dimarts, de juliol 28, 2009

SENTO CURIOSITAT (BONDIA) - CABLE MÚTUA


CABLE MÚTUA : LA SECCIÓ PIRATA DE MÚTUA ELÈCTRICA.

Pagàvem una quota de 32 euros al mes, que ara son uns 29 euros, ISI inclòs ( són les rebaixes de la crisi ...), per rebre més de 60 canals de televisió gratuïts.
Dit així, sona molt bé i a Sant Julià de Lòria semblem uns “privilegiats” per l’oferta televisiva.
I es cert es que no fa gaires mesos, aquesta afirmació era encertada, érem uns “privilegiats”, sobretot si ens comparàvem amb la resta del nostre país que passava per la TV convencional (per antena analògica “normal”), o si ho comparàvem amb els rebuts d’abonament a plataformes televisives, o si ho fèiem amb la instal·lació d’antenes parabòliques (que donaven el que donaven).
Si més no, teníem amb el mateix forfet : el Canal +, el Canal Barça, el Canal Reial Madrid (que també tenia els seus seguidors), la Televisió portuguesa (amb uns quants milers de espectadors), i altres canals amb bona programació, que a la resta del país no es podien veure.
Fins i tot, en un moment donat, quant havia “desaparegut”, com per art de màgia el Canal +, la nostra estimada Mútua “punxava” acuradament els partits del Barça i els emetia a traves de Canal Barça, en una clara il·legalitat, que tampoc ens venia d’aquí doncs, qui es queixa quant et donen el que vols, i gratuïtament ?.
Misteriosament, i degut a les queixes d’un veí de la parròquia que també volia veure al seu Reial Madrid, va tornar a aparèixer el Canal +, un altre cop com per art de màgia. De manera totalment il·legal. Cap importància, era “gratis”.

Però vet aquí que ja fa uns quants mesos, va tornar a desaparèixer de nou el Canal + de la graella d’oferta televisiva de Cable Mútua, per problemes de recepció, deien aleshores. Al mateix temps, la televisió portuguesa ja es podia rebre per la TDT gratuïtament, al igual que altres canals, com per exemple : Antena 3, Tele 5, La Sexta, Quatro, i uns quants més.
L’oferta televisiva de Cable Mútua, que tots acceptàvem encara que fos mes “pirata” que en Barbanegra ( o com es digués) perquè ja ens anava bé, va quedar en un munt de canals que o bé ja teníem en TDT, o bé no valien ni per a fer una becaina en ben dinat.

Actualment, encara ha empitjorat la programació de Cable Mútua i no ens ofereix cap avantatge en absolut. Amb la desaparició de la resta de canals de Sogecable (degut a que SOM si paga la seva emissió i ofereix el paquet de canals de Digital + a través de la fibra òptica). Fins i tot ha desaparegut el canal Reial Madrid. Però no ens podem queixar, les “accions” pirates no s’avisen ni quant es donen ni quant es treuen.

Resulta que la solució que ens donen des de Cable Mútua es comprar un descodificador per 75 euros (ISI no inclòs), per a rebre 88 canals de TV amb ampliació progressiva fins a 195 canals (actualment crec que ja hi son) i els partits de futbol en alemany. Ens proposen també un abonament anyal de 100 euros per a rebre 3 canals per adults. Que pensarà el nostre Bisbe ? Fins i tot ens ofereixen un “mega-super-descodificador” per poder endemés enregistrar i anar a fer un pipí sense perdre cap minut televisiu. I ara ens diuen que estant negociant per emetre futbol de pagament el 2009. Els partits que s’emeten en “tancat”, perquè la majoria es transmeten en “obert” a Espanya. Tot això amb una fibra òptica que no arriba “exactament” fins a les nostres llars, d’una qualitat que hauria de ser perfecta i que no ho és (mes aviat podria dir que desastrosa).

Cable Mútua està a punt de morir, no té cap futur, és un malat en fase terminal. Els accionistes o mutualistes no en traurem ni un sol euro. I a més, es veu que fins i tot una tal “Egeda”, ens volia denunciar per emetre il·legalment. Disposem però del canal legal “Lòria”, que ens ofereix publicitat escrita de Naturlàndia i del Tobotronc.

Algú hem vol comprar les accions de Mútua elèctrica ? Perdó ... Es veu que no les puc vendre a ningú ...

A tot això, una simple “curiositat” :

La mateixa notícia, apareixia el mateix dia (28/08/08), segons dos diaris diferents :

Diari d’Andorra:
“La situació de la societat laurediana és especialment delicada, ja que ni tant sols compta amb una llicència governamental per a l’emissió de la televisió”.
Periòdic d’Andorra:
“L’entitat (per Cable Mútua) ha mantingut contactes amb el Govern per intentar ampliar l’oferta digital a altres parròquies del país”.

