SENTO CURIOSITAT (BONDIA) - VOT EN BLANC.

EL VOT EN BLANC.

El mateix congrés, la mateixa votació i dos titulars ben distints.

Segons el periòdic d’Andorra :

“El malestar d’alguns militants no es va traduir en vot de càstig en forma de sufragis en blanc”.

Segons el diari d’Andorra :

“El vot blanc en l’elecció de la nova executiva fa visible el malestar al PS”.

Tampoc es posen massa d’acord en els vots afirmatius a la nova executiva del PS : 147 per uns, 142 pels altres. Ni en els vots nuls : 4 per uns, 1 pels altres. Tampoc té massa importància el fet de saber sumar o no per arribar als 180 votants. En canvi si es posen d’acord en els 37 vots en blanc.

Per cert, el vot en “contra” no existeix. Es vota la llista, es vota en blanc o s’anul·la el vot escrivint qualsevol “bestiesa”. No hi ha més paperetes de vot. Més que res, ho dic per un dels diaris que afegia a l’article sobre la votació al Congrés : “ cap vot en contra”.

Un 20% dels votants al 9è Congrés del PS no esta conforme amb la llista única presentada i “amanida” dins del mateix Partit.

És molt ? és poc ?

El que esta molt clar és que ni aquest 20% que no vol la nova executiva imposada, ni el 60% que ni tant sols van votar al Congrés, no han estat capaços de presentar una candidatura alternativa.

El sector crític del PS, que hi és ( em consta ), no ha estat capaç ni ara, ni mai de trobar cap líder disposat a encapçalar un moviment alternatiu real per fer front al sector radical, continuista i poc democràtic del PS.

Recordo l’any 2005, amb el moviment opositor que duia el nom de “espai PS 2005”, que va quedar en no res. Això si, amb algunes persones d’aquest espai defenestrades i altres col·locades. A saber amb quin criteri i de qui ...

També va quedar en no res l’ intent de primàries d’una persona que ara ha estat també col·locada com a Primer Secretari. També a saber amb quin criteri i de qui ...

Algú ho entén ? Algú m’ho pot explicar ?

El que si entenc jo és que : manca “valentia” dins del PS. Els militants d’aquest partit, o no s’atreveixen a dir obertament el que pensen realment ( en petit comitè no em valen els comentaris ), o bé no en saben prou amb la mancança d’un altre líder que els pugui encapçalar i fer front al líder suprem de tota la història del PS.

Després hi ha també aquells militants que no diuen res, que volen demostrar la seva fe en el Partit, la seva obediència i submissió total al Partit, com és el cas dels militants de Sant Julià de Lòria.

Un cop més han quedat marginats en unes eleccions Generals, han tornat a quedar gairebé marginats en unes eleccions internes del Partit però segueixen sense presentar ni la dimissió ni cap queixa. Aguantant estoicament i covardament de nou el comentari del seu Gurú : “Sant Julià és l’assignatura pendent”, afegint aquesta vegada : “Que aprovarem amb nota”.

Per aprovar una assignatura s’ha de passar l’examen. I aquest examen no hi hagut mai cap intenció de passar-lo. I com a mostra, un botó :

“De Sant Julià que posin qui vulguin, total ...”

Aquest és el comentari de “mofa” de algú que preparava la llista per la nova executiva del PS.

Sort que Sant Julià és la parròquia que ha enregistrat el major increment de militància. És clar que, tant sols amb que es fessin militants aquells que havien obtingut algun càrrec amb el nou Govern, ja n’hi havia prou.

Votar en blanc no ha servit absolutament per a res, ni tant sols com a toc d’atenció. Tot segueix igual al PS. Un mana, uns quants li són fidels i els altres callen.

Aquesta és la democràcia del PS.

Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.

SENTO CURIOSITAT (BONDIA) - PAÍS TURÍSTIC.

SOM UN PAÍS TURÍSTIC, O QUÈ ?

D’entrada m’agradaria dir que no és la meva intenció molestar ningú, ni menysprear la feina de ningú.

Primer de tot vull aclarir que tothom té dret als seus dies festius, a les seves vacances, a poder gaudir de les festes parroquials, de calendari o ni que sigui de les festes de “barri”. I tothom és lliure, si la seva feina li permet de gaudir dels dies de festa que li vinguin en gana.

