preu de venda de 0,29 euros. Un 0,20% de més. Exactament el diferencial entre el 4,8% anterior de IMI + IAC i el 5% de IVA.

El que cal entendre, és que tot i incrementar la recaptació un 48%, aquest increment no ho és per l’empresa, ja que anteriorment ja es repercutia la imposició indirecta, ni tampoc per al client final.
Recordin que els comerciants que no son importadors no han presentat mai cap liquidació tributària. Suportant els impostos com a més cost de les seves compres. Els importadors sempre han liquidat l’IMI i també l’IAC, des de la entrada en vigor de les lleis de impostos indirectes, repercutint aquests impostos al client intermediari (majorista o detallista) o al client final (consumidor final) mitjançant l’aplicació del tipus de gravamen de l’IMI corresponent (el 4% en el nostre exemple).

L’increment va ser per tant d’un 0,8% abans (amb l’IAC, doncs l’IMI ja el teníem) i amb l’IVA serà del 0,20%.

I no si val confondre a la gent amb la pressió fiscal, ni tampoc amb els marges. Entre tots estan fent creure a tothom que abans els importadors assumien ells sols la imposició indirecta i ara incrementaran tots els preus com a mínim en un 5% i no és així. Ni tampoc o és que la pressió fiscal augmentarà en un 48 % pels empresaris, ni pels consumidors.

Fins ara la pressió fiscal pel comerciant és 0,00% (per això és un impost indirecte), i amb l’Iva serà igualment del 0,00%. Fins ara la pressió fiscal per al consumidor ha estat del 4,8% (majoritàriament), i amb l’Iva serà del 5%.

Una altra cosa molt diferent ha estat, és i serà el frau, l’engany, l’aprofitament de moltes empreses en l’aplicació dels impostos indirectes, però això és aliè a les lleis.
I una altra cosa molt diferent és l’ISI i l’IPI, però aquests impostos mereixen capítol apart.

Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.

NECESSITEM CALÉS - BONDIA

2010-03-02T15:01:00.003+01:00

NECESSITEM “CALÉS”, QUE HEM DE FER ?

Comentaris extrets de “fonts properes” als que han manat, manen i manaran a Govern.

De sota les pedres, evidentment no sortiran i de les importacions poca cosa més en traurem, doncs aquestes van constantment a la baixa. Només ens queda una solució : posar impostos. Però és clar, ull, que no ens toqui ningú el nostre patrimoni, com a màxim pagarem quelcom pels beneficis de les nostres empreses (ja amagarem tot el que podrem) i prou.

Esta clar que primer de tot haurem de “controlar” els números i això trigarà un temps, mentrestant podríem posar una mena de IVA. Per fer-ho ràpid copiarem el sistema de mòduls espanyols per a aquells que no volen o no poden dur un control de factures i li direm ISI. (Que bons que som...). Atenció : L’ISI no és cap invent andorrà, sinó una simple còpia “adaptada” dels mòduls d’IVA espanyols (O sigui, que de bons no gaire).

Ostres, no n’hi ha prou. Endemés només l’han pagat quatre “arreplegats”. Fem immediatament una llista de morosos i la “pengem” al Bopa perquè al menys se’ls caigui la cara de vergonya, ja que tampoc ho cobrarem mai doncs la majoria ja han prescrit o prescriuran aviat.

Necessitem més diners, haurem de començar a tocar doncs els beneficis de les empreses, sobretot de les més petites que són moltes. Es clar que primer de tot necessitarem saber el que guanyen. Farem doncs que la comptabilitat sigui obligatòria per tothom, societats i no societats, empresaris i no empresaris, tot aquell que “mogui” diners. I de passada modificarem la Llei de la CASS per recaptar més diners, per exemple dels autònoms. De passada també convertirem en autònoms tots aquells que van muntar societats i se’ns varen escapar amb l’anterior llei. I l’afiliació serà obligatòria per tothom, que aquí manem nosaltres i punt.

Ara resulta que la gent no vol dipositar els comptes, no du la seva comptabilitat i no tindrem cap dada. Posarem una sanció de 60.000 euros i qui no dipositi els seus comptes que pagui, traurem els diners d’una manera o d’una altra. I farem una llista negra de nens dolents per omplir el Bopa i perquè també se’ls caigui la cara de vergonya, doncs de moment tampoc pagarà ningú.

De moment, els Comuns que apugin les tarifes d’aparcament, que treguin la primera hora gratuïta, que posin més sancions i més cares i que augmentin també les taxes de radicació d’activitats econòmiques i si convé, que cobrin 40 vegades més per l’enllumenat públic i l’higiene pública. Per a l’ITP és igual perquè ningú compra cap pis.

Ja podem engegar la imposició directa per a tothom, com que tenen la obligació de dur una comptabilitat que faci tothom una declaració cada tres mesos i el corresponent pagament, res de sistemes simplificats objectius o estimatoris. El que no ho faci així li posarem una bona sanció per exemple del 150 % de la quota defraudada i al que s’equivoqui o no ho faci be, com a mínim el sancionarem amb 3.000 euros. Que s’han cregut tots aquests petits comerciants i empresaris, que es podrien acollir a algun sistema simplificat ?

Tenim un problema amb l’ISI, es veu que hi ha molta gent que guanya diners amb la seva aplicació (s’anomena benefici fiscal) i això no pot ser, aquí els únics que podem recaptar diners som nosaltres sinó com mantindrem tots els funcionaris que hem hagut de “col·locar” per controlar tot aquest sistema impositiu ? I encara hem de “muntar” el Registre Mercantil, que li direm Registre de dipòsit de comptes i tindrem més “places” per repartir.

Eliminarem doncs aquest sistema indirecte i el canviarem per un IVA normal i corrent, que és el que ja haguéssim hagut de fer des de el primer dia. El que passa és que aquest impost és molt complicat i haurem de pagar molts assessors. De moment serà d’un 5% a cobrar al final i no ens complicarem gaire més la vida.
També de moment, fem un altre copiar, enganxar i suprimir de les lleis espanyoles i més endavant ja veurem les modificacions que hem de adoptar. Lo més important és recaptar ràpid.

Això ho diran més endavant :
Ostres, resulta que ara que tenim els comptes dipositats ens adonem de que pràcticament no hi ha beneficis, més aviat pèrdues, encara haurem de tornar diners, no recaptarem res, ens hem tornat a equivocar, necessitem més diners. Amb tot el que hem fet, encara no en tenim prou, al final haurem de posar un IRPF. Mireu de amagar tot el que pugueu que l’hem de començar a preparar.

Ara si que podrem anar a signar convenis de doble imposició i a més tindrem diners per pagar-nos tots els viatges, farem més Ministeris que queda molta gent a la que hem de recompensar, ampliarem el personal de l’administració, així ens assegurarem un munt de vots per a les properes que possiblement seran molt aviat. Perquè no veiem tant clar, com el nostre Primer Secretari de que les tenim guanyades).

Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.

BONDIA - QUE HI FAREM.

2010-02-23T16:16:00.002+01:00

QUE HI FAREM ? ! ... . , $ ¿ “ & / ( ) =

No sé com tancar el títol d’aquest modest escrit, si amb un interrogant, amb una coma, un punt, un parèntesi ... Ja que no sé si farem alguna cosa, si es pot fer alguna cosa ...

Tenim el Govern que tenim perquè molts el van votar.
Tenim l’oposició que tenim perquè molts (pocs menys) el varem votar.
Tenim la mini oposició que tenim perquè alguns no sabien que votar.
Altres varen dipositar el seu vot en forces polítiques que mai hi seran.

Però desgraciadament tenim el país fet un fàstic.

Ara mateix tot són retrets : que si la culpa és dels que governaven abans, que si la culpa és de l’actual govern, que si la culpa és dels que podien decidir quelcom i no van fer-ho ...

Tot això ara no compta.

Els ciutadans del carrer, tots aquells que no som Ministres, Consellers, Directors, Secretaris, Ambaixadors o simples funcionaris estem patint i molt. Patim perquè veiem que “això” no té futur, que no pot continuar així. Si no canvia quelcom cada cop estarem pitjor. Estic veient que entre tots no “se’n sortiran” pas.

Soc pessimista ? Si, i molt.
Ja em varen dir fa poc que, UN PESSIMISTA ÉS UN OPTIMISTA BEN INFORMAT.

Em sap molt greu criticar avui a tothom en general, no tant sols al polítics, que son simplement els que donen “la cara” (per sortir a la foto, és clar, no perquè els hi trenquin). Avui, vull criticar a tot el país en general.
Com és possible un “passotisme” tant generalitzat ?

Estic a punt de deixar-ho, se’m passen les ganes d’escriure, penso que ja no val la pena lluitar. Penso que, lluitar per a qui ? Per a tots aquells als que tot els va bé tal com esta ? Per aquells que no s’atreveixen a dir res ? Per aquells que pensen que la seva veu no compta ? Per aquells que tenen por ? Per aquells que pensen que ningú els escoltarà ? Per aquells que creuen que en aquest país no hi pinten res ? Per aquells que tant sols volen sobreviure ?

COLLONS !!!

Ja n’hi ha prou.

Si volem que Andorra “tiri” endavant, si volem que aquest país funcioni, si volem que tots nosaltres hi puguem viure, si volem ser quelcom en aquest país, si volem que “quatre gats” mal comptats, que nosaltres hem votat, però que no ens representen en absolut, treballin d’una vegada per totes per “allò” perquè els hem votat, si volem i som valents de dir el que pensem...

Si volem tot això... hem de dir PROU.

Anar un cop més a la Casa de la Vall, amb pancartes o sense i dir :

PLEGUEU.

Forçar unes eleccions, que ningú dels que ocupen actualment cadireta esta disposat a afrontar, i com que ningú dels que ara mateix estant bloquejant el país es tornarà a presentar, trobar gent nova, que no sigui “dinosaures” escalfadors de cadireta, amb ganes de que el país funcioni i “tiri” endavant sense interessos particulars i sortir del greu problema en que estem avocats.

El que necessita en aquests moments Andorra no és cap Partit polític, sinó gent que realment tinguin ganes de solucionar els problemes.

No cal que us preocupeu, si la meva presència molesta.
Jo també plegaré.
Ja no criticaré més, ja no em posaré amb ningú.

Si veig que hi ha persones que, encara que s’equivoquin, encara que tinguin molt que aprendre, encara que els costi molt, són capaços de treballar tots junts i per al país, callaré.

Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.

CASS - SALARI MITJÀ

2010-02-18T16:41:00.003+01:00

EL SALARI MITJÀ.

“La base de cotització és el salari global mensual mitjà cotitzat pel conjunt de les persones assalariades a la Caixa Andorrana de Seguretat Social de l’any natural immediatament anterior”.

Aquest és l’article 101.2 de la nova Llei de la Seguretat Social. El tema de discòrdia dels autònoms, ara dits “treballadors per compte propi”. Doncs a banda de la obligació de cotitzar, aquesta és la seva base de cotització.

El Govern ha situat, per Decret del dos de febrer, el salari mitjà per al any 2010 en 1980 euros (concretament 1979,51), fet que fa que els treballadors per compte propi hagin de aportar a la CASS 396 euros mínims mensuals. Una bestiesa per a molts d’aquests treballadors.

Els autònoms ja s’estan queixant, i molt, com és normal. Denuncien que el salari mitjà que serveix com a base per calcular la seva aportació a la parapública és irreal. El mateix reconeixen des del consell d’administració de la CASS. Des de la CEA reconeixen que la xifra és enganyosa. La PIME no esta gens d’acord amb el salari mitjà calculat. Fins i tot fonts de l’òrgan directiu de la seguretat social reconeixen que els afectats “tenen molta raó”. Mentrestant, la ACU : n/s, n/c. I els autònoms anem pagant i incrementant encara més el salari mitjà.

Demano una rectificació immediata de Govern.

El problema és que la base per calcular aquest salari mitjà inclou tots els diners cotitzats : salaris, hores extres, primes, dietes, complements, gratificacions, pagues extraordinàries, altres remuneracions en espècies... i sobretot totes les indemnitzacions, que en els darrers mesos han estat força quantioses i considerables.
Quant indemnitzin al Sr. Besson, no vull ni pensar en quant augmentarà el salari mitjà i per tant també la nostra cotització. Aquests gairebé 2000 euros considerats com a salari mitjà estant molt lluny de la realitat, que vindria a ser d’uns 1400 o 1500 euros.

Vegin sinó una petita comparativa :
El salari mitjà europeu està en uns 2200 euros. Fins aquí, la “cosa” no semblaria exagerada. La mitjana espanyola és d’uns 1790 euros, a Catalunya en són 1732 euros. (Val a dir que evidentment, excloent complements, hores ... sinó en serien 1854).
Ens hem de creure que nosaltres estem per sobre de la mitjana espanyola i la catalana ? Jo diria que no, al menys no és la impressió que tinc.
Ja no entraré a detallar el salari mitjà de Eslovènia (900 euros) o Romania (833 euros). Ni tampoc la mitjana de Alemanya (3416) o el Regne Unit (3838).

Hem de calcular doncs la nostra mitjana d’una altra manera. El salari mitjà del sistema financer (3740 euros), de l’administració pública (2211 euros), de educació (1920 euros), de organismes extraterritorials (2435 euros)... no és ni de bon tros el salari mitjà del sector comercial (1617 euros), on ens movem la major part dels assalariats i d’eon formen part la majoria de treballadors per compte propi, o de la hoteleria (1507 euros). (Dades Cass, octubre 2009).

En data 2 de febrer del 2010 Govern fa públic doncs el salari global mitjà cotitzat pel conjunt de persones assalariades a la Caixa Andorrana de Seguretat Social de l’any 2009 (1.979,51 euros). Que servirà de base de càlcul per l’any 2010.
La CASS ja ens carrega al mes de febrer la cotització de gener en base a aquest càlcul quant encara ni tant sols ha publicat el fitxer amb els assalariats i salari mitjà per sectors d’activitat de novembre i desembre 2009. Hi figuren encara les dades fins al mes de octubre.
Cal recordar que a la cotització del mes de novembre i desembre ja ens varen incrementar el salari mitjà. El varen situar en 1944 euros (concretament 1943,47), quant la base de cotització de l’any natural immediatament anterior (tal com diu la Llei), per tant corresponent al càlcul de octubre 2008 fins al mateix mes del 2009, es trobava situat en 1754 euros (segons els meus càlculs). Tot això mitjançant un estranya fórmula que té en compte els mesos efectivament treballats.

Amb aquest “truc”, evidentment que s’ha incrementat tant el salari mitjà global, com s’ha tornat a incrementar ara mateix amb el nou càlcul incloguin-hi les dues darreres cotitzacions.
Penso per tant que ens han cobrat uns diners de més i demano que ens els retornin.

Si afegim a tot això, que el Departament d’Estadística publica ara que el salari mitjà del mes de novembre 2009 es va situar en 1886,78 euros (la Cass encara no ho ha publicat) 34,31 euros més que al novembre 2008 : 1852,47 euros (al fitxer de la Cass hi figuren : 1810,64 i al fitxer del Departament d’estadística : 1846,25), encara s’embolica més la “troca”.
Per cert, el decalatge de un mes entre Cass i Estadística desvirtua molt les xifres (tot i així no quadren les dades).

Embolica que fa “fort”.

Com poden comprovar, el desgavell és impressionant i no podem confiar en que el que ens estant cobrant sigui correcte.

Però sobretot el que demanaria és que es revisés aquest salari mitjà, s’estudiés d’una altra manera que s’ajustés més a la realitat. Els treballadors per compte propi no tenim dietes, ni pagues extraordinàries, ni hores extres, ni primes, ni complements... I si ens acomiadem a nosaltres mateixos, no ens podem pagar cap indemnització. No pretenguin doncs que nosaltres paguem les dels demés.

Avui, a banda de possibles denúncies (que penso que arribaran tard o d’hora), demano sensatesa. En el moment actual econòmic en el que estem vivint, no és hora de “castigar” al treballador per compte propi.
Potser que aquests funcionaris que realitzen tots aquests càlculs mirin una mica menys el seu salari i es fixin en el salari dels treballadors per compte propi, sense complements, primes, pagues, indemnitzacions... També demano que es posin d’acord els uns amb els altres (Departament d’estadística i Cass), a fi que puguem disposar d’unes xifres “clares”.

No es pot “jugar” d’aquesta manera amb la cotització dels treballadors per compte propi.

I sobretot que pensin que aquest salari mitjà anirà constantment a l’alça, doncs de la llista “desapareixen” els salaris més baixos. No facin que “desapareguin” també els treballadors per compte propi.

Nota : Si ho desitgen, es poden adherir al grup de facebook “denunciem la Cass”. No penso que serveixi per a gran cosa però al menys, “com més serem més riurem”. Espero no haver de crear un altre grup anomenat “denunciem el departament d’estadística”.

Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.

LA REFORMA FISCAL.

2010-02-16T14:18:00.002+01:00

LA REFORMA FISCAL.

La necessitat de disposar d’un text alternatiu no “és un pas enrere”, com assegura el Sr. Goya, primer secretari del Partit socialdemòcrata, sinó que és una necessitat. Tampoc té raó el mateix senyor quan assegura que “dir que no es té en compte la mida dels sectors és sortir d’estudi”. Val més que deixi els números per la gent que entén de números i es dediqui a la política, que tampoc li va massa bé. O que torni a dedicar-se als seus escrits “infumables” perquè parlar tampoc és “lo seu”.
Aquestes declaracions fan referència a l’anunci per part de Coalició Reformista (CR) de presentar un text alternatiu a la reforma fiscal.

Els ho explicaré amb més detall i veuran que és així.
Els textos en forma de projectes de llei, tant de impostos a les societats com de l’impost a la renda sobre les activitats econòmiques necessiten un canvi molt profund que no es pot fer efectiu a base de esmenes. Si no es té en compte la mida dels sectors, la “capacitat” de les empreses, per dir-ho d’una altra manera, és pot “acabar” amb moltes de elles. Un gran nombre de empreses, societats incloses, per no dir la immensa majoria no estan preparades per afrontar els projectes de llei tributaris tal i com estan redactats.

Sobre el projecte de llei de l’impost a les societats :
A grans trets, deixa ben clar que tots els obligats tributaris han de portar la seva comptabilitat i que l’administració tributària pot realitzar-ne la comprovació, ja que grava directament els beneficis, partint de un resultat comptable, amb pagaments cada tres mesos i amb la obligació de presentar i subscriure una declaració per aquest impost. Dictant que el fet de no incloure informació a la memòria dels comptes anuals constitueix una infracció “simple” penalitzada amb una sanció de fins a 3.000 euros.
Això significa que cap societat podrà dur una comptabilitat simplificada, doncs aquesta no comporta memòria. Quedi el topall amb l’import que quedi.

Sobre el projecte de llei sobre la renda de les activitats econòmiques :
També a grans trets, deixa la possibilitat d’efectuar una estimació simplificada, però no la suficient. Determina que es pot utilitzar un mètode d’estimació directa (que seria, amb les mateixes normes que per les societats, determinant la renda en base a la comptabilitat, permetent aquí però la simplificada), subsidiàriament, permetria un mètode d’estimació indirecta, d’acord amb el que disposa, en aquest últim cas l’article 29 de la Llei de bases de l’ordenament Tributari.
Però si mirem aquest article, res ens aclareix :
“Article 29
Sistema d’estimació indirecta
1. El sistema d’estimació indirecta de la base de tributació s’empra, com a sistema subsidiari del de estimació directa, per mesura o quantificar aquesta base en els supòsits de manca de presentació de declaracions o documents o d’inexistència de declaracions o documents o d’inexistència de dades o registres.
2. Les bases determinades per aquest mètode podran ser ebatudes per l’obligat tributari mitjançant les proves corresponents.”

¿¿¿ Hi entenen quelcom ???
Aquest article no diu res més, i si ens atenem de nou al projecte de llei trobem que tants sols podem deduir un 5% de la renda en concepte de despeses de difícil justificació.
Existeix igualment la obligació de presentar i subscriure una declaració, amb els corresponents pagaments a compte.

Resumint :
Manca un sistema simplificat per a les petites societats i un model clar i senzill per als petits empresaris. Manca sobretot un sistema objectiu que no comporti la obligació comptable, doncs no sabem encara la repercussió que tindrà la Llei de comptabilitat a Andorra.
Llei que potser convindria modificar ja, eliminant la obligació per a tots els empresaris de dur una comptabilitat (com per a exemple a Espanya, on tant sols és obligatòria per a les societats). Es clar que aleshores s’hauria d’entrar també un projecte de llei de I.R.P.F. Queda molt clar que aquesta obligació és tant sols amb la finalitat de recaptar diners en forma de imposició directa.

Penso doncs, igual que CR, que si convé entrar un text alternatiu que no sigui un copiar, enganxar i suprimir del model espanyol, que estigui pensat per al nostre propi país i la seva capacitat.
Segurament es retardarà encara més la reforma tributaria. Ja no vindrà d’aquí. Fins i tot tindran més temps els socialdemòcrates per escalfar cadiretes. Però si s’aprova la reforma tal i com esta prevista, s’acabaran de carregar els petits empresaris que encara no han caigut.

Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.

DENUNCIEM LA CASS

2010-02-10T20:55:00.003+01:00

DENUNCIEM A LA CASS ?

O als incompetents Consellers que varen elaborar la seva Llei ?

El passat mes de novembre va entrar en vigor la nova llei de la Seguretat Social. Una llei pensada més amb el “cul” que no pas amb el “cap”. Una llei que tant sols busca com recaptar més diners sense pensar en qui els ha de pagar i sobretot si els podrà pagar.
Entre altres “mesures” de reactivació econòmica de la mateixa CASS, a banda de disminuir algunes prestacions, hi figura la obligació d’afiliar-se per als treballadors per compte propi (article 28) i sobretot l’espectacular augment de gairebé el 100 % per als que ja ho estaven voluntàriament.

Poc després el nostre “estimat” Govern socialdemòcrata va i ens diu : que l’IPC interanual ha estat del 0,00 %. Serà per a ells que són majoritàriament funcionaris ? No es té en compte l’augment de les cotitzacions per al càlcul de l’IPC ?

Aquesta va ser la primera “bufetada” que varem rebre els autònoms, en forma de rascar-nos cada cop més la butxaca. La segona ha estat un nou augment, dos mesos després de la entrada en vigor de la Llei. Per la cotització del mes de Gener d’enguany, al incrementar el salari mig global un 1,08 %. Esperem que aquest recàlcul sigui anyal i no mensual o bi-mensual. El més lògic hagués estat aplicar-lo a l’any següent de l’entrada en vigor de la Llei.

Cada cop existeixen menys treballadors dels dits “mileuristes” o “noucentseuristes”, ja que es van quedant sense feina. Mentre que cada cop tenim més treballadors a l’administració, la funció pública i parapública, amb uns salaris més elevats. Fet que va augmentant constantment el salari mitjà global. Ara mateix, es veu que tots els autònoms guanyem uns 2.000 euros mensuals, tant si tenim beneficis com si no.

Però no es queda aquí “la cosa”, tant sols amb els autònoms. Ara s’ha reinventat la paraula i aquests passen a anomenar-se, treballadors per compte propi. Amb el que no queden ara al marge d’aquest desorbitat augment, en forma de taxa revolucionaria, les Societats anònimes, limitades o unipersonals.
La CASS ha ideat per això noves formules, barrejant amb la pròpia Llei altres tals com la del codi de relacions laborals. Agafant molt hàbilment l’article 9 de la mateixa on “es considera també treballador el soci que presta un servei o realitza una obra per compte de la societat de la qual és soci, a canvi d’una remuneració. No obstant això, no es considera treballador si la seva participació representa el 50 % o més del mateix capital”.
L’accionista amb el 50 % o més de les accions passa doncs a ser treballador per compte propi. Ja s’estan ocupant a la parapública de promoure les baixes com assalariat i les altes com a treballador per compte propi.