I es que es ben cert:
Tot depèn de si mires les “coses” amb ulleres de fusta o amb vidres graduats.

Per cert, un any després gairebé tot el país disposa ja de fibra òptica. Un altre dia en parlaré, que també en tinc ganes ...

Tornant a l’actualitat, he rebut la convocatòria d’Assemblea General Ordinària de mutualistes de la Mútua Elèctrica de Sant Julià de Lòria per al dia 30 de Juliol de 2009, amb un punt de l’ordre del dia que ha despertat un cop més la meva curiositat :

5) Proposta i, si procedeix, aprovació de la creació de la societat Cable Mútua SL ... per la gestió i compra-venda de drets televisius, i per la participació en altres societats afines de gestió d’aquests drets, o adquisició d’accionariat de societats afines com la societat Iseca.

MÉS “MANGONEO” ?

Segur que si.

En tot cas, penso que l’assemblea “promet” ser divertida si més no. Igual fins i tot pot resultar “calenta”.

Sincerament,

Crec que els accionistes de Cable Mútua, en general, no tenim cap intenció de fer negocis “estranys”, les participacions en altres societats ens importen un rave, els drets televisius actualment no ens preocupen en absolut ...
I el que volem és que la corrent elèctrica ens arribi correctament a casa, sense talls, sense pujades i baixades de voltatge que malmeten els nostres electrodomèstics...
I pel que fa a la televisió, ja tenim el TDT i els professionals que s’hi dediquen que fan la seva feina i el seu negoci. La Mútua Elèctrica no es va crear per participar en societats estranyes sinó per a tenir el corrent elèctric a casa dels lauredians.
I si actualment la Mútua no dona més de si perquè els temps han canviat i les “coses” funcionen d’una altra manera, el més normal seria vendre les accions a FEDA i que aquests gestionessin la xarxa elèctrica i deixar-nos estar de “negocis” que no ens pertoquen.

Ara que, potser l’actual Cap de Govern es torna a “carregar” una possible fusió-venda-cessió... de les accions dels mutualistes a Feda ?

Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.

dimarts, de juliol 21, 2009

SENTO CURIOSITAT (BONDIA) - VULL QUE ENS TORNIN ELS DINERS.


VULL QUE ENS TORNIN ELS DINERS “ROBATS”.
Abans de començar a parlar del tema en qüestió m’agradaria analitzar tres detalls que han despertat la meva curiositat :
1er. D’una banda tenim un Govern “sortint” que no ha renovat la confiança de l’electorat, que ha plegat veles, que ha marxat cap a casa seva passant de tot. Que no assumeix cap responsabilitat per tot el mal que ha fet durant molts anys al nostre país i que es renta les mans amb tot el diner que ha llençat per un forat i que era de tots nosaltres.
2on. D’altra banda tenim un Govern “entrant” que ha guanyat les eleccions amb la confiança majoritària ( o gairebé) dels electors i que tant sols es dedica a publicar les bestieses del Govern anterior sense demanar-ne responsabilitats, dient tant sols : “ que hi haurà sorpreses i ens estimaríem més que ni hagi poques”.
3er. Finalment, en una banda i altra tenim o trobem una sèrie de persones que continuen al seu lloc de treball de sempre, ara amb un nou Govern, en el mateix lloc que ocupaven amb l’anterior (o gairebé) i que segueixen callant totes les bestieses que han vist i conegut i que, val a dir, han permès amb el seu silenci.
CONCLUSIÓ : No puc confiar en la gent que eludeix responsabilitats, ni tampoc en la gent que no demana responsabilitats. En definitiva, no puc confiar amb la gent que treballa pel meu país.
Llegia el dia 10 de Juliol que un expert va rebre 900.000 euros sense fer cap informe. Un tal Attali va cobrar 300.000 euros anyals durant tres anys com a assessor de l’anterior Govern sense que l’actual no hagi trobat cap informe elaborat pel consultor. Esmentat.
Això és robar ¿
Potser no,tal com deia el bon amic Gabriel Fernández en la seva columna al mateix diari, el mateix dia.
Això és robar els nostres diners ¿
Personalment, tinc la impressió de que efectivament es tracta d’un robatori. De que ens han robat els nostres diners. Al menys els diners d’aquells que paguem religiosament els impostos.
Posteriorment, no he llegit encara cap rèplica, cap explicació aclaridora ni cap justificació, ni cap desmentit per part dels responsables d’aquest pagament fraudulent. Tant sols, que “es podria discutir si era car o barat”.
Aquest pagament fraudulent estava signat en un contracte que havia de durar 2 anys més i que l’actual Govern ha aturat.
La meva pregunta és : Es pot parar un contracte sense que ningú en demani cap compensació ¿ Si és així demostraria que l’altre signant del contracte ha cobrat efectivament uns diners per a no fer res. Això és denunciable ¿ No ho sé.
El que si tinc clar és que nosaltres podem demanar responsabilitats a l’altra banda que va signar aquest contracte i demanar també que ens retornin els diners que ens han estafat. Altres diners dilapidats no els podem reclamar, com per exemple uns quants milions pagats a un famós arquitecte, doncs aquest al menys va realitzar alguna feina, que no ha servit de res, però al menys va treballar.
No he vist tampoc cap denuncia, cap reclamació, cap investigació ni cap intent per part del nou Govern per tal de recuperar els diners regalats. Si es volien regalar diners a assessors, amics, col·laboradors o el que sigui... No m’hi oposaré, però que els paguin “ells”.
Ara ens asseguren que tenim el suport de França per trobar vies per re finançar els 700 milions de deute de l’estat. Pagant més assessors francesos ¿ Algun banc europeu ens donarà confiança veient com regalem els diners i no fem res per recuperar-los ¿
Pot confiar algú amb un país amb tota una sèrie de gent que va callant, atorgant, ocupant càrrecs i aprofitant-se de la seva situació econòmica, laboral, estable… Sigui quin sigui el Govern que es trobi al poder ¿
Personalment no hi confiaria pas.
Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.

