SENTO CURIOSITAT (BONDIA) - MESURES DE REACTIVACIÓ.

LA MESURA ECONÒMICA NÚM. 7 DEL PLA.

Fa gairebé un any, el Govern que aleshores teníem, publicava 42 mesures de reactivació econòmica. La número 7 era una tarifa social per a la telefonia i l’electricitat. Deia el següent : “els ciutadans que compleixin els llindars del reglament de prestacions d’atenció social tindran l’electricitat i la telefonia a preus molt avantatjosos”.

Recordo que pocs dies més tard, en el programa de Andorra 7 ràdio “la pela és la pela”, dirigit per un bon amic, en Gabriel Fernández, comentava jo mateix que aquesta mesura econòmica era una ajuda “miserable”, que no era cap ajuda de la revitalització del país, que més aviat es tractava d’una caritat o un “insult”. Un any més tard, FEDA i SOM m’estan donant la raó.

Per FEDA :

Anunciaven que en gaudirien les llars catalogades com a domicili principal amb 3,3 KW de potència, assegurant que 1.000 llars de 30.000 gaudirien de l’avantatge.
Vaig comentar aleshores:
¿Qui pot viure amb 3,3 KW de potència elèctrica?, tot i explicant el consum mitjà dels electrodomèstics, que detallo a continuació:
(Aquests consums són mitjans, els més habituals i més aviat de gama “baixa”).

Nevera : 200 W.
Congelador : 300 W.
Rentadora : 2,5 KW.
Cuina : 2,2 KW.
Placa o encimera : 3,5 KW.
Forn : 2,6 KW.
Microones : 2,7 KW.
Rentavaixelles : 2,2 KW.
Calentador elèctric d’aigua : 1,5 KW.
Estufa : 2 KW.
Assecador de cabell : 1,5 KW.
Planxa : 1,5 KW.
Extractor : 0,5 KW.
Assecadora : 2,9 KW.
Torradora de pa : 1,5 KW.
...
Bombetes : molt poc.
Televisor : molt poc.
Aparell de música : molt poc.
Ordinador : molt poc.
...
¿Que es pot fer amb 3,3 KW ?
Doncs ben poc, a banda de mirar la tele, encendre algun llum i fer “anar” l’ordinador. I sinó, poden fer vostès mateixos els càlculs necessaris del mínim consum que necessitem en una llar en un moment determinat del dia.

Es clar, que si vius en la precarietat, tampoc pots tenir masses electrodomèstics. Però, el fet de que tant sols “una” persona ha sol·licitat aquesta “ajuda”, dona molt que pensar...

Un any després, tant sols “un” abonat disposa doncs de aquesta “tarifa” especial de reactivació. Reconeixen des de SOM que aquesta potència no la té contractada pràcticament ningú, que la majoria de domicilis tenen com a mínim 5,5 KW contractats.
Resulta evident que ens varen enganyar, que no es tractava de cap mesura econòmica, sinó tant sols de una mesura “de cara a la galeria”, que no servia absolutament per a res.

Trobo molt curiós, que poc a poc, tot em va donant la raó.

Per SOM (Andorra Telecom, ex STA) :

La tarifa social de “ajuda” de reactivació econòmica preveu un 25 % de descompte en trucades nacionals realitzades des de fix i un 50% de descompte en l’abonament del paquet Tòtem, pagant 24,5 euros al mes (més el cànon) en lloc dels 49 euros de la tarifa normal.
Un any més tard, tant sols una vintena de abonats disposen de la “tarifa social”.
No és una xifra tant escandalosa com la de FEDA però déu ni do. Esta clar que, si estem en el llindar de la precarietat, el que menys ens preocuparà es tenir ordinador, ADSL, Tòtem ... Fins i tot, passarem de telèfon fix o mòbil.

¿Qui ens va enganyar fa un any ?

- FEDA, STA, GOVERN...
- Tots plegats...

¿Qui assumirà alguna responsabilitat?

- Com sempre, ningú.

De totes les mesures de reactivació que va proposar l’anterior Govern (les mesures del PLA), tant sols una semblava bona, una veritable mesura de reactivació : La congelació del preu del lloguer de l’habitatge.
Aquesta era una bona mesura i així vaig comentar-ho.
Però com sempre, els “espavilats” han trobat també la “trampa” que fa bo el dit “feta la Llei, feta la trampa”.
I que consisteix simplement en no augmentar el preu del lloguer de l’habitatge, però cobrant les “despeses” a part : despeses de llum de l’escala, despeses de neteja de l’escala i altres despeses que es poden “inventar”.