Aleshores apliquen directament l’article 19 de la CASS : “Son persones que realitzen una activitat per compte propi ... el cònjuge de la persona que exerceix una activitat econòmica per compte propi ...”
I ja tenim un altre treballador per compte propi, el cònjuge.

Tot això, obviant l’article 18 de la mateixa Llei de la CASS on diu : “Són persones assalariades els socis que presten un servei ... per compte de la Societat de la qual són socis”.
Obviant també l’article 19 on diu : “ Son persones que realitzen una activitat per compte propi ... els administradors de societats que no siguin al mateix temps persones assalariades”.

Els demés accionistes, que si bé poden ser assalariats, han de cotitzar obligatòriament com a mínim el salari global mitjà. Article 98 de la Llei de la CASS : “la base de cotització dels socis inclosos dins del col·lectiu de persones assalariades i assimilades, d’acord amb l’article 18, està constituïda pel salari global, però com a mínim ha de ser igual al salari global mensual mitjà cotitzat pel conjunt de les persones assalariades a la CASS”.

O sigui que si no et “pillen” per un costat ho fan per l’altre i et “claven” els 400 euros mensuals de cotització mínima, 4.800 euros l’any per cadascú.
Tot això sempre, aplicant la interpretació de les lleis a la seva conveniència.

Tot plegat es un autèntic robatori de la Cass ?
O és una Llei feta amb el “culillo” per incompetents ? Que es van limitar a assessorar-se per estrangers sense tenir en compte la gent del país, els col·lectius del país o les empreses del país. “Les lleis es fan al Consell...”, tal i com va dir un ex Conseller vingut a menys. I no va dir, “sense comptar amb els professionals del país”.

I a tot això, encara han de arribar les lleis de l’impost a les societats i a les activitats econòmiques, que encara complicaran més el tema i que ens resta per veure com la CASS les interpretarà.

Vegin per exemple l’article 13 del projecte de llei de l’impost sobre societats : “Son deduïbles els sous i salaris o contraprestacions a administradors o Consellers inclosos dins el Sistema de Seguretat Social”
Que passarà si l’accionista majoritari és Administrador o Conseller de la societat ? Podrà “cobrar” el que vulgui, però deduir tant sols el salari mig. O vist d’una altra manera, igual no cobra res però ha de cotitzar igual.

Vegin per exemple l’article 12 del projecte de llei de l’impost sobre la renda de les activitats econòmiques : “Quan sigui degudament acreditat, amb d’oportú contracte laboral i l’afiliació corresponent a la Seguretat Social, que el cònjuge o els fills de l’obligat tributari treballen habitualment i amb continuïtat en les activitats econòmiques desenvolupades per aquest obligat, es dedueixen per a la determinació de la renda les retribucions estipulades amb cadascun d’ells, sempre que no siguin superiors a les de mercat corresponents a la seva qualificació professional i treball acomplert”.
En què quedem pel que respecta al cònjuge ? Pot ser assalariat ?
El que tinc clar és que els fills si poden ser-ho, però la CASS continuarà dient el contrari, que han de ser treballadors per compte propi, com ha vingut fent fins ara amb els autònoms ?
Ja ho veurem ...

En tots els casos, penso :
Denunciem-ho entre tots i guanyarem. La CASS es veurà obligada a “reconsiderar” la seva postura recaptatòria indiscriminada. Tal i com ja va haver de fer amb l’antiga llei quant pretenia que tots els familiars fossin autònoms.
Fins i tot si és convenient portem el cas a la Batllia, la CASS no pot fer i cobrar el que li vingui en gana, aplicant els criteris a la seva conveniència.

Però sobretot, el que ha de considerar la CASS és que molts treballadors per compte propi no podem pagar 400 euros cada mes en concepte de cotització, així m’ho diuen molts comptes de pèrdues i guanys de moltes empreses.

Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.

ÈTICA I PS.

2010-02-09T17:27:00.002+01:00

EL CODI ÈTIC DEL PS.

El Primer Secretari del Partit Socialdemòcrata, Ferran Goya, ens assegura que el Ministre d’Urbanisme Medi Ambient i Ordenament Territorial, Vicenç Alay, no ha infringit el codi ètic del Partit, ja que només és propietari del 7 per cent de les accions de la unió temporal d’empreses (UTE) adjudicatària del manteniment de la depuradora de Sant Julià. Ens assegura també que a Espanya, una de les legislacions més exigents en aquest aspecte només penalitza que un càrrec públic tingui un 10% o més del total de les accions.

No havia sentit encara un “argument” des de el PS tant partidista, absurd, parcial, proteccionista i ridícul.

Efectivament, el codi ètic del Partit no parla enlloc de si un càrrec electe pot tenir accions o no de les empreses a les que s’adjudica els treballs, les obres o el que sigui. Però el codi ètic de la gent del carrer diu que això és lleig, erroni, fosc, interessat... Un “favoritisme” intencionat.

Si partim de la base “excusatòria” del 10% d’accions, apuntada pel Sr. Goya, que ens dirà aquest de les adjudicacions úniques a Ecotènic (societat de la que el Sr. Alay disposa del 22% de les accions) següents :

17/12/09. Andorra la Vella , adjudicació del subministrament de diversos materials per al servei d’aigües...

30/11/09. Encamp, adjudicació del subministrament de reactius i gestió del funcionament dels equips de potabilització...

27/08/09. Andorra la Vella, adjudicació del concurs de contractació urgent relatiu al control i tractament de plagues...

Són Comuns, curiosament, socialdemòcrates, encara que aquest fet no sigui de vital rellevància, el que si és rellevant és que aquestes adjudicacions han estat fetes dins del mandat socialdemòcrata i amb el Ministre ja a la seva “cadireta”.

I encara més :

05/08/09. Govern, adjudicació de la rehabilitació periòdica dels filtres biològics del sanejament autònom de Bixessarri...

Aquesta adjudicació, clarament de Govern i també dins del mandat socialdemòcrata.

Sr. Goya, sento dir-li que ha quedat “retratat” amb la seva excusa comparativa del 10%. A vegades, és molt millor “callar la boca”.

I ja que parlem de 10%, tampoc resulta gaire ètica la donació del 10% del salari en ajuda als afectats pel terratrèmol d’Haití, dels mandataris socialdemòcrates del Comú d’Andorra la Vella. Pel fet de que aquesta ajuda no ve de les butxaques dels mandataris sinó que és el percentatge que han de passar al Partit. El que paga és doncs el Partit i no ells.

Tot plegat, un cop més, demagògia del Partit Socialdemòcrata.

El codi ètic del Partit Socialdemòcrata tant sols serveix per expulsar militants, no serveix per perseguir l’amiguisme.
El fet de que el codi ètic “obligui als elegits a càrrecs públics a presentar una declaració notarial, en sobre tancat i datat, de béns i activitats, que hauran de repetir en el moment de deixar el càrrec i que haurà de ser actualitzada quan es produeixin canvis significatius”, no és excusa per dissimular les adjudicacions. Molt menys encara quant aquesta declaració sempre quedarà en mans socialdemòcrates.
El codi ètic del PS també ens diu que “l’accés als càrrecs públics no pot ser objecte d’interessos parcials o personals, si no es vol desvirtuar el caràcter reformador del projecte socialdemòcrata”. Doncs, penso que ja esta molt desvirtuat.

Val més deixar de banda doncs, el codi ètic del Partit i prendre en consideració el codi ètic “universal”, o el que hauria de ser la ètica.
I aquesta ens diu que “és el que es considera bo, adequat o moralment correcte”.
El cas de adjudicacions en forma de amiguisme no és ni bo ni adequat ni correcte.
El més bo, adequat i correcte són, un cop s’ha descobert el tema, les dimissions. Això si que seria realment ètic.

Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.

QUI DIA PASSA, ANY EMPENY.

2010-02-02T15:55:00.002+01:00

QUI DIA PASSA, ANY EMPENY.

Aquest era el lema del Partit Liberal (PLA) quant estava governant, al menys això és el que es deia des de la oposició, al Partit Socialdemòcrata.
Jo no diré ni que si ni que no :
Per una banda crec que certament era així, doncs anaven deixant passar els dies sense “mullar-se” massa el cul. Però d’altra banda crec que no, doncs al menys varen saber trobar el suport de CDA+Segle21 per aprovar les lleis i els pressupostos. Aquesta pot ser la gran diferència entre liberals i socialdemòcrates, que els darrers no han sabut trobar el suport en aquest cas de l’Apc, segurament degut al tarannà extremadament diferent entre el senyor Pintat i el senyor Bartumeu.

QUI DIA PASSA, CADIRA QUE NO DEIXA.

Aquest és el lema de l’actual govern, el socialdemòcrata. Incapaç d’arribar a cap pacte amb ningú, incapaç de trobar fórmules de reactivació econòmica, incapaç de reformar l’administració, incapaç d’afrontar el deute administratiu, incapaç de dialogar amb cap col·lectiu ... INCAPAÇ ...
Li aprovin o no el pressupost, l’interès tant sols es de deixar passar el màxim possible de dies a fi i efecte de no perdre les cadiretes.
Val a dir que aquest deixar passar els dies, ja li va bastant bé a l’oposició (CR) i com no també a l’Apc.

QUI DIA PASSA, UN DE MÉS QUE SURTO A LA FOTO.

Aquest és el lema de Andorra pel canvi, que sap perfectament que no superaria unes noves eleccions, no té cap interès d’arribar a cap pacte, tant sols busca estar continuadament als titulars de la premsa. Podia ser la “frontissa” al Consell General però tant sols ha buscat ser la “notícia”.

Per a tots plegats, ara mateix val el QUI DIA PASSA, ANY EMPENY.

La situació actual que estem patint és tant crítica que unes eleccions anticipades no solucionaria res en absolut. Tant sols el pas del temps i esperar que la situació s’estabilitzi per si mateixa és la única solució que han trobat tots plegats.
La gran diferència radica en que hi ha un grup que està governant, sense recordar el fàcil que resulta trobar-se a la oposició, criticant-ho tot i fent rodes de premsa setmanals. Un altre grup que ara es troba a l’oposició i s’ha adonat que ara mateix és el millor lloc on es pot estar. I finalment un altre grup que si bé també es troba a l’oposició, que creia posseir la “clau” però que no la va saber utilitzar o no li van deixar utilitzar, però que ara mateix no té cap interès en fer-la servir.

Tots plegats ens han fet perdre ja absurdament 8 mesos i ens en faran perdre uns quants més fins esperar si el nostre Cap de Govern decideix o no dissoldre el Consell un dia o altre, un any o altre ...

Aquest “qui dia passa, any empeny” s’ha convertit en la solució a tots els mals. Ja vindran temps millors, a vegades tots els problemes es solucionen deixant passar el temps.
Deixaran passar el temps doncs, amb els pressupostos aprovats o no, que tampoc té massa importància, però deixaran passar molt de temps amb la reforma tributària que si té molta importància. Potser fins que ens tornin a “tocar el crostó” des de els països veïns, la Unió europea, o tot el món.

Vegin sinó la trajectòria dels diferents projectes de llei :

Pels projectes de llei sobre la renda dels no-residents, de l’impost de societats i de l’impost sobre la renda de les activitats econòmiques:
Admissió a tràmit (30(09/2009). Termini de presentació d’esmenes (22/19/2009). Prorrogues (12/11/09, 03/12/09, 30/12/09, 08/03/10).
Pel projecte de llei de modificació de la llei del cànon sobre el consum:
Admissió (14/10/09). Presentació esmenes (04/11/09), Termini de presentació d’informe (30/04/10).
Pel projecte de llei de modificació de la llei 30/2007, de la comptabilitat :
Admissió (27/10/09). Esmenes (26/11/09). Informe (03/05/10).
Pel projecte de llei del pressupost per a l’exercici 2010 :
Admissió (04/11/09). Esmenes (25/11/09). Prorroga (17/12/09). Esmena a la totalitat d’Apc (18/12/09), no aprovada (29/12/09).
ETC, ETC...

Si això no es deixar passar els dies, que és ?

I encara ens manca el projecte de llei de IVA i el projecte de llei de l’IRPF.

Anem empenyent doncs tots plegats i passarà un any més. Els uns podran mantenir la seva cadireta calenta, els altres tindran temps de preparar-se o preparar un candidat i els altres tindran molts dies per sortir a la foto.

Atentament,
Miquel CALSINA GORDI

REUNIONS PRESIDENCIALS

2010-01-26T13:57:00.002+01:00

LES REUNIONS DELS PRESIDENTS.

Hem viscut fins ara un munt de reunions estèrils dels Presidents dels grups parlamentaris, a dues bandes i a tres bandes, que no tant sols no han aportat res en absolut a una possible entesa, sinó que a més han fet que quedessin en l’oblit, o si més no aparcats tot una sèrie de projectes de llei tant o més importants que un possible pacte d’estat. Per no dir que ha quedat en suspens molta feina al Consell General.

Totes aquestes reunions per a no res ens han fet perdre ja uns vuit mesos de temps per veure la llum a “quelcom”. Quelcom que hauria de permetre sortir o intentar sortir del “forat negre” on ens trobem immersos tots, polítics i no polítics, habitants d’un país que s’anomena Andorra.

Moltes gràcies hem de donar doncs a aquests Presidents i a d’altres que no ho son per haver allargat encara més l’agonia que estem patint.

Val a dir que no conec encara el resultat de la que diuen ha de ser la darrera reunió dels Presidents dels grups parlamentaris (perquè serà que no m’ho crec ?), però no penso per als comentaris que he estat escoltant que serveixi de gran cosa. Ni jo mateix, ni penso que la majoria de la població, te en aquests moments ni un sol indici de confiança envers els “nostres” representants al Consell General.

Al meu entendre, Apc no vol actualment cap mena de pacte, segurament degut a que no varen funcionar els anteriors. Tampoc volia negociar en solitari però ara mateix sembla desmarcar-se completament de possibles acords. Es com si estes demanant unes eleccions anticipades però sense dir-ho obertament i negant-ho rotundament. Tinc la impressió de que esta aprofitant de la situació sense pensar en que segurament, davant d’unes possibles noves eleccions en sortirien bastant “escaldats”. No veig doncs on podria trobar cap interès en unes eleccions anticipades.

CR, tampoc es que estigui massa d’acord amb els possibles pactes, però no dona la impressió de estar massa interessat en unes eleccions anticipades. Potser degut a que en aquests moments no disposa de cap candidat, ni tampoc esta disposat a assumir els problemes en el cas d’una hipotètica victòria. Fins i tot dona la impressió de que es desmarquin totalment d’afrontar l’anguniosa situació en la que ens trobem i deixin al Partit Socialdemòcrata que es mengi tot solet el “marró”.

Finalment, el PS (ai, que dir del PS ?), vol el pacte si però no, necessita ajuda si però també, esta d’acord en unes eleccions anticipades en el cas d’un possible bloqueig i no ho està (depenent de qui faci declaracions)... En tot cas necessita imperiosament que li aprovin el pressupost encara que tampoc sap com afrontar tots els problemes que li venen al damunt.

La opció d’un pacte tant sols entre el PS i CR és possiblement ara mateix la més probable, amb el que Apc quedaria totalment “desactivat”. Podria donar-se el cas de que fins i tot l’Apc acceptés finalment algun pacte. Passaria doncs el pressupost si així fos (encara que diguin que no), però segurament degut a les diverses reestructuracions que s’haurien de efectuar, tots els projectes de llei que estant pendents resultarien retardats i això és molt dolent per al país. Ja no parlem de l’efecte negatiu que suposaria unes eleccions anticipades que posposarien encara més tots aquests projectes de llei.

La opció de que no es produeixi cap pacte també s’ha de tenir en compte, sembla ara mateix la més evident (que no la més probable). Aquesta opció podria comportar dos “efectes” diferents :

Un. Que s’aprovés de totes maneres el pressupost, perquè no ? Ja he dit molts cops que a darrera hora sempre pot haver-hi algú que es posi malalt (aquesta és la opció que jo veig més clara).

Dos. Que no s’aprovi el pressupost. Fet que suposarà segurament treballar amb dotzenes parts tot l’any ja que existeix molta gent que no vol perdre la cadireta de cap de les maneres.

En qualsevol cas, i tornant a les reunions, penso que han estat i poden continuar estant una presa de pel considerable per a tota la població.

Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.

ACCIONS DE NATURLÀNDIA

2010-01-19T17:10:00.002+01:00

LES ACCIONS D’UN PARC TEMÀTIC.

Estan incloses dins l’annex I de la Llei d’inversions estrangeres al Principat d’Andorra, entre moltes altres, les activitats següents :
- Activitats de fires i parcs d’atraccions.
- Activitats de jardins botànics, zoològics i parcs nacionals.
- Gestió de sales d’espectacles.
- Altres espectacles.

Imagino que un parc temàtic a l’estil del que es preveu per a Naturlàndia estarà inclòs dins d’alguna d’aquestes activitats.

“Les participacions en societats andorranes que tinguin per objecte qualsevol de les activitats enumerades a l’annex I estan subjectes a la autorització prèvia de Govern quan la participació estrangera en el seu capital social o en els seus drets de vot resulti igual o superior al 50 per cent”.

Fins al 49% de les accions doncs, les podem vendre sense permís als inversors estrangers. No sé si aquest Govern actual posaria problemes per autoritzar la resta, si no hi ha un allau de inversors andorrans per Naturlàndia. De moment, jo no n’he vist cap a pesar de les afirmacions del Comú de Sant Julià.

Imaginem que una sola empresa es vol fer càrrec de totes les accions i que aquesta és estrangera. El Comú de Sant Julià de Lòria no crec que tingués cap inconvenient en concedir la autorització, almenys això és el que interpreto. Desconec que en pensaria l’actual Govern, si els inversors andorrans no estiguessin per la labor de comprar accions, com sembla ser que no ho estan. Ara que, si permeten que el nou Director sigui forà, perquè no haurien d’autoritzar que tot el parc temàtic també fos d’una empresa forana.

Aquestes accions que ja fa molt de temps que es troben a l’aire, que no a la venda, a pesar de totes les afirmacions comunals de la seva sortida al carrer. Quantes vegades ho han retardat i perquè ? Imaginin que ara veritablement apareixen, al menys es el que ens estan dient des de la Corporació laurediana i aquesta hipotètica empresa estrangera les pot comprar totes.

Quin profit en trauríem els andorrans ?
Quin profit en trauríem els lauredians ?

Imaginem ara que cap empresa estrangera vol accions de Naturlàndia i ens les quedem nosaltres, els lauredians, els andorrans, els residents, els bancs, les empreses participants en la seva construcció ..

Quin profit en trauríem ?

En els dos casos cap ni un, a banda de poder fer-nos una mica el xulo dient que som accionistes del tobogan alpí mes gran del mon, del parc animaler més bonic del mon, de botigues subterrànies, d’atraccions diverses ... En definitiva, del primer parc temàtic andorrà.

Amb els mateixos estudis publicats pel Comú de Sant Julià de Lòria, sobrevalorats fins a l’infinit en concepte de ingressos i infravalorats fins a la misèria en el concepte de despeses, queda demostrat que aquest parc mai serà rendible. Com tampoc ho serà el Tobotronc en el cas de quedar-se tot sol en el projecte, ja que anirà a la baixa amb el pas del temps i no a l’alça, com ens asseguren.

Si veritablement les accions de Naturlàndia surten a la llum, algú amb coneixement, pensa comprar-ne alguna ? Algú que no tingui altres interessos que no siguin els relatius al Parc temàtic en qüestió pensa invertir un sol euro ? Si tan bonic i clar fos el projecte Naturlandés, no pensen que ja faria molt de temps que les accions estarien a la venda i fins i tot potser venudes ?

Ens pot aclarir el nostre Comú que ha passat realment amb el projecte de Naturlàndia ? Haurien de ser “valents” d’una vegada per totes i posar sobre la taula tots els detalls d’aquest projecte, així com el que fins ara ens ha costat a tots per a no res.

D’altra banda, el que tinc molt clar es que si no invertim res en absolut a la parròquia és evident que donarem superàvits. Quina manera més absurda de enganyar al personal amb els superàvits comunals...
Per cert, si separem de les finances comunals Naturlàndia, també dona superàvit ? O més aviat genera pèrdues fins al punt fins i tot de no poder pagar els impostos indirectes, tal i com ha succeït.

Val mes deixar el projecte tal i com esta en aquests moments, tampoc ho desfarem tot ara. On posaríem tota la ferralla del Tobotronc ? Ho guardaríem tot en algun camp ? A l’estil de les estructures d’Andorra la Vella. Aprofitar del camp de tir per a alguna cosa enlloc de tancar-lo i potenciar una mica més el camp de neu. Oblidar les accions i deixar-nos estar ja de bestieses i de projectes electorals faraònics, tant sols publicitaris i per a ignorants.

Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.

CADIRES

2010-01-12T16:21:00.001+01:00

CADIRETES PER AQUÍ, CADIRETES PER ALLÀ...

No, no es tracta de la nova versió de la cançó “el baile de los pajaritos” de la cantant Maria Jesus. (pajaritos por aquí, pajaritos por alla... Per a qui no ho recordi).
Es tracta de les solucions que va buscant el nostre Cap de Govern davant de la situació de bloqueig que es pot produir al nostre país. Aquestes solucions passen ara per oferir Ministeris. En primer lloc a Coalició Reformista, en segon lloc a Andorra pel canvi i en tercer lloc a ambdues formacions alhora, per aquest ordre. Tot això sense tenir en compte als militants del Partit del qual n’és el President, ni als membres del Govern del qual n’és el cap, ni tampoc a la resta de la població andorrana. Dit de pas, tal i com sol ser habitual.

Sorprenent ?
En un primer cop d’ull, així ho podria semblar, però no ho és si fem un anàlisi del perquè de tot plegat.

Diuen les males llengües que es tracta tant sols d’una estratègia política en el cas d’ haver de concórrer a unes noves eleccions, anticipades aquestes, per assenyalar culpables de la manca de consens a les altres dues forces polítiques al Consell General, treure’s d’aquesta manera les puces del damunt i a més guanyar algun que altre vot indecís amb l’engany.

Podria ser, però jo hi veig un altra estratègia, a banda de que s’aprovi el pressupost i no es bloquegi el mandat socialdemòcrata, o més concretament, el mandat del Sr Jaume Bartumeu. Jo veig la estratègia del líder que treballa sol i no vol deixar la seva, de cadireta, que tant li ha costat aconseguir. És la estratègia d’aquell que, tant si com no, vol estar al menys tota una legislatura al capdavant sense importar-li qui hi pugui haver o no als Ministeris, al igual que a les places de Secretaris, Directors, Ambaixadors ... o el càrrec que sigui, com tal de tenir sempre el principal càrrec, el de Cap de Govern.

Que el consens és necessari, no en tinc cap dubte, però les formes de buscar aquest consens han estat confuses, absurdes, a vegades inexistents i gairebé sempre enganyoses.
El consens a base de donar cadiretes si arriba a fer-se efectiu tampoc és bo per al país, no funcionarà. Tant sols servirà perquè s’aprovi el pressupost, segurament també les lleis fiscals però no donarà més estabilitat que aquesta a Andorra, que és molta però no la suficient.

No sabem quins pactes va proposar el nostre Cap anteriorment a l’Apc, que tampoc varen fructificar, per passar tot seguit a oferir directament i obertament les cadiretes.
Jo sempre he estat però de la opinió que aquestes ofertes de cadireta ja van ser fetes anteriorment a les eleccions, sinó de que m’he de creure la “famosa” investidura ? Recordo un comentari, no diré de qui : “Abans de un any, hi haurà una cadira per l’Apc”.
El que no em “quadra” massa és que ara hagi ofert obertament les cadiretes a C.R. abans que a l’Apc i abans de fer-ho a ambdós grups conjuntament. Posats a regalar cadires ja en pot donar també una als Verds i una altra a la UNP, així potser fins i tot continuaria en una propera legislatura i veuria tots els seus somnis complerts.

