dijous, d’octubre 25, 2012

DIARI D'ANDORRA - IMI/IGI

LA DEDUCCIÓ DE L’IMI EN L’IGI. Per explicar millor el problema que haurem d’afrontar molt aviat, posaré un exemple senzill : Un empresari importa un producte l’any 2.012 a un preu de cost de 1.000 euros. Haurà pagat en concepte de IMI + IAC : 48 euros (en la majoria de casos). Ven el mateix producte al gener 2.013, per 2.090 euros (IGI inclòs), (corresponen al nou impost d’IGI, el 4,5% = 90 euros, que haurà d’abonar a l’estat). Hauria pagat doncs en total a l’estat : 48 + 90 =138 euros. Sembla evident que a aquest empresari se l’hi ha de retornar els 48 euros pagats abans de l’entrada en vigor de la Llei de l’IGI, perquè l’impost sigui neutre i just (ha de pagar tant sols els 90 euros cobrats pel nou impost indirecte). Fins aquí sembla tot molt clar, i així mateix la Llei de modificació de la Llei 11/2012, del 21 de juny, de l’impost general indirecte, ho “possibilita”. Cap problema doncs, deixant de banda, que no permetrà recuperar mai el 4% d’IMI + el 0,8% d’IAC, sinó tant sols el 4,5% d’IGI... “nimietats”... Que no ho són tant quan parlem d’IMI al 7%, al 12%, amb IAC al 1,4% i 2,4%). Obviant aquestes “salvetats” percentuals, l’article 9 en el que s’addiciona una nova disposició transitòria a la Llei 11/2012, del 21 de juny, de l’impost general indirecte, anomenada “disposició transitòria segona”, hauria de poder solucionar tots els problemes existents amb els productes adquirits fins al desembre 2.012 (ull... tant sols els dels darrers 3 anys) i venuts al 2.013, o al 2.014, per recuperar (encara que sigui en part) l’impost ja pagat i no generar dobles imposicions (tot això, molt genèric i per sortir del pas). El tema és complicat. La bona solució, difícil. La manera més justa de tractar-ho, encara més difícil... Donem doncs la solució “trobada” com a bona, justa i coherent. Per a poder deduir l’IMI ja pagat s’ha de presentar la següent documentació: a) Inventari de les existències que ha d’incloure: 1. La descripció del bé. 2. El seu valor d’adquisició. 3. La data d’adquisició. 4. El proveïdor i el numero de factura. 5. Document acreditatiu del Dipòsit de Comptes del registre de Societats dels seus estats financers corresponents als exercicis 2010 i 2011. En el cas d’importadors de bens, a més de la informació anterior: 6. Import de l’IMI i l’IAC satisfets. 7. Data i numero del DUA de la importació. I no segueixo... Penso que no val la pena entrar en més detalls: empresaris diferents a societats, amb xifra d’ingressos inferior a 150.000 euros, empresaris que han iniciat noves activitats, mercat interior... (val més no complicar la “troca” i no “marejar encara més al “personal”). Tot solucionat doncs, aprovació per assentiment al Consell General... I “problema” resolt. En teoria, doncs “tot arreglat”... El veritable problema el trobem quan “baixem” a la realitat, fem “simulacions”, estudiem els casos “autèntics”... Quan estudiem realment el que hauran de fer els empresaris i com ho hauran de fer... I aquí és on el caos es transforma en “super-caos”. Tothom pot fer-ho ? Tothom esta capacitat per fer-ho ? Tothom disposa d’un programa de gestió adequat per fer-ho ? Podem realment tots recuperar tota la documentació demanada ? Estem preparats ?, etc... La resposta a tot plegat és : NO. I sobretot : Com es controlarà ? Qui ho farà? Es poden imaginar el que pot representar uns 5.000 inventaris amb tota aquesta documentació ? (Dic 5.000 inventaris per posar un nombre, ja que ni tant sols sabem quantes empreses, societats, professionals liberals ... som a Andorra). L’IGI (IVA o TVA, tant se val) no és tant senzill com semblava. És un impost just i correcte perquè, en principi és neutre. També necessari, però molt complex. Un impost que comportarà que molts empresaris es “mengin amb patates” el que ja han pagat en concepte d’IMI, que no podran aportar l’informació necessària, que no podran dur un control adequat dels seus estocs, que no disposen dels recursos necessaris per a dur a terme aquest control imprescindible, etc, etc ... No vull avui amb aquest article criticar ningú, és un problema de molt difícil solució, que s’ha de resoldre de la millor manera possible, que no serà mai justa per a tothom. El que em sap molt de greu es que no es contestés mai, la possible solució al problema en qüestió. No sé si era bona o dolenta, però vaig fer els meus càlculs i no em va semblar gens desproporcionada... Aquesta era la següent: Durant els darrers 2-3 mesos de l’actual any 2.012, no cobrar el corresponent IMI, i partir de zero, fent les declaracions corresponents a partir del 2013. Segons els meus càlculs, efectuats en diverses empreses, aquesta solució compensava molt adequadament. No penso que els empresaris aprofitessin l’ocasió per comprar de manera indiscriminada, ja que el que es compra s’ha de pagar i després s’ha de poder vendre. Una altra “cosa” serà com retronarà l’estat l’IMI ja abonat. De moment només sabem que els obligats tributaris hauran obtingut un crèdit fiscal, que no és reemborsable però té caràcter de deduïble, fins al 31 de desembre del 2.014. Haurem d’esperar un altre cop el Reglament de la Llei per saber com acaba la “pel·lícula”. Atentament, Miquel CALSINA GORDI.