SENTO CURIOSITAT (BONDIA) - EL PAS FRONTERER


EL PAS FRONTERER.

Ha arribat el bon temps i amb aquest l’augment de escapades de cap de setmana. Es nota més que res, per la gran quantitat de vehicles que passen la duana el Divendres de baixada i el Diumenge de pujada, generalment.
Ja sé que hi ha molta gent que no pot fer-ho, però aquest no es el tema que avui vull tractar. També hi ha gent que ho fa tot l’any.

També es molta la gent que encara ens visita el cap de setmana, per sort, i passa pel mateix lloc, però en sentit contrari al nostre.

I molt nombrosos son també els treballadors trans-fronterers i els que diuen tenir una “segona vivenda” a la Seu, que han d’utilitzar el mateix camí. Aquests, cada dia i en els dos sentits.

Esta clar doncs que la carretera entre la Seu d’Urgell i Andorra es una via que s’ha de millorar. I així ens ho varen assegurar des de la Seu i ja ho estant fent.

Però hi ha un parell o tres d’indrets, que no depenen de la millora d’aquesta carretera i que de ben segur, posen dels nervis a tots els que fan aquesta ruta. Son els següents: el pas fronterer, la duana i l’entrada a Sant Julià de Lòria. I que per molt que ens construeixin la famosa autovia promesa, continuaran fent la guitza a tothom.

Esta demostrat, i a Andorra en tenim uns quants exemples: que sempre que transformem dues vies de circulació en una de sola es provoca un embús. I això es el que constantment ens fan al pas fronterer. Tant en una banda com en l’altra.

Que ens volen veure la cara un a un, per si som sospitosos ?. O veure si fem mala pinta ?. Psicologia policíaca, en diuen ...

No ho crec massa, ja que la majoria de les vegades estant mirant la pantalla de l’ordinador i en aquesta no apareix cap imatge nostra. Tot i així ens obliguen a passar per un sol carril. Tant en un sentit com en l’altre. O tant en una “guixeta” com en l’altra.

Un cop superat aquest embut, baixant en trobem un altre. Molts vehicles s’han col·locat en el carril dels camions i autobusos i de nou els dos carrils es converteixen en un de sol. Aquest nou tap sol variar segons l’humor que tinguin els nostres veïns uniformats. Ens poden obligar a passar la vergonya d’haver de parar el vehicle, baixar i ensenyar el maleter i contestar a la pregunta : “Tabac ?, Alcohol ?”, o veure com ens retoquen totes les borses de viatge, tindre que ensenyar les nostres pertinences, o desmuntar tot el maleter per demostrar que al seu lloc hi ha efectivament la roda de recanvi.
Si tenim sort, fem bona cara, i sobretot bona pinta, haurem passat directament, sense aturar-nos (això si, solsament quant hi ha molta cua), i amb una simple mirada, podrem continuar el nostre viatge.

Si en lloc de baixar estem pujant, per regla general no haurem de passar duana. Encara que, si pretenem recuperar un Iva, o si declaréssim les nostres compres a l’estranger hauríem de fer-ho.

Però aleshores, ens trobem un altre embut, l’entrada a Sant Julià de Lòria. I per la mateixa qüestió, la conversió de dos carrils en un de sol, i en varis llocs diferents.

Potser seria millor deixar un sol carril a tot arreu, en tot el trajecte, i de mica en mica ja aniríem tirant. O potser haurem d’esperar que algun dia, hagin desaparegut la frontera, la duana, i els embussos per taps. Potser serà a l’any 2.020.