Cadiretes doncs per aquí, cadiretes també per allà... I un Govern estable ?
Sincerament, penso que no.
Però ara mateix sembla que el problema acabarà així, amb el repartiment de cadiretes perquè no veig cap interès en unes noves eleccions, en unes eleccions anticipades, ni per part del PS, ni de banda del CR, ni tampoc del costat de l’Apc. Tots tres grups semblen tenir por a unes noves eleccions, que dit de pas podrien deixar-ho tot pràcticament igual.

Serà curiós doncs veure com funciona un Govern amb les cadires repartides i com funciona el Consell General, al voltant d’una taula amb cadiretes, no diré de distint color polític, doncs sembla que ja ho és, però si amb cadiretes de distintes formacions polítiques.
I més curiós serà encara veure com augmenten els Ministeris, i per tant també la despesa, o bé si algú perd el seu càrrec en benefici d’un altre de diferent grup. Pot ser fins i tot divertit, penso que ja n’hi ha que “tremolen”.
Espero però que si hi ha substitucions no augmentin els càrrecs compensatoris, només ens mancava això ...

En definitiva, si hi ha repartiment de cadiretes acabarem tots plegats ballant el “baile de los pajaritos”. Recorden com era ?

Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.

ELECCIONS ANTICIPADES

2010-01-05T16:10:00.001+01:00

ELECCIONS ANTICIPADES.

Es gairebé segur que el pressupost de Govern per a l’any 2010 no serà aprovat, al menys si hem de creure les declaracions i les intencions tant de CR com de l’Apc. En tot cas, ben aviat ho sabrem. Però de moment així estan les coses: esmena a la totalitat dels dos Grups de la oposició, que no ha prosperat, com tampoc ho hauria de fer el pressupost.

Tot podria ser que en el moment de les votacions faltés algú, un mal de panxa d’aquells imprevistos, unes ganes de fer un pipi en el moment oportú, o una simple indisposició normal i corrent, que amb el temps que fa és força possible. Però si tot segueix el seu calze normal, el pressupost no hauria de passar.

Per uns aquest fet hauria de comportar unes eleccions anticipades (encara que insinuïn que no les volen, que no tenen candidat o que no estan preparats), per altres continuar funcionant amb dotzaves, intentant un nou acord en sis mesos , per altres res de res abans del 2011.

Molts electors ja comenten que ells no tornaran a votar perquè estan molt disgustats (per no posar una altra paraula), però jo penso que al final gairebé tots tornarem a passar per les urnes, com sempre hem fet (sempre n’hi ha alguns que no ho fan i potser fins i tot és millor).

Cert és que unes eleccions anticipades no es poden convocar amb presses, molt cert és també que es pot funcionar sense masses problemes amb les famoses dotzenes parts, salvat inconvenients puntuals, noves inversions o que la Televisió andorrana no pot ni tant sols pagar la nòmina del mes de gener (potser deixant de pagar als dos directors ja n’hi hauria prou, enlloc de prescindir de eventuals).

Però no és menys cert que :
No es que el Partit socialdemòcrata quedi “deslegitimat” per governar (com afirma el líder de la oposició), però si quedaria massa “tocat” per governar.
Tant sols la prepotència del Cap de Govern retardaria les eleccions anticipades fins al 2011. O un nou pressupost sense ser aprovat.

Els motius principals que ens han fet arribar a aquesta situació, si és que al final es produeix, han estat al meu entendre:
D’una banda, el fet de “tirar pel dret” del Partit socialdemòcrata, o millor dit del seu President.
D’altra banda la no concessió a “allò” que demanava Andorra pel canvi (m’agradaria que algú expliqués realment de que es tractava).
I d’altra banda, el “laisser faire” de Coalició Reformista (o Convergència).

S’ha equivocat el PS ? Ha abusat de prepotència ?
Ha forçat tots els trencaments l’Apc ? S’ha equivocat també ?
S’ha equivocat també CR ? Ha mirat els toros des de la barrera ?

Certament, per al bé del país tots s’han equivocat i la culpa és de tots plegats, doncs no han buscat en cap moment el consens i els acords necessaris per tirar endavant el país. Uns perquè s’han pensat que eren els amos i senyors i ja ho tenien tot fet amb la seva victòria en les passades eleccions (PS). Altres perquè han vist la possibilitat d’unes noves eleccions i per tant poder tornar-ho a intentar (CR). I altres perquè s’han “rebotat” (APC).

Patirem doncs tots plegats un any 2010 bastant complicat si finalment no s’aprova el pressupost, més complicat encara si no “passen” els projectes de llei fiscals. Però l’haurem de passar així, doncs el Cap de Govern no esta per unes eleccions anticipades dins d’aquest any. Tot un any que pot ser molt dur també pel Govern, doncs no tindria raó de ser que se l’hi aprovessin gaire coses. Pot ser tot un any de desgovern.

En el cas de que es produïssin unes eleccions anticipades, ja sigui al 2011 o al 2010 i amb el sistema electoral de que disposem, “recuperar” parròquies serà la “batalla” principal. Les eleccions es “jugarien” a Ordino i potser també a Encamp i Escaldes. Qui recuperés aquestes parròquies tindria la victòria assegurada i fins i tot potser la majoria absoluta.

Diuen els entesos que les majories absolutes no són mai bones, però al nostre país ha quedat demostrat que si no hi ha una majoria absoluta no existeix entesa possible actualment.

Si no m’equivoco anem encaminats doncs a unes eleccions anticipades que poden fer molt de mal (o potser no).

Que sigui doncs per aquest any el que Deu vulgui (o potser hauria de dir el que vulgui el nostre Cap de Govern ?).

Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.

FELIÇ ANY NOU

2009-12-29T14:10:00.001+01:00

FELIÇ 2010 ?

Espero que així sigui per gairebé tothom (sempre existeix algú a qui no li desitgem, qui no pensi així menteix en el seu propi pensament), però sincerament veig força complicat que aquest desig que tots expressem per aquestes dates es compleixi.

Penso que ens espera un 2010 molt complicat (no per a tots, com sempre, o gairebé sempre doncs molt sovint podem comprovar desgraciadament que a aquell que sempre havíem pensat que les coses li anaven molt bé, doncs resulta que esta pitjor que nosaltres mateixos).

Ens espera un any sense augments de salari ( previsiblement i per norma generalitzada), sense poder augmentar els nostres rebuts (per un IPC que serà igual a zero, o pràcticament), un any on potser algú augmentarà el rebut del lloguer (sempre existiran persones que no ho són gaire, de persones), on el país potser haurà de funcionar amb dotzenes (que no hauria de ser un fet tant dolent com el nostre cap de Govern ens ha anunciat, però que de ben segur ho serà perquè n’hi haurà molts que aprofitaran la situació), on les tres forces polítiques existents al Consell General continuaran igual de inexistents (dubto molt que a any nou vingui entesa nova), un any en el que el nostre turisme, degut a que les coses fora del nostre país tampoc funcionen excessivament bé, tampoc ens visitarà gaire (tampoc és que tingui massa motius per fer-ho), on continuarem perdent llocs de treball, però que no ens adonarem massa degut a que la gent “fot el camp” i no molesta (el subsidi d’atur ha estat una enganyifa més dels socialdemòcrates), on aniran tancant botigues i més botigues (per molt que ens vulguin fer creure que no és així), un any en el que de ben segur veurem desfilar accidents, desastres, errors, enganys, malversacions, corrupció (ui, no que a Andorra no n’hi ha), amiguisme, designacions a dit, excés de funcionaris, sancions de circulació excessives, mala educació de molta gent, “burrocràcia” absurda i malintencionada, una televisió que no val un “ral”, parcs temàtics sense cap sentit ( a no ser per aquell que en pugui traure un benefici particular i exclusiu), obres actualment innecessàries i molt costoses ( que seran el de menys, doncs es pagaran tard, malament i amb forts interessos, o que potser no cobrarà ni l’apuntador ), amb un transport públic que tindrà el seu carril específic, en diuen carril prioritari multiús (jo en dic, tocar els “cataplins” cada dues per tres), però que encara no arribarà fins a Arinsal (per molt que hagin posat un bus nocturn els dissabtes), segurament sense eleccions anticipades, però amb el país “fet un fàstic”, plovent quant ha de nevar i nevant quant no toca (això si que no ho podem pas controlar), jugant tots a la loteria espanyola o bé omplint quinieles o bonolotos sense treure’n cap profit, on tant sols els tontos de torn continuaran pagant els seus impostos (els intel·ligents no ho faran), on tindrem “tropecents” mil projectes de llei per aprovar (però tampoc vindrà d’aquí, degut a que a la pàgina del Consell General n’hi caben tants com es vulgui), amb les mateixes caques de gos repartides per tot el país (que a vegades fins i tot les trepitgem), on es vendran molt pocs automòbils però els andorrans seguirem sent els reis de les carreteres espanyoles ...

I moltes coses més.

Any Nou, vida nova ...

Diuen ...

Jo dic :

I una merda... any nou, la mateixa vida que l’anterior, però endemés empitjorada fins a límits indescriptibles.

Això si, els polítics continuaran sent els mateixos i ens donaran la mateixa confiança que fins ara : cap ni una.

A pesar de tot, a pesar dels polítics que tots patim, a pesar de les persones que tant sols van a la “seva”, a pesar de tots els “aprofitats” ( que n’hi ha i molts ), a pesar de que vivim en un país on “tot s’hi val”, sempre i quant no fastiguegis a algú amb més “poder” que tu mateix, a pesar de que disposem de partits polítics que no tenen precisament res de polítics, a pesar de que manaran sempre els mateixos, a pesar de que la gent votarà sempre la persona i no el programa, a pesar de que, en definitiva, no sabrem mai el que realment volem ...

A pesar de tot.

Superarem un “punyeter” 2010 i arribarem al 2011, on potser unes eleccions anticipades ( que no tant ), deixaran un “panorama” més clar, tindrem tots una feina estable, treballarem sense “estrés”, viurem feliços, i menjarem perdius tots plegats, enlloc de “marrons” cada dia.

Bon any nou a tothom.

Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.

NATURLANDIA

2009-12-22T16:58:00.002+01:00

NATURLÀNDIA FA PUDOR.

“La merda de la muntanya no fa pudor, encara que la remenis amb un bastó”...
Al menys això és el que diuen.

La veritat, sempre segons la meva opinió, és que el macroprojecte de Naturlàndia si que fa pudor i aquest es troba ubicat precisament a la muntanya, concretament al bosc de la Rabassa. Aquesta pudor no esta precisament provocada per la caca dels d’animals del parc “animaler”, que encara no hi són. Tampoc és que no s’hagi pogut netejar per manca d’aigua, que tampoc n’hi ha ni n’hi haurà mai (per si al Comú de Sant Julià encara no ho saben...). Es tracta d’un altre tipus de pudor, una pudor diferent, d’aquestes que no s’oloren però que es senten i molt. És com una mena de “tuf” a “coses rares”, a projectes estranys que no tenen res a veure amb el que ens expliquen, ni tenen res a veure amb animals, almenys amb animals de “quatre potes”.
Aquesta és la meva opinió, aquesta és la impressió que em dona tot aquest afer de accions si, accions no, ara si, ara no ...

En primer lloc perquè es tracta d’un projecte que no veig gens clar i en segon lloc perquè els diversos “indicadors” que vaig trobant van pel camí de la obscuritat, de la manca de transparència, de la pudor.

Un indicador molt clar va ser ja en la presentació del projecte, que ningú amb dos dits de front pot creure, ni econòmicament, ni mediambientalment, ni lògicament. A no ser que tingui uns interessos “creats”, molt específics i concrets.

Un altre indicador van ser les declaracions efectuades pel Consol Major de la parròquia assegurant que el projecte de Naturlàndia no tiraria endavant si no es trobaven inversors. I ben poc temps després les declaracions del Consol Menor assegurant que el projecte es durà a terme de totes, totes i contradient al seu “jefe”. Qui menteix ? O potser ningú ho fa, però cadascú diu la “seva” per separat. Qui “mana” a Sant Julià de Lòria ? O més concretament : Qui “remena la cua” en el projecte de Naturlàndia ?

Més tard els indicadors han estat amb les diverses manifestacions de tots plegats (pels cònsols i consellers de Comú), dient que buscaran accionistes estrangers, que ja en tenen, que estan disposats a cedir les accions del mateix Comú, i fins i tot que estan disposats a cedir totes les accions a una sola empresa (això si que fa veritablement mala olor).

Però l’indicador més important ha estat conèixer la empresa encarregada de seleccionar un nou Director General pel parc temàtic (després de la defenestració de l’anterior Director Naturlandés). I no es confonguin, no es tracta de trobar un Director Tècnic, que aquest ja el tenim, cobrant no sé quant i fent no sé quina feina, doncs el parc encara no existeix.
Si sé però, el que cobrarà el nou Director General, 120.000 euros anyals de l’ala (dubto molt que l’anterior els cobrés i dubto molt també que es puguin pagar).

Ja vaig comentar fa uns mesos que no havia trobat l’empresa a la que s’havia adjudicat la selecció del nou Director, doncs l’havia buscat a la OMPA ( oficina de marques del Principat d’Andorra) i no hi era, fet que em feia suposar que es tractava d’una empresa forana.
Efectivament, l’havia d’haver buscat a Àfrica, i més concretament al Marroc (o a Espanya també, amb el seu consorci).

L’anunci que sortia aleshores publicat en un diari del nostre país, amb el nom de dita empresa ja era escandalós, doncs a l’aspirant a la plaça de Director se l’hi exigia el domini de l’anglès però no el del francès (dit anunci va ser retirat ràpidament). Però l’anunci actual, camuflat en pàgines de Internet d’ofertes de treball a Espanya, encara resulta més escandalós. Ni tant sols es comenta que la plaça de treball és per un altre país, Andorra.
Aquesta empresa que ofereix la feina no és cap empresa de selecció de personal, ni de treball, ni res que se l’hi assembli. És una empresa que es dedica a la gestió de Capitals Risc, i això fa molt mala olor. (Són entitats financeres, l’objectiu de les quals és fer participacions temporals en el capital de empreses no cotitzades, generalment no financeres i de naturalesa immobiliària).

El que em resulta més sorprenent de tot plegat, a banda de la obsessió del Consol Menor en el projecte de Naturlàndia, és la permissivitat del Consol Major, amb el consentiment de tots els Consellers de Comú (no parlaré dels empleats, doncs aquests són funcionaris i perilla la seva feina), amb el silenci (al menys de cara a l’exterior) de la oposició (Segle21) i amb la inoperant oposició dels amics de la Rabassa, com també, perquè no dir-ho, la inoperància del comitè local del Partit Socialdemòcrata. I amb el silenci absolut tant de l’anterior Govern com de l’actual. Ningú ha comentat en “públic” aquest tema.

Ningú s’ha adonat de que aquest afer fa una pudor que no es pot aguantar ?
Quins interessos ocults hi ha en el projecte de Naturlàndia ?
Quina estranya relació pot haver-hi entre aquesta empresa i algú del Comú de Sant Julià ?
Ja sé que no em contestarà ningú, però aquí queden les preguntes per a reflexió dels lauredians.

Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.

EL CORREU DE FINANCES

2009-12-15T13:57:00.002+01:00

CONSULTES A FINANCES.

Your message
To : Govern
Subject : Consulta
Sent : Fri, 20 Nov 08:51:19 +0100
Did not reach the following recipient(s) .
Govern on Fri, 20 Nov 2009 08:51:25 +0100
No s’ha pogut lliurar el missatge perquè la bústia del destinatari és plena.

Aquest és el missatge que apareixia continuadament quant s’intentava passar una consulta via mail al departament de Finances del nostre Govern, al menys durant tota una setmana.

Ja sé que ens trobem en un moment complicat i delicat del panorama financer i fiscal andorrà, per les recents lleis que han entrat en vigor : les dels impostos indirectes, que ja fa temps que “cuegen” i hauríem d’estar-hi acostumats però encara anem molt “peixos”. La de la comptabilitat dels empresaris, que ja farà gairebé un any que esta en vigor i no ho sembla en absolut. La nova llei de la CASS, que va entrar el mes passat en vigor, i gairebé ningú ho sap encara, o la desconeix completament.

Sé perfectament també que encara serà més complicat quant s’aprovin les següents lleis : l’impost a les societats, l’impost a les activitats econòmiques i la de modificació de la llei de comptabilitat.
Encara que es tracti de projectes, els comptables ja els hem de començar a estudiar i conèixer-los.
Per cert, els comptables hauríem de saber amb exactitud abans d’acabar l’any el llindar exacte per a poder dur la comptabilitat simplificada. Més que res per a “simplificar” la nostra feina.

Els empresaris estan preocupats i els comptables també ho estem, doncs s’apropa el tancament comptable de l’exercici, després vindrà l’aprovació i el dipòsit de comptes i tenim molts dubtes. Imagino que per aquest motiu la bústia de finances sempre estava plena. Llàstima que el nou executiu no hagi continuat la pàgina de tràmits amb les preguntes més freqüents i les respostes. O potser serà que fa molt de temps que no obre el correu, per no haver de atendre a les consultes ?

És possible que la bústia de finances sempre estigui plena ?

Rotundament, no.
Senzillament es troba plena perquè ningú l’ha buidat, ningú ha obert el correu, al menys en tota una setmana. El departament de Finances és un autèntic desastre, fins al punt de duplicar pagaments ( per exemple ), i fins al punt de no descarregar el correu ja que són incapaços de contestar les consultes. De fet, ja varem trobar uns fets similars amb l’anterior Govern, quant havien de entrar en vigor les lleis dels impostos indirectes, allò era un “caos”. I ara amb el nou Govern torna a ser-ho.
Volen la comptabilitat, pretenen posar sancions, però són incapaços de resoldre els dubtes.
Ara mateix sembla que ja no tenen la bústia plena però tampoc contesten les consultes.

Personalment, ja no tornaré a passar cap consulta, no sabré doncs si algú de Finances ha “gosat” buidar la bústia. No sabré tampoc si algú ha “mort” en l’intent, degut a que tota la paperassa acumulada l’hi ha caigut al damunt.
Val a dir que les mateixes consultes vaig passar a la Cambra de Comerç i Industria que va respondre immediatament el meu correu, anunciant-me que s’informarien i em donarien contesta. Cosa que ha fet, però és clar, tant sols poden donar-me la seva interpretació de les lleis. Suposo que s’han trobat amb el mateix problema que jo : la bústia de finances, plena.

A partir d’ara faré comptablement el que jo cregui convenient, o el que jo entengui de la meva interpretació de les diverses i contradictòries lleis. Ja vindran després els “atiborrats” de feina tècnics de Finances a dir-me si ho he fet bé o malament.

El problema consistirà en que si ho he fet malament, la sanció prevista en el règim sancionador a aprovar properament (si C.R o APC ho volen així), serà per al empresari i client meu. Jo em rentaré les mans i contestaré que Finances no ha aclarit els meus dubtes perquè tenia la bústia plena.

Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.

PERIÒDIC - FALS COL·LEGI 2

2009-12-04T15:43:00.003+01:00

EL COL·LEGI DE COMPTABLES NO EXISTEIX (PART 2).

Ja vaig comentar fa uns quants dies que tothom en la seva publicitat pot posar el que li vingui en gana, allà ell amb les conseqüències que això pugui comportar, i que els diaris són totalment lliures de publicar-ho, que per això cobren. El que no es pot acceptar és que publiquin articles fent publicitat gratuïta, fraudulenta i enganyosa.

Parlar doncs de col·legi professional de Comptables és falsejar la realitat, ja que aquest no existeix. El fals President del fals col·legi ens assegura ara que : “Els col·legiats han de complir uns requisits mínims de titulació, equivalent a un FP2, expedida pel Govern d’Andorra o d’altres països, però sempre amb caràcter oficial, tal com ho preveuen els estatuts de l’entitat”, val a dir que aquesta “entitat” no es més que una associació, la “seva”, de la que diu que augmentaran els membres “quan el marc legal estigui completament desenvolupat”, assegura també.

Sr. fals President,

Per la seva informació i cultura (com vostè diu) el marc legal ja es troba, en aquest aspecte a que vostè es refereix totalment desenvolupat per la llei 6/2008, del 15 de maig, d’exercici de professions liberals i de col·legis i associacions professionals en el seu article 15, on diu que : “La creació dels col·legis professionals s’ha de fer per llei”. I també que : “Només es poden crear col·legis professionals quant es tracti de professions per a l’exercici de les quals es requereix un títol acadèmic”.

Una FP2 no és un títol acadèmic, que jo sàpiga. A banda de que molts dels membres de la seva associació no la tenen. Tant sols cal mirar alguna de les pàgines Web dels seus membres, on han “penjat” els seus diplomes (i que per cert, són els mateixos que jo tinc).

Un Bac-Pro francès (que no sé si vostè el va acabar), que seria l’equivalent al Batxillerat espanyol més el COU (que jo si vaig acabar), és el requisit que vostès accepten per formar part de la seva associació, en canvi no accepten el COU espanyol (que per cert, quant jo vaig cursar els meus estudis, molt abans que vostè els seus), era lo únic que existia a Espanya abans de passar la prova de selectivitat i poder cursar estudis universitaris.

A la “nostra” associació (Associació de Comptables del Principat), si acceptem títols i diplomes espanyols, tals com els expedits per l’Escola Universitària d’Estudis Empresarials de la Universitat de Barcelona. També acceptem títols i diplomes andorrans, tals com els de Pla General de Comptabilitat d’Andorra, expedits per la Cambra de Comerç , Industria i Serveis d’Andorra. I molts altres, tals com la Teneduria de Llibres (que és l’únic diploma que existia a Andorra quant vostè tant sols ni havia nascut). Val a dir que també acceptem el certificat d’inscripció al Registre de Comerç i Industria, expedit pel Ministeri de Economia del Govern d’Andorra, on certifica clarament que una persona pot gestionar la seva empresa de comptabilitat. Sense menysprear mai, a totes aquelles persones que treballen en les empreses del país, molts des de fa molts anys, i que disposen de la suficient formació, diplomes o titulació.

I crec que ja no cal dir-li res més. Tant sols recordar-li a vostè i a tots els empresaris del país el que diu la Llei 30/2007 del 20 de Desembre, de la comptabilitat dels empresaris en el seu article 3 : Responsabilitat. “La comptabilitat ha de ser directament portada per l’empresari o per les persones que aquest mateix autoritzi i sense perjudici de la seva responsabilitat”.

Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.

SENTO CURIOSITAT (BONDIA) - ARINSAL

2009-12-01T17:18:00.001+01:00

ARINSAL.

Arinsal esta de moda entre el jovent del nostre país. Els caps de setmana els nostres fills volen anar a Arinsal de “marxa” i no els ho podem impedir. No els podem obligar a quedar-se a Sant Julià de Lòria on no hi ha res en absolut, ni tampoc els podem obligar a quedar-se a Andorra la Vella on no els agrada l’ambient existent.

Els taxistes han trobat una bona feina per al cap de setmana, al meu entendre, la qual hem d’agrair i molt. Però no són suficients, a banda de que es tracta d’un mitjà de transport molt car (al menys per a utilitzar-lo tots els caps de setmana), encara que pugui ser compartit.

Els pares no volem que els nostres fills surtin de marxa en cotxe i tampoc volem que pugin al cotxe de ningú. Per molt responsable que pugui ser el conductor del vehicle. Però tampoc volem obligar-los a quedar-se a casa. Tenen edat per sortir, poden fer-ho i és bo que ho facin.

El problema es troba sobretot en la tornada a casa, ja que no disposen del servei d’un bus nocturn. Tots estaríem molt més tranquils si aquest servei existís, i de ben segur dormiríem molt millor.
Es imprescindible actualment un servei de bus nocturn, si més no a la tancada dels locals de oci per baixar des de Arinsal a les altres parròquies. Molt millor encara, amb una freqüència horària.

