TÉ “CULPA” LA FUNCIÓ PÚBLICA DE LA “NOSTRA” CRISI ?
L'ADMINISTRACIÓ PÚBLICA ANDORRANA - PONÈNCIA.
Contestaré a aquesta pregunta, al final.
En primer lloc voldria separar el que és per a mi la CRISI GENERAL, la que afecta tots els països del món (o gairebé tots), també com no als països del nostre entorn, en major o menor grau, però que repercuteix directament al nostre país i que es tradueix en la disminució de les despeses que efectuaven els seus habitants a Andorra, en el turisme, amb les seves visites, en les seves compres... Aquesta crisi penso que afecta tant sols al sector privat del nostre país, no al sector públic. Explicaré més endavant perquè ho veig així.
Voldria doncs separar aquesta crisi, la general, d’una altra crisi, LA CRISI QUE ANOMENARIA NACIONAL, LA NOSTRA CRISI PARTICULAR. Aquesta és la crisi que si afecta o afectarà tard o d’hora al sector públic. Es la que fa que actualment no podem assumir les despeses de personal i de bens corrents. És la CAIXA que ha quedat buida per diversos motius, que ara mateix no venen al cas. És la crisi que si hem creat nosaltres mateixos, no ens ha vingut imposada.
Si busquem en el projecte de pressupost de Govern per l’exercici 2.011 trobem el següent :
D’un total pressupostat en despeses de 381 milions, trobem que en despeses de personal hi ha 96 milions (4% més que al pressupost 2.010, representen un 25% del total), en despeses de bens corrents 48 milions (3,7% més que al pressupost 2.010, representant un 15%).
Un total de 144 milions, el 40 % del total de les despeses. “INASUMIBLE”.
A Espanya per exemple, les despeses de personal representen un 13 % del pressupost 2.011.
Ja se que no es va aprovar el pressupost 2.010, com segurament tampoc s’aprovarà el pressupost 2.011. Però les dades del pressupost 2.009, que és el que estem seguint amb dotzaves, no varia gaire :
92 milions en despeses de personal (25%), 45 milions en bens i despesa corrent (13%). 38 % del total.
Pel que fa a aquest mes de desembre, amb la paga normal, amb la paga extraordinària, amb la cistella de Nadal, amb els sopars de Nadal... Aproximadament uns 20-25 milions de euros han de sortir d’una caixa que es troba buida. O més ben dit, es trobava buida.
Si analitzem aquesta situació fredament, veiem que aquests diners evidentment es pagaran (encarar unes possibles eleccions anticipades sense aquests pagaments seria un suïcidi), el que ja no resulta tant evident és de on sortiran. Seguim doncs, analitzant fredament. Tant sols poden sortir de la emissió de deute públic de 100 milions. O sigui que una quarta part d’aquesta emissió de deute públic ja es troba “liquidada”. No oblidin (a qui pugui interessar), que a la propera emissió de deute públic, que ha de servir per tornar aquesta, han d’afegir els interessos a pagar. La nova emissió de deute públic haurà de ser doncs de 103,5 milions.
Si busquem al Departament d’Estadística (del mateix Govern) trobem actualment el següent :
D’un total d’assalariats de 38.219 (dades del mes d’Agost), 2.813 menys que quatre mesos abans. A la Administració Pública i Educació en trobem la xifra de 5.191 assalariats, 142 més que quatre mesos abans. Representa un 14% del total dels assalariats, que si ho traslladem al pressupost, constatem que no quadra en absolut.
Trobem les dades de la CASS més actualitzades : 38.710 assalariats al mes de setembre, 2.429 menys que fa 2 anys, 1.384 menys que fa 1 any. 72 persones més a l’Administració que fa 2 anys. 4 persones més que fa 1 any.
Constato però, amb l’actualització ahir mateix de les dades al Departament d’estadística, corresponents al mes de setembre, que no “quadren” massa amb les dades de la CASS. En tot cas, el nombre de funcionaris, mai ha disminuït.
Veiem també el salari mitjà de l’administració (2.200 euros), el salari mitjà de educació (1.935 euros), el salari mitjà total (1.913 euros). Val a dir, pràcticament el mateix que 4 mesos abans i que fa 2 anys (això és evident, doncs l’IPC no ha augmentat al 2.010, 0,00%, i molt poc ho va fer al 2.009, 1,98%).