Ja per acabar,

Continuo amb la “meva”, demanant RESPONSABILITATS...

No vull més publicitat a la premsa, vull que algú assumeixi la responsabilitat de “allò” que ha fet “malament”, perjudicant a tot el país.
No hem serveix de res que ara em diguin que teníem un “mal” Cap de Govern i que per aquest motiu no se li va permetre tornar a presentar-se a unes eleccions. Que per aquest motiu, es va eliminar el PLA per canviar-ho per CR. Ni tampoc em serveix de res que el PS, ara governant, es limiti a fer publicitat dels “errors” de l’anterior executiu.

Vivim en el país de : “tot s’oblida i no ha passat mai res”.

Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.

SENTO CURIOSITAT (BONDIA) - MOROSOS

ELS MOROSOS DEL PLA.

“El Govern liberal anterior no va obligar a pagar l’ISI als morosos”

Aquest és el “titular” del diari d’Andorra del dia 03/08/09 en la seva secció “nacional”.

Quant ho vaig llegir, la meva indignació va ser considerable. No per la notícia en sí, que ja és sabuda des de fa molt de temps per tothom, sinó per la forma de tractar el tema dels morosos i les explicacions de l’actual gabinet. Resulta que ara mateix tota la culpa de que existeixin morosos de l’ISI és del PLA (ara CR). “No ho diguin a ningú”... Però també resulta, que el CDA (ara APC), RD (ara encara menys definit) i el PS (PSD, PSA, o J&B “els que ara manen”), ¿no hi tenen res a veure amb els morosos? Als Verds i a la UNP (si és que encara existeix) els deixo “tranquils”, doncs ells segur que no hi eren.

¿Quants cops he reclamat en els meus escrits que es perseguís als morosos de l’ISI, als morosos de la taxa d’activitats econòmiques, als morosos de la taxa de tinença de vehicles ... als morosos en general ...?
No sóc jo (o era jo) qui havia de fer-ho.
¿Ho ha de fer el Govern que es troba, en el moment dels impagats, en “actiu”?
- De ben segur que si.
¿Ho ha de demanar l’oposició existent en aquells moments?
- De ben segur que també.
¿Ho ha fet algú?
- De ben segur que no.

Jo he estat durant molts anys, un dels “gilipolles” que ha pagat sempre els impostos, tots els impostos. I ha arribat un “moment” en el que ja m’he n’he cansat (com ha fet molta altra gent). ¿Perquè he de pagar jo, si existeix un munt de persones que no paga? ¿Si al cap de tres anys ningú em pot reclamar res en absolut ? ¿Si ningú em perseguirà mai? Són diners “tirats” a la “basura”.
No em serveix de res que ara, el nou Govern (dit socialdemòcrata) es dediqui e desvelar el que l’anterior Govern (dit liberal) va fer malament (o no va fer en absolut).

JO, DEMANO RESPONSABILITATS (un cop més)...

I tant responsable és el que no va fer res i es trobava al poder, com el que tampoc va fer res i es trobava a l’oposició.
¿Perquè durant quatre anys (per no allargar més l’agonia), el Partit socialdemòcrata no ha denunciat mai als morosos? ¿Perquè ara, enlloc de denunciar en fan una publicitat gratuïta a la premsa? ¿No serà, perquè tota la gent que no ha pagat els impostos fins ara, son tant liberals com socialdemòcrates, com pseudo-centristes? Tant sols cal fer un cop d’ull a la llista.

Els morosos que existeixen actualment a Andorra, no són del PLA, com ens vol fer creure l’actual Govern. Són andorrans o residents que no els dona la gana de pagar impostos (o potser no poden) i que saben perfectament que mai ningú els ha perseguit ni els perseguirà. I saben també que els que es trobaven aleshores a l’oposició no varen fer res perquè fossin perseguits.

¿Que vol dir la afirmació? : “Els empresaris i l’executiu actual constaten que n’hi s’ha fet res per cobrar els impagaments ni per controlar bona part de les liquidacions presentades. El nou gabinet ho vol corregir però una part pot haver prescrit”.
¿Vol dir, que a partir d’ara es faran les “coses” ben fetes?
Personalment, no se si riure o plorar (sempre dic el mateix, però aquesta és la “crua” realitat). No confio en l’anterior Govern, i menys confio en l’actual (del que fins al moment, tant sols he vist i sentit : retrets i queixes, enlloc de fets).
¿He de continuar pagant impostos?
¿Em perseguiran a partir d’ara?

HO DUBTO MOLT (però continuaré pagant, sóc “gilipolles”).