Es veu que aquest servei no interessa ningú degut a que no és rentable, hauria d’estar d’alguna manera subvencionat perquè algú el volgués dur a terme. Si el nostre Govern dona subvencions per al transport escolar intern, per exemple, per al transport extern a Espanya i França dels nostres estudiants, també podria fer-ho per a les sortides de cap de setmana dels nostres fills que també son escolars encara.
De fet es podria aprofitar al mateix temps d’aquest transport molta gent, i no precisament en edat escolar.

Actualment es fa imprescindible un transport nocturn, no tant sols per evitar accidents, sinó també per la tranquil·litat de molts, la comoditat de altres i la seguretat de tots plegats.

Penso que per a obtenir aquest transport nocturn no caldria fer manifestacions ni recollir signatures, hauria de sortir de la pròpia lògica i de la pròpia iniciativa del nostre Govern. De totes maneres, com més persones ho demanem, millor.

Els pares volem un bus nocturn a Arinsal, ja. I els fills també.

Ara mateix disposem d’un bus nocturn els Dissabtes per anar des de Andorra la Vella fins a Canillo i Ordino, de les 23 hores a les 3,30 hores i un altre des de Sant Julià de Lòria fins a Escaldes, amb unes freqüències que van de una hora a una hora quaranta minuts. Es podria fer arribar perfectament fins Arinsal, augmentar-ne la freqüència i els dies de funcionament.
Fins i tot potser crearíem llocs de treball.

Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.

SENTO CURIOSITAT (BONDIA) - INCOMPATIBILITATS

2009-11-24T14:03:00.001+01:00

INCOMPATIBILITATS ?

Diuen que “dur” una comptabilitat és bastant fàcil. En principi no diré que no, al menys per a moltes petites empreses i comerciants. Però aquesta tasca es pot convertir en quelcom de molt complex quant apliquem estrictament tota la diversitat de lleis (si és que les entenem) que fan referència a la comptabilitat. Veiem aleshores que es poden generar, i de fet es generen, tot una sèrie de incompatibilitats que ens poden portar molts mals de cap i fins i tot possibles sancions.
A banda de augmentar també els problemes dels autònoms o treballadors per compte propi encara més, si s’aproven els projectes de llei tal i com estan redactats (espero que no).

Vejam el que ens diuen les lleis i els projectes de llei (resumint..., i molt):

Llei 35/2008, del 18 de Desembre, del Codi de relacions laborals.
Art 9. Es considera treballador el soci que presta un servei per compte de la societat de la qual és soci. No obstant això, no es considera treballador si la seva participació supera el 50%.
S’entén doncs que si aquesta participació supera el 50% ha de cotitzar com a treballador per compte propi ? A la Cass, es veu que si és així, encara que la seva llei no ho contempli.

Llei 17/2008, del 3 d’octubre, de la Seguretat Social.
Art 19. Son persones que realitzen una activitat per compte propi :
a) Les persones que exerceixen una professió liberal o titulars de un comerç.
b) Els administradors de societats que no siguin persones assalariades.
c) El cònjuge de la persona que exerceix una activitat per compte propi sempre que exerceixi una activitat efectiva en el comerç...
d) Els familiars del titular, excepte el cònjuge, si no són assalariats d’aquesta persona.
S’entén que l’administrador que sigui també soci majoritari, pot ser una persona assalariada ? Encara no ho sé. Si queda clar però, que el cònjuge ha de ser treballador per compte propi, al menys de moment.

Projecte de Llei de l’impost sobre societats.
Art 13. Son deduïbles els sous i salaris a administradors o Consellers inclosos dins el Sistema de Seguretat Social.
Si el salari de l’administrador és deduïble, és un treballador ? Tot i ser soci majoritari ? O el soci majoritari no pot ser administrador ? De moment, encara no ho sé. Si a Espanya ja tenen un munt de problemes (fins i tot judicis) amb les retribucions a l’administrador, aquí ja comencem malament...

Projecte de Llei de l’impost sobre la renda de les activitats econòmiques.
Art 12. Si existeix contracte laboral i afiliació a la cass del cònjuge o els fills de l’obligat tributari, es dedueixen per a la determinació de renda les retribucions.
En que quedem ? El cònjuge no era treballador per compte propi ? Ara resulta que pot ser assalariat, o és que podem deduir el seu salari en el compte de pèrdues i guanys ? Tampoc ho sé, encara.

Del mateix projecte de Llei.
Art 14. Béns i drets destinats a una activitat econòmica.
1 Es consideren béns i drets destinats a una activitat econòmica els següents :
1.a)Els bens immobles en què duu a terme la seva activitat el contribuent.
1.d)Quan es tracti d’elements patrimonials que serveixin només parcialment a l’objecte de l’activitat econòmica, l’afectació s’entén limitada a la part d’aquests elements que realment s’utilitzi ...
2. L’afectació o desafectació de béns i drets a una activitat econòmica que segueixen formant part del patrimoni de l’obligat tributari no genera rendes positives ni negatives.
Un altre cop, en que quedem ? Els podem afectar o no ? Quins béns podem comptabilitzar i quins no ? Si utilitzo el meu vehicle per a realitzar el meu treball, puc comptabilitzar el combustible com a despesa (per exemple) ?
Aquest article és el pitjor que he llegit en la meva vida. Aquí si que podem quedar molt desemparats els treballadors per compte propi.

Decret del 23/07/2008 pel qual s’aprova el Pla general de comptabilitat.
Capítol preliminar. Secció quarta. Compte de pèrdues i guanys. Despeses d’explotació. Despeses de personal : S’inclouran com a sous i salaris les quantitats meritades per tercers en virtut d’una relació laboral. També les quotes satisfetes a favor de la Cass.
Amb tot lo anterior ja m’he perdut en el concepte de “tercers”. Ull, que pot ser molt important el concepte “tercers”, més que res per a dur correctament la nostra comptabilitat i no incórrer en possibles infraccions sancionades com si fóssim “defraudadors” impulsius.

Potser no donaran en principi gaire importància a les possibles incompatibilitats de les diverses lleis i els projectes de Llei, però si tenen en compte la comptabilitat i les declaració de renda que s’hagin d’efectuar, la diferència és molt important.
Segons com realitzem la comptabilització del salari podem cometre una infracció lleu o fins i tot una de greu, segons el projecte de llei de modificació de la llei 30 2007 , del 20 de Desembre, de la comptabilitat dels empresaris (la que conté el règim sancionador, en el cas que sigui igualment aprovat, que comporta una sanció mínima de 6.001 euros per a la infracció greu i màxima de 60.000 euros).

Atenció doncs comptables, amb la comptabilització dels salaris (sobretot el del cònjuge), recordin que el treballador per compte propi no pot comptabilitzar el seu salari (si es que en té algun) com a despesa sinó que ha de fer-ho al compte del Titular, o en el compte de Dividends a compte si es tracta del soci majoritari d’una societat (en principi, no són tercers). En ambdós casos, no disminueix mai la base de tributació.
A banda doncs de cometre una infracció en la llei de comptabilitat podrien també cometre una falsa declaració de renda (per la llei de l’impost, quant aquesta sigui vigent). I potser, ja no vindria d’una sanció, total tampoc la pagarem... Prescriuen abans de que el Batlle de torn es miri els dossiers...

Aquest es un dels problemes que te fer les lleis sobre la marxa : que pot comportar incompatibilitats, a banda de desconcert, descontrol, errors, equivocacions, trampes i problemes.

Quant es fa una llei no n’hi ha prou amb els famosos “copiar-enganxar”, no n’hi ha prou en que es facin amb consens. A banda de que les persones que elaboren una llei puguin estar mes ben assessorades o no, s’ha de comptar sempre amb la col·laboració dels professionals de cada sector implicat en la mateixa Llei.
Que les lleis es fan al Consell ? Ja ho sabem. Però s’han de fer ben fetes. Espero que les oportunes esmenes als projectes de Llei solucionin aquestes incompatibilitats.

Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.

SENTO CURIOSITAT (BONDIA) - OPORTUNISTES

2009-11-17T13:59:00.001+01:00

OPORTUNITATS EN TEMPS DE CRISI.

Això és el que ens diuen en múltiples conferències, xerrades, reunions, trobades, i altres actes socials : En temps de crisi, és moment de les oportunitats.
Precisament és el que estan fent els “oportunistes” : aprofitar de la crisi per a treure’n partit. No m’hi oposaré pas, doncs és del tot lícit. Al menys no enganyen a ningú, simplement com que es tracta de persones molt intel·ligents aprofiten de la situació econòmica actual de crisi per a fer caixa, tot explicant que és un moment oportú per a “noves” activitats.
Dit així, queda molt bé, no sona a engany i de fet és del tot cert.

L’oportunisme és doncs al meu entendre una acció legal que es pot fer servir sense perjudicar a ningú per a millorar la nostra economia. El problema esta quant aquest oportunisme es converteix en intrusisme, competència deslleial, engany, publicitat encoberta o fraudulenta... En poques paraules, quant l’oportunisme es transforma en aprofitament.

Aprofitar de la situació econòmica general actual (la crisi), és precisament el que estant fent una gran quantitat de persones (si és que se’ls pot anomenar d’aquesta manera) en l’actualitat.
Centraré les meves explicacions al respecte en un sol sector (encara que n’existeixen molts més), el sector Comptable. Ja sé que potser em faig pesat i que gairebé sempre parlo del mateix, però és el “meu” sector i per tant el que més em preocupa laboralment.

A Andorra, el que era normal en la immensa majoria de països ens ha vingut tot d’un cop : els impostos indirectes, la comptabilitat obligatòria, la nova Llei de la Cass, la Llei de treball, la Llei de Societats, la d’inversions estrangeres, la de intercanvi d’informació fiscal, el Pla General de Comptabilitat...
Properament, la Llei de impost a les societats, a les activitats econòmiques, a la renda dels no residents...
També vindran, la Llei de l’Iva, del I.R.P.F., del comerç ...

Amb aquesta perspectiva i el fet de que estem en un país on tot “això” no existia, on tothom vivia relativament tranquil, sense la necessitat d’explicar a ningú com, de quina manera, i en quina quantitat es guanyava la vida, on tot era secret... I ara ens estem convertint tot de cop en un país “normal”...
“Control”, aquesta és la paraula que ho defineix tot. A partir d’ara ens controlaran. Aquest és el sentiment que tenen la immensa majoria de residents andorrans.

Davant de tots aquests fets, persones inquietes, intel·ligents, oportunistes i aprofitades han vist i s’han adonat de que era el moment de “fer la primera pela” : El país necessita comptables.
I tot de cop han sorgit comptables fins i tot de sota les pedres. Gairebé tothom és comptable (o s’ho creu), actualment. I tot aquell que no disposa de coneixements comptables i no pot sortir de sota la pedra perquè aquesta pesa massa s’ha esverat i ha pensat i decidit que necessita un comptable.
Temps de crisi = Comptabilitat. Aquest sembla ser el lema actual.

I és precisament ara, quant els comptables que fa molt de temps que treballem en el sector comptable, que fins fa molt poc érem un “luxe”, no estàvem degudament valorats, que no érem gairebé necessaris ens em convertit tot de cop en imprescindibles. És precisament ara, quant els oportunistes han decidir que són “comptables”.

Quant els comptables de veritat, els que ens dediquem a aquesta feina des de fa molt de temps (per no dir, tota la vida), tenim la nostra oportunitat de demostrar el que valem i el que sabem, ens surten els “oportunistes” de torn a aprofitar de la crisi.

Als empresaris en general em refereixo :

Desconfiïn d’aquells “comptables” que ofereixen els seus serveis fora de la seva feina habitual (funcionaris, empleats de banca, administratius d’altres empreses... que seran perseguits per intrusisme), desconfiïn també d’aquells economistes (que no estan habilitats per aquesta feina i que també seran perseguits per realitzar una activitat econòmica que no els correspon).
I sobretot, recordin que si en la seva empresa existeix alguna persona que no està assalariada en la mateixa o que esta treballant sense el corresponent Registre de Comerç serà també perseguit i degudament sancionat. Sempre i quant des de Govern es faci la feina com també degudament s’ha de fer. I desconfiïn també de tots aquells que pretenen “justificar” la seva feina amb amenaces de sancions, amb falsos col·legis o col·legiats, amb la por... Confiïn amb aquells que fa molt de temps que treballen en el sector de la comptabilitat, que estant degudament acreditats per Govern, que coneixen perfectament la seva feina i estant preparats i degudament formats per a elaborar-la.

Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.

DIARI D'ANDORRA - FALS COL·LEGI

2009-11-14T12:03:00.001+01:00

EL COL·LEGI DE COMPTABLES NO EXISTEIX.

Un cop més. I van ...
Veig en les pàgines del Diari d’Andorra, publicades unes declaracions d’un FALS President d’un FALS Col·legi.

A tots els empresaris en general,

Per enèsima vegada els he de explicar que el “Col·legi de Comptables” no existeix.

I ja n’estic un tant “cansat”.

Trobo acceptable que els diaris del país publiquin publicitat amb la menció de “comptables col·legiats”, cadascú en la seva publicitat és lliure de col·locar la frase o afirmació que cregui convenient, sigui veritat o mentida, tant sols afectarà a la seva consciència. El fet de que es tracti de publicitat enganyosa no afectarà mai al diari en qüestió.

El que ja trobo inacceptable és que un cop més el mateix diari caigui en la mateixa “trampa”. I penso que la persona que signa l’article en qüestió ja estava assabentada de que el “dit” Col·legi de Comptables no existeix.
Per tant, company Aleix Tugas, penso que l’has “cagat”. També et vas equivocar no fa gaire temps posant-me a mi com a President de l’Associació de comptables, d’eon en sóc el portaveu.

Val a dir també que actualment a Andorra ni tant sols existeix el Col·legi de Economistes, doncs no he vist encara cap Llei al Bopa amb la seva aprovació o creació, però tant si val...
Encara que ara mateix, tots els economistes del país pretenen ser comptables i així també ho publiquen en els seus anuncis a la premsa, oblidant que la seva feina no és aquesta, ni tampoc és la feina que Govern els ha atorgat.

El present article tant sols és per tranquil·litzar un cop més a tots els empresaris del país i evitar que es deixin enganyar pels FALSOS COL·LEGIATS amb els seus anuncis a la premsa i amb les seves declaracions.
I recordar-los un cop més el que diu la Llei de Comptabilitat. I aquest cop ho faré amb unes respostes publicades a la Web tràmits.ad a unes preguntes molt concretes :

A la pregunta :
Qui esta autoritzat a portar la comptabilitat dins una empresa ?
La resposta és la següent :
La legislació no estableix cap regulació, pel que fa a la vinculació contractual de l’empresari amb la persona que ha de portar la comptabilitat: Malgrat això l’article 3 de la Llei de Comptabilitat dels empresaris estableix que la comptabilitat ha de ser portada directament per l’empresari o per les persones que aquest autoritzi i sense perjudici de la seva responsabilitat.

A la pregunta :
Es requereix una titulació comptable concreta ?
La resposta és la següent :
La legislació no parla en cap cas de la formació que ha de tenir la persona que ha de elaborar i confeccionar la documentació comptable. En tot cas s’exigeix que la documentació ha de estar presentada i formulada d’acord amb les disposicions establertes en la Llei 30/2007 de comptabilitat dels empresaris i del Decret del 23 de Juliol en que s’aprova el Pla General de Comptabilitat.

A la pregunta :
Sóc comptable, em puc inscriure al Registre de Comptables ?
La resposta és la següent :
Tant la Llei 30/2007 de comptabilitat dels empresaris com el Decret del 23/07/2008 pel qual s’aprova el Pla General de Comptabilitat, no fan referència a cap registre anomenat de “comptables” . De manera que la legislació comptable actual, no recull aquest Registre que mencioneu.

A la pregunta :
Tenim que fer aprovar els comptes per un expert comptable ?
La resposta és la següent :
Pel que fa a l’aprovació dels comptes (firma) la Llei estableix en el seu article 20 que els comptes de l’empresari persona física han de ser signats per ell mateix ...

Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.

SENTO CURIOSITAT (BONDIA) - RÈGIM SANCIONADOR

2009-11-10T14:05:00.001+01:00

RÈGIM SANCIONADOR.

Al país veí, Espanya, les obligacions comptables quant l’empresari no es tracta d’una societat es limiten a dur els llibres registres següents :
- Llibre registre de vendes i ingressos.
- Llibre registre de compres i despeses.
- Llibre registre de bens de inversió.

A Andorra, com som més “papistes” que el Papa, obliguem a dur una comptabilitat a tots els empresaris i a aquell que no ho faci el sancionarem.
No si val la excusa de que per sota del llindar de facturació de 250.000 euros es podran acollir al model simplificat, doncs ja que com esta actualment dit model, la comptabilitat a dur és pràcticament la mateixa.

El règim sancionador no preveu cap distinció entre el model simplificat, el model abreujat i el model normal. Quant parla de sancions, ho fa per a tothom.
Empresaris, atenció al règim sancionador en les infraccions a la Llei de comptabilitat que son considerades lleus, però que comporten una sanció de entre 500 i 6.000 euros. Sense oblidar que dues sancions lleus són considerades com una de greu, castigat entre 6.001 i 15.000 euros. Ja no parlaré de les molt greus que poden anar de 15.001 a 60.000 euros.

Son infraccions comptables lleus (entre altres) :
- No dur els documents comptables amb claredat, per ordre de dates, sense espais en blanc ni interpolacions.
Lo dels espais en blanc no ho he entès mai ...
- Utilitzar abreviatures o símbols en els documents comptables.
Tinc la costum de numerar els apunts comptables, espero que no serà considerat una infracció ...
- Utilitzar una moneda diferent a l’euro per expressar el valor dels assentaments comptables.
Els programes multimoneda estant morts ...
- No dur el llibre diari en forma d’assentaments i per ordre cronològic, no transcriure trimestralment els balanços de sumes i saldos.
Estaré obligat a renumerar els assentaments ? A Espanya, ja no existeix ...
Un llibre diari obliga a dur una comptabilitat amb els deguts assentaments comptables. No si val doncs la comptabilitat “casolana”.
- No deixar constància de les modificacions efectuades d’un exercici a l’altre.
No fos el cas de que amaguéssim alguna cosa ...
- No respectar els models reglamentats pel Govern.
Aquí ja ens hem lluït, doncs en la comptabilitat simplificada no podem guardar el model oficial degudament omplert i en la comptabilitat abreujada i normal, ni tant sols hi podem escriure, doncs no es operatiu.
- No formular i signar els comptes.
No si val a signar el model simplificat quan vingui a casa nostra l’inspector de torn, ja serà tard i serem sancionats.

Son infraccions comptables greus (entre altres) :
- Incomplir l’obligació de guardar i custodiar ordenadament i durant un període de sis anys tots els documents comptables.
No es poden ni imaginar el volum de paperassa que pot suposar per alguns empresaris.
- Dues infraccions lleus en dos anys serà considerat una infracció greu.
Fer dues infraccions lleus pot ser bastant freqüent.

Pot ser molt fàcil, sempre depenent de l’inspector de torn, que a un petit empresari acollit al model simplificat de comptabilitat li caigui una sanció de més de 6.000 euros simplement per no fer les coses bé.

A Andorra imposarem doncs, sancions. Amb aquestes sancions i el model actual simplificat estem obligant al petit empresari, que no pot contractar els serveis d’un comptable a dur una comptabilitat com qualsevol altra gran empresa.

Penso jo, i demano :

No podríem ser una mica més flexibles i permetre al petit empresari a portar la comptabilitat a la seva manera, sense haver de cometre infraccions, sense haver de contractar un professional per als seus comptes, com es fa a Espanya, per exemple ?

La comptabilitat és obligatòria a Andorra. Ja ho sabem. Però no podem “castigar” d’aquesta manera al petit empresari o comerciant amb aquestes sancions simplement per no dur adequadament la seva comptabilitat. Ja que no hem volgut copiar “exactament” els models espanyols al menys hauríem de permetre una manera més simplificada de comptabilitat :
Vendes i ingressos, compres i despeses. I gairebé fins i tot podríem prescindir dels bens de inversió. Dubto molt que facturant menys de 250.000 euros es puguin fer moltes inversions.

Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.

SENTO CURIOSITAT (BONDIA) - IMPOSTOS JUSTOS

2009-11-04T18:08:00.002+01:00

IMPOSTOS JUSTOS ?

Article 37 de la nostra Constitució andorrana :

Totes les persones Físiques i Jurídiques contribuiran a les despeses publiques segons la seva capacitat econòmica, mitjançant un sistema Fiscal just, establert per la Llei i fonamentat en els principis de generalitat i de distribució equitativa de les càrregues fiscals.

Aquest article és just ? Penso que si. Al menys es va fer perquè així s’entengués. Però que de moment no s’ha complert mai i ara tampoc es pensa complir. O sigui, ni Liberals ni Socialdemòcrates.

Aquest article no parla enlloc tant sols de societats, empresaris o de activitats econòmiques, sinó que diu clarament : “Totes les persones”.

Tenim ara mateix a tràmit parlamentari entre altres, tres lleis : La de l’impost sobre la renda dels no-residents fiscals del Principat d’Andorra, la de l’impost sobre societats i la de l’impost sobre la renda de les activitats econòmiques.
No troben que aquí hi falta quelcom ?

La nostra Constitució ens diu clarament que tothom ha de contribuir i amb aquestes lleis no hi és tothom. Penso doncs que aquestes lleis “soles” són del tot inconstitucionals. Trobo de tot injust que no pagui tothom.

Posaré un exemple que podrà semblar un tant absurd però del tot entenedor:

Imaginin un professional liberal que factura 100.000 euros l’any i com a despesa tant sols té el salari d’un empleat que cobra 50.000 euros. El seu Benefici és de 50.000 euros amb el que li tocarà pagar en concepte de imposició directa 5.000 euros. ( 2.000 euros, si s’aprova el projecte de Llei amb la existència d’un mínim exempt de 30.000 euros/any). En canvi el seu empleat, amb el mateix guany no pagarà absolutament res.

No pensen com jo que això no és lògic, no és legal, no es constitucional ?

Resulta del tot evident que amb aquestes lleis en manca una, la del I.R.P.F. Tothom esta obligat a contribuir, no tant sols les societats o els empresaris.

Si mirem el mateix cas des de un altre angle trobem que a Andorra hi ha actualment ( en xifres rodones ) uns 40.000 assalariats, amb un salari mitjà mensual proper als 2.000 euros. Això suposa un total de 960.000.000 de euros l’any que no contribueixen.

No pensin tant sols en els salaris més baixos (els dits mileuristes), sinó en tots aquells alts càrrecs, directors, ministres, càrrecs de confiança ... que guanyen molts diners i no pagaran ni un sol euro en imposició directa.
Tots aquests salaris “majestuosos” de molta gent que eleven el salari mitjà del sistema financer a 3.548 euros, a 3.060 euros euros el de la producció i distribució de energia elèctrica, a 2.967 euros el de les activitats sanitàries i veterinàries, a 2.375 euros el dels organismes extraterritorials, a 2.131 euros el de la administració pública, etc... En definitiva, que “deixen” el salari mitjà en prop de 2.000 euros i que no pagaran res en absolut.

I ara pensin en tots aquells empresaris que no poden descomptar dels seus ingressos una gran part de les seves despeses (per exemple, el seu salari) i estant obligats per Llei a pagar impostos directes.

Els sembla just ? Hem de pagar tots aquells que tenim una empresa per tots aquells que guanyant molts diners no paguen ?

Aquestes lleis fiscals que segurament seran aprovades amb alguna que altra esmena no haurien de “passar” mai de la vida.

Aquí han fet un copiar-enganxar d’altres lleis que no és que siguin dolentes, simplement és que no poden anar mai “soles”. Espero doncs que es declarin inconstitucionals. O que s’introdueixi amb urgència un veritable I.R.P.F. ( no el que duia al seu programa el Partit socialdemòcrata ). I no em val la resposta de que altres grups ni tant sols duien al seu programa l’I.R.P.F.