No pretenc tampoc crear cap debat sobre la major o menor vida familiar que pot tenir cada persona (conciliació familiar, en diuen), conseqüència directa de la seva feina i l’horari o disposició física que requereix la seva feina. Però penso que quant s’accepta una feina s’ha d’assumir “tot” el que comporta dita feina. Alguns disposaran sempre de millor horari, millor qualitat de vida, més “llibertat”... Això és així i no ho podem canviar.

Ja varem tenir no fa gaire temps un “dilema” amb la festivitat de la diada de la Constitució, el 14 de Març passat. Dilema que es repeteix cada any per la “festa” del treball de l’ú de Maig. Que dit de pas, ja em cansa una miqueta.

Hem tingut ara fa poc per la diada de Meritxell, no el mateix debat, doncs aquesta festivitat sembla que no accepta debats, però si totes les botigues, comerços, industria i fins i tot bars, restaurants i molts serveis tancats. Molts d’ells, sense tenir la obligatorietat de tancar.

Per Meritxell és normal fer festa, ens diuen. Però això, el turista NO HO ENTÉN. I a mi em sembla molt lògic que no ho entengui. Un país que vol i pretén ser turístic no pot tancar-ho mai, TOT.
Tothom estarà d’acord en dues dates : Nadal i cap d’any. Aquestes dates si que són diferents. Ningú pretendrà trobar res obert, ni tant sols ho buscarà. Aquestes si que són dates molt especials. La resta, NO.

Trobo molt lògic que els turistes, que al Setembre encara en queden i val a dir que, amb un nivell adquisitiu més elevat que a l’Agost, no entenguin que per molt que es tracti d’una festa nacional ho trobin tot tancat. Un país que vol ser turístic ha de fer sacrificis. Un treballador que ha acceptat una determinada feina, també. De fet, els llocs turístics aprofiten precisament les festes per a fer “calaix”.

Trobo inadmissible que d’una banda, volem aprofitar l’afluència de visitants per a fer caixa, com per exemple en fires, firetes i altres... I d’altra banda pretenguem que siguin “sagrats” uns dies festius determinats. Quant marxem de vacances a qualsevol lloc trobem “normal” que les botigues estiguin obertes fins a altes hores de la nit, fins i tot els festius (diria que, “sobretot” els festius), però no trobem normal treballar en unes dates determinades al nostre país.

Actualment, a Andorra hem creat entre tots un costum : I aquest és que la diada de Meritxell no treballa ni Déu... Bé, aquest una estona, i al santuari... Que després tot són àpats i discursos...

No anem bé, i que no se m’enfadin els sindicats diversos, però aquest no és ni de bon tros el tarannà d’un país que pretén ser turístic. Al turisme se l’ha d’atendre sempre, i en dates d’afluència encara més. I sacrificar la nostra “llibertat” els dies en que es pot fer diners a caixa, per altres dies en que no entrarà res a caixa. Així ha de ser la nostra feina i així s’ha d’entendre. I a tot aquell que no ho entengui d’aquesta manera, existeixen altres feines en les que no treballes ni els dissabtes, ni els diumenges, ni al més d’Agost, ni per Nadal i cap d’any.

Ja sé que hem diran que no tothom pot escollir la seva feina, però jo els contestaré que tothom ha d’assumir la seva feina.

Ja per acabar, no tot gira en torn dels treballadors, dels sindicats, del comerç, dels serveis... en un país turístic.
També gira en torn d’un Govern, sigui del signe que sigui. Que ha de entendre que un país turístic funciona d’una altra manera, aprofitant precisament del turisme. Que s’ha de deixar estar ja de “collonades”, i aprofitar al màxim els recursos de que disposa.

Al turista se l’ha d’atendre quant hi és, no quant volem nosaltres que hi sigui.

Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.

SENTO CURIOSITAT (BONDIA) - LA MA NEGRA

LA MA NEGRA.

“La Ma negra és una presumpta organització anarquista secreta i violenta que va actuar a Andalusia a finals del segle XIX a la que se li varen atribuir assassinats, incendis de collites i edificis, segons Wikipèdia”.
Segons el cap de Govern d’un país molt petit, la ma negra és una conspiració orquestrada i organitzada per fer-li la punyeta, ja des de molt abans de les eleccions.

