dimarts, de juny 15, 2010

DIARI - MALA BAVA A LA CASS


LA MALA “BAVA” DE LA C.A.S.S.

Un cop més he de parlar de la Cass. I no és que hi tingui cap mena de especial “obsessió”, ni tampoc que els hi tingui “mania”, encara que molts pugui pensar que així és.

Tot segueix igual des de que va entrar en vigor la nova Llei de la Caixa Andorrana de seguretat Social i els autònoms, ara dits treballadors per compte propi, seguim essent “massacrats” amb la cotització mensual. De res han servit les nostres queixes, les nostres reclamacions, les nostres protestes. De res ha servit la promesa del nostre Cap de Govern, feta en plena sessió del Consell General, de revisar el càlcul del salari mitjà. Ens va enganyar a tots plegats i ens continuarà enganyant fins que unes eleccions anticipades (o no) el facin fora de la seva “cadireta”.

Però la persecució indiscriminada de la Cass no queda aquí, no tant sols els autònoms estan perjudicats amb la nova Llei, sinó totes les empreses en general i també els assalariats.
Els criteris que segueix la Cass per graduar les sancions no tenen en compte, com s’havia fet fins ara, l’article 243 on diu : “En la imposició de les sancions s’ha de tenir en compte la intencionalitat i el grau de negligència del subjecte infractor”.
Ara mateix a la Cass van “a saco” amb les sancions.

Posaré un exemple :

Tots sabem o hauríem de saber que les empreses han de retenir obligatòriament del salari dels treballadors els imports que correspon deduir de la persona treballadora en concepte de cotització de la part assalariada (el 5,5%). “Article 97. Subjectes de la cotització de les persones assalariades. 3. L’aportació del treballador en la cotització és del seu exclusiu càrrec, sent nul tot pacte en contrari. L’empresari descompta als seus treballadors, en el moment de fer-los efectives les seves retribucions, l’aportació que correspongui a cadascun d’ells”.
Tots sabem també que majoritàriament els empresaris sempre havien assumit el 18 % total de la cotització (encara que no fos legal), i no passava res (era tolerat). Molts empresaris que es van voler posar d’acord a la Llei, enlloc de restar la part de cotització corresponent al treballador el que varen fer va ser augmentar la cotització i així complir la Llei.
Amb l’augment al 20 % de la cotització (del 5 al 5,5% pel treballador) amb la nova Llei de la Cass la “cosa” ha canviat, l’empresari ja no vol assumir la cotització de l’empleat. Tot i així encara n’hi ha que ho fan, pocs però n’hi ha. I a aquests la Cass els persegueix, els obre un expedient i els sanciona amb el pagament de 3 anys de la part que segons ells han “defraudat”, encara que no sigui així, ningú ha defraudat, tant sols han assumit la part del treballador.
I la persecució de la Cass va més enllà de la seva pròpia Llei :
Reclamen 3 anys quant la nova llei de la Cass diu el següent : “Article 238 Faltes lleus. 1. Són faltes lleus dels empresaris : e) no retenir els imports que correspon deduir del salari de la persona treballadora en concepte de cotització de la part assalariada”.
“Article 247. Prescripció de les sancions. 1. Les sancions imposades per infraccions lleus prescriuen al cap d’un any...”.
“Article 245. Tipus. Les infraccions tipificades en aquesta Llei se sancionen : a) les lleus amb advertència o multa d’un import equivalent al preu de venda del punt de jubilació d’entre cinquanta i cent punts”.

No recordo ara mateix a quant es troba el preu del “punt”, però enlloc veig que la sanció sigui el valor de 3 anys de la part teòricament “defraudada”. I repeteixo, no existeix cap “frau”.

En els moments de crisi que estem patint, davant les dificultats que estan passant tots els empresaris, front als problemes que els comporta la llei de Comptabilitat, els impostos indirectes, la propera reforma tributària, la propera llei de IVA ... si a tot això afegim la mala “bava” de la Cass per recaptar diners (que no diré que no necessiti, ni tampoc diré que les lleis no s’hagin d’acatar)... fan que cada cop els empresaris tinguin el seu futur més problemàtic i “negre”.

Sé perfectament que la Llei és molt clara pel que fa a l’exemple posat, però també sé perfectament que no hi ha cap mena de frau en aquest exemple, com ho saben perfectament tots els empresaris, els treballadors i com ho sap també perfectament la mateixa Caixa Andorrana de la Seguretat Social.

Moltes gràcies doncs a la Cass per la seva contribució “desinteressada” a la prosperitat del nostre país...

Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.

dimarts, de juny 01, 2010

DIARI - LLEI DE LA FUNCIÓ PÚBLICA


S’HA DE MODIFICAR LA LLEI DE LA FUNCIÓ PÚBLICA ?