Els impagats de l’ISI del primer any potser ja hagin prescrit (tal com diu la meva “estimada” PIME). ¿No es podrien cobrar però, els posteriors i els actuals? Enlloc de publicar-los al Bopa. ¿No es podria destinar algun dels molts funcionaris de que disposem, a passar a cobrar?
Sobretot si tenim en compte que, la famosa llista de 316 deutors varen efectuar la declaració de variables de ISI i la d’inici d’activitats, han rebut la corresponent factura i no l’han pagada (¿no serà que els bancs han retornat els rebuts?).
Però, ¿i totes aquelles empreses que no han declarat? ¿On surten publicades?

Resumint,

Sincerament, penso que passarem aviat al model de IVA, en substitució del desastrós model de ISI, i encara estarem “igual”. Els “llestos” no hauran pagat res en absolut.

La solució :

Un registre de Comerç actualitzat, un registre de societats actualitzat, un dipòsit de comptes obligatori per tothom. No calen sancions, el que no figuri en aquests registres se l’elimina directament i s’ha acabat el “problema”.
Un IVA (enlloc de l’ISI), un impost de societats i un IRPF .
No calen sancions sinó eliminacions. El que no compleixi amb les necessàries obligacions ha de quedar descartat i sense dret a “negociar” o treballar. És així de senzill. I el que no estigui content, pot marxar a viure i treballar a França o a Espanya. Que ja li explicaran també com es fan les “coses”. O senzillament, desaparèixer del plànol ( o mapa).

El que voldria demanar, es que l’actual Govern no trigui massa en demanar i exigir (i sinó, sancionar), claredat a totes les empreses del país. Que no perdin més el temps en destitucions, nomenaments, declaracions, denúncies irrellevants i publicitàries, i vagin una mica més “per feina”, el marc fiscal no pot esperar més.

Si no volen denunciar (a la batllia) res en absolut ho acceptaré, sempre i quant vagin “per feina” (i aquesta feina, de moment no la veig per enlloc).

Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.

SENTO CURIOSITAT (BONDIA) - PUBLICITAT VS REALITAT

PUBLICITAT VS/ REALITAT.

Que la publicitat no va “lligada” amb la realitat, ho sap molt bé tothom, no cal ser un expert. La publicitat acostuma a exagerar les “coses”, a donar una imatge “irreal” de tot plegat. Generalment, la publicitat resulta gairebé sempre enganyosa ( i alguns cops, fins i tot fraudulenta).

A Sant Julià de Lòria, en tenim un clar exemple d’aquest tipus de publicitat. I no tant sols dins del nostre país, o al canal “especial” de televisió de Cable Mútua “Lòria”, sinó que també fem publicitat als països veïns que no es correspon amb la realitat.

Posaré tant sols dos exemples per explicar el perquè de la meva afirmació. Un de molt recent i un altre que ja fa dies que porta “cua”.

L’exemple molt recent és el de la Festa Major.

Presumim de tenir la millor Festa Major d’Andorra, la “publicitem” i estem orgullosos de que així sia. No diré que no sigui la millor de totes, al menys pel que fa a afluència de “personal”. Però penso que no la podem “assumir”, sobretot pel que fa referència al problema de l’aparcament.
Amb una parròquia, la pitjor equipada pel que respecta a l’aparcament, no podem col·lapsar de la manera que ho fem el país i la parròquia.
Que són 4 dies a l’any ? No, aquesta excusa no hem serveix.
Els residents a la parròquia tenim dificultats per arribar a casa nostra, no podem entrar als nostres garatges, no podem circular. La majoria estem treballant encara que sigui “festa” i no ens podem desplaçar amb el nostre vehicle. Els dies de la Festa Major, l’aparcament és “lliure”, fins i tot als llocs on resta prohibit “parar”, que no “estacionar”. Per exemple, a la carretera de Nagol, si els senyals són de prohibit “parar”, no estant posades perquè si. Deixant “estacionar” per la Festa Major, impedim el pas en un dels dos sentits de circulació, amb els col·lapses i problemes que això comporta. És el caos total, que no “compensa” el fet de que “tot si val” per tenir una bona “festa”.
Un altre problema mal resolt és la manca de respecte envers molta gent a l’hora de planificar els actes de la festa.

M’explico:
No és el mateix el “libre abedrío” nocturn amb els joves, que ja estant acostumats a tot, sense que els importi beure en vasos de plàstic, menjar en qualsevol lloc, passar hores i hores de peu, fer les seves necessitats en qualsevol racó ... Amb que la gent més gran no es pugui asseure en una miserable cadira per escoltar tranquil·lament les havaneres, amb la excusa de que “estem en crisi”. Amb la quantitat de empleats de que disposa el nostre Comú, no és tant difícil, ni car, comprar cadires i posar-les a disposició de la gent més gran que no pot estar tota la estona dempeus. No fa masses anys, recordo que la Comissió de Festes, de la que jo mateix en formava part, ho fèiem “tot” i sense “cobrar”.
Aquesta “publicitat” de la nostra “festa” no es correspon gens ni mica amb la realitat de la mateixa.

Un altre exemple és el del Tobotronc i Naturlàndia (aquí la publicitat costa més diners).

Publicitem el tobogan alpí més gran de Europa, el fabulós camp de neu i les activitats d’estiu, amb atraccions espectaculars i “novedoses”. Però no hi tenim el personal qualificat, necessari, imprescindible... Per atendre als nostres clients.

M’explico de nou :
Anunciem repetidament unes activitats a Naturlàndia excepcionals, no diré que no. Però la realitat és que quant els nostres clients arriben a la zona en qüestió, es troben amb un servei que no té res a veure amb l’oferta “publicitada”.
Es troben mal atesos, fins i tot amb “mala educació”. Els caps de setmana estiuencs, sense el personal suficient i adequat, amb els lavabos tancats, el restaurant tancat, la guixeta de venda de tiquets del Tobotronc tancada, males “cares” i respostes del “personal” de molt mala educació.
Si els responsables de Naturlàndia no volen treballar els caps de setmana estiuencs, que es busquin una altra feina. Si es “contracta” gent jove per treballar, encara que siguin de la mateixa família dels responsables, s’han de comprometre també a treballar els caps de setmana. Si més no, els caps de setmana, sobretot a l’estiu, algun “responsable” ha de estar present a les instal·lacions de Naturlàndia.

En definitiva,

Estem fent una publicitat enganyosa del nostre “producte” turístic. Fem inversions exagerades en construcció, en publicitat, en “fantasmades” andorranes i després no sabem respondre amb la feina “ben feta” ni amb la conseqüent feina en comparació amb la publicitat efectuada.

Conclusió,

Que volem a Sant Julià de Lòria ?
Turisme, tant si com no, amb publicitat enganyosa ?
A l’estil de molts llocs on els importa un rave si els turistes queden satisfets o no, perquè sempre en vindran de “nous”, o fidelitzar un turisme de qualitat ?
Ens estem equivocant, penso que no estem actuant de la manera correcta. La publicitat és necessària i no s’ha de escatimar en despesa publicitària per obtenir turisme. Però si no responem de manera adequada a aquest turisme, si no els donem allò que estem anunciant, els perdrem.

Si, forçosament els lauredians hem hagut d’acceptar les inversions desorbitades a Naturlàndia, les despeses de personal innecessàries a la nostra parròquia en matèria de “personal”... I totes les “bestieses” que s’han fet fins ara a la “part alta” de la parròquia. Ara mateix, en demanem “resultats”. I no tant sols econòmics, sinó “resultats” en la satisfacció dels nostres visitants.

I en aquests moments, he de dir que la satisfacció dels nostres visitants no la tenim.
Podran passar un “moment” increïble en la baixada, o pujada, al Tobotronc, Però si els demanen si han estat ben atesos, ens contestem que NO.

Definitivament,

A Sant Julià de Lòria no estem oferint un servei que es correspongui amb el que estem publicitant.

I d’això, jo en dic :

FRAU.

I espero que aquesta mena de frau, algun dia estigui perseguit i condemnat.

Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.

SENTO CURIOSITAT (BONDIA) - COMPTABILITAT

A ESPANYA NO HI ENTENEN EN COMPTABILITAT ?

Això no ho dic jo, ho diu una persona anomenada Guillem Matas, que per cert no tinc ni la mes mínima idea de qui es tracta (val a dir que ni ganes), que insinua ser el secretari d’un inexistent col·legi de comptables i tresorer de la Pime ( sort en tinc, de no formar part d’aquesta entitat).
Que passa a la PIME ? Es que tots són francesos ? O és que estant afrancesats ? No creuen que haurien de representar a TOTS els mitjans i petits empresaris del país ? Parlin francès, espanyol, portuguès... o qualsevol altre idioma ?

Aquest “senyor” ens afirma en un article al Periòdic d’Andorra en el seu apartat de política (no veig, sincerament que té a veure la política amb la comptabilitat) que : “caldrà més formació, ja que la gestió de tresoreria suposa un canvi per a la titulació de molts professionals del país”

Pretén aquest “senyor” insinuar que els professionals andorrans que hem estudiat a Espanya no tenim formació en tresoreria ? Que “dimonis” en sap de la formació que tenim ?