dimecres, d’octubre 17, 2012

DIARI D'ANDORRA - CASS

NO ENTENC EL QUE DIU LA CASS. “Recordar a les persones que realitzen una activitat per compte propi i que no estan obligades a cotitzar com a persones assegurades directes que no poden ser persones assegurades indirectes”. Això és exactament el que “posa” a la segona part del mail enviat per la CASS, tot recordant : “ l’ampliació del termini fins al 30 de juny 2.013, a les persones que no estaven obligades a estar afiliades a la Seguretat Social abans de l’1 de novembre 2.009, puguin donar-se d’alta al sistema de Seguretat Social ”. Val a dir, que a “alguns” ja ens varen posar automàticament “d’alta” (als autònoms ens van duplicar la cotització i alguns assalariats varen passar automàticament a ser treballadors per compte propi), altres es varen anticipar a l’1 de novembre i ja no poden disposar d’aquesta ampliació del termini. He de reconèixer haver hagut de llegir varies vegades aquest text per intentar comprendre el que vol dir exactament. Fins i tot així, no acabo de veure-ho clar. Com tampoc ho veuen clar moltes altres persones que he contactat. O no som prou intel·ligents ? O no ens adaptem els mateixos criteris de la CASS, per interpretar la seva pròpia Llei ? Degut a que no m’afecta en absolut, “passo” olímpicament de consultar-ho a la CASS. Però si puc assegurar que moltes persones quedaran “perplexes” i no hi entendran absolutament res, com jo mateix. Per favor... Com es poden explicar tant malament les “coses” ? Això és crear confusió, atemorir o simplement, prendre el pel a la gent ? Analitzant la frase, trobo el següent : Recordar a les persones que realitzen una activitat per compte propi... Aquí hi podem trobar persones que són titulars d’una empresa, administradors de societats, consellers de societats (segons la CASS, evidentment, no segons la seva pròpia Llei), pagesos, ramaders, arrendadors (pel damunt de 40.000 euros anyals), venedors d’immobles (pel damunt de 5 vendes, també anyals) ... I que no estan obligades a cotitzar com a persones assegurades directes... Aquí ja em començo a “perdre”, doncs amb l’actual llei, tothom que realitza una activitat econòmica hi esta obligat. Potser volien dir que “no” estaven obligades ? Que disposaven de tres anys per adaptar-se ? (adaptar-se a que ?, a pagar?). I que ara disposen fins al 30 de juny del 2.013 ? En tot cas, el text sembla mal redactat, no ? , si més no difícil d’entendre, segur que ho és. Que no poden ser persones assegurades indirectes... Això ja ho tinc més clar, que no poden ser “beneficiàries”, en el règim de la Seguretat Social, és a dir : fills menors de 18 anys, estudiants menors de 25 anys o cònjuges que no “treballen”. Potser també en algun cas, persones a càrrec de “algú” ... En tot cas, tot plegat és força incomprensible. Desprenc doncs les següents conclusions : Si el fill/filla, que és beneficiari/a d’un assalariat (ja sigui per compte propi o no) treballés, no podria ser assegurat/da indirecte/a. (Evidentment, sempre menor de 18 anys o de 18 a 25 anys, amb el degut comprovant d’estudis degudament acreditat, el seu pagament de la corresponent matrícula). Evidentment, ja el/la donarien automàticament de baixa com a beneficiari/a i d’alta com a assalariat/da. Si una persona assegurada indirecta (beneficiari) disposa d’un negoci ja esta obligat a ser assegurat directe, en aquest cas amb moratòria, però no veig la relació amb “l’avís” en qüestió. O potser es refereix als administradors de societats que fins ara eren assegurats indirectes i ara mateix ja no poden ser-ho (o sigui, no disposen de moratòria, quan ja n’han tingut una de tres anys) ? La veritat... No hi entenc res de res. “CAOS” (i de considerables dimensions...). Això és exactament el que esta “sembrant” els “nostre” Govern dels “millors”. Millors en que ? estan sembrant un caos “espectacular entre la població del nostre “peís”. La paraula “caos” és precisament la que em varem comentar fa poc a l’edifici de Ràdio i Televisió d’Andorra, en preguntar-me si jo entenia aquest “caos” impositiu, comptable, administratiu.... Aleshores vaig contestar que si, que l’entenia perfectament, doncs era precisament la meva feina. Ara mateix, he de reconèixer que ja no, he entrat a “patir” el mateix caos que pateixen els informadors, periodistes, empresaris, comerciants, treballadors per compte propi, administradors, pagesos... tothom, al igual que el mateix Govern, Consellers Generals ( i ja no entro a parlar dels Comuns, on la “conya” va creixent dia a dia). Tots plegats, ens hi farem “mal”. PEÍSSSSSSSSSSS... Atentament, Miquel CALSINA GORDI.