Basant-nos en les dades de la Cass de Desembre 2.009 (són les darreres que surten publicades a la seva pàgina web), trobem el següent:
En el sector “Administració pública, defensa i seguretat social”, trobem un total de 4.450 assalariats, amb un salari total de 18,779 milions de euros i una mitja de 4.220 euros de salari mensual.
En el sector “Educació” (imagino, que també “funcionaris”), trobem un total de 599 assalariats, que cobren un total de 1,998 milions de euros, amb una mitja de 3.336 euros mensuals.
Aquets sectors són els únics que augmenten cada mes.

El sector “privat” esta patint ara més que mai. No són certes les afirmacions de que ja hem tocat fons i ara estem remuntant. Moltes empreses ja han tancat les seves portes i altres que han “aguantat” com han pogut estan veient ara que ja no poden continuar amb les pèrdues i que no poden seguir pagant el seu personal. Ja ho han intentat tot : reduint despeses al màxim, primer en publicitat, després en materials, en manteniments, en despeses corrents, més tard en el seu personal, en els salaris (hores, primes, extres ...). Més endavant han hagut de reduir el nombre del seu personal, pagant les indemnitzacions corresponents. I tot i així han hagut d’anar més enllà : pactant lloguers més reduïts i rebaixant salaris. I tothom ho ha acceptat, per no quedar-se sense inquilins o sense feina.
Ja no poden retallar més. Si tot continua igual hauran de tancar també les portes del seu negoci, sigui societat o no.

Mentrestant, el sector públic ha anat continuadament en augment. Tot i el retall del 12% en salari dels alts càrrecs anunciat pel nostre cap de Govern, les contractacions no s’han aturat, ans al contrari, han seguit augmentant. Sense pressupost aprovat, la despesa pública no ha afluixat i el sector públic segueix a l’alça.

Vol dir això que hem de donar la culpa de la crisi als funcionaris, tal i com s’està passant el “missatge” a la premsa ?
NO. La culpa no és mai d’aquell que demana una feina, es presenta a un edicte, accepta un càrrec o li regalen. La culpa és d’aquell que li concedeix aquesta feina.
Vol dir això que la culpa és del Partit Socialdemòcrata ?
NO. Els anteriors governants, els liberals, feien exactament el mateix. I si entrem en l’àmbit Comunal ens trobem en que ambdós grups, liberals i socialdemòcrates fan exactament el mateix.
La Llei de la funció pública, tal i com esta redactada permet entre altres “coses” molts avantatges en el sector públic que no existeixen en el sector privat :

Tant sols es perd la condició de funcionari per renúncia, defunció o acomiadament d’acord amb el règim disciplinari de la llei ... No diu enlloc que es pugui acomiadar algun funcionari ni per manca de feina ni per pèrdues, ni per crisi.
Els funcionaris perceben 13 pagues (12, més la extra de desembre). No es pot per tant suprimir la paga extra, encara que no es disposi de “caixa” per a pagar-la.
Preveu la gestió de l’acompliment (el famós Gada), els trienis, els complements d’antiguitat, les primes per risc personal ... i altres “afegits” tals com mútues de baixa i “ajudes” de jubilació.
...

Tot una sèrie de “detalls” que no existeixen en el sector privat. Però que fan insostenible la situació actual de “overbooking” administratiu, de excés de funcionaris o de sobredimenssió del sistema administratiu.

Si a tot això afegim que molts funcionaris realitzen altres tasques obviant que “el funcionari no pot exercir altres activitats professionals ni en el sector públic ni en el sector privat”. Afegim també que “el personal de relació especial ha de cessar al cessar el titular del càrrec que el va anomenar”, enlloc de passar a ocupar una altra plaça ja sigui governamental o comunal. Fa que el sector públic afecti també al sector privat, o si més no a altres places de treball.

Cert és que existeixen llocs en el mateix sector públic on la gent “va de cul”, però cert és també que molts llocs del sector públic es troben amb un excés de personal que hauria de permetre una reubicació, encara que tal i com diu la llei de la funció pública “la reubicació dels funcionaris s’ha de fer sempre en places de llocs de treball iguals o de característiques similars, amb el mateix nivell de classificació”.

Tot plegat vol dir que no es poden acomiadar funcionaris, que no es poden reduir salaris ... Per tant que no es pot reduir la despesa en el sector públic, quant actualment no la podem assumir, que és exactament el que passa en el sector privat.

Potser que hauríem de modificar doncs la Llei de la funció pública. I si al sector privat ens hem de “prémer” el cinturó, el mateix ha de passar al sector públic.
Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.