Segurament ningú ho denunciarà, de la mateixa manera que ningú, a part de la banca, ha denunciat al Comú d’Andorra la Vella per cobrar unes taxes il·legals ( la de enllumenat i higiene publica ).
Per cert, els han retornat els diners ?
Pot actuar algú de “ofici” contra aquests impostos inconstitucionals o il·legals ?

Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.

SENTO CURIOSITAT (BONDIA) - NO N'HI HA PROU

2009-10-27T13:52:00.002+01:00

NO N’HI HA PROU.

Finalment el nostre Govern ha decidit fer modificacions a la Llei de comptabilitat. Amb el degut reconeixement per la col·laboració de la Cea, el col·legi d’economistes, la Pime i l’Associació de comptables del Principat (fet que és d’agrair).
Habitualment es sol dir : més val tard que mai”...
Però la veritat és que la principal modificació, l’augment del llindar de facturació arriba molt tard, a dos mesos vista de tancar l’exercici en el que ja és obligatòria la comptabilitat dels empresaris.
De fet, aquell que no hagi dut adequadament els seus números, ho tindrà ara bastant complicat per recopilar tota la informació de l’exercici. Cal recordar que per al petit empresari (la micro-empresa), contractar un comptable és un “luxe” que molts no es poden permetre.

Cert és que l’augment del llindar per a dipositar els comptes i la possibilitat de dur una comptabilitat simplificada ha passat dels 100.000 euros de facturació als 250.000. (No als 300.000 que demanava la nostra Associació, però no discutirem per 50.000 euros, encara que siguin molts diners).
Aquest augment comporta un alleugeriment en la manera de dur la comptabilitat i els comptes a dipositar (per les societats) o a conservar (per l’empresari individual), però no n’hi ha prou.

El model simplificat hauria de ser encara molt més simplificat, ja que en alguns del seus apartats comporta haver de dur uns apunts comptables específics, propis d’una comptabilitat normal i corrent, fent que la diferència comptable amb el model superior (la comptabilitat abreujada) sigui bastant minsa. Pràcticament tant sols comporta la no obligació d’omplir una memòria i presentar un estat de canvis del Patrimoni Net.

La comptabilitat simplificada comporta també : amortitzacions, provisions, variacions del deteriorament del circulant, préstecs i partides a cobrar, obligacions, comptes a pagar ...
Tot això vol dir : una comptabilitat gairebé com les altres, amb un compte de resultats i una “mena” de Balanç de Situació.

Els fulls a omplir (penjats a la web de tràmits) comporten una sèrie de conceptes que el petit empresari de ben segur no entendrà.
Com a mostra, alguns exemples :

- Amortització, deteriorament, i per resultats de venda o baixa dels immobilitzats intangibles i tangibles.
- Variació del deteriorament del circulant.
- Altres ingressos i despeses no recurrents.
- Deteriorament de valor/reversió de les pèrdues per deteriorament.
- Préstecs i partides per cobrar.
- Valor de tancament.
- Provisions per deteriorament.
- Altres actius financers.
- Import reconegut dins de les provisions per deteriorament que resultin de l’aplicació d’un percentatge global.
- Comptes a pagar.
- Provisions.
...

En definitiva, la comptabilitat simplificada a la que poden acollir-se tots els empresaris que facturin menys de 250.000 euros no és “prou” simplificada.
Demanaria doncs que es facilités la tasca a l’empresari.

Si més no, degut a que actualment les modificacions a la Llei de comptabilitat comportaran un règim sancionador, que la nostra Associació no ha sol·licitat (creiem que no és feina nostra), demanaria a Govern que fos molt flexible en els seus controls. Sancionar a tots aquells que no dipositin els comptes o no duguin la seva comptabilitat serà lògic, però sancionar a aquells que no ho hagin fet correctament, no.

Penso que el model simplificat es pot simplificar encara molt més doncs tal com esta en aquests moments obligarà als empresaris a contractar la feina d’un professional tant sols per omplir tres fulls.

Ja sé que això és precisament el que buscaven ja fa molt de temps alguns professionals, cobrar per una feina ràpida i sobretot cobrar-la de molts empresaris. No ha estat mai el cas de la nostra Associació, potser si ha estat el que ha buscat sempre una altra Associació.

En tot cas, benvinguda sigui la modificació del llindar de facturació. Aquest cop no hem sento enganyat però si una mica decebut, doncs considero que no n’hi ha prou.

Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.

SENTO CURIOSITAT (BONDIA) - BESTIESES NATURLANDESES

2009-10-20T14:33:00.002+02:00

LES BESTIESES DE NATURLÀNDIA.

Quant es va de “sobrat” per la vida, o quant un es pensa que té el poder absolut es solen dir bestieses. Per molt que aquestes bestieses es pensin fer i de fet s’acabin fent, que és el que sol passar.
Això és precisament el que va demostrar el Consol Major de la parròquia de Sant Julià de Lòria en el programa “sentit comú” a Cal Fernandes de AD ràdio. Per explicar-ho d’alguna manera, va tenir un mal dia ? Ai, aquest departament de comunicació que no acaba de funcionar ...

A una pregunta efectuada per sms ( de qui devia ser ?) :
“La aturada tècnica del Tobotronc en el dia mundial del turisme encara dura el pont del Pilar. És una manca de previsió ?”.
La seva resposta va ser :
“s’ha de canviar el cable i aquest encara no s’ha rebut”.
El meu comentari és el següent : La manca de previsió hi és igualment. Una aturada tècnica just abans del dia Mundial del Turisme i poc abans del pont del Pilar així ho demostra. O potser vol dir que ni tant sols s’han mirat el calendari ?
La meva pregunta és :
Existeix algun problema més, a banda del cable ? Existeixen problemes de fonaments, de frens o econòmics ?
En resposta a la mateixa pregunta, ens contesta també el Sr. Consol :
“Teníem un director que ja no tenim”.
I jo em demano :
Que té a veure amb una parada tècnica mal “engiponada” amb el cessament (que no, dimissió) d’un Director ? A qui s’ha de demanar doncs responsabilitats ? Qui és el veritable responsable de tot el que es fa i desfà a Naturlàndia ?

Es planteja també el Sr. Consol deixar el 51% de les accions comunals a privats i més concretament a un de sol. Ens diu, “tenim un inversor que pot ser l’únic accionista”.
Atenció :
La Llei de inversions estrangeres diu que “les inversions directes consistents en la participació en societats andorranes que tinguin per objecte qualsevol de les activitats enumerades en l’annex I d’aquesta Llei estan subjectes a l’autorització prèvia del Govern quan la participació estrangera en el seu capital social o en els seus drets de vot resulti igual o superior al 50 per cent”.
Dins d’aquest annex I hi ha les activitats de fires i parcs d’atraccions i les activitats relacionades amb l’esport. No sabria dir ara mateix si dites activitats es corresponen exactament amb el concepte Naturlandés.
Haurà de “mirar” doncs el Sr. Consol que no sigui una empresa estrangera ja que dubto molt que aconsegueixi l’autorització de Govern. Serà alguna empresa amb prestanoms ?

Continuant amb les bestieses, a la possibilitat de posar un telecadira des del camp de tir fins al Conangle, el Sr. Consol va fer la “brometa” a Segle21 de que haurien de plantar més arbres (per compensar la tala de pins que s’haurà de fer). Fet que em va semblar d’una manca de respecte considerable.

Ja per acabar d’arrodonir el programa radiofònic, a la pregunta formulada per una resident de Sant Julià de Lòria sobre on es podia portar la “canalla” per jugar o anar en bicicleta dins de la vila, el Sr. Consol va contestar : “que vagin a la muntanya que ja en tenim moltes i a més disposem del quart bus per pujar a Naturlàndia”.
Aquí la manca de respecte ja frega l’insult. I que no ens digui el Sr. Consol que a la població no hi ha espais disponibles, doncs en tenim un de preciós que esta permanentment ocupat per una carpa que fa mal als ulls. Per cert, quants dies l’any s’utilitza dita carpa ? Val la pena ?

La bestiesa més gran de totes però, no va estar en el programa radiofònic sinó en l’intent d’amagar al turista que el Tobotronc estava tancat.

Surt fora de tota lògica que en un pont important com va ser el de la diada de la hispanitat (o del Pilar), amb una massiva afluència de visitants tant sols un petit cartell a la oficina de turisme anunciava que el Tobotronc es trobava tancat.
La gran majoria de turistes van pujar directament a Naturlàndia amb una carretera en molt mal estat (es troba en obres) i amb un semàfor d’obra que permetia un pas alternatiu de vehicles en un tram bastant llarg que no estava adequat a l’intens tràfic d’aquest pont.
Fins que els turistes no arribaven al del camp de tir, molts inclòs fins a dalt de tot (al Conangle), on es troba el camp de neu i altres activitats, no s’adonaven que el Tobotronc estava tancat. Fent ràpidament el camí de retorn i tornant a col·lapsar el mateix semàfor.

Tant costava posar un cartell més gran ? O es que feia vergonya ?

Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.

SENTO CURIOSITAT (BONDIA) - ESTAN PREPARATS ?

2009-10-13T16:44:00.002+02:00

ESTAN PREPARATS ?

Manca molt poc per acabar l’any 2.009, en que els empresaris “ja” tenen la obligació de dur una comptabilitat de la seva empresa. Ho sabien tots ? No serà perquè no hagin rebut la corresponent informació.
Constato que existeix molta gent que ha passat de tot. Cosa que em sembla molt normal, si no existeix cap tipus de sanció per a tots aquells que no hagin fet els “deures”.
No els criticaré, doncs jo mateix he aconsellat a molts empresaris que no tenien la necessitat de contractar els serveis d’un comptable, els meus serveis per ser més clar.
“Tonto”, diran alguns ? Honest, en dic jo.

Dur una comptabilitat senzilla, tampoc és massa complicat, amb una petita formació, qualsevol petit empresari la pot portar ell mateix. Si més no, amb una ajuda puntual d’un professional, per algun apunt un tant més complicat que altres. Teòricament, el petit empresari no hauria de tenir masses problemes per a dur la seva comptabilitat, sense la necessitat de contractar cap professional. En aquest aspecte, l’ajuda de la Cambra de Comerç ha estat molt eficaç.

Però, ULL.

Sempre i quant no tingui la obligació de dipositar els seus comptes. Doncs aquí és precisament quant el problema em comença a preocupar. La meva preocupació és deguda a que el nostre Govern encara no “s’ha posat les piles”, modificant el llindar dels 100.000 euros de facturació anyal, per la obligatorietat de dipositar els seus comptes i de poder acollir-se al model de comptabilitat simplificat.

Per aquest motiu, des de la nostra associació (Comptables del Principat) varem demanar augmentar el llindar, almenys fins als 300.000 euros, doncs considerem que molts empresaris i petits comerciants superen els 100.000 euros de facturació anyal i no poden permetre’s el luxe de pagar un comptable. Cal recordar que no te res a veure la facturació, amb el benefici.

He aconsellat malament als meus “possibles” clients ? He confiat massa en que el nostre Govern “actual” rectifiqués a temps ? i fes les modificacions oportunes a la Llei de comptabilitat ? He pecat de “innocent” ?

Comença a ser ara ja urgent aclarir els conceptes als empresaris del país i facilitar-los la seva tasca, així com tranquil·litzar-los. Tranquil·litzar a tots aquells que estant preocupats i avisar a aquells que no ho estant. Cal recordar que estem a pocs mesos vista dels tancaments de comptes. Disposarem encara de sis mesos més per aprovar-los. I encara un mes més per a dipositar-los. Però els nostres comptes han de estar enllestits molt abans. No podem esperar a l’últim moment o buscar un comptable a la “desesperada” perquè ens faci els comptes. Personalment, aquesta feina no la vull.

Urgeix doncs que el nostre Govern aclareixi definitivament qui ha de dipositar els comptes, com ha de fer-ho, i amb quin llindar. Ja sé que la Llei, de moment és molt clara al respecte, però son urgents les modificacions necessàries.

El fet de dipositar els comptes suposa una diferència molt gran amb la possibilitat de dur una comptabilitat simplificada, que encara hauria de ser-ho molt més de simplificada. Aquesta és una altra demanda que de moment esta quedant en l’oblit.

Dipositar comptes vol dir :

Un compte de pèrdues i guanys : recull el resultat de l’exercici format pels ingressos i les despeses. A priori no sembla massa complicat.
Un balanç de situació : comprèn amb la deguda separació, l’actiu, el passiu i el patrimoni net de l’empresa (és la relació de tots els comptes de l’empresa : crèdits, deutes, immobilitzat, deutors, patrimoni, existències ...) Aquí la “cosa” ja es comença a complicar.
Una memòria : completa, amplia i comenta la informació continguda en els altres documents que integren els comptes anuals (és la explicació detallada i complexa dels estats financers). Aquí la “cosa” ja s’ha complicat i molt, no tothom ho sap fer.
L’estat de canvis del Patrimoni Net : Aquí penso que ja els sonarà a xinès, encara que tampoc sigui massa complicat ( amb la deguda formació és clar).
Ja no parlaré de l’estat de fluixos d’efectiu, doncs aquest és per a “grans” empreses i si aquestes no estant ja preparades, “apaga y vámonos”.
I una còpia de l’acta d’aprovació dels comptes si el seu negoci és una societat. Per cert, algú ho ha fet algun cop ?

No pretenc amb aquest escrit fer por a ningú, tant sols vull que el nostre Govern actuí en conseqüència facilitant la tasca als empresaris andorrans. Molts d’aquests empresaris o comerciants no duen encara a data d’avui la seva comptabilitat. Cert és que ni tant sols poden permetre’s el luxe de contractar un comptable, per molt que la Llei els obligui a dur una comptabilitat.

Sé que no existeix actualment cap tipus de sanció per als empresaris que no dipositin els seus comptes. Sé perfectament que les Societats que tampoc ho facin, tant sols seran objecte de “anotació” al Registre de Societats. Però no creuen que, al 2011 any en que segurament entrin en vigor les lleis d’impost a les societats i a les activitats comercials, a tots aquells que no dipositin els seus comptes, lo més segur és que els hi vinguin a demanar.

Per tot això, demano urgentment l’augment del llindar per a dur una comptabilitat simplificada. Demano també que aquest model sigui encara més simplificat ( no entraré ara en detalls tècnics). I demano també al Govern que no s’encanti més en aquestes modificacions.

Com diuen en un altre lloc : “nos va a pillar el toro”.
Jo en dic : ajudar al petit empresari o comerciant del país.

No repetiré la pregunta inicial de : si estant preparats ? Doncs sé perfectament que la immensa majoria no ho estant i ara ja em fet una mica tard. El que si demanaré es que el nostre Govern faciliti la feina a tothom.

Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.

SENTO CURIOSITAT (BONDIA) - LA LLISTA NEGRA

2009-10-07T16:36:00.003+02:00

LA LLISTA NEGRA.

Hi havia una vegada un país molt petit governat per un Partit polític que es feia dir socialdemòcrata.

Aquest Partit intentava ser “social”, però degut a que no disposava del suficient saldo a caixa es tenia que limitar a unes ajudes socials que fregaven la caritat. No era ell però qui havia buidat la caixa.

I de “demòcrata” en tenia tant sols el nom. En aquest partit la democràcia brillava per la seva absència. Tant internament amb els seus militants, com externament amb la resta de la població.

Disposava aquest Partit d’una llista negra ( i no precisament de paradisos fiscals, tampoc es tractava d’una pel·lícula de Clint Eastwood ni de cap conjunt musical ) on figuraven els noms d’aquelles persones no militants que no agradaven al líder o que li havien fet la “guitza” alguna vegada ( encara que la guitza tant sols fos oposició ).

Tenia també una llista grisa on figuraven els noms d’aquells militants que no estaven en total sintonia amb el seu líder, però que es trobaven dins del “grup” i no es podien apartar ( encara que si es podien “aparcar”).

En la llista grisa, el líder de tant en tant havia de “acontentar” algú en forma de concessió d’algun càrrec ( vegis primer secretari o coordinador d’alguna cosa ). Aquestes eren més aviat concessions de cara a la galeria i sobretot per tenir als “discrepants” ocupadets i calladets. Encara que aquests discrepants tampoc és que piulessin massa doncs no tenien gaires ganes de passar de cop a la llista negra.

En la llista negra però, no existien concessions de cap mena. Qui figurava en aquesta llista estava totalment vetat per a qualsevol ocupació, era com un enemic del partit, una persona a qui no se li devia donar ni aigua.

Que un partit polític disposi de llistes negres ho trobo lògic i normal doncs s’ha d’anar amb molta cura i disposar sempre de la gent de confiança. Aquesta és una pràctica habitual de tots els grups encara que no siguin polítics.
El que ja no és tant habitual es que s’utilitzi aquesta llista negra fins i tot per afectar a la feina dels que en formen part, disposin de la formació que disposin o encara que la seva feina res tingui a veure amb la política. Figurar en aquesta llista negra, fins i tot et podia fer perdre la feina.

De Wiquipèdia :

Una llista negra és una llista de persones, institucions o objectes que han de ser discriminats d’alguna manera respecte als que no estant a la llista.

Lleig, molt lleig és quant el poder de discriminar va més enllà de la sensatesa, la cortesia i la honestedat.
Quant s’utilitza aquesta llista negra per a fer perdre la seva feina a persones que hi estant incloses és un acte denigrant que demostra el tarannà del líder del partit i dels seus components més al·legats a dit líder. I també dels components no tant al·legats, per callar i atorgar.

Repeteixo un altre cop : no busquin cap similitud, cap comparació amb algun altre país que coneguin, tant sols és producte de la meva imaginació. Curiosament però, es tracta del mateix petit país de la “mà negra”.

Per cert, també existia en aquest Partit una llista blanca, integrada majoritàriament per funcionaris als que s’havia d’acontentar de totes, totes. Ja que el seu vot havia estat molt important en les darreres eleccions.

Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.

SENTO CURIOSITAT (BONDIA) - VOT EN BLANC.

2009-09-29T13:57:00.002+02:00

EL VOT EN BLANC.

El mateix congrés, la mateixa votació i dos titulars ben distints.

Segons el periòdic d’Andorra :

“El malestar d’alguns militants no es va traduir en vot de càstig en forma de sufragis en blanc”.

Segons el diari d’Andorra :

“El vot blanc en l’elecció de la nova executiva fa visible el malestar al PS”.

Tampoc es posen massa d’acord en els vots afirmatius a la nova executiva del PS : 147 per uns, 142 pels altres. Ni en els vots nuls : 4 per uns, 1 pels altres. Tampoc té massa importància el fet de saber sumar o no per arribar als 180 votants. En canvi si es posen d’acord en els 37 vots en blanc.

Per cert, el vot en “contra” no existeix. Es vota la llista, es vota en blanc o s’anul·la el vot escrivint qualsevol “bestiesa”. No hi ha més paperetes de vot. Més que res, ho dic per un dels diaris que afegia a l’article sobre la votació al Congrés : “ cap vot en contra”.

Un 20% dels votants al 9è Congrés del PS no esta conforme amb la llista única presentada i “amanida” dins del mateix Partit.

És molt ? és poc ?

El que esta molt clar és que ni aquest 20% que no vol la nova executiva imposada, ni el 60% que ni tant sols van votar al Congrés, no han estat capaços de presentar una candidatura alternativa.

El sector crític del PS, que hi és ( em consta ), no ha estat capaç ni ara, ni mai de trobar cap líder disposat a encapçalar un moviment alternatiu real per fer front al sector radical, continuista i poc democràtic del PS.

Recordo l’any 2005, amb el moviment opositor que duia el nom de “espai PS 2005”, que va quedar en no res. Això si, amb algunes persones d’aquest espai defenestrades i altres col·locades. A saber amb quin criteri i de qui ...

També va quedar en no res l’ intent de primàries d’una persona que ara ha estat també col·locada com a Primer Secretari. També a saber amb quin criteri i de qui ...

Algú ho entén ? Algú m’ho pot explicar ?

El que si entenc jo és que : manca “valentia” dins del PS. Els militants d’aquest partit, o no s’atreveixen a dir obertament el que pensen realment ( en petit comitè no em valen els comentaris ), o bé no en saben prou amb la mancança d’un altre líder que els pugui encapçalar i fer front al líder suprem de tota la història del PS.

Després hi ha també aquells militants que no diuen res, que volen demostrar la seva fe en el Partit, la seva obediència i submissió total al Partit, com és el cas dels militants de Sant Julià de Lòria.

Un cop més han quedat marginats en unes eleccions Generals, han tornat a quedar gairebé marginats en unes eleccions internes del Partit però segueixen sense presentar ni la dimissió ni cap queixa. Aguantant estoicament i covardament de nou el comentari del seu Gurú : “Sant Julià és l’assignatura pendent”, afegint aquesta vegada : “Que aprovarem amb nota”.

Per aprovar una assignatura s’ha de passar l’examen. I aquest examen no hi hagut mai cap intenció de passar-lo. I com a mostra, un botó :

“De Sant Julià que posin qui vulguin, total ...”

Aquest és el comentari de “mofa” de algú que preparava la llista per la nova executiva del PS.

Sort que Sant Julià és la parròquia que ha enregistrat el major increment de militància. És clar que, tant sols amb que es fessin militants aquells que havien obtingut algun càrrec amb el nou Govern, ja n’hi havia prou.

Votar en blanc no ha servit absolutament per a res, ni tant sols com a toc d’atenció. Tot segueix igual al PS. Un mana, uns quants li són fidels i els altres callen.

Aquesta és la democràcia del PS.

Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.

SENTO CURIOSITAT (BONDIA) - PAÍS TURÍSTIC.

2009-09-22T10:32:00.002+02:00

SOM UN PAÍS TURÍSTIC, O QUÈ ?

D’entrada m’agradaria dir que no és la meva intenció molestar ningú, ni menysprear la feina de ningú.

Primer de tot vull aclarir que tothom té dret als seus dies festius, a les seves vacances, a poder gaudir de les festes parroquials, de calendari o ni que sigui de les festes de “barri”. I tothom és lliure, si la seva feina li permet de gaudir dels dies de festa que li vinguin en gana.

No pretenc tampoc crear cap debat sobre la major o menor vida familiar que pot tenir cada persona (conciliació familiar, en diuen), conseqüència directa de la seva feina i l’horari o disposició física que requereix la seva feina. Però penso que quant s’accepta una feina s’ha d’assumir “tot” el que comporta dita feina. Alguns disposaran sempre de millor horari, millor qualitat de vida, més “llibertat”... Això és així i no ho podem canviar.

Ja varem tenir no fa gaire temps un “dilema” amb la festivitat de la diada de la Constitució, el 14 de Març passat. Dilema que es repeteix cada any per la “festa” del treball de l’ú de Maig. Que dit de pas, ja em cansa una miqueta.

Hem tingut ara fa poc per la diada de Meritxell, no el mateix debat, doncs aquesta festivitat sembla que no accepta debats, però si totes les botigues, comerços, industria i fins i tot bars, restaurants i molts serveis tancats. Molts d’ells, sense tenir la obligatorietat de tancar.

Per Meritxell és normal fer festa, ens diuen. Però això, el turista NO HO ENTÉN. I a mi em sembla molt lògic que no ho entengui. Un país que vol i pretén ser turístic no pot tancar-ho mai, TOT.
Tothom estarà d’acord en dues dates : Nadal i cap d’any. Aquestes dates si que són diferents. Ningú pretendrà trobar res obert, ni tant sols ho buscarà. Aquestes si que són dates molt especials. La resta, NO.

Trobo molt lògic que els turistes, que al Setembre encara en queden i val a dir que, amb un nivell adquisitiu més elevat que a l’Agost, no entenguin que per molt que es tracti d’una festa nacional ho trobin tot tancat. Un país que vol ser turístic ha de fer sacrificis. Un treballador que ha acceptat una determinada feina, també. De fet, els llocs turístics aprofiten precisament les festes per a fer “calaix”.