dijous, d’octubre 04, 2012

DIARI D'ANDORRA - RECAPTAR DINERS

RECAPTAR DINER RÀPID. No tinc cap fórmula màgica per recaptar diners de manera fàcil, ràpida i segura. Si la tingués, de ben segur tampoc l’explicaria sinó que l’aplicaria en benefici propi. Pel que sembla, el nostre Govern, donat de la “maneta” amb la C.A.S.S. (que al final, i per Llei, serà el mateix, a efectes “dineraris”) sembla que si ha trobat la fórmula màgica per recaptar diners. O al menys això es pensen... Aquesta fórmula consisteix en interpretar les lleis a conveniència pròpia i aplicar-les. Tot i comunicant-les, això si, via “e-mail”. Però no a tothom, tant sols a aquells als que ja ens tenen “identificats” (fet que dóna a pensar : caldria ?). Tot de cop, un pagament a compte (per la llei de l’ IAE i de l’IS) i el final d’un període “d’adaptació” pels treballadors per compte propi a l’obligació d’estar afiliats a la seguretat social (per la Llei de la CASS), s’ha convertit en una font de recaptació immediata de diners, sense tenir en compte si l’obligat tributari o l’obligat afiliat poden o han de pagar “efectivament”. Per cert : “un període d’adaptació de 3 anys, pels que no estaven afiliats a la Seguretat Social”. Adaptació a que ? A pagar ? Vaja tonteria... Per cert també : Quanta gent, per desgràcia, haurà declarat pèrdues ? També per cert : Quanta gent no haurà fet la declaració de pagament a compte ? Les lleis es preparen, s’elabora un projecte de llei, s’esmena, es debat... i al final, s’aprova o no, depenent de la majoria de que “disposis”, del consens que pugui existir, de la necessitat de la mateixa Llei, etc... Si aquestes lleis són justes o no, ja forma part d’una altre “debat”, però en “principi” s’han de complir. (I dic en principi, perquè es veu que hi ha molta gent que no les compleix i no els passa absolutament res). Explicaré a continuació uns quants detalls de com el nostre Govern i la nostra Seguretat Social recaptarà molt aviat uns diners ràpids, fàcils, injustos, fraudulents, immerescuts... (poden afegir aquí els adjectius que creguin més oportuns). Si aquests diners seran suficients o no, o si tothom pagarà o no, ja és un altre “tema” de discussió. - Un Codi de Relacions Laborals que converteix l’accionista d’una Societat, disposant del 50% o més de les accions en “treballador per compte propi”. - Una Llei de Comptabilitat que no permet a l’autònom (ara, treballador per compte propi), comptabilitzar el seu salari. - Una Llei de la CASS, que converteix al cònjuge també en treballador per compte propi. - La mateixa Llei, converteix als Administradors o Consellers de societats, també en treballadors per compte propi. - Sense oblidar als