dimarts, d’abril 28, 2009

SENTO CURIOSITAT (BONDIA) - DEBATS ELECTORALS


ELS DEBATS ELECTORALS.

Quant escric aquestes línies no conec el resultat de les eleccions Generals doncs encara ni tant sols hem anat a votar, salvat aquells que ho han fet a la Batllia.
Quant vostès les llegeixin ja sabran qui ha guanyat. I aquesta vegada penso que no seran “tots” com sol succeir, encara que al final tant sols governa un de sol. I sabran també si alguna parròquia ha estat “especialment” decisiva.
En aquests moments veig la diferència entre uns i altres en una sola parròquia. Ja veuré si m’he equivocat.

No en tinc ni idea del fruit que hauran donat els diferents estils utilitzats, aconsellats o no pels seus assessors, per els diferents grups polítics. Ja analitzaré més endavant la repercussió que han tingut els diferents models escollits per a la ocasió :
- Haurà funcionat la tàctica dels MUTS ?
- O la tàctica del IVA NO ?
- El gir de 180º (que no de 360º) ?
- La tàctica del “bon rotllo” o la tàctica del “mal rotllo” ?
- O potser, la de anar sempre al seu “aire” ?

He seguit els diferents debats televisius, penso que els de la ràdio no poden haver estat massa diferents, trobant bastants errors de “bulto”, voluntaris o no, tals com:
- Les explicacions fiscals enganyoses o errònies.
- El desconeixement econòmic de molts candidats.
- Intents de amagar l’IRPF.
- Atacs sistemàtics sense massa sentit.
- Un excés emmascarat de simpatia.
- Actituds “xulesques”.
- Utilització indiscriminada del funcionariat.
- Guerres entre grups que ja venen de lluny.
- Guerres fins i tot de gent que ha anat sempre junta i ara no.
- I també curiosament, poca confrontació alguna vegada.

Un per un, la impressió que m’han deixat ha estat la següent :

A Sant Julià de Lòria, molts retrets sense massa sentit del PS a C.R. abordant fins i tot temes que no venien a “cuento”. Mentre el candidat d’ApC quedava a la expectativa, fins que va parlar de Naturlàndia deixant “contents” als seus companys de viatge de Segle21.

A Andorra la Vella, un excés de picabaralles entre C.R. i ApC. Massa atacs gairebé personals per part de ApC, mentre el PS aprofitava la ocasió per anar col·locant el seu programa i el candidat dels Verds anava al seu “rotllo”.

A Escaldes, un debat complicat. Potser quatre persones són massa gent per debatre. Vaig trobar a mancar aquí poca fiscalitat. Potser al candidat del PS no li va interessar per un comentari del candidat de C.R. ?

A La Massana, vaig poder veure potser el millor debat. Es clar que amb dues persones és tot molt més fàcil i pots fer un autèntic debat amb rèpliques i contrarèpliques, el que el fa més distret per al teleespectador.

A Ordino, un excés de fiscalitat. Encara que sigui el que més m’agrada. Un debat un tant estrany, d’una banda un liberal que ha passat a l’ApC, d’altra banda una liberal com a independent. I entretant el PS aprofitant la ocasió.

A Encamp, un debat bastant “fluixet” en termes generals. Aquí també va perjudicar el fet de ser quatre candidats. El que no vaig trobar tant normal va ser la manca de coneixements en matèria fiscal d’algun candidat.

A Canillo, tant sols dos candidats que es podien haver lluït amb el format obert i lliure, però que es van limitar a exposar els seus programes i bona nit, que demà en ve un altre...

I finalment la gran decepció, el debat dels candidats a cap de Govern. Quin desastre de debat :
La confrontació, pràcticament nul·la, abordant i parlant de temes que no interessaven pràcticament a ningú o que no aportaven massa interès. Com per exemple, el tren que no depèn de nosaltres ni es prioritari ara mateix.
Un debat on tothom va acabar demanant “consens”, que ja veurem al final si es durà o no a la pràctica.
Es cert que el format de debat no ajuda en absolut. Un debat obert amb cinc persones és impossible, la confrontació no és possible doncs queda massa allunyada la rèplica del comentari que l’ha duta a terme, si és que n’hi ha.
Un replantejament dels debats em sembla imprescindible per a unes properes eleccions.
Un debat per oblidar si es que algú no va anar a dormir abans o es va adormir durant el mateix.

NOTA : Als Social-no-demòcrates, debatré encantat qualsevol tema que hem vulgueu exposar. Però no contestaré cap mail o missatge insultant o despectiu.

Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.

dimarts, d’abril 21, 2009

SENTO CURIOSITAT (BONDIA) - DEBATS FISCALS


DEBATS FISCALS.

Tot seguint els diversos debats electorals, noto que l’apartat més debatut i on existeixen més diferències i discrepàncies és en el del model fiscal i això m’agrada i m’interessa.
No obvio els altres apartats, sobretot el social, però penso que salvat el tema del subsidi d’atur, no existeixen ni poden existir de fet, masses diferències. Si més no, no seria complicat arribar al famós “consens” tant comentat.

On semblen estar d’acord totes les candidatures és en la instauració de una imposició directa, per fi ja reconeguda per tothom.
On existeixen les discrepàncies és en la imposició indirecta, en l’impost sobre les rendes, o I.R.P.F. i en posar impostos a les rendes dels no residents.

Passo a fer un breu anàlisi tot seguit de les propostes de cada formació :

Començaré pels dos grups minoritaris, que per cert no s’esplaien massa en el tema, o no li donen potser la importància que te, no l’han estudiat suficientment... O potser no disposen de tants assessors.

UNP : Comencen la imposició directa sobre les persones físiques per un impost sobre el patrimoni, un impost sobre els salaris després de posar en pràctica un increment generalitzat, aplicar un impost sobre els beneficis de les empreses, posar el cànon de telèfon i llum al 4% i un 0,25% en la compravenda de títols i valors... sense anar però gaire més enllà.
Trobo a faltar una mica més de “detall”, és tot massa genèric, sense percentatges i no permet fer comparatives.

Verds : Amb el seu programa digital, ens proposen impostos directes proporcionals als ingressos de les persones físiques i jurídiques, fiscalitat indirecta amb finalitats dissuasòries i compensatòries, una normativa fiscal ecològica, impostos als pisos buits, un sistema fiscal progressiu... sense massa explicacions tampoc.
Tot molt “kumbaya”, al seu estil ecològic. Un programa fiscal que esta molt “verd”.

Els altres tres grups, ja ho tenen una mica més treballat. Aquí si disposