DIARI - DIPÒSIT DE COMPTES

EL DIPÒSIT DE COMPTES.

Ja ha passat la data límit per al dipòsit dels comptes comptables de les empreses andorranes. Sorpresa ? Tant sols 1.861 empreses d’un total de 9.500 (segons el nombre de societats inscrites i els autònoms donats de alta a la Cass) han presentat els seus estats financers. D’aquestes presentacions, quantes són societats i quantes no ? Quantes han dut realment una comptabilitat i quantes no ? Quantes han “passat” olímpicament del tema i quantes no podien “acatar” la Llei ?
Quina conclusió en podem treure ?

La primera conclusió és que ha estat un fracàs “total” (per molt que el nostre cap de Govern estigui satisfet). Els empresaris han optat majoritàriament per no complir la Llei i entregar els seus comptes. Sens dubte hi ha influït molt la no aplicació de sancions.

La segona conclusió és més complicada :
Resulta que aquelles empreses que no són societats i que no han facturat més de 100.000 euros no tenien la obligació de dipositar i no sabem quantes ni quines empreses són. Si són empreses de serveis, empreses que no importen cap mercaderia, o simplement empreses que realitzen les seves compres a l’interior del país, no disposem de cap element per comprovar la seva facturació real.
Hem de suposar doncs que totes les empreses (no societats) que no han dipositat els seus comptes facturen menys d’aquests 100.000 euros ? Com es pot comprovar la veritat ? Es farà realment alguna comprovació ?

De ben segur però, que entre les empreses que no han dipositat n’existeixen moltes que facturen més enllà d’aquesta xifra, però que farà el Ministeri de Finances ?
Teòricament, amb aquelles empreses que siguin societats i no hagin dipositat, no haurien de poder fer-ho mai més (encara que això em sembla del tot il·legal). Però que passa amb totes aquelles que no són societat ? Evidentment, han incomplert la Llei, però no seran ni castigades (no hi ha cap sanció aquest any), no seran objecte de cap anotació “particular” enlloc (tant sols existeix anotació al Registre de Societats, per tant al Bopa, per les societats). I per molt que un inspector els demani la comptabilitat (cal recordar que aquesta és obligatòria per tothom), no passarà absolutament res si no disposen de la mateixa.
Penós, tot plegat ...
M’agradaria recordar a tothom que aquest llindar de 100.000 euros exclou a les empreses (no societats) a la obligació de dipositar els comptes. Que el llindar de 250.000 euros permet dur i efectuar el tancament amb el règim de la comptabilitat simplificada. Però res, absolutament res, exclou a ningú de la obligació de dur una comptabilitat. Sorprenent ? O més aviat confús i enrevessat ?

Ara és igual, ja és massa tard per “arreglar” la situació. Porto ja molt de temps avisant tothom del que havia de fer i de com ho havia de fer. A tots aquells que no han complert la Llei, tant sols els puc dir : sou uns valents, uns “passotes” o uns “típics” andorrans. A tots aquells que no han pogut complir amb la Llei per motius molt evidents (la impossibilitat de contractar un comptable), tant sols els puc dir : és normal, ho entenc perfectament.
Recordin però que el proper dipòsit de comptes, de l’actual exercici, haurà d’anar acompanyat amb el de l’exercici anterior, el 2009, aleshores si comportarà sanció la manca de dipòsit.

S’han fet tant malament les “coses”, que intentar ara arreglar la situació resulta del tot impossible.
Amb lo fàcil que era, senzillament crear un sol article, reglament o decret que digués el següent :
“Tot aquell que no dipositi els comptes serà automàticament donat de baixa del Registre de Societats o del Registre de Comerç i Industria”.
Ja n’hi havia prou ... No feia falta ni règims sancionadors, ni discussions, ni malentesos, ni res en absolut. Tot quedava solucionat amb dues simples ratlles. Tant sols s’havia de fer un “punteig” entre les empreses inscrites i aquelles que havien dipositat els comptes. I evidentment, un control de la facturació amb totes aquelles que sense ser societats no havien fet el dipòsit.
No hagués estat més fàcil actualitzar d’una vegada per totes el registre de Societats i el de Activitats econòmiques, eliminant automàticament totes aquelles empreses que no paguen la taxa corresponent ?

Tot plegat em fa suposar un futur incert i complicat en el control del proper sistema impositiu, amb l’impost sobre la renda de les societats, amb l’impost sobre la renda de les activitats econòmiques, amb l’impost sobre el valor afegit (IVA), amb l’impost sobre la renda dels no-residents.
Amb aquest marc impositiu, previst per l’any 2.012 les “declaracions” seran imprescindibles. Que farà el nostre Ministeri de Finances amb tots aquells que continuaran “passant” de tot ? Posar sancions que tampoc es cobraran mai ? ( a l’estil de l’ISI i altres ...).

Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.

