DIARI - FUNCIONARIS III

AQUESTA NO VA DE FUNCIONARIS... O, POTSER SI.

Estic llegint i escoltant molta gent, polítics sobretot, que estan dient exactament el mateix que jo vaig dir en els meus dos “articles” precedents, encara que és veritat, d’una manera més diplomàtica. Potser que jo de diplomàcia no en tinc massa, o que sóc massa “directe”, com diuen “alguns”.
Parlen de reestructuració de la Funció Pública, de sobredimenssionament de la mateixa, de despesa excessiva, de sobrecost en l’administració, etc... Fins i tot parlen també de reducció i de canviar la Llei de la Funció Pública.

Al final tots venim a dir el mateix : actualment no podem assumir el cost del sector de l’administració, sobretot el cost dels seus salaris. Tant a nivell de Comuns com de Govern, tant en públiques com en para-públiques ...
Tots els Comuns ja s’han posat d’acord i reduiran la despesa, però Govern, va a per un altre camí i a l’inrevés, segueix augmentant aquesta despesa, per molt que diguin que congelaran els salaris per sobre dels 2000 euros.

S’apropa el mes de Desembre, amb la seva paga extraordinària, que en el sector privat pràcticament ja no existeix i el nostre Govern s’ha adonat de que difícilment aquest any es podrà pagar, val a dir que al igual que la paga mensual normal i corrent. S’ha adonat també que encarar unes eleccions anticipades sense aquesta paga extra comportaria unes conseqüències nefastes en forma de “vots”.

Davant d’aquesta perspectiva i amb la negativa de la banca andorrana a nous crèdits, a més endeutament, a més pòlisses... davant el retard en l’aprovació de les lleis impositives... davant el nul increment en l’apartat “ingressos”... davant de tot això i amb la impossibilitat de “modificar” cap taxa a Govern, tal com va fer al Comú d’Andorra la Vella... el nostre Ministre, el nostre Govern... o ves a saber qui... ha trobat la solució al “problema”:

Emissió de 100 milions de deute públic i demanar un crèdit de 150 milions a la banca estrangera. Total, una entrada de 250 milions de euros.

Si aquests diners servissin realment per a disminuir el deute amb la banca andorrana, tal i com ens diuen, si servissin per a fer inversions realment necessàries... ho trobaria del tot “normal”.
Però desgraciadament, aquests diners tant sols serviran per a cobrir despeses, deixant el deute encara pitjor del que es troba, ja que tant sols serviran per a tapar momentàniament un “forat” que molt aviat es tornarà a omplir. Això si, tothom cobrarà la seva extra de Nadal, tindrà la seva cistella i fins i tot potser el sopar de Nadal.

Pel que fa als 100 milions de deute públic, encara que finalment no es quedi cap part la CASS, difícilment es podran retornar d’aquí a un any si no és amb una altra emissió de deute públic de 100 milions més (pràcticament ja ens han assegurat que així serà). Aquí, haurien segurament d’afegir els interessos a pagar... Aleshores potser si que haurà de entrar en la compra, la nostra CASS, amb els nostres diners.

Pel que fa als 150 milions que ens ha de deixar una banca estrangera passa exactament el mateix.
Tot plegat, és un canvi de deute per un altre deute a un tipus d’interès més elevat ? És la possibilitat de demanar més crèdits a la nostra banca per poder fer front a la despesa corrent ? O és realment que no ens en sortim ?

I ja no parlo del fet de tocar la “caixa” de Feda i Andorra Telecom.

Si mirem aquestes “operacions” fredament, arribem a la conclusió de que són “nefastes”. Eixugar deutes a un tipus d’interès baix per d’altres a un tipus d’interès més elevat no és mai una bona “operació”.

Si ho mirem més en calent, veiem que el veritable problema és que no se’n surten de cap de les maneres i que necessiten demanar crèdits a “dojo”. I no parlo de crèdits extraordinaris al Consell per “culpa” de no tenir pressupost, sinó que parlo de crèdits directes a la banca per pagar la despesa corrent que ja es troba pressupostada, encara que sigui amb dotzaves.

Unes eleccions resoldran aquest problema ?
Evidentment, la resposta és NO.
Però potser si que faran que finalment existeixi un consens entre tots els grups o Partits polítics per modificar la Llei de la Funció Pública i conseqüentment reduir la despesa. I evidentment, amb aquestes eleccions (si es que realment es produeixen) hi arribarem a aquest consens, ja que és absolutament necessari i imprescindible.

De moment doncs, una emissió de deute públic de 100 milions i un crèdit de 150 milions. I després, ja veurem...

Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.

DIARI - FUNCIONARIS II

I SI ES VOLEN ENFADAR, QUE S’ENFADIN.

Em refereixo als funcionaris és clar, perquè tots aquells que no ho són, que per cert cada cop són menys, segur que no s’enfadaran pas.

Resulta que encara no s’ha publicat l’IPC ( no es fa fins al mes de gener), resulta que l’any anterior va ser del 0%, fins i tot resulta que el pressupost presentat pel Ministre de Finances no l’aprovarà ni el Sr. Síndic, d’amagat esta clar, encara que aixequi finalment la ma, no fos cas que el fessin fora del Partit. Resulta també que la nova contractació a l’administració havia de ser zero ( o també, dit : “cero, patatero”), resulta que es va fer una caça i captura de tots aquells que es trobaven en una llista negra (propers al PLA o no propers al cap de Govern). Resulta... moltes coses més...

Amb tot això, resulta també que el pressupost previst augmenta en un 4,03% en despeses de personal. Gran contradicció...

Senyors de Govern, que s’han begut l’enteniment, o no n’han tingut mai ?
Tant importants són els vots d’uns 5000 funcionaris ( o més), les seves parelles, els seus fills, pares, mares i altres amics i familiars ? “Pos va a ser que si”...

Aquest cop potser no hauré de pagar jo l’augment del cost en salaris de l’administració i ho farà un banc estranger. Ull, “cachondeo”, poc... Doncs si aquest crèdit que ens ha de concedir un banc francés, amb interessos més elevats, per alleugerir els préstecs ja subscrits amb bancs andorrans, a interès més baix, sona a “risotada”, serveix per a poder demanar més crèdits per a pagar les nòmines dels funcionaris, “mal vamos”.

Perquè, sàpiga senyora funcionària de educació que el seu salari si que el pago jo, i el veí del costat de casa meva, el de casa seva i vostè mateixa, com també paga el del seu marit i també el d’altres familiars seus. També pagaré jo mateix quant vostè es jubili, el seu salari íntegre, encara que jo ja estigui jubilat, sense salari íntegre, per molt que ara ens diguin que pagaran més o treballaran més.

Però no penso contestar la seva “carta oberta”, per molt oberta i ridícul que sigui, directament, doncs ja se la va contestar vostè mateixa i també me la va contestar el seu marit, amb insinuacions fora de lloc i mal fonamentades.
Per cert, els meus escrits els faig jo solet, no treballo per ningú ni cobro de ningú i els faig perquè em dona la “reial gana” i qui no estigui content, enlloc d’insultar, intentar explicar la meva vida o difondre falsedats, per Internet i en hores de feina, simplement el que han de fer és passar el full del diari i si el volen llegir igualment, procurar fer-ho fora de les hores de feina, fent un cafè abans de començar-la, tal com faig jo.

Tornant al tema d’aquest escrit :
Continua baixant constantment el nombre d’assalariats a la Caixa Andorrana de Seguretat Social, segueix augmentant el nombre d’aturats... Per cert, senyors de la BPA, potser que s’ho facin mirar amb els seus “estudis”, perquè a pesar de reconèixer que el salari mitjà de l’administració és massa elevat, fent augmentar per tant la cotització del treballador per compte propi, no és pas cert que el país s’estigui recuperant de cap manera.

Ja sé que vostès, els funcionaris, no tenen la culpa de ser un nombre massa elevat, no tots tenen la culpa de les nombroses baixes mal justificades, no tots tenen salaris elevats, no tots han entrat “a dit” per la compra de vots familiars, no tots cobren per dormir, llegir el diari o fer comentaris per Internet en hores de feina. Sé també que no tenen vostès la culpa de la “crisi”, això no ho he dit mai. No tots es toquen els “cataplins” tot el dia, però “molts” si que ho fan.
I mentrestant, pretenen alguns, treballar una hora menys cada dia (fet que em sembla molt correcte, així podrien fer les hores que els mancaran els dissabtes al matí i permetre a molta gent fer els seus tràmits sense sortir de la feina).
Mentrestant fan taules de treball de sindicalistes amb més sindicalistes i presidits per sindicalistes. Per cert, quin horari de treball fan tots aquests sindicalistes ? Aquestes reunions compten com a hores de treball ?

Au, ja tenen tema per una setmaneta més, com a mínim ... i si em volen contestar, cap problema, però no cal que m’expliquin la seva vida. I procurin també fer els escrits una mica més curts, sinó la majoria de la gent tant sols mira el titular.

Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.