I amb tot això que no he parlat de la famosa desviació de Sant Julià de Lòria...
De moment, prefereixo no fer-ho o més ben dit no tornar-ho a fer, doncs ja esta tot “dat i beneït”. I tampoc solucionarà els problemes dels que he parlat. Ja se’n va encarregar d’aquest tema, el mateix pressupost del nostre ex-Govern, dient que no teníem diners per fer-la, però fent-la de totes maneres gràcies a la inestimable col·laboració dels ex companys de R.D. (Res Definit).

Finalment, un consell als conductors andorrans quant tornen a casa els Diumenges : No cal que correu tant i feu avançaments arriscats, tot aprofitant de la distància que “alguns” deixem amb el vehicle que tenim al davant... Fareu cua al entrar de totes maneres... Si voleu arribar abans, tant sols heu de sortir més aviat.

Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.

SENTO CURIOSITAT (BONDIA) - ANDORRANS A CAMBRILS


ANDORRANS A CAMBRILS.

Des de fa molts anys, Cambrils es el lloc escollit per molts andorrans com a segona residència, com a lloc de vacances, o com a lloc d’escapada, l’escapada andorrana, es clar.

Porto molt de temps escapant-me a Cambrils i he vist passar un munt de “compatriotes” per aquesta vila. També he tingut sovint la ocasió de conèixer i parlar amb gent de la localitat. I la conclusió que n’he tret del que pensen de nosaltres és la següent:

QUE SOM UNA COLLA DE FANTASMES.

Si bé es molt cert que els andorrans hem contribuït a la prosperitat de la vila de Cambrils, i molt, avui en dia hem passat de estar molt ben considerats, a tenir molt mala fama.
I aquesta fama es precisament, la de fantasmes.

Es un símil amb el que fa (o feia) el nostre Govern arreu del món, quant surten (o sortien) del país, majoritàriament és (o era) per a fer el fantasma. Un exemple molt clar el varem tenir enviant 70 polítics a la expo de Saragossa en plena crisi econòmica (ho recorden ?).

Fa uns anys, els que “anaven” de reis de Cambrils eren els aragonesos. Aquests ho feien amb les seves farres multitudinàries, les seves autoproclamacions com a reis del xiringuito, les seves ocupacions de primera línia de platja, a base de fer fora als demés col·locant cadires estratègicament, els seus macro-edificis que més aviat semblaven un campament i no pas un bloc d’apartaments.

Actualment, els que anem de reis de Cambrils som els andorrans, amb nacionalitat andorrana o sense. Això és igual, allà no ens demanen el passaport. Això els cambrilencs no ho saben i ens anomenen a tots, andorrans.

La diferència amb els aragonesos, es que nosaltres ens fem el rei de Cambrils d’una altra manera, i aquesta es la següent:

Arribem amb els nostres “cotxassos” i els passegem per tota la vila. Sempre després de demostrar en el viatge, que som els amos de la carretera. Aparquem el mes a prop possible del lloc on anirem. Generalment, el restaurant, el supermercat, el centre comercial... Fins i tot agafem el vehicle per anar a la platja, encara que estigui a prop de casa. I endemés aparquem malament, perquè es noti més que hem arribat.
Tot seguit, agafem el nostre “quad” o la nostra moto, que tenim a la vila en permanència, tot procurant que aquest-a faci el major soroll possible, no fos cas que algú no sabés que ja hem arribat.
(NOTA : Jo hi tinc una bicicleta i un patinet).

Anem després a sopar, al restaurant habitual muntant un escàndol al entrar, que tothom sàpiga sobretot que ja estem aquí. Es indispensable també que ens coneguin a tot arreu i sobretot que sàpiguen que som andorrans. Es l’únic lloc que molta gent que no es considera andorrana vol que es pensin que són andorrans.

El vehicle particular ha de quedar sempre al carrer, a la vista de tothom, al davant mateix del nostre xalet, apartament o adossat. Es molt important fer saber que no estem a Andorra, que a Cambrils ja han arribat els “amos”.

A les immobiliàries som famosos també per les nostres fantasmades, doncs quant no sabem que fer anem a “comprar” apartaments. Els gestors no s’hi maten gaire doncs saben perfectament que no comprarem res en absolut.

Ens han vist el “plumero” i això em sap greu. Sempre he procurat passar desapercebut a la vila de Cambrils ( a diferència de Andorra). No sé si en les altres poblacions costeres amb visites “andorranes” passarà el mateix, imagino que si.

Tot i així he de reconèixer que, amb tot i lo fantasmes que arribem a ser, encara ens tracten millor els Cambrilencs, que nosaltres als nostres turistes.

Andorrans, ens veiem a Cambrils.

P.D. : Andorrans, perquè teniu tanta pressa els Diumenges, quant torneu cap a casa ?

Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.