RES DE RES.

El mateix “senyor” continua dient que : “la majoria de comptables del país tenen una titulació espanyola i el model de gestió de tresoreria no existeix a Espanya”.

“Senyor Matas ( O “Matao”, ja no sé com anomenar-lo) :

Vostè ha estat algun cop a Espanya ? Vostè sap que és la tresoreria ? Vostè en té alguna idea del que significa ser un expert comptable a Espanya ? Que “diantre” en sap vostè de la formació que hem rebut a Espanya ? No existeixen a l’estat espanyol experts comptables ? Censors jurats de comptes ? I també bons comptables, administratius ? A Espanya no es porten bé els comptes, segons vostè ?

Sincerament penso que no (responen a la primera pregunta), vostè no ha estat mai a Espanya. Vostè no ha sortit mai d’Andorra, i com a màxim es deu haver arribat algun dia a passar unes hores estudiant a la seva “estimada” França. Si es que vostè ha estudiat mai.

Pel que ens diu aquest “senyor”, de que : “el model de tresoreria no existeix a Espanya”...

Aquí, la veritat és que ja m’han donat “espasmes” existencials.

Senyor “Matao”,
Vostè coneix, per exemple un programa anomenat Telematel ( Nomber One in Spain ), que basa tota la comptabilitat en la tresoreria i la gestió ?
Imagino que no, i continuo dubtant que vostè hagi estat mai algun cop a Espanya. Si vostè conegués quelcom dels programes espanyols, sabria que existeixen programes de tresoreria molt complerts, bons i reconeguts. Encara que personalment, jo no els recomano. Prefereixo un bon programa de comptabilitat que comporti tresoreria, a un programa de tresoreria (per molt bo que sigui) que comporti comptabilitat. Ho dic per experiència, doncs ja fa uns quants “dies” que treballo en la matèria.

Senyor “Matao”,
Si com insinua vostè, esta preparant propostes per passar-les a l’executiu, val més que les tiri directament a la deixalleria.
Nosaltres (la nostra associació, Comptables del Principat), també estem col·laborant amb Govern ( amb l’actual i l’anterior).

Pel que dedueixo de tot plegat és que el Sr. Matas “aquest” (Matao, per a mi), és que ens vol imposar plans comptables específics francesos, per fer la “primera pela”, quant la llei ens diu clarament que ni tant sols el Pla de comptes publicat per Govern és obligatori.

Vostè, Sr. Matao,
Si ho desitja, pot continuar doncs utilitzant els “seus” plans comptables francesos específics per la hostaleria i la construcció. No oblidi però, que el dipòsit de comptes l’ha de efectuar amb els models publicats al Bopa pel nostre Govern (no el francès), i en Català.
Per cert, a Espanya també existeixen programes de comptabilitat específics per sectors d’activitat.

Ho sabia ?

Un altre “apartat” del seu “discurs” ha despertat també la meva curiositat :

Perquè vol separar les empreses de serveis amb el comerç en el “llindar” de facturació per dipositar els comptes ?
Vostè creu que totes les empreses de serveis són : notaris, advocats, economistes, metges o comptables ?
No oblidi que un bar o restaurant (per exemple) és també una empresa de serveis i la immensa majoria facturen més dels 100.000 euros de “llindar” pel dipòsit de comptes ( i la comptabilitat simplificada). Perquè ells no han de poder dur una comptabilitat simplificada ? ( sempre segons vostè...).

Ja per acabar, senyor “Matao” :
No faci servir més el com de “col·legi”, doncs sap perfectament que aquest no existeix. Li agrairia que d’ara en endavant parli tant sols d’una associació, no d’un col·legi. Sap perfectament que la única diferència existent entre la “seva” associació i la “nostra” (Associació de Comptables del Principat) : Es que vostès no poden “veure” als espanyols ( personalment, a mi encara menys) i pretenen fer la “primera pela” enganyant al “personal”. I nosaltres tant sols pretenem treballar per al bé de les empreses del nostre país, sense demanar “exclusives”.

I personalment, penso que la seva manera de actuar i la de la seva associació perjudica greument al petit empresari i comerciant del país. Enlloc de facilitar-los la feina i tranquil·litzar-los, el que vostès estant fent és enganyar i atemorir.
Li recordo que la Llei de Comptabilitat és ben clara : Qui signa i diposita els comptes és l’empresari o propietari. No vulgui fer passar a tothom per la seva “caixa”.

Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.