M’AGRADA FUMAR, SÓC UN “BITXO” ESTRANY ?.
Sóc fumador, sé que no és bo per la salut, sé que és perjudicial, sé que molesta molta gent, però m’agrada fumar i de moment penso que és difícil que deixi de fer-ho.
Personalment, em molesta molt els perfums, colònies, els gats i els gossos... Però, m’aguanto.
Tot i així, curiosament a mi també em molesta el fum, els locals plens de fum, entrar en un vehicle on s’ha fumat (al meu, des de fa molts anys, no he fumat ni he deixat fumar ningú): Treballo en molts llocs diferents i no fumo en pràcticament cap d’ells (Salvat, que en algun lloc hi hagués un “ambient” fumador. Ara ja no serà així, està prohibit).
No he fumat mai en locals públics que no fossin bars o restaurants. Inclòs en aquests espais, si veia alguna criatura a prop, tampoc ho feia (fins i tot en “xiringuitos” de platja totalment oberts, m’he abstingut de fumar, per la seva presència, o simplement m’he allunyat).
A casa meva, quan la meva filla hi és, em quedo a fumar a la cuina, obrint la finestra, per “ventilar”.
M’he abstingut de fumar molts cops en locals tancats a Andorra (tot i que estava permès fer-ho), per la presència de menors (encara que els seus propis pares ho fessin).
He estat en hotels on podia fumar “tranquil·lament” a la meva habitació i no ho he fet. No em podria posar a dormir amb olor de tabac (o fum). Surto a la terrassa, al balcó o al carrer (a vegades fins i tot al bany, ventilant adequadament...).
Però, m’agrada fumar. I resulta que ara mateix sóc un bitxo estrany, una mena de leprós que ha de sortir a fumar al carrer, a la vista de tothom i amb la “mirada” acusatòria d’alguns.
Lleig...
A mi tampoc m’agrada veure a les portes d’un local comercial, un banc, una empresa, un bar, un restaurant, etc... el “corrillo” de gent fumant al voltant d’un cendrer (o senzillament, tirant les burilles a terra).
Però, és que no queda res més : a fumar al carrer...
Al meu entendre, les prohibicions estrictes són el mateix que dictadures.
He estat a Espanya, a França, a Itàlia, a Suïssa ... on la prohibició de fumar existeix des de fa molt de temps. Però ja no ho fan amb la “rigidesa” imposada a Andorra. Països on ja no es considera un “malat” al fumador, on habiliten terrasses (fins i tot, tancades) per als “desgraciats” fumadors, on no es mira de mala manera al que fuma, on es respecta la decisió del fumador.
No m’agrada tampoc que em tanquin en una “gàbia” per fumadors, a la vista i la “conyeta” dels no fumadors (que sembla, hagin guanyat el campionat del món de no sé que, amb la nova Llei).
No m’agradava tampoc quan a Espanya existien en un mateix local, la zona de fumadors (el 30% del local, ple de gent) i la zona de no fumadors (el 70% del local, pràcticament buit).
Val a dir, que gairebé sempre anava a la zona de no fumadors, ja sigui perquè la meva filla era menor d’edat (aleshores) o perquè em trobava més ben atès. Podia esperar tranquil·lament a abandonar el local per fumar la meva cigarreta al carrer, cap problema...
Ara mateix, a Andorra esta prohibit fumar en tots els locals públics. Aquest fet em sembla dictatorial. No han deixat el dret a escollir quina clientela vol el propietari de cada local, o el que paga el lloguer d’aquest local.
Ja sé que em diran que a altres països és el mateix.
Jo penso que no és així.
Veig en molts bars i restaurants a Espanya (per posar un exemple), “terrasses” tancades, on teòricament tampoc es podria fumar, però on no són tant estrictes i permeten fumar, sense passar fred a l’hivern ( a l’estiu, el “problema” no es nota gens ni mica, doncs les terrasses són totalment obertes).
No es podria “conviure” amb locals per fumadors (on tothom és lliure de entrar-hi o no) i locals per a no fumadors (on tothom té la mateixa llibertat d’entrar-hi o no) ?
No es podria haver trobat una Llei que fos més adequada per a tothom ?
Penso que aquesta és una Llei molt hipòcrita, quan surto a fumar al carrer, a la porta d’un bar o restaurant i veig un panell d’anuncis grandiós d’una marca qualsevol de tabac. Quan veig els impostos que es recapten amb el tabac...
Regular el consum de tabac en locals públics ? Totalment d’acord.
Prohibir-ho totalment en tots els locals públics ? No estic d’acord.
Es podria haver deixat la llibertat de permetre locals per a fumadors i locals per a no fumadors.
No ha estat així. Els que volem fumar haurem d’anar al carrer, sota la mirada “acusadora”. O bé, podem “muntar” una mena de “clubs”, de fumadors (si més no, on es pugui fumar), sense personal assalariat, que no siguin públics, sinó privats. Una mena de “locals”, com els que existeixen al país Basc. Amb la diferència que : allà no deixen entrar les dones i aquí no deixaríem entrar als no fumadors .
Vaja, tampoc seria així... doncs nosaltres (els fumadors), mai prohibiríem l’entrada als no fumadors.
Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.