Trobo inadmissible que d’una banda, volem aprofitar l’afluència de visitants per a fer caixa, com per exemple en fires, firetes i altres... I d’altra banda pretenguem que siguin “sagrats” uns dies festius determinats. Quant marxem de vacances a qualsevol lloc trobem “normal” que les botigues estiguin obertes fins a altes hores de la nit, fins i tot els festius (diria que, “sobretot” els festius), però no trobem normal treballar en unes dates determinades al nostre país.

Actualment, a Andorra hem creat entre tots un costum : I aquest és que la diada de Meritxell no treballa ni Déu... Bé, aquest una estona, i al santuari... Que després tot són àpats i discursos...

No anem bé, i que no se m’enfadin els sindicats diversos, però aquest no és ni de bon tros el tarannà d’un país que pretén ser turístic. Al turisme se l’ha d’atendre sempre, i en dates d’afluència encara més. I sacrificar la nostra “llibertat” els dies en que es pot fer diners a caixa, per altres dies en que no entrarà res a caixa. Així ha de ser la nostra feina i així s’ha d’entendre. I a tot aquell que no ho entengui d’aquesta manera, existeixen altres feines en les que no treballes ni els dissabtes, ni els diumenges, ni al més d’Agost, ni per Nadal i cap d’any.

Ja sé que hem diran que no tothom pot escollir la seva feina, però jo els contestaré que tothom ha d’assumir la seva feina.

Ja per acabar, no tot gira en torn dels treballadors, dels sindicats, del comerç, dels serveis... en un país turístic.
També gira en torn d’un Govern, sigui del signe que sigui. Que ha de entendre que un país turístic funciona d’una altra manera, aprofitant precisament del turisme. Que s’ha de deixar estar ja de “collonades”, i aprofitar al màxim els recursos de que disposa.

Al turista se l’ha d’atendre quant hi és, no quant volem nosaltres que hi sigui.

Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.

SENTO CURIOSITAT (BONDIA) - LA MA NEGRA

2009-09-15T13:56:00.002+02:00

LA MA NEGRA.

“La Ma negra és una presumpta organització anarquista secreta i violenta que va actuar a Andalusia a finals del segle XIX a la que se li varen atribuir assassinats, incendis de collites i edificis, segons Wikipèdia”.
Segons el cap de Govern d’un país molt petit, la ma negra és una conspiració orquestrada i organitzada per fer-li la punyeta, ja des de molt abans de les eleccions.

Aquest cap de Govern duia molt de temps desitjant governar el país. Sense tenir “massa” en compte que en aquest “desitjar” i “anar passant els anys” deixava “cadàvers” polítics en la seva trajectòria fins a la victòria. Sobretot aquelles persones que no “combregaven” del tot amb la seva manera de fer i de ser. Ara mateix, totes aquestes persones, que físicament segueixen vives, són la ma negra.

Finalment, com ja he comentat, va aconseguir guanyar unes eleccions i va passar a governar el país en qüestió.

El més normal, en aquests casos, és que quant ha costat molt aconseguir una fita, sigui quina sigui, et prenguis les coses amb calma, reflexionis, pensis, recapacitis ... i actuïs en conseqüència.
El més lògic, en aquests casos, seria estudiar el perquè fins a la data no has guanyat mai, de cop guanyes i preguntar-te el perquè de tot plegat.
Però a vegades, la lògica, la normalitat, res té a veure amb la realitat. I a la primera de canvi, a la primera que et porten la contaria, començar ja a veure mans negres en les crítiques.

QUI NO ESTÀ AMB MI, ESTA EN CONTRA MEU..

Aquest sembla ser el lema del cap de Govern d’aquest petit país.

LES COSES NO FUNCIONEN AIXÍ.

El que no es pot fer es demanar informes a la gent, i si aquests no et són favorables, pensar tot seguit que existeix una ma negra que sempre va en contra teva, i que sempre et vol fastiguejar. (Per posar un exemple triat a l’atzar).

LA MALA BABA SOL SER MALA CONSELLERA.

En un país, per molt petit que sigui, moltes vegades existeix alguna persona, entitat, associació... que vol opinar, que té dret a opinar, que necessita opinar, que té l’obligació de opinar...
I el fet de que la seva opinió sigui diferent a la teva no vol dir forçosament que “vagin a per tu”, que sigui una ma negra orquestrada d’alguna manera per fer la punyeta.

No sempre s’ha de veure en tot allò que et porta la contrària :

-confabulacions.
-interessos ocults.
-ignorància.
-Insatisfacció.

... i moltes coses mes ... Com per exemple una ma negra.

Enlloc de :

OPINIÓ.

No busquin comparacions, tot el que he exposat es producte de la meva imaginació. No formo part de cap ma negra que vagi en contra del cap de Govern del petit país en qüestió. Tant sols demano, un cop més, que es deixi opinar tranquil·lament a tothom. Sense la necessitat de “carregar-se” tot allò que no pensa igual que el líder.
Enlloc d’un Partit polític que governa un petit país, sembla més aviat una “secta” política qualsevol.

Segons Wikipèdia : Secta és des del punt de vista sociològic un grup de persones amb afinats comuns (culturals, religioses, polítiques, esotèriques, etc). Habitualment el mot fa referència a una secta des del punt de vista religiós i de vegades, de manera pejorativa.

Per a mi, una secta política és quan un grup de persones segueix tot el que fa i mana el seu líder.

Repeteixo, no busquin similituds amb cap país en particular...

Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.

SENTO CURIOSITAT (BONDIA) - FUNCIONARIS

2009-09-01T13:53:00.001+02:00

TENIM MASSES FUNCIONARIS ?

Parlant amb la gent al carrer, no funcionaris és clar, tothom pensa que si, que n’hi ha masses. La impressió generalitzada, i en xifres demostrada, és que a Andorra existeix un excés de funcionaris.
Bé, de fet la gent del carrer, no funcionaris és clar, també pensen que aquests no fan res en absolut i que es guanyen la vida molt “descansats”.

Jo això, no ho diré.

De fet, no diré gran cosa sobre els funcionaris. No vull entrar en un joc de rèpliques i contra rèpliques a la premsa escrita. No hi he entrat mai, encara que hagués pogut fer-ho i n’he estat a punt moltes vegades.
Si parlaré però, un cop més del Partit Socialdemòcrata, ara al Govern.

Després de quatre anys criticant la sobre dimensió de personal en l’administració endeguen la seva legislatura retallant càrrecs i salaris.
En principi, aquesta sembla una bona mesura. Oportunista, però bona.
Però, com ja he dit : “en principi”. Ja que “al final “ aquesta mesura es pot convertir en una equivocació...

De fet, ja es varen “contradir” pocs dies més tard del canvi de Govern.
Un “nouvingut”, nomenat secretari de no sé que, en les seves primeres declaracions i abans de començar la seva feina, ens va dir que :
“a pesar de les mesures de reactivació econòmiques establertes per l’anterior executiu en les que es deia que la contractació seria de zero persones, a la administració manca personal”.

“Manda guevos” ...
(això, penso que ja ho he escrit alguna que altra vegada).

Quatre anys criticant un excés de personal i arriba el primer de torn, encomanat d’eon no se sap on i ens vol “col·locar” més funcionaris... Actualment en tenim prop de 5.000 de uns 40.000 assalariats en total. No està gens malament.

Continuava dient aquest “càrrec de confiança”:
“ que no ha llegit amb atenció els resultats de l’informe que va efectuar l’OBSA (Observatori de la sostenibilitat), però que en principi no els tindria en compte”.

Jo diria que ni tant sols ha mirat aquest informe on diu :
“que l’administració andorrana esta suportant actualment el doble de treballadors que necessiten països similars”.
Potser és que aquest secretari pensa : “millor que pagui “la padrina”, a disposar d’un nombre més elevat d’aturats”. Es clar que, la padrina som tots.

Ho trobo molt curiós, perquè cada cop que visito l’edifici de Govern, de personal en veig i molt. Ja no parlo de Comuns i “altres”...
No seria millor esperar un temps, veure que fa cadascú, organitzar millor el treball, aprofitar de la gent que ja tenim treballant... abans de dir que manca personal ?

Per cert, ja s’està veient la col·locació i distribució amb nomenaments dels funcionaris militants al PS ( o NO).
Normal ?
Doncs si, i el que no és col·locat es perquè segurament no ho desitja. Hi ha molta gent que no li agrada que el “remenin” gaire i passar desapercebuts fins a la seva retirada.
Aquí també per a molts : “qui dia passa, any empeny”.

Per cert també, els funcionaris deuen estar ara tots molt contents i satisfets amb la seva feina, doncs tot d’un cop s’han acabat les reunions, les queixes, els escrits, els articles, les declaracions... Ja no apareix cap sindicat a la premsa, els bombers ja no “piulen”, ni els policies tampoc (a banda de “recursos” entre ells mateixos) ...

Seran tots del PS ?
Serà que estant esperant els cents dies de gràcia ?
O serà que al PS, no es pot “piular” ?

El secretari de no sé que, va deixar clar també que :
“l’estudi en qüestió afectava també els treballadors de les corporacions comunals i que aquest àmbit estava fora de les seves competències”.
No va dir però que els dos comuns més “afectats” per l’excessiu nombre de funcionaris són precisament del PS.

Ja per acabar,

Com és possible que amb un nombre tant elevat de funcionaris, el nostre Govern no disposi del nombre suficient, per exemple, de inspectors ?
Més que res, podrien servir per a “perseguir” a tots aquells que no paguen impostos o que ni tant sols els declaren.
Com és possible que la pàgina Web de Govern i la del cap de Govern, encara no es trobin actualitzades ?
Com és possible que a la Web de Finances encara hi figuressin fins fa escassament una setmana, els projectes de Llei de l’Iva i de impost a les societats, del PLA ?
Potser serà que tothom es troba preparant els “nous” projectes de Llei, del PS ? Que seran pràcticament els mateixos que ja tenia el PLA. O sigui, un copiar – enganxar – suprimir de les Lleis espanyoles.
La veritat, és que tampoc s’ha de inventar la “sopa d’all”, dites lleis no poden ser massa diferents a les ja existents als països veïns, tant sols s’han de canviar els percentatges i ja estant enllestides.

Ui no ..., és veritat ..., m’oblidava de que ens trobàvem en període de vacances ... i els socialdemòcrates també tenen dret a fer-ne (encara que al Sr. Nomen no li agradi gaire).

Conclusió :

La meva resposta a la pregunta : Tenim masses funcionaris ?
També és que : SI.

Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.

SENTO CURIOSITAT (BONDIA) - MESURES DE REACTIVACIÓ.

2009-08-25T13:14:00.002+02:00

LA MESURA ECONÒMICA NÚM. 7 DEL PLA.

Fa gairebé un any, el Govern que aleshores teníem, publicava 42 mesures de reactivació econòmica. La número 7 era una tarifa social per a la telefonia i l’electricitat. Deia el següent : “els ciutadans que compleixin els llindars del reglament de prestacions d’atenció social tindran l’electricitat i la telefonia a preus molt avantatjosos”.

Recordo que pocs dies més tard, en el programa de Andorra 7 ràdio “la pela és la pela”, dirigit per un bon amic, en Gabriel Fernández, comentava jo mateix que aquesta mesura econòmica era una ajuda “miserable”, que no era cap ajuda de la revitalització del país, que més aviat es tractava d’una caritat o un “insult”. Un any més tard, FEDA i SOM m’estan donant la raó.

Per FEDA :

Anunciaven que en gaudirien les llars catalogades com a domicili principal amb 3,3 KW de potència, assegurant que 1.000 llars de 30.000 gaudirien de l’avantatge.
Vaig comentar aleshores:
¿Qui pot viure amb 3,3 KW de potència elèctrica?, tot i explicant el consum mitjà dels electrodomèstics, que detallo a continuació:
(Aquests consums són mitjans, els més habituals i més aviat de gama “baixa”).

Nevera : 200 W.
Congelador : 300 W.
Rentadora : 2,5 KW.
Cuina : 2,2 KW.
Placa o encimera : 3,5 KW.
Forn : 2,6 KW.
Microones : 2,7 KW.
Rentavaixelles : 2,2 KW.
Calentador elèctric d’aigua : 1,5 KW.
Estufa : 2 KW.
Assecador de cabell : 1,5 KW.
Planxa : 1,5 KW.
Extractor : 0,5 KW.
Assecadora : 2,9 KW.
Torradora de pa : 1,5 KW.
...
Bombetes : molt poc.
Televisor : molt poc.
Aparell de música : molt poc.
Ordinador : molt poc.
...
¿Que es pot fer amb 3,3 KW ?
Doncs ben poc, a banda de mirar la tele, encendre algun llum i fer “anar” l’ordinador. I sinó, poden fer vostès mateixos els càlculs necessaris del mínim consum que necessitem en una llar en un moment determinat del dia.

Es clar, que si vius en la precarietat, tampoc pots tenir masses electrodomèstics. Però, el fet de que tant sols “una” persona ha sol·licitat aquesta “ajuda”, dona molt que pensar...

Un any després, tant sols “un” abonat disposa doncs de aquesta “tarifa” especial de reactivació. Reconeixen des de SOM que aquesta potència no la té contractada pràcticament ningú, que la majoria de domicilis tenen com a mínim 5,5 KW contractats.
Resulta evident que ens varen enganyar, que no es tractava de cap mesura econòmica, sinó tant sols de una mesura “de cara a la galeria”, que no servia absolutament per a res.

Trobo molt curiós, que poc a poc, tot em va donant la raó.

Per SOM (Andorra Telecom, ex STA) :

La tarifa social de “ajuda” de reactivació econòmica preveu un 25 % de descompte en trucades nacionals realitzades des de fix i un 50% de descompte en l’abonament del paquet Tòtem, pagant 24,5 euros al mes (més el cànon) en lloc dels 49 euros de la tarifa normal.
Un any més tard, tant sols una vintena de abonats disposen de la “tarifa social”.
No és una xifra tant escandalosa com la de FEDA però déu ni do. Esta clar que, si estem en el llindar de la precarietat, el que menys ens preocuparà es tenir ordinador, ADSL, Tòtem ... Fins i tot, passarem de telèfon fix o mòbil.

¿Qui ens va enganyar fa un any ?

- FEDA, STA, GOVERN...
- Tots plegats...

¿Qui assumirà alguna responsabilitat?

- Com sempre, ningú.

De totes les mesures de reactivació que va proposar l’anterior Govern (les mesures del PLA), tant sols una semblava bona, una veritable mesura de reactivació : La congelació del preu del lloguer de l’habitatge.
Aquesta era una bona mesura i així vaig comentar-ho.
Però com sempre, els “espavilats” han trobat també la “trampa” que fa bo el dit “feta la Llei, feta la trampa”.
I que consisteix simplement en no augmentar el preu del lloguer de l’habitatge, però cobrant les “despeses” a part : despeses de llum de l’escala, despeses de neteja de l’escala i altres despeses que es poden “inventar”.

Ja per acabar,

Continuo amb la “meva”, demanant RESPONSABILITATS...

No vull més publicitat a la premsa, vull que algú assumeixi la responsabilitat de “allò” que ha fet “malament”, perjudicant a tot el país.
No hem serveix de res que ara em diguin que teníem un “mal” Cap de Govern i que per aquest motiu no se li va permetre tornar a presentar-se a unes eleccions. Que per aquest motiu, es va eliminar el PLA per canviar-ho per CR. Ni tampoc em serveix de res que el PS, ara governant, es limiti a fer publicitat dels “errors” de l’anterior executiu.

Vivim en el país de : “tot s’oblida i no ha passat mai res”.

Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.

SENTO CURIOSITAT (BONDIA) - MOROSOS

2009-08-18T13:59:00.002+02:00

ELS MOROSOS DEL PLA.

“El Govern liberal anterior no va obligar a pagar l’ISI als morosos”

Aquest és el “titular” del diari d’Andorra del dia 03/08/09 en la seva secció “nacional”.

Quant ho vaig llegir, la meva indignació va ser considerable. No per la notícia en sí, que ja és sabuda des de fa molt de temps per tothom, sinó per la forma de tractar el tema dels morosos i les explicacions de l’actual gabinet. Resulta que ara mateix tota la culpa de que existeixin morosos de l’ISI és del PLA (ara CR). “No ho diguin a ningú”... Però també resulta, que el CDA (ara APC), RD (ara encara menys definit) i el PS (PSD, PSA, o J&B “els que ara manen”), ¿no hi tenen res a veure amb els morosos? Als Verds i a la UNP (si és que encara existeix) els deixo “tranquils”, doncs ells segur que no hi eren.

¿Quants cops he reclamat en els meus escrits que es perseguís als morosos de l’ISI, als morosos de la taxa d’activitats econòmiques, als morosos de la taxa de tinença de vehicles ... als morosos en general ...?
No sóc jo (o era jo) qui havia de fer-ho.
¿Ho ha de fer el Govern que es troba, en el moment dels impagats, en “actiu”?
- De ben segur que si.
¿Ho ha de demanar l’oposició existent en aquells moments?
- De ben segur que també.
¿Ho ha fet algú?
- De ben segur que no.

Jo he estat durant molts anys, un dels “gilipolles” que ha pagat sempre els impostos, tots els impostos. I ha arribat un “moment” en el que ja m’he n’he cansat (com ha fet molta altra gent). ¿Perquè he de pagar jo, si existeix un munt de persones que no paga? ¿Si al cap de tres anys ningú em pot reclamar res en absolut ? ¿Si ningú em perseguirà mai? Són diners “tirats” a la “basura”.
No em serveix de res que ara, el nou Govern (dit socialdemòcrata) es dediqui e desvelar el que l’anterior Govern (dit liberal) va fer malament (o no va fer en absolut).

JO, DEMANO RESPONSABILITATS (un cop més)...

I tant responsable és el que no va fer res i es trobava al poder, com el que tampoc va fer res i es trobava a l’oposició.
¿Perquè durant quatre anys (per no allargar més l’agonia), el Partit socialdemòcrata no ha denunciat mai als morosos? ¿Perquè ara, enlloc de denunciar en fan una publicitat gratuïta a la premsa? ¿No serà, perquè tota la gent que no ha pagat els impostos fins ara, son tant liberals com socialdemòcrates, com pseudo-centristes? Tant sols cal fer un cop d’ull a la llista.

Els morosos que existeixen actualment a Andorra, no són del PLA, com ens vol fer creure l’actual Govern. Són andorrans o residents que no els dona la gana de pagar impostos (o potser no poden) i que saben perfectament que mai ningú els ha perseguit ni els perseguirà. I saben també que els que es trobaven aleshores a l’oposició no varen fer res perquè fossin perseguits.

¿Que vol dir la afirmació? : “Els empresaris i l’executiu actual constaten que n’hi s’ha fet res per cobrar els impagaments ni per controlar bona part de les liquidacions presentades. El nou gabinet ho vol corregir però una part pot haver prescrit”.
¿Vol dir, que a partir d’ara es faran les “coses” ben fetes?
Personalment, no se si riure o plorar (sempre dic el mateix, però aquesta és la “crua” realitat). No confio en l’anterior Govern, i menys confio en l’actual (del que fins al moment, tant sols he vist i sentit : retrets i queixes, enlloc de fets).
¿He de continuar pagant impostos?
¿Em perseguiran a partir d’ara?

HO DUBTO MOLT (però continuaré pagant, sóc “gilipolles”).

Els impagats de l’ISI del primer any potser ja hagin prescrit (tal com diu la meva “estimada” PIME). ¿No es podrien cobrar però, els posteriors i els actuals? Enlloc de publicar-los al Bopa. ¿No es podria destinar algun dels molts funcionaris de que disposem, a passar a cobrar?
Sobretot si tenim en compte que, la famosa llista de 316 deutors varen efectuar la declaració de variables de ISI i la d’inici d’activitats, han rebut la corresponent factura i no l’han pagada (¿no serà que els bancs han retornat els rebuts?).
Però, ¿i totes aquelles empreses que no han declarat? ¿On surten publicades?

Resumint,

Sincerament, penso que passarem aviat al model de IVA, en substitució del desastrós model de ISI, i encara estarem “igual”. Els “llestos” no hauran pagat res en absolut.

La solució :

Un registre de Comerç actualitzat, un registre de societats actualitzat, un dipòsit de comptes obligatori per tothom. No calen sancions, el que no figuri en aquests registres se l’elimina directament i s’ha acabat el “problema”.
Un IVA (enlloc de l’ISI), un impost de societats i un IRPF .
No calen sancions sinó eliminacions. El que no compleixi amb les necessàries obligacions ha de quedar descartat i sense dret a “negociar” o treballar. És així de senzill. I el que no estigui content, pot marxar a viure i treballar a França o a Espanya. Que ja li explicaran també com es fan les “coses”. O senzillament, desaparèixer del plànol ( o mapa).

El que voldria demanar, es que l’actual Govern no trigui massa en demanar i exigir (i sinó, sancionar), claredat a totes les empreses del país. Que no perdin més el temps en destitucions, nomenaments, declaracions, denúncies irrellevants i publicitàries, i vagin una mica més “per feina”, el marc fiscal no pot esperar més.

Si no volen denunciar (a la batllia) res en absolut ho acceptaré, sempre i quant vagin “per feina” (i aquesta feina, de moment no la veig per enlloc).

Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.

SENTO CURIOSITAT (BONDIA) - PUBLICITAT VS REALITAT

2009-08-11T16:14:00.002+02:00

PUBLICITAT VS/ REALITAT.

Que la publicitat no va “lligada” amb la realitat, ho sap molt bé tothom, no cal ser un expert. La publicitat acostuma a exagerar les “coses”, a donar una imatge “irreal” de tot plegat. Generalment, la publicitat resulta gairebé sempre enganyosa ( i alguns cops, fins i tot fraudulenta).

A Sant Julià de Lòria, en tenim un clar exemple d’aquest tipus de publicitat. I no tant sols dins del nostre país, o al canal “especial” de televisió de Cable Mútua “Lòria”, sinó que també fem publicitat als països veïns que no es correspon amb la realitat.

Posaré tant sols dos exemples per explicar el perquè de la meva afirmació. Un de molt recent i un altre que ja fa dies que porta “cua”.

L’exemple molt recent és el de la Festa Major.

Presumim de tenir la millor Festa Major d’Andorra, la “publicitem” i estem orgullosos de que així sia. No diré que no sigui la millor de totes, al menys pel que fa a afluència de “personal”. Però penso que no la podem “assumir”, sobretot pel que fa referència al problema de l’aparcament.
Amb una parròquia, la pitjor equipada pel que respecta a l’aparcament, no podem col·lapsar de la manera que ho fem el país i la parròquia.
Que són 4 dies a l’any ? No, aquesta excusa no hem serveix.
Els residents a la parròquia tenim dificultats per arribar a casa nostra, no podem entrar als nostres garatges, no podem circular. La majoria estem treballant encara que sigui “festa” i no ens podem desplaçar amb el nostre vehicle. Els dies de la Festa Major, l’aparcament és “lliure”, fins i tot als llocs on resta prohibit “parar”, que no “estacionar”. Per exemple, a la carretera de Nagol, si els senyals són de prohibit “parar”, no estant posades perquè si. Deixant “estacionar” per la Festa Major, impedim el pas en un dels dos sentits de circulació, amb els col·lapses i problemes que això comporta. És el caos total, que no “compensa” el fet de que “tot si val” per tenir una bona “festa”.
Un altre problema mal resolt és la manca de respecte envers molta gent a l’hora de planificar els actes de la festa.

M’explico:
No és el mateix el “libre abedrío” nocturn amb els joves, que ja estant acostumats a tot, sense que els importi beure en vasos de plàstic, menjar en qualsevol lloc, passar hores i hores de peu, fer les seves necessitats en qualsevol racó ... Amb que la gent més gran no es pugui asseure en una miserable cadira per escoltar tranquil·lament les havaneres, amb la excusa de que “estem en crisi”. Amb la quantitat de empleats de que disposa el nostre Comú, no és tant difícil, ni car, comprar cadires i posar-les a disposició de la gent més gran que no pot estar tota la estona dempeus. No fa masses anys, recordo que la Comissió de Festes, de la que jo mateix en formava part, ho fèiem “tot” i sense “cobrar”.
Aquesta “publicitat” de la nostra “festa” no es correspon gens ni mica amb la realitat de la mateixa.

Un altre exemple és el del Tobotronc i Naturlàndia (aquí la publicitat costa més diners).

Publicitem el tobogan alpí més gran de Europa, el fabulós camp de neu i les activitats d’estiu, amb atraccions espectaculars i “novedoses”. Però no hi tenim el personal qualificat, necessari, imprescindible... Per atendre als nostres clients.

M’explico de nou :
Anunciem repetidament unes activitats a Naturlàndia excepcionals, no diré que no. Però la realitat és que quant els nostres clients arriben a la zona en qüestió, es troben amb un servei que no té res a veure amb l’oferta “publicitada”.
Es troben mal atesos, fins i tot amb “mala educació”. Els caps de setmana estiuencs, sense el personal suficient i adequat, amb els lavabos tancats, el restaurant tancat, la guixeta de venda de tiquets del Tobotronc tancada, males “cares” i respostes del “personal” de molt mala educació.
Si els responsables de Naturlàndia no volen treballar els caps de setmana estiuencs, que es busquin una altra feina. Si es “contracta” gent jove per treballar, encara que siguin de la mateixa família dels responsables, s’han de comprometre també a treballar els caps de setmana. Si més no, els caps de setmana, sobretot a l’estiu, algun “responsable” ha de estar present a les instal·lacions de Naturlàndia.

En definitiva,

Estem fent una publicitat enganyosa del nostre “producte” turístic. Fem inversions exagerades en construcció, en publicitat, en “fantasmades” andorranes i després no sabem respondre amb la feina “ben feta” ni amb la conseqüent feina en comparació amb la publicitat efectuada.

Conclusió,

Que volem a Sant Julià de Lòria ?
Turisme, tant si com no, amb publicitat enganyosa ?
A l’estil de molts llocs on els importa un rave si els turistes queden satisfets o no, perquè sempre en vindran de “nous”, o fidelitzar un turisme de qualitat ?
Ens estem equivocant, penso que no estem actuant de la manera correcta. La publicitat és necessària i no s’ha de escatimar en despesa publicitària per obtenir turisme. Però si no responem de manera adequada a aquest turisme, si no els donem allò que estem anunciant, els perdrem.

Si, forçosament els lauredians hem hagut d’acceptar les inversions desorbitades a Naturlàndia, les despeses de personal innecessàries a la nostra parròquia en matèria de “personal”... I totes les “bestieses” que s’han fet fins ara a la “part alta” de la parròquia. Ara mateix, en demanem “resultats”. I no tant sols econòmics, sinó “resultats” en la satisfacció dels nostres visitants.

I en aquests moments, he de dir que la satisfacció dels nostres visitants no la tenim.
Podran passar un “moment” increïble en la baixada, o pujada, al Tobotronc, Però si els demanen si han estat ben atesos, ens contestem que NO.

Definitivament,

A Sant Julià de Lòria no estem oferint un servei que es correspongui amb el que estem publicitant.

I d’això, jo en dic :

FRAU.

I espero que aquesta mena de frau, algun dia estigui perseguit i condemnat.

Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.

SENTO CURIOSITAT (BONDIA) - COMPTABILITAT

2009-08-04T17:21:00.002+02:00

A ESPANYA NO HI ENTENEN EN COMPTABILITAT ?

Això no ho dic jo, ho diu una persona anomenada Guillem Matas, que per cert no tinc ni la mes mínima idea de qui es tracta (val a dir que ni ganes), que insinua ser el secretari d’un inexistent col·legi de comptables i tresorer de la Pime ( sort en tinc, de no formar part d’aquesta entitat).
Que passa a la PIME ? Es que tots són francesos ? O és que estant afrancesats ? No creuen que haurien de representar a TOTS els mitjans i petits empresaris del país ? Parlin francès, espanyol, portuguès... o qualsevol altre idioma ?

Aquest “senyor” ens afirma en un article al Periòdic d’Andorra en el seu apartat de política (no veig, sincerament que té a veure la política amb la comptabilitat) que : “caldrà més formació, ja que la gestió de tresoreria suposa un canvi per a la titulació de molts professionals del país”

Pretén aquest “senyor” insinuar que els professionals andorrans que hem estudiat a Espanya no tenim formació en tresoreria ? Que “dimonis” en sap de la formació que tenim ?

RES DE RES.

El mateix “senyor” continua dient que : “la majoria de comptables del país tenen una titulació espanyola i el model de gestió de tresoreria no existeix a Espanya”.

“Senyor Matas ( O “Matao”, ja no sé com anomenar-lo) :

Vostè ha estat algun cop a Espanya ? Vostè sap que és la tresoreria ? Vostè en té alguna idea del que significa ser un expert comptable a Espanya ? Que “diantre” en sap vostè de la formació que hem rebut a Espanya ? No existeixen a l’estat espanyol experts comptables ? Censors jurats de comptes ? I també bons comptables, administratius ? A Espanya no es porten bé els comptes, segons vostè ?

Sincerament penso que no (responen a la primera pregunta), vostè no ha estat mai a Espanya. Vostè no ha sortit mai d’Andorra, i com a màxim es deu haver arribat algun dia a passar unes hores estudiant a la seva “estimada” França. Si es que vostè ha estudiat mai.

Pel que ens diu aquest “senyor”, de que : “el model de tresoreria no existeix a Espanya”...

Aquí, la veritat és que ja m’han donat “espasmes” existencials.

Senyor “Matao”,
Vostè coneix, per exemple un programa anomenat Telematel ( Nomber One in Spain ), que basa tota la comptabilitat en la tresoreria i la gestió ?
Imagino que no, i continuo dubtant que vostè hagi estat mai algun cop a Espanya. Si vostè conegués quelcom dels programes espanyols, sabria que existeixen programes de tresoreria molt complerts, bons i reconeguts. Encara que personalment, jo no els recomano. Prefereixo un bon programa de comptabilitat que comporti tresoreria, a un programa de tresoreria (per molt bo que sigui) que comporti comptabilitat. Ho dic per experiència, doncs ja fa uns quants “dies” que treballo en la matèria.

Senyor “Matao”,
Si com insinua vostè, esta preparant propostes per passar-les a l’executiu, val més que les tiri directament a la deixalleria.
Nosaltres (la nostra associació, Comptables del Principat), també estem col·laborant amb Govern ( amb l’actual i l’anterior).

Pel que dedueixo de tot plegat és que el Sr. Matas “aquest” (Matao, per a mi), és que ens vol imposar plans comptables específics francesos, per fer la “primera pela”, quant la llei ens diu clarament que ni tant sols el Pla de comptes publicat per Govern és obligatori.

Vostè, Sr. Matao,
Si ho desitja, pot continuar doncs utilitzant els “seus” plans comptables francesos específics per la hostaleria i la construcció. No oblidi però, que el dipòsit de comptes l’ha de efectuar amb els models publicats al Bopa pel nostre Govern (no el francès), i en Català.
Per cert, a Espanya també existeixen programes de comptabilitat específics per sectors d’activitat.

Ho sabia ?

Un altre “apartat” del seu “discurs” ha despertat també la meva curiositat :

Perquè vol separar les empreses de serveis amb el comerç en el “llindar” de facturació per dipositar els comptes ?
Vostè creu que totes les empreses de serveis són : notaris, advocats, economistes, metges o comptables ?
No oblidi que un bar o restaurant (per exemple) és també una empresa de serveis i la immensa majoria facturen més dels 100.000 euros de “llindar” pel dipòsit de comptes ( i la comptabilitat simplificada). Perquè ells no han de poder dur una comptabilitat simplificada ? ( sempre segons vostè...).

Ja per acabar, senyor “Matao” :
No faci servir més el com de “col·legi”, doncs sap perfectament que aquest no existeix. Li agrairia que d’ara en endavant parli tant sols d’una associació, no d’un col·legi. Sap perfectament que la única diferència existent entre la “seva” associació i la “nostra” (Associació de Comptables del Principat) : Es que vostès no poden “veure” als espanyols ( personalment, a mi encara menys) i pretenen fer la “primera pela” enganyant al “personal”. I nosaltres tant sols pretenem treballar per al bé de les empreses del nostre país, sense demanar “exclusives”.

I personalment, penso que la seva manera de actuar i la de la seva associació perjudica greument al petit empresari i comerciant del país. Enlloc de facilitar-los la feina i tranquil·litzar-los, el que vostès estant fent és enganyar i atemorir.
Li recordo que la Llei de Comptabilitat és ben clara : Qui signa i diposita els comptes és l’empresari o propietari. No vulgui fer passar a tothom per la seva “caixa”.

Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.

SENTO CURIOSITAT (BONDIA) - CABLE MÚTUA

2009-07-28T21:47:00.002+02:00

CABLE MÚTUA : LA SECCIÓ PIRATA DE MÚTUA ELÈCTRICA.

Pagàvem una quota de 32 euros al mes, que ara son uns 29 euros, ISI inclòs ( són les rebaixes de la crisi ...), per rebre més de 60 canals de televisió gratuïts.
Dit així, sona molt bé i a Sant Julià de Lòria semblem uns “privilegiats” per l’oferta televisiva.
I es cert es que no fa gaires mesos, aquesta afirmació era encertada, érem uns “privilegiats”, sobretot si ens comparàvem amb la resta del nostre país que passava per la TV convencional (per antena analògica “normal”), o si ho comparàvem amb els rebuts d’abonament a plataformes televisives, o si ho fèiem amb la instal·lació d’antenes parabòliques (que donaven el que donaven).
Si més no, teníem amb el mateix forfet : el Canal +, el Canal Barça, el Canal Reial Madrid (que també tenia els seus seguidors), la Televisió portuguesa (amb uns quants milers de espectadors), i altres canals amb bona programació, que a la resta del país no es podien veure.
Fins i tot, en un moment donat, quant havia “desaparegut”, com per art de màgia el Canal +, la nostra estimada Mútua “punxava” acuradament els partits del Barça i els emetia a traves de Canal Barça, en una clara il·legalitat, que tampoc ens venia d’aquí doncs, qui es queixa quant et donen el que vols, i gratuïtament ?.
Misteriosament, i degut a les queixes d’un veí de la parròquia que també volia veure al seu Reial Madrid, va tornar a aparèixer el Canal +, un altre cop com per art de màgia. De manera totalment il·legal. Cap importància, era “gratis”.

Però vet aquí que ja fa uns quants mesos, va tornar a desaparèixer de nou el Canal + de la graella d’oferta televisiva de Cable Mútua, per problemes de recepció, deien aleshores. Al mateix temps, la televisió portuguesa ja es podia rebre per la TDT gratuïtament, al igual que altres canals, com per exemple : Antena 3, Tele 5, La Sexta, Quatro, i uns quants més.
L’oferta televisiva de Cable Mútua, que tots acceptàvem encara que fos mes “pirata” que en Barbanegra ( o com es digués) perquè ja ens anava bé, va quedar en un munt de canals que o bé ja teníem en TDT, o bé no valien ni per a fer una becaina en ben dinat.

Actualment, encara ha empitjorat la programació de Cable Mútua i no ens ofereix cap avantatge en absolut. Amb la desaparició de la resta de canals de Sogecable (degut a que SOM si paga la seva emissió i ofereix el paquet de canals de Digital + a través de la fibra òptica). Fins i tot ha desaparegut el canal Reial Madrid. Però no ens podem queixar, les “accions” pirates no s’avisen ni quant es donen ni quant es treuen.

Resulta que la solució que ens donen des de Cable Mútua es comprar un descodificador per 75 euros (ISI no inclòs), per a rebre 88 canals de TV amb ampliació progressiva fins a 195 canals (actualment crec que ja hi son) i els partits de futbol en alemany. Ens proposen també un abonament anyal de 100 euros per a rebre 3 canals per adults. Que pensarà el nostre Bisbe ? Fins i tot ens ofereixen un “mega-super-descodificador” per poder endemés enregistrar i anar a fer un pipí sense perdre cap minut televisiu. I ara ens diuen que estant negociant per emetre futbol de pagament el 2009. Els partits que s’emeten en “tancat”, perquè la majoria es transmeten en “obert” a Espanya. Tot això amb una fibra òptica que no arriba “exactament” fins a les nostres llars, d’una qualitat que hauria de ser perfecta i que no ho és (mes aviat podria dir que desastrosa).

Cable Mútua està a punt de morir, no té cap futur, és un malat en fase terminal. Els accionistes o mutualistes no en traurem ni un sol euro. I a més, es veu que fins i tot una tal “Egeda”, ens volia denunciar per emetre il·legalment. Disposem però del canal legal “Lòria”, que ens ofereix publicitat escrita de Naturlàndia i del Tobotronc.

Algú hem vol comprar les accions de Mútua elèctrica ? Perdó ... Es veu que no les puc vendre a ningú ...

A tot això, una simple “curiositat” :

La mateixa notícia, apareixia el mateix dia (28/08/08), segons dos diaris diferents :

Diari d’Andorra:
“La situació de la societat laurediana és especialment delicada, ja que ni tant sols compta amb una llicència governamental per a l’emissió de la televisió”.
Periòdic d’Andorra:
“L’entitat (per Cable Mútua) ha mantingut contactes amb el Govern per intentar ampliar l’oferta digital a altres parròquies del país”.

I es que es ben cert:
Tot depèn de si mires les “coses” amb ulleres de fusta o amb vidres graduats.

Per cert, un any després gairebé tot el país disposa ja de fibra òptica. Un altre dia en parlaré, que també en tinc ganes ...

Tornant a l’actualitat, he rebut la convocatòria d’Assemblea General Ordinària de mutualistes de la Mútua Elèctrica de Sant Julià de Lòria per al dia 30 de Juliol de 2009, amb un punt de l’ordre del dia que ha despertat un cop més la meva curiositat :

5) Proposta i, si procedeix, aprovació de la creació de la societat Cable Mútua SL ... per la gestió i compra-venda de drets televisius, i per la participació en altres societats afines de gestió d’aquests drets, o adquisició d’accionariat de societats afines com la societat Iseca.

MÉS “MANGONEO” ?

Segur que si.

En tot cas, penso que l’assemblea “promet” ser divertida si més no. Igual fins i tot pot resultar “calenta”.

Sincerament,

Crec que els accionistes de Cable Mútua, en general, no tenim cap intenció de fer negocis “estranys”, les participacions en altres societats ens importen un rave, els drets televisius actualment no ens preocupen en absolut ...
I el que volem és que la corrent elèctrica ens arribi correctament a casa, sense talls, sense pujades i baixades de voltatge que malmeten els nostres electrodomèstics...
I pel que fa a la televisió, ja tenim el TDT i els professionals que s’hi dediquen que fan la seva feina i el seu negoci. La Mútua Elèctrica no es va crear per participar en societats estranyes sinó per a tenir el corrent elèctric a casa dels lauredians.
I si actualment la Mútua no dona més de si perquè els temps han canviat i les “coses” funcionen d’una altra manera, el més normal seria vendre les accions a FEDA i que aquests gestionessin la xarxa elèctrica i deixar-nos estar de “negocis” que no ens pertoquen.

Ara que, potser l’actual Cap de Govern es torna a “carregar” una possible fusió-venda-cessió... de les accions dels mutualistes a Feda ?

Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.

SENTO CURIOSITAT (BONDIA) - VULL QUE ENS TORNIN ELS DINERS.

2009-07-21T12:49:00.002+02:00

VULL QUE ENS TORNIN ELS DINERS “ROBATS”.
Abans de començar a parlar del tema en qüestió m’agradaria analitzar tres detalls que han despertat la meva curiositat :
1er. D’una banda tenim un Govern “sortint” que no ha renovat la confiança de l’electorat, que ha plegat veles, que ha marxat cap a casa seva passant de tot. Que no assumeix cap responsabilitat per tot el mal que ha fet durant molts anys al nostre país i que es renta les mans amb tot el diner que ha llençat per un forat i que era de tots nosaltres.
2on. D’altra banda tenim un Govern “entrant” que ha guanyat les eleccions amb la confiança majoritària ( o gairebé) dels electors i que tant sols es dedica a publicar les bestieses del Govern anterior sense demanar-ne responsabilitats, dient tant sols : “ que hi haurà sorpreses i ens estimaríem més que ni hagi poques”.
3er. Finalment, en una banda i altra tenim o trobem una sèrie de persones que continuen al seu lloc de treball de sempre, ara amb un nou Govern, en el mateix lloc que ocupaven amb l’anterior (o gairebé) i que segueixen callant totes les bestieses que han vist i conegut i que, val a dir, han permès amb el seu silenci.
CONCLUSIÓ : No puc confiar en la gent que eludeix responsabilitats, ni tampoc en la gent que no demana responsabilitats. En definitiva, no puc confiar amb la gent que treballa pel meu país.
Llegia el dia 10 de Juliol que un expert va rebre 900.000 euros sense fer cap informe. Un tal Attali va cobrar 300.000 euros anyals durant tres anys com a assessor de l’anterior Govern sense que l’actual no hagi trobat cap informe elaborat pel consultor. Esmentat.
Això és robar ¿
Potser no,tal com deia el bon amic Gabriel Fernández en la seva columna al mateix diari, el mateix dia.
Això és robar els nostres diners ¿
Personalment, tinc la impressió de que efectivament es tracta d’un robatori. De que ens han robat els nostres diners. Al menys els diners d’aquells que paguem religiosament els impostos.
Posteriorment, no he llegit encara cap rèplica, cap explicació aclaridora ni cap justificació, ni cap desmentit per part dels responsables d’aquest pagament fraudulent. Tant sols, que “es podria discutir si era car o barat”.
Aquest pagament fraudulent estava signat en un contracte que havia de durar 2 anys més i que l’actual Govern ha aturat.
La meva pregunta és : Es pot parar un contracte sense que ningú en demani cap compensació ¿ Si és així demostraria que l’altre signant del contracte ha cobrat efectivament uns diners per a no fer res. Això és denunciable ¿ No ho sé.
El que si tinc clar és que nosaltres podem demanar responsabilitats a l’altra banda que va signar aquest contracte i demanar també que ens retornin els diners que ens han estafat. Altres diners dilapidats no els podem reclamar, com per exemple uns quants milions pagats a un famós arquitecte, doncs aquest al menys va realitzar alguna feina, que no ha servit de res, però al menys va treballar.
No he vist tampoc cap denuncia, cap reclamació, cap investigació ni cap intent per part del nou Govern per tal de recuperar els diners regalats. Si es volien regalar diners a assessors, amics, col·laboradors o el que sigui... No m’hi oposaré, però que els paguin “ells”.
Ara ens asseguren que tenim el suport de França per trobar vies per re finançar els 700 milions de deute de l’estat. Pagant més assessors francesos ¿ Algun banc europeu ens donarà confiança veient com regalem els diners i no fem res per recuperar-los ¿
Pot confiar algú amb un país amb tota una sèrie de gent que va callant, atorgant, ocupant càrrecs i aprofitant-se de la seva situació econòmica, laboral, estable… Sigui quin sigui el Govern que es trobi al poder ¿
Personalment no hi confiaria pas.
Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.

SENTO CURIOSITAT (BONDIA) - EL PAS FRONTERER

2009-07-21T12:44:00.002+02:00

EL PAS FRONTERER.

Ha arribat el bon temps i amb aquest l’augment de escapades de cap de setmana. Es nota més que res, per la gran quantitat de vehicles que passen la duana el Divendres de baixada i el Diumenge de pujada, generalment.
Ja sé que hi ha molta gent que no pot fer-ho, però aquest no es el tema que avui vull tractar. També hi ha gent que ho fa tot l’any.

També es molta la gent que encara ens visita el cap de setmana, per sort, i passa pel mateix lloc, però en sentit contrari al nostre.

I molt nombrosos son també els treballadors trans-fronterers i els que diuen tenir una “segona vivenda” a la Seu, que han d’utilitzar el mateix camí. Aquests, cada dia i en els dos sentits.

Esta clar doncs que la carretera entre la Seu d’Urgell i Andorra es una via que s’ha de millorar. I així ens ho varen assegurar des de la Seu i ja ho estant fent.

Però hi ha un parell o tres d’indrets, que no depenen de la millora d’aquesta carretera i que de ben segur, posen dels nervis a tots els que fan aquesta ruta. Son els següents: el pas fronterer, la duana i l’entrada a Sant Julià de Lòria. I que per molt que ens construeixin la famosa autovia promesa, continuaran fent la guitza a tothom.

Esta demostrat, i a Andorra en tenim uns quants exemples: que sempre que transformem dues vies de circulació en una de sola es provoca un embús. I això es el que constantment ens fan al pas fronterer. Tant en una banda com en l’altra.

Que ens volen veure la cara un a un, per si som sospitosos ?. O veure si fem mala pinta ?. Psicologia policíaca, en diuen ...

No ho crec massa, ja que la majoria de les vegades estant mirant la pantalla de l’ordinador i en aquesta no apareix cap imatge nostra. Tot i així ens obliguen a passar per un sol carril. Tant en un sentit com en l’altre. O tant en una “guixeta” com en l’altra.

Un cop superat aquest embut, baixant en trobem un altre. Molts vehicles s’han col·locat en el carril dels camions i autobusos i de nou els dos carrils es converteixen en un de sol. Aquest nou tap sol variar segons l’humor que tinguin els nostres veïns uniformats. Ens poden obligar a passar la vergonya d’haver de parar el vehicle, baixar i ensenyar el maleter i contestar a la pregunta : “Tabac ?, Alcohol ?”, o veure com ens retoquen totes les borses de viatge, tindre que ensenyar les nostres pertinences, o desmuntar tot el maleter per demostrar que al seu lloc hi ha efectivament la roda de recanvi.
Si tenim sort, fem bona cara, i sobretot bona pinta, haurem passat directament, sense aturar-nos (això si, solsament quant hi ha molta cua), i amb una simple mirada, podrem continuar el nostre viatge.

Si en lloc de baixar estem pujant, per regla general no haurem de passar duana. Encara que, si pretenem recuperar un Iva, o si declaréssim les nostres compres a l’estranger hauríem de fer-ho.

Però aleshores, ens trobem un altre embut, l’entrada a Sant Julià de Lòria. I per la mateixa qüestió, la conversió de dos carrils en un de sol, i en varis llocs diferents.

Potser seria millor deixar un sol carril a tot arreu, en tot el trajecte, i de mica en mica ja aniríem tirant. O potser haurem d’esperar que algun dia, hagin desaparegut la frontera, la duana, i els embussos per taps. Potser serà a l’any 2.020.

I amb tot això que no he parlat de la famosa desviació de Sant Julià de Lòria...
De moment, prefereixo no fer-ho o més ben dit no tornar-ho a fer, doncs ja esta tot “dat i beneït”. I tampoc solucionarà els problemes dels que he parlat. Ja se’n va encarregar d’aquest tema, el mateix pressupost del nostre ex-Govern, dient que no teníem diners per fer-la, però fent-la de totes maneres gràcies a la inestimable col·laboració dels ex companys de R.D. (Res Definit).

Finalment, un consell als conductors andorrans quant tornen a casa els Diumenges : No cal que correu tant i feu avançaments arriscats, tot aprofitant de la distància que “alguns” deixem amb el vehicle que tenim al davant... Fareu cua al entrar de totes maneres... Si voleu arribar abans, tant sols heu de sortir més aviat.

Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.

SENTO CURIOSITAT (BONDIA) - ANDORRANS A CAMBRILS

2009-07-21T12:42:00.002+02:00

ANDORRANS A CAMBRILS.

Des de fa molts anys, Cambrils es el lloc escollit per molts andorrans com a segona residència, com a lloc de vacances, o com a lloc d’escapada, l’escapada andorrana, es clar.

Porto molt de temps escapant-me a Cambrils i he vist passar un munt de “compatriotes” per aquesta vila. També he tingut sovint la ocasió de conèixer i parlar amb gent de la localitat. I la conclusió que n’he tret del que pensen de nosaltres és la següent:

QUE SOM UNA COLLA DE FANTASMES.