Aquest cap de Govern duia molt de temps desitjant governar el país. Sense tenir “massa” en compte que en aquest “desitjar” i “anar passant els anys” deixava “cadàvers” polítics en la seva trajectòria fins a la victòria. Sobretot aquelles persones que no “combregaven” del tot amb la seva manera de fer i de ser. Ara mateix, totes aquestes persones, que físicament segueixen vives, són la ma negra.

Finalment, com ja he comentat, va aconseguir guanyar unes eleccions i va passar a governar el país en qüestió.

El més normal, en aquests casos, és que quant ha costat molt aconseguir una fita, sigui quina sigui, et prenguis les coses amb calma, reflexionis, pensis, recapacitis ... i actuïs en conseqüència.
El més lògic, en aquests casos, seria estudiar el perquè fins a la data no has guanyat mai, de cop guanyes i preguntar-te el perquè de tot plegat.
Però a vegades, la lògica, la normalitat, res té a veure amb la realitat. I a la primera de canvi, a la primera que et porten la contaria, començar ja a veure mans negres en les crítiques.

QUI NO ESTÀ AMB MI, ESTA EN CONTRA MEU..

Aquest sembla ser el lema del cap de Govern d’aquest petit país.

LES COSES NO FUNCIONEN AIXÍ.

El que no es pot fer es demanar informes a la gent, i si aquests no et són favorables, pensar tot seguit que existeix una ma negra que sempre va en contra teva, i que sempre et vol fastiguejar. (Per posar un exemple triat a l’atzar).

LA MALA BABA SOL SER MALA CONSELLERA.

En un país, per molt petit que sigui, moltes vegades existeix alguna persona, entitat, associació... que vol opinar, que té dret a opinar, que necessita opinar, que té l’obligació de opinar...
I el fet de que la seva opinió sigui diferent a la teva no vol dir forçosament que “vagin a per tu”, que sigui una ma negra orquestrada d’alguna manera per fer la punyeta.

No sempre s’ha de veure en tot allò que et porta la contrària :

-confabulacions.
-interessos ocults.
-ignorància.
-Insatisfacció.

... i moltes coses mes ... Com per exemple una ma negra.

Enlloc de :

OPINIÓ.

No busquin comparacions, tot el que he exposat es producte de la meva imaginació. No formo part de cap ma negra que vagi en contra del cap de Govern del petit país en qüestió. Tant sols demano, un cop més, que es deixi opinar tranquil·lament a tothom. Sense la necessitat de “carregar-se” tot allò que no pensa igual que el líder.
Enlloc d’un Partit polític que governa un petit país, sembla més aviat una “secta” política qualsevol.

Segons Wikipèdia : Secta és des del punt de vista sociològic un grup de persones amb afinats comuns (culturals, religioses, polítiques, esotèriques, etc). Habitualment el mot fa referència a una secta des del punt de vista religiós i de vegades, de manera pejorativa.

Per a mi, una secta política és quan un grup de persones segueix tot el que fa i mana el seu líder.

Repeteixo, no busquin similituds amb cap país en particular...


Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.

SENTO CURIOSITAT (BONDIA) - FUNCIONARIS

TENIM MASSES FUNCIONARIS ?

Parlant amb la gent al carrer, no funcionaris és clar, tothom pensa que si, que n’hi ha masses. La impressió generalitzada, i en xifres demostrada, és que a Andorra existeix un excés de funcionaris.
Bé, de fet la gent del carrer, no funcionaris és clar, també pensen que aquests no fan res en absolut i que es guanyen la vida molt “descansats”.

Jo això, no ho diré.

De fet, no diré gran cosa sobre els funcionaris. No vull entrar en un joc de rèpliques i contra rèpliques a la premsa escrita. No hi he entrat mai, encara que hagués pogut fer-ho i n’he estat a punt moltes vegades.
Si parlaré però, un cop més del Partit Socialdemòcrata, ara al Govern.