DIARI - DESVIACIÓ INÚTIL.

UNA DESVIACIÓ INÚTIL.

El “súper-nou” vial de Sant Julià de Lòria anirà finalment tant sols des de la plaça Laurèdia (és la que hi ha al bell mig de la parròquia, per a qui no ho sàpiga), fins a la zona del Grau Vell (pràcticament a Aixovall, també per a qui no ho sàpiga), o potser tant sols ni això. Amb un sol túnel, amb un munt de terrenys que abans eren camps expropiats (però que no deixaven de ser camps) i que ara seran ciment i asfalt, i amb una passarel·la (o pont espectacular) de sortida o entrada de la vila (a la plaça Laurèdia) totalment inútil.
En definitiva, una desviació a mitges totalment absurda que tant sols provocarà més caos i confusió als turistes. Els nacionals ja no hi passarem doncs sabem perfectament que no servirà per a res més que no sigui fer un “tomet”.

Tot això gràcies a la “meravellosa” idea dels antics governants (PLA) amb la inestimable col·laboració del Comú de Sant Julià (UL). Gràcies també al grup res definit (RD), ara encara molt menys definit i totalment indefinit en tota la seva existència, amb la seva abstenció al crèdit extraordinari pel pagament de l’obra cap a endeutament. I finalment, gràcies també als actuals governants (PS) que no saben com treure’s la “pilota” de sobre i ho fan deixant encara més “pilotes perdudes”.

Que no es poden pagar els trams 1 i 2 de la desviació laurediana ja ho sabíem al principi, abans de començar les obres. Al igual que no sé com es pagarà els trams 3 i 4 que ja es troben en marxa i s’han d’acabar per nassos, degut a que les indemnitzacions per aturar l’obra superen el cost de la mateixa obra.
No deixa de ser curiós que es comenci una obra per els darrers trams. Es clar que es el que feia, presumiblement, que la obra no es pogués aturar mai.
Carai... Doncs no ha estat així i sembla que s’ha aturat igualment.

Aquesta aturada de la desviació laurediana suposa a banda de deixar una obra a mitges, deixar un vial totalment inútil, absurd, incomprensible, vergonyós i lamentable.
Que faran els turistes al entrar ? Agafaran la desviació al bell mig del poble per sortir més amunt ?
Que faran els turistes al sortir ? Prendran la desviació per estalviar-se mig poble per després tornar a entrar ?
Tot això, suposant que s’acabi “l’enllaç” d’alguna manera...

Sant Julià ha estat des de sempre el “cul” d’Andorra i no ha estat de cap importància al nostre país fins que els nostres governants van trobar que per sortir del país per anar a la platja sempre tenien problemes. El mateix els passava quant tornaven de la platja.
Van decidir aleshores fer una desviació que no passés per Sant Julià.
La discussió va estar tant sols en si es feia amb un sol túnel o amb un entramat de túnels, passarel·les, entrades i sortides, vials per sobre del riu, al costat o dins la muntanya...
Suposo que finalment es va optar per la “solució” que aportava més “benefici”. Potser per la butxaca d’alguns ? Això no ho diré perquè no ho sé.
Si que diré però que actualment, amb el transit a la baixa i amb la desviació de la Margineda, aquesta variant a Sant Julià de Lòria ja no era necessària. Tant sols ampliant l’avinguda Francesc Cairat i l’avinguda Rocafort, traient per exemple l’aparcament, ja en teníem prou per agilitzar la circulació. Fent, evidentment, algun que altre aparcament, per exemple en alguna zona expropiada.

Ara mateix el nostre Govern, recent estrenat farà poc més d’un any ha decidit que no es poden pagar els 80 milions de euros que costa aquesta obra. Curiosament es veu que si es poden pagar 40 milions per la variant de la Massana i 40 milions més per la nova seu de la Justícia. Són aquestes obres prioritàries ?
Sincerament, m’importa ben poc si ho són o no.
Tant sols sé que aquests 80 milions no els tenim.
Com sempre, a Sant Julià de Lòria ens quedarà tota la “deixalla”. Només ens falta el forn incinerador (qualsevol dia el traslladaran).

Em fa ara mateix molta gràcia recordar unes paraules del nostre cap de Govern quan afirmava que ell baixava cada dia a Sant Julià a portar el seu fill a l’escola i que es preocupava per la vila. Més gràcia em fan encara les paraules de la mateixa persona quant afirmava que Sant Julià era l’assignatura pendent.
De ben segur que el seu fill ja no va a l’escola de Sant julià, ja han passat molts anys. I de ben segur també que l’assignatura encara esta pendent, doncs no ha passat mai l’examen.

Des de Sant Julià de Lòria, moltes gràcies a tots plegats per fer que continuem sent el cul d’Andorra. Ja ho vaig dir fa molt de temps :
A Andorra el sud no existeix i Àfrica comença a la Margineda.

Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.