Val a dir que la mitjana és bastant enganyosa, doncs comporta totes les despeses per acomiadaments, que evidentment no s’han produït a l’administració.
Les dades més actuals de la CASS ens donen la mitjana al mes de setembre de : 2.244 euros a l’Administració, 2.000 euros a educació, per 1.925 de mitjana.
Si analitzem però els altres sectors econòmics, trobem que salvat el sector financer (3.588/3.917 euros), tots els altres sectors es troben majoritàriament per sota d’aquesta mitjana. Comerç (1.671/1.677 euros), Hoteleria (1.503/1.529 euros), Treball domèstic (1.051/1.156 euros)... Per posar alguns exemples.
ES PER AQUEST MOTIU QUE PENSO QUE LA CRISI GENERAL NO HA AFECTAT GAIRE AL SECTOR PÚBLIC.
Amb aquestes dades a la ma, veiem doncs que ha estat evident que s’han hagut de produir moltes retallades en el sector privat (val a dir que tampoc calen aquestes dades per assegurar-ho, ja ho veiem tots perfectament al dia a dia). Les empreses han hagut de reduir tant pel que fa a les depeses corrents com el que fa en despeses de personal i també “EL” mateix personal. L’Administració Pública, no ho ha fet.
Val a dir també que el canvi de Govern no ha ajudat gens ni mica a que es pogués reduir aquesta despesa. A pesar de l’anunci del retall de salari de Ministres, Consellers, Directors, càrrecs de confiança, alts càrrecs, a pesar de l’anunci de contractació zero... El personal a l’Administració ha augmentat. Evidentment, la neteja produïda amb l’arribada al Govern del Partit Socialdemòcrata, va provocar recolocacions de molta gent (als Comuns, per exemple), va provocar la entrada de gent nova, va provocar doncs més despesa.
Unes noves eleccions, anticipades o no, tornaran a provocar el mateix efecte ? Dependrà de qui guanyi, és clar.
Ja se que molts funcionaris em diran : Jo no cobro 2.000 euros (Ja m’ho han dit i ho sé perfectament). El que han d’entendre aquests funcionaris que es troben per sota de la franja del salari mitjà es que JO, per no dir la MAJORIA, entenem que dins de l’Administració, dins de la Funció Pública, hi ha també tots els Directors, alts càrrecs, càrrecs electes, càrrecs de confiança, secretaris, etc... I que no PUC (PODEM) fer separacions i estem obligats a generalitzar. No tinc en absolut cap mania “especial” pel sector públic o para-públic, del qual encara podria fer-ne part. Tant sols pretenc que “obrin” els ulls, VEURAN QUE ACTUALMENT SON UNS PRIVILEGIATS, i entenguin el que pensem els que ens trobem al sector privat. Cal afegir també que algunes de les “recomanacions” de la taula de la funció pública (com per exemple, la jornada intensiva de 7 hores, no han ajudat massa al sector privat a creure amb el sector públic).
Recordin com m’han comentat també que molts mesos la nòmina els ha arribat més tard del dia 24, bastants dies més tard. Recordin que, per molt que els arribi amb valor dia 24, si el dia 25 no hi ha saldo al compte corrent els retornaran els rebuts.
Aquest mes cobraran segur, però pot arribar tranquil·lament el dia en que no cobrin, aleshores entendran els meus articles i entendran també que s’ha de disminuir la despesa de personal SI O SI. I això només es pot fer modificant la Llei de la Funció Pública i prenent les mesures oportunes. RETALLADA, també en el sector públic.
Observem ara, per exemple el que esta passant amb el pressupost dels diversos Comuns :
ORDINO.
Reducció d’un 13%
Congelació dels salaris dels funcionaris per sobre dels 1.200 euros.
Reducció dels treballadors eventuals i fixes.
S’han substituït els lots de Nadal per vals de 40 euros per gastar-los en comerços de la parròquia.
CANILLO.
Reducció de la gestió de l’acompliment.
Reducció de les despeses de personal.
S’ha fixat un cost de 100 euros per panera de Nadal.