pagesos, als que tenen camps per plantar tabac, als que tenen animals, horts... Siguin jubilats o no, també convertits en treballadors per compte propi. - També als funcionaris que fan aquestes tasques, encara que ho tinguin prohibit i puguin perdre la seva feina. - Una Llei sobre la renda de les activitats econòmiques que obliga a efectuar un pagament a compte a aquell que per la mateixa Llei no esta obligat a pagar. - Una Llei que obliga entitats sense ànim de lucre a efectuar un pagament a compte, encara que no existeixi lucre. - Etc, etc, etc... Senyors de Govern, que ens hem begut l’enteniment, o que ? Senyors que ja no governen... El mateix va per tots vostès. Aquí, si s’han de buscar “culpables”, en trobaríem a totes bandes. Aquestes lleis fa molt de temps que s’estan “remenant”... I no vull entrar a parlar de les “retallades”: eliminacions de fons de pensions, primes, pagues extres, hores extres, complements... tampoc vull entrar a parlar de les no “retallades”: salaris exagerats, duplicats, assessoraments innecessaris, “complements” que es segueixen pagant per “causes” que potser s’han d’amagar o dissimular... Em podria “estendre” molt més en el tema, però a “tall” d’exemple penso que ja n’hi ha prou (“a buen entendedor, pocas palabras bastan”). El que més em molesta però de tot aquest tema és que som molts els que estem complint les lleis al peu de la lletra: els que paguem el nostre ISI, IMI, IAC, IPI, les taxes comunals o de Govern, el Foc i Lloc, el pagament a compte de l’IS o l’IAE, l’IRNR, la “tarifa plana” de la CASS, les taxes de tinença de vehicles, els parquímetres, les possibles sancions, el cànon de llum i telèfon, les taxes administratives... Efectivament, he dit “molts”, però no tots. Resulta, que més de la meitat dels ara anomenats “obligats tributaris” no paguen, i no els passa res en absolut (com a màxim una publicació al Bopa, que no tothom llegeix), que acumula uns 50.000 expedients a la Batllia i que prescriuen als tres anys i desapareixen de la “circulació”. Potser ha arribat el moment en que tots deixem de pagar ? No és un suggeriment, ni un consell, ni una petició... Tant sols és una pregunta. Es posaria fil a l’agulla si tothom es negués a pagar ? Potser seria el moment de dipositar els diners a la Batllia i que aquesta decideixi si el pagament és just o no ? El que tinc molt clar és que més de la meitat dels obligats tributaris, ja siguin empresaris, societats, autònoms, administradors, consellers, pagesos, arrendadors, associacions, federacions, clubs... No hauran fet la “obligatòria” declaració censal i “l’obligatori” pagament a compte. “PEÍSSSSS” ............ Atentament, Miquel CALSINA GORDI.