Després de quatre anys criticant la sobre dimensió de personal en l’administració endeguen la seva legislatura retallant càrrecs i salaris.
En principi, aquesta sembla una bona mesura. Oportunista, però bona.
Però, com ja he dit : “en principi”. Ja que “al final “ aquesta mesura es pot convertir en una equivocació...

De fet, ja es varen “contradir” pocs dies més tard del canvi de Govern.
Un “nouvingut”, nomenat secretari de no sé que, en les seves primeres declaracions i abans de començar la seva feina, ens va dir que :
“a pesar de les mesures de reactivació econòmiques establertes per l’anterior executiu en les que es deia que la contractació seria de zero persones, a la administració manca personal”.

“Manda guevos” ...
(això, penso que ja ho he escrit alguna que altra vegada).

Quatre anys criticant un excés de personal i arriba el primer de torn, encomanat d’eon no se sap on i ens vol “col·locar” més funcionaris... Actualment en tenim prop de 5.000 de uns 40.000 assalariats en total. No està gens malament.

Continuava dient aquest “càrrec de confiança”:
“ que no ha llegit amb atenció els resultats de l’informe que va efectuar l’OBSA (Observatori de la sostenibilitat), però que en principi no els tindria en compte”.

Jo diria que ni tant sols ha mirat aquest informe on diu :
“que l’administració andorrana esta suportant actualment el doble de treballadors que necessiten països similars”.
Potser és que aquest secretari pensa : “millor que pagui “la padrina”, a disposar d’un nombre més elevat d’aturats”. Es clar que, la padrina som tots.

Ho trobo molt curiós, perquè cada cop que visito l’edifici de Govern, de personal en veig i molt. Ja no parlo de Comuns i “altres”...
No seria millor esperar un temps, veure que fa cadascú, organitzar millor el treball, aprofitar de la gent que ja tenim treballant... abans de dir que manca personal ?

Per cert, ja s’està veient la col·locació i distribució amb nomenaments dels funcionaris militants al PS ( o NO).
Normal ?
Doncs si, i el que no és col·locat es perquè segurament no ho desitja. Hi ha molta gent que no li agrada que el “remenin” gaire i passar desapercebuts fins a la seva retirada.
Aquí també per a molts : “qui dia passa, any empeny”.

Per cert també, els funcionaris deuen estar ara tots molt contents i satisfets amb la seva feina, doncs tot d’un cop s’han acabat les reunions, les queixes, els escrits, els articles, les declaracions... Ja no apareix cap sindicat a la premsa, els bombers ja no “piulen”, ni els policies tampoc (a banda de “recursos” entre ells mateixos) ...

Seran tots del PS ?
Serà que estant esperant els cents dies de gràcia ?
O serà que al PS, no es pot “piular” ?

El secretari de no sé que, va deixar clar també que :
“l’estudi en qüestió afectava també els treballadors de les corporacions comunals i que aquest àmbit estava fora de les seves competències”.
No va dir però que els dos comuns més “afectats” per l’excessiu nombre de funcionaris són precisament del PS.

Ja per acabar,

Com és possible que amb un nombre tant elevat de funcionaris, el nostre Govern no disposi del nombre suficient, per exemple, de inspectors ?
Més que res, podrien servir per a “perseguir” a tots aquells que no paguen impostos o que ni tant sols els declaren.
Com és possible que la pàgina Web de Govern i la del cap de Govern, encara no es trobin actualitzades ?
Com és possible que a la Web de Finances encara hi figuressin fins fa escassament una setmana, els projectes de Llei de l’Iva i de impost a les societats, del PLA ?
Potser serà que tothom es troba preparant els “nous” projectes de Llei, del PS ? Que seran pràcticament els mateixos que ja tenia el PLA. O sigui, un copiar – enganxar – suprimir de les Lleis espanyoles.
La veritat, és que tampoc s’ha de inventar la “sopa d’all”, dites lleis no poden ser massa diferents a les ja existents als països veïns, tant sols s’han de canviar els percentatges i ja estant enllestides.

Ui no ..., és veritat ..., m’oblidava de que ens trobàvem en període de vacances ... i els socialdemòcrates també tenen dret a fer-ne (encara que al Sr. Nomen no li agradi gaire).

Conclusió :

La meva resposta a la pregunta : Tenim masses funcionaris ?
També és que : SI.

Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.