ANDORRA LA VELLA.
4 milions menys de pressupost.
No es substituiran les jubilacions.
S’incrementarà la base salarial tant sols als que cobren menys. Congelats els salaris per sobre de 1.140 euros.
No s’allargarà la data de jubilació mes enllà d’un any.
Congelació del gada.
No es renovaran les places vacants.
Han decidit prescindir de les paneres de Nadal.
ESCALDES.
Reducció de la despesa de personal en un 1,49%, de la despesa corrent en un 6,08%
IPC tant sols pels salaris base i no als càrrecs de confiança, directors i polítics.
No cobrir vacants.
Es suprimirà el sopar tradicional, i no em queda molt clar si també els lots de Nadal.
LA MASSANA.
Congelació del salari dels Consols i Consellers i el personal de relació especial.
No substituir les baixes.
Reduir la gestió de l’acompliment el 50%
10% menys en despeses de bens corrents.
Han decidit prescindir de les paneres de Nadal.
ENCAMP.
Rebaixa de les despeses de personal del 9,7%
No es contractarà personal eventual.
Han decidit també prescindir de les paneres de Nadal.
SANT JULIÀ DE LÒRIA.
Aquí no han entès tant bé la “jugada” i les despeses de personal encara augmenten un 2,7%, però les despeses de bens corrents disminueixen el 16% , per un pressupost rebaixat un 8%.
Ja varen reduir el cost de les paneres de Nadal en 5.500 euros i segueixen amb la contenció.
Pel que sembla doncs, els Comuns han après majoritàriament la lliçó.
A Govern, tant sols congelaran els salaris pel damunt dels 2.000 euros (a les para-públiques, també ? No ho saben ni els mateixos treballadors). A Govern, no han après la lliçó. I aquest any la despesa en lots de Nadal superarà de molt els 120.000 euros (no els 80.000 com deia el Diari). Andorra Telecom (46.000), Feda (18.000), SAAS (50.000), Cass (8.500)... Sense comptar el mateix Govern, que no sé a quant ascendeix.
I ja només em faltava escoltar que el complement de jubilació dels funcionaris ascendeix a 220 milions de euros, o que la CASS preveu augmentar les cotitzacions ...
Tot plegat, en diferència amb el país veí Espanya, on es congelaran totes les retribucions, es rebaixarà un 5% la massa salarial i es reduiran les plantilles de personal.
Es necessari per tant una reforma urgent de la Funció Pública. Un estudi acurat que permeti modificar la Llei de la Funció Pública i adaptar-la a la situació actual. També val el mateix per les entitats parapúbliques i el Comuns, encara que es regulin per la seva pròpia normativa. Penso que s’ha de revisar : els cessaments (amb complement de “reconeixement de la funció directiva”, o sense), les destitucions, les excedències, els acomiadaments, la reducció de personal, els salaris (alguns), els programes de jubilació voluntària, les rehubicacions, els trasllats, les incompatibilitats, el gada... entre altres “coses”.
I això s’ha de fer entre tots : Comuns i Govern, mancomunant per exemple Serveis, distribuint de millor manera el personal i reduint-lo també.
I s’ha de fer entre tots també amb el consens de tots els Grups i Partits polítics, abans o després de les eleccions, però sempre conjuntament.
Un sol Grup o Partit no ho podrà fer mai, doncs estaria “cuit” per al futur.
I seria molt important tenir tota la gent ben “distribuïda” i preparada abans de l’any 2.012, on amb la entrada en vigor de les lleis d’imposició directa, de l’IVA, les sancions ja activades al no dipòsit de comptes... I altres.
El “control” que s’ha d’efectuar serà molt més ampli, necessitarem contractar més funcionaris ? O bé podrem fer-ho amb els que ja tenim ?
L’any 2.012 pot ser l’any que dicti sentència, ja que el 2.011 serà, al meu entendre pel que estic veient, un any més de “traspàs”, d’anar fent...
QUI PUGUI, ÉS CLAR.
Ja per acabar contestaré la pregunta que encapçala aquest escrit:
Té “culpa” la Funció Pública de la “nostra” crisi.
La resposta és:
Evidentment que NO, la culpa la tenen els polítics.
Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.
