PERQUÈ JA NO CREC EN L’IGI.
He rebut darrerament moltes crítiques en diferents espais informatius (sobretot, mitjançant comentaris a articles del diari d’Andorra, via “internet”, sempre provinents d’ anònims), pels meus comentaris en contra de la Llei de l’IGI, quan havia defensat aquest model impositiu en considerar-lo totalment neutre.
No he canviat d’opinió, continuo pensant en la seva neutralitat, sempre i quan estigui ben aplicat i la Llei sigui la correcta. El ja desaparegut ISI, era un model injust, que generava tant beneficis fiscals com pèrdues fiscals. Un model que no afectava al comerç, que seguia com sempre, repercutint el “seu” IMI, més un afegit per IAC. Però ja ens hi havíem acostumat i tampoc ens anava tant malament, millor hagués estat potser de continuar amb aquest model...
El problema és que hem fet una Llei d’IVA (IGI, per nosaltres) massa reduïda, massa “curta”, sense pràcticament règims especials, sense gairebé cap possibilitat d’acollir-se a models simplificats, o a sistemes modulars... Amb uns coeficients mal repartits, amb un règim general pràcticament igual per a tothom sense tenir en compte els diferents sectors econòmics.
Massa errors en una Llei tant “curta” :
No es pot ficar dins un mateix “sac”, sectors tant diferents com els serveis, la construcció, el comerç o la restauració... amb el mateix règim d’aplicació.
No es pot aplicar aquest model fiscal, juntament amb l’impost de societats o l’impost de la renda d’activitats econòmiques en un “moment” tant complicat per al nostre teixit empresarial. I, tant sols per tapar forats o pagar túnels innecessaris, o obres faraòniques. Estic totalment d’acord en pagar impostos, fins i tot sóc favorable a l’IRPF. Sempre i quan vegi contrapartides a aquest impost en matèria de educació, sanitat, esports...
El Govern dels “millors” no ha entès la situació econòmica actual. Val a dir, que tampoc l’entenia l’antic Govern Socialdemòcrata, ni el més antic Govern Liberal... Cap dels tres va escoltar les demandes dels comptables o les meves pròpies. Fet que em farà “repensar” acudir a una probable propera convocatòria. No cal que em convoquin quan ja tenen les “coses” fetes.
“Mal de muchos...” Al final, tots són iguals.
Ja m’ho han dit molts cops, des de diversos “contactes” amb economistes, tributaris, comptables, advocats, censors de comptes, etc... de països veïns : “us esteu equivocant, al copiar el sistema espanyol”, “no és el moment adequat d’aplicar impostos, tot al contrari”.
En general, l’impost de Societats o el d’Activitats Econòmiques, no esta comportant massa “mal de cap”, doncs els beneficis de la majoria d’empreses són gairebé nuls, inexistents, o fins i tot de pèrdues : res a pagar, doncs.
Fins i tot algunes empreses, al deduir-se l’impost comunal en surten beneficiades : Un error d’interpretació ?
En canvi, l’IGI és molt diferent. Aquí toca pagar a gairebé tothom.
Dic gairebé, degut a que alguns sectors presentaran sempre una declaració negativa, amb liquidacions a compensar, quan fins ara mai havien estat compensats : Un benefici fiscal que fins a la data no tenien ?
Tot això afegit al mal moment d’aplicació de l’IGI, quan precisament molts empresaris no el poden cobrar degut a que no es el moment d’incrementar els preus. Restauració, hoteleria, comerços... no poden repercutir el corresponent IGI als seus clients, però en canvi, si l’han d’abonar a Govern.
L’entrada en vigor de l’IGI ha comportat una davallada en el marge dels comerciants, degut a que no poden cobrar la totalitat de l’impost repercutit, exactament el mateix que passa en el sector de la restauració i hoteleria. El sector serveis si repercuteix aquest 4,5% als seus clients en les factures, però quan arriba el moment de liquidar-lo a Govern la “caixa” esta buida. Altres sectors en canvi, sempre tindran una declaració negativa, és el cas de les farmàcies, metges, educació...
Per tots aquests motius no crec en la Llei de l’IGI.
Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.