Si bé es molt cert que els andorrans hem contribuït a la prosperitat de la vila de Cambrils, i molt, avui en dia hem passat de estar molt ben considerats, a tenir molt mala fama.
I aquesta fama es precisament, la de fantasmes.

Es un símil amb el que fa (o feia) el nostre Govern arreu del món, quant surten (o sortien) del país, majoritàriament és (o era) per a fer el fantasma. Un exemple molt clar el varem tenir enviant 70 polítics a la expo de Saragossa en plena crisi econòmica (ho recorden ?).

Fa uns anys, els que “anaven” de reis de Cambrils eren els aragonesos. Aquests ho feien amb les seves farres multitudinàries, les seves autoproclamacions com a reis del xiringuito, les seves ocupacions de primera línia de platja, a base de fer fora als demés col·locant cadires estratègicament, els seus macro-edificis que més aviat semblaven un campament i no pas un bloc d’apartaments.

Actualment, els que anem de reis de Cambrils som els andorrans, amb nacionalitat andorrana o sense. Això és igual, allà no ens demanen el passaport. Això els cambrilencs no ho saben i ens anomenen a tots, andorrans.

La diferència amb els aragonesos, es que nosaltres ens fem el rei de Cambrils d’una altra manera, i aquesta es la següent:

Arribem amb els nostres “cotxassos” i els passegem per tota la vila. Sempre després de demostrar en el viatge, que som els amos de la carretera. Aparquem el mes a prop possible del lloc on anirem. Generalment, el restaurant, el supermercat, el centre comercial... Fins i tot agafem el vehicle per anar a la platja, encara que estigui a prop de casa. I endemés aparquem malament, perquè es noti més que hem arribat.
Tot seguit, agafem el nostre “quad” o la nostra moto, que tenim a la vila en permanència, tot procurant que aquest-a faci el major soroll possible, no fos cas que algú no sabés que ja hem arribat.
(NOTA : Jo hi tinc una bicicleta i un patinet).

Anem després a sopar, al restaurant habitual muntant un escàndol al entrar, que tothom sàpiga sobretot que ja estem aquí. Es indispensable també que ens coneguin a tot arreu i sobretot que sàpiguen que som andorrans. Es l’únic lloc que molta gent que no es considera andorrana vol que es pensin que són andorrans.

El vehicle particular ha de quedar sempre al carrer, a la vista de tothom, al davant mateix del nostre xalet, apartament o adossat. Es molt important fer saber que no estem a Andorra, que a Cambrils ja han arribat els “amos”.

A les immobiliàries som famosos també per les nostres fantasmades, doncs quant no sabem que fer anem a “comprar” apartaments. Els gestors no s’hi maten gaire doncs saben perfectament que no comprarem res en absolut.

Ens han vist el “plumero” i això em sap greu. Sempre he procurat passar desapercebut a la vila de Cambrils ( a diferència de Andorra). No sé si en les altres poblacions costeres amb visites “andorranes” passarà el mateix, imagino que si.

Tot i així he de reconèixer que, amb tot i lo fantasmes que arribem a ser, encara ens tracten millor els Cambrilencs, que nosaltres als nostres turistes.

Andorrans, ens veiem a Cambrils.

P.D. : Andorrans, perquè teniu tanta pressa els Diumenges, quant torneu cap a casa ?

Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.

SENTO CURIOSITAT (BONDIA) - ESTACIONAR A SANT JULIÀ.

2009-06-30T09:19:00.003+02:00

PERQUÈ APARCAR EL VEHICLE SURT TANT CAR A SANT JULIÀ DE LÒRIA ?

Vaig posar aquest comentari al facebook i alguns amics em varen contestar el següent :

Per mantenir el Tobotronc.
Per mantenir Naturlàndia.
Per pagar els poquets funcionaris que tenim.
Perquè algun il·luminat es pensa que és una gran metròpoli.
Perquè es gestiona com si fos una empresa privada.

En principi, Naturlàndia i el Tobotronc haurien de ser finançats per els accionistes, si és que en troben. I teòricament, obtenir-ne beneficis ...

(Un cop superat l’atac de riure, continuo amb l’escrit).

De funcionaris en tenim uns quants i de il·luminats també.
Però, vet aquí que el darrer comentari s’aproparia bastant a la realitat :
“Es gestiona el Comú com si fos una empresa privada”. I en una empresa privada s’ha de procurar que totes les seccions estiguin auto finançades.

Un ex Ministre de Finances i ex Conseller de Comú de Finances ens va deixar un mal “llegat” a la parròquia de Sant Julià de Lòria. A banda de la tributació desorbitada.
Aquest era que el Departament de circulació s’havia de auto finançar, com si es tractés d’un departament qualsevol d’una empresa privada qualsevol.

Quins ingressos podia tenir un Servei de circulació ?

Doncs, les sancions i l’aparcament. ( “A saco Paco, va concloure el ex”).

Quedi constància que jo no estic en contra de que es sancioni un vehicle mal estacionat o que no ha pagat el seu parquímetre corresponent, tampoc estic en contra de pagar per estacionar encara que demanaria algun que altre aparcament gratuït.
Quedi constància també que no tinc absolutament res en contra dels agents de circulació, ja que ells es limiten a complir unes ordres i respectar unes “tarifes”.
(El que no m’agrada massa és la discriminació que fan a l’hora de sancionar uns vehicles si i d’altres no. I aquí no acceptaré cap mena de rèplica, doncs en tinc una prova fotogràfica).
El que estic en contra és en que el preu d’aquestes sancions i el preu del parquímetre siguin exagerats, desorbitats i fora de lloc.
Una sanció de 60,10 euros per estar mal estacionat em sembla excessiu, si el vehicle no dificulta la circulació i no ha de ser retirat amb la grua.
Una hora d’aparcament a l’aire lliure per 0,90 euros o la zona blava a 1,50 euros/hora, ho trobo totalment fora de lloc en una parròquia com és la de Sant Julià de Lòria. Amb aquests preus no contribuïm massa a que la gent ens visiti i no ajudem gaire als que treballen a la nostra població.

D’una banda, la oferta que podem donar als nostres visitants no es correspon amb el que els estem cobrant per estacionar el seu vehicle. I d’altra banda, un treballador no pot pagar cada més els 150 euros que li costarà estacionar el seu vehicle.

Penso que és intolerable que la parròquia d’Andorra que ofereix menys atractius al visitant, a banda de la Festa Major i alguna que altra “fireta”, sigui precisament la més cara del país en sancions i estacionament.

Si fem la comparativa amb les altres parròquies, del preu per estacionar en zona blava, veurem que no es correspon en absolut amb la realitat “oferta-demanda” :

Sant Julià de Lòria = 1,50 euros.
Canillo = 1,40 euros.
La Massana = 1 euro.
Les Escaldes = 0,60 euros.
Ordino = 0,46 euros.
Encamp = 0,45 euros.
Andorra la Vella = 0,45 euros.

I no em val la excusa de que estacionar de nit és gratuït, doncs els visitants els volem de dia, no de nit.

M’agradaria aprofitar l’avinentesa per demanar “un poquito de por favor” als responsables del Comú de Sant Julià de Lòria, amb una rebaixa en els parquímetres i en les sancions.
Un mal llegat de un ex Ministre i ex Conseller comunal és de molt fàcil solució.

Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.

SENTO CURIOSITAT (BONDIA) - UI

2009-06-23T13:55:00.002+02:00

UI, UI, UI, UI ...

“Mi gato hace ui, ui, ui, ui...”
Així diu una cançó de la Rosario Flores. El gat devia patir o tenir mal en algun lloc.
No té res a veure amb la cançó, el que explicaré a continuació, però pot fer mal.

Ui, ui, ui,ui...
És el que diem a Andorra amb els números de la banca, que han vist reduïts els seus benefici al 2.008 en un 45%, respecte a l’any 2.007. El banc que més, en un 63,3 %.
Hem de estar tranquils, doncs encara continuen guanyant diners ?
Home, doncs no del tot. Si continua aquesta davallada, amb la dependència que tenim a Andorra de la banca podem patir i molt. Sort podem donar de que la banca encara tingui beneficis, sinó Andorra potser ja no seria tal i formaria part de Espanya, Portugal o potser França, en tot cas com Palestina segur que no seria.

Ui, ui, ui...
Com la “cosa” continuí així. Espero que al menys s’estabilitzin els resultats, com sembla que s’ha estabilitzat per exemple la construcció. Al menys és el que diuen.

El que resulta molt preocupant és que un banc presenti els seus resultats, el seu balanç, la seva memòria i ens digui que “s’ha apostat per netejar al màxim el balanç”. Més preocupant encara resulta quant ens parla de “la forta inversió en l’expansió internacional del grup, fet que ha suposat un gran increment del nombre d’empleats que ja estant treballant en les delegacions a l’estranger”. I molt més preocupant quant ens diu “hem fet fortes provisions per donar major estabilitat” (curiosament, han disminuït de 16 milions).

Ui, ui...
Que poc que m’agraden aquestes afirmacions. Com tant poc m’agraden alguns detalls de la memòria del banc en qüestió, que és pública doncs esta “penjada” a la seva web i per tant penso que tinc dret a comentar-la :

- Curiosament aquest banc ha obtingut a pesar de la crisi, uns 1.100 milions de euros de més en dipòsits de clients, durant l’any 2.008. Que llògicament imagino, haurien d’haver passat a engreixar els intermediaris financers, les inversions creditícies o la cartera de valors. “Ballarien” però uns 200 milions, ja que aquestes partides han augmentat ens uns 900 milions.
- L’augment de capital, de 10 milions de euros, imagino que hauria passat directament a la caixa i bancs centrals de la OCDE. Aquest compte té un saldo precisament de 10 milions. Vol dir que si no s’hagués augmentat el capital, el saldo a caixa seria de 0 euros ?
- Les reserves del banc han disminuït en total uns 80 milions. Si afegim la actualització dels immobles per un import de 65 milions (que ha passat als actius materials), afegim també les primes d’emissió totalment subscrites per uns 70 milions (que no sé on han passat), tornen a “ballar” uns 200 milions de euros, que són precisament els de les reserves voluntàries que han desaparegut.

No siguem malpensats...
Si llegim la memòria veiem que : “Prenent com a base l’autorització extraordinària de l’INAF, les diferències entre el valor de compra i el valor de mercat dels títols, calculat per un expert independent en el moment de l’adquisició, han estat registrades amb càrrec a l’epígraf Reserves Voluntàries”. Ja hem trobat els milions “ballarins”.

D’altra banda ens diuen : “Cal recordar que les entitats nacionals tenen molts més dipòsits que no pas diners prestats, disposen de capital en líquid sense problemes”.
Doncs en aquest banc no és del tot així. Els préstecs i crèdits a clients ascendeixen uns 1.600 milions de euros, disposant “tant sols” de uns 900 milions de euros en bancs i entitats de crèdit a la vista i d’uns altres 900 milions en cartera de valors. No es que vagin precisament “sobrats”. Encara que 200 milions no esta malament i no són els milions que “ballen”.
Val a dir al seu favor que en un altre banc més “potent” al referit, ni tant sols arriben a cobrir amb els dipòsits, els diners prestats ( quedant-se a 300 milions de assolir-ho).
Val a dir també en la seva contra que en un altre banc de “similar potència” al referit, sobrepassen en 1.500 milions els dipòsits, als préstecs a clients.
Però cap d’aquests dos altres bancs ha augmentat el capital ni ha fet unes primes d’emissió.
Tot això em fa pensar que, de capital en líquid sense problemes...
“Pues va a ser que no”.

Ui... Quina por.

Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.

SENTO CURIOSITAT (BONDIA) - UNA CURIOSA COINCIDÈNCIA

2009-06-16T13:52:00.003+02:00

UNA CURIOSA COINCIDÈNCIA.

Fa uns anys, un Conseller de Comú va passar a ocupar el càrrec de Ministre de Finances, deixant al darrera seu unes taxes comunals per radicació d’activitats econòmiques desorbitades ( per astronòmiques). Això succeïa a Sant Julià de Lòria.
Uns anys més tard, en l’actualitat, es repeteix la història. Aquest cop no es tracta de cap Conseller de Comú, sinó d’un Director de Finances comunals, en aquest cas d’Andorra la Vella, que passa a ocupar el mateix Ministeri i que deixa al seu darrera una altra taxa d’activitats econòmiques no menys desorbitada i exagerada.

Recordo un escrit anterior i un programa de ràdio en que agraïa la “rebaixa” en l’ impost d’activitats econòmiques, concretament en el tipus de gravamen per metre quadrat, que havia efectuat el Comú d’Andorra la Vella.

QUE EQUIVOCAT QUE ESTAVA.

Se m’havien passat per alt les taxes que acompanyen el rebut de l’ impost referents a l’enllumenat i la higiene pública.

He de demanar excuses als meus clients, als que vaig anunciar la “rebaixa” impositiva comunal, en l’ impost a pagar per metre quadrat i en l’índex inferior de localització d’alguns carrers ( és el que multiplica l’impost per un coeficient entre 0,5 i 2), sense haver tingut en compte les taxes d’enllumenat i higiene.

UN ERROR ? SI.
UN ENGANY ?, TAMBÉ.

Ha estat al rebre les factures del Comú d’Andorra la Vella quant m’he adonat de “l’error-engany” :
La taxa sobre higiene pública ha passat del 19% sobre la quota tributària al 49%.
La taxa sobre enllumenat públic ha passat del 21% sobre la quota tributària al 51%.
Deixant el total de la factura a pagar pitjor del que es trobava amb anterioritat.

ES POT ACTUAR D’AQUESTA MANERA ?

Sincerament, penso que no.
I animo a tots aquells empresaris, comerciants... que tinguin el seu negoci eradicat a la parròquia d’Andorra la Vella a passar per la Batllia i efectuar la corresponent denúncia.
Ho sento Rosa, no t’he “trucat” abans perquè em sento enganyat. Potser tu no saps ni de que “va la història”, però el teu antic Director de Finances segur que si.

PERQUÈ ES POT DENUNCIAR ?.

Senzillament, perquè aquestes taxes no són legals.

Vejam el que diu la Llei 10/2003 del 27 de Juny, de les Finances comunals.

En el seu article 16 diu : Són tributs el fet generador dels quals és la prestació d’un servei públic o la realització d’una funció administrativa de sol·licitud o de recepció obligatòria que es refereix a l’obligat tributari, o l’afecta o el beneficia de manera particular.
En el seu article 18 diu : L’import de la taxa no pot superar el cost real de la prestació del servei o de la realització de l’activitat de que es tracti.

Personalment penso que pagar més de 1.000 euros per enllumenat i higiene pública supera àmpliament el cost real del servei, per posar un exemple qualsevol..

Crec per tant que es tracta d’un fet il·legal i denunciable i animo a tots aquells comerciants que es trobin en aquesta situació a fer un “tomb” per la Batllia.

EL QUE ÉS, ÉS. I EL QUE NO ÉS, NO ÉS.

No hem de pagar tots sempre perquè així ens ho diuen i ens ho manen. Si considerem que un impost, una taxa, una sanció... no és justa, esta fora de lloc, té molts greuges comparatius... o senzillament no hi estem d’acord, no tenim perquè pagar-ho i callar.

APRENEM A DIR : NO HEM DONA LA GANA, ENS VEIEM A LA BATLLIA. (Que no vol dir : jo no pago perquè no hem dona la gana, com fan alguns).

Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.

SENTO CURIOSITAT (BONDIA) - LA INVESTIDURA

2009-06-09T13:56:00.002+02:00

LA INVESTIDURA (O LA GUERRA DE LES GALÀXIES).

Fa molt poc temps , en un país molt proper es varen celebrar unes eleccions generals.
El país en qüestió es trobava immers en una crisi i confusió generalitzada, degut a que “el costat fosc”, una força obscura i molt nombrosa, s’ havia fet l’amo i senyor durant molts anys del control del país, gràcies a l’apropament al mateix “costat fosc”, de tots els seguidors i vividors obscurs que donaven força a aquest Govern.
Governaren uns quants anys amb majoria absoluta, altres anys amb majoria “regalada”, guanyant als rebels en totes les batalles. I és que la força aliada dels rebels no estava encara preparada per a la batalla final.
El líder de les forces aliades, que n’hi havia un, va ser constant en la seva lluita, confiant amb els seus súbdits incondicionals (els condicionals, eren executats). Mentrestant, seguidors seus, anaven perdent “pistonada” formant grupets aïllats. Ell es va mantenir però, al capdavant de les forces aliades.

Va arribar el moment decisiu, la batalla final, el ser o no ser... Victòria o desaparèixer. Aquí hem de sumar, i no restar, va pensar el líder. No ho va fer massa bé, però tampoc malament. Va fer uns pactes amb altres forces contràries al règim, però va descartar altres forces que no l’hi eren del tot simpàtiques.

Però va guanyar. I va ser “investit”. “Ja era hora”, semblava dir en aquell moment.
Malauradament per a ell, no va guanyar del tot.
Aquestes forces aliades, no ho estaven del tot (aliades). Un grupet reduït de rebels, no es va acabar d’afegir completament a les forces aliades (potser perquè el mateix líder no ho va voler ?).

En una primera elecció no varen permetre que el líder governés. Finalment, sempre resulta que aquests grupets aïllats, que sempre van a la seva, acaben portant problemes, per molts pactes verbals que hi puguin haver-hi.

S’iniciaren aleshores, de nou, les reunions, les converses, els pactes encara més amagats...
I aquesta petita força rebel, que en un principi era aliada, va resultar que volia un protagonisme molt superior al que realment podia obtenir. El líder de les forces rebels més nombroses no els hi volia donar, encara que els necessitava de “totes, totes”.

La força m’acompanyarà, va pensar...
El va acompanyar realment ?

El líder de les forces aliades va aconseguir finalment, en segona votació, ser el màxim líder del país, però a quin preu ?
Atenció, que en aquest país no estem parlant de utilitzar robots per a la “guerra”, als que no cal “compensar” de cap manera. Tampoc estem parlant de fer servir “tribus primitives”, que podran estar molt contentes de ser alliberades però mai hi “pintaran” res en cap decisió.
Estem parlant de persones que han donat el que han pogut, cadascú segons les seves possibilitats, però que es veuran compensats amb no res ? Estem parlant de persones que han treballat i molt. I que al final veuran com altres persones, que tant sols han signat un “simple” manifest, els passen al davant ? O altres persones que han lluitat en un altre bàndol obtenen les places privilegiades ? O com es gratifica algun ex Conseller que s’ha quedat sense feina ? O com es gratifica als “incondicionals” de sempre ?

(I no parlo tant sols de Ministeris)
QUEDI CONSTÀNCIA DE QUE QUANT ESCRIC AQUEST ARTICLE NO TINC NI IDEA DE LA CONFIGURACIÓ DEL NOU GOVERN.

Recorden la saga de pel·lícules de la guerra de les galàxies ?
Tots aquells robots, naus espacials, tribus aïllades, que tot i ser alliberats es trobaren completament oblidats i tant sols servien per sortir en una fotografia ?
Així és tal com penso que es sentiran els militants d’un Partit que s’han fet un far de treballar perquè que finalment, el seu líder els obvia un cop més, col·locant a persones que no han mogut mai ni un sol dit per al Partit, però que són molt més “importants”.

Súbdits :
Els “Jedis” estant pel damunt de tots vosaltres, no cal que lluitin, que s’hi deixin la pell, són éssers superiors a tots vosaltres, són els “elegits”. Vosaltres sou simplement la “tribu”, els cavallers que han de lluitar. Que obtindran una medalla provisional per penjar a les seves vitrines i res més.

Que dura i mal compensada és la feina del súbdit.
I que fàcil i ben compensada és la vida del cavaller “jedi”.

Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.

SENTO CURIOSITAT (BONDIA) - PERQUÈ SÉ TANTES COSES

2009-06-02T14:01:00.001+02:00

PERQUÈ SÉ TANTES “COSES” ?

Aquesta és una pregunta que hem fan tot sovint : Com és que saps tantes coses ? O bé, estàs molt ben informat, de on ho treus ? Com és que saps tot el que dius si no estàs en cap Partit ?

La explicació és molt senzilla :
Dialogant amb la gent, siguin del Partit Polític que siguin i parlant clar, sense amagar res.
Buscant la informació adequada, als diaris, al bopa, al google... On sigui necessari.

A vegades la explicació encara és més senzilla :
Dient allò que sap molta altra gent però que no s’atreveix a dir. No tinc la “veritat absoluta”, com diuen alguns, ni estic pel damunt del “bé o del mal”, com diuen altres... tant sols dic allò que altres comenten en privat i amaguen en públic.

Les “coses” s’aprenen al carrer, al bar, en una terrassa, en un banc d’una plaça, en una trobada fortuïta... però sempre dialogant. Parlant amb els amics, amb els coneguts i amb els desconeguts. Tant sols cal “trepitjar” el carrer i parlar, comentar i escoltar.

Moltes vegades m’han dit que “pico molt fort”, que sóc massa “àcid”, massa “directe”, massa “independent”...

Jo no ho veig així.
Simplement dic el que penso, intentant no ofendre mai a ningú (encara que molesti) i sense mentir.
Sempre que faig algun comentari molt específic és perquè el tinc documentat o l’he viscut en primera persona. I quant dono la meva opinió és simplement “això”, una opinió, la meva. Podran estar-hi d’acord o no, però tant sols es tracta de la meva opinió. Molts cops fins i tot pot arribar a molestar, però no deixa de ser la meva opinió.

Es com per exemple, quant vaig comentar que ApC i Ps ja havien pactat abans de entregar les llistes electorals. Així ho vaig dir, perquè en tenia coneixement.
En canvi quant dic que ApC obtindrà algun Ministeri, és simplement la meva opinió.

Cada cop “fent més amics”, això em diuen també, però tant em dona.
I de veritat, el dia en que realment “piqui fort” hauré de demanar asil polític en un altre país. Si algun dia expliqués tot el que sé, he escoltat, o m’han dit penso que hauria de marxar a viure a un altre lloc. No em posarien cap demanda o denúncia, doncs no arribarien enlloc, sempre seria la meva paraula en contra de una altra persona.

No es tracta doncs de que jo sàpiga moltes “coses”, molta gent més les sap perfectament però no les diuen. Ells són políticament correctes i jo no.
N’hi ha prou amb no ser políticament correcte perquè t’expulsin d’un Partit Polític ? Es veu que si.

El que trobo molt curiós és que les persones que són políticament correctes, o moltes de elles, quant dialoguen amb mi en privat no ho semblen gens ni mica de políticament correctes. La majoria se’n van de la “llengua” que dona gust.
Això si, l’endemà mateix o al cap de pocs dies els escolto en una tertúlia, a la ràdio, en una entrevista al diari ... I no semblen els mateixos. Els veig per la “tele” abraçats i posant “cara de bons amics”, amb altres a qui han criticat o n’han dit “barbaritats”.
Aleshores penso que jo no arribaré mai enlloc políticament. I penso també : Doncs... m’importa un “rave”.

No es tracta doncs de saber “coses” sinó de dir-les.
Es tracta també de comentar els “rumors”. No de afirmar-los però si de comentar-los. La major part de vegades solen ser certs. En castellà diuen : “Cuando el río suena, agua lleva”.
Resulta molt graciós quant algun personatge surt a la “ona” pública a desmentir algun rumor, doncs aleshores és quant t’adones perfectament que no es tracta de cap rumor sinó de la “pura” realitat.

Resumint :
Jo no sé absolutament res de especial, no sé tantes “coses”... Tant sols les que llegeixo o escolto.
I si per comentar-les en públic, m’han de dir que sóc un “mentider”, aleshores callaré i no contestaré o bé les demostraré.
Hi ha documents, mails, correus, missatges, escrits (anònims o no)... que puc ensenyar i altres que no. Si puc fer-ho els ensenyaré, i si no puc fer-ho passaré per mentider, tant em fa.
I a qui no l’hi agradi, que “si posi fulles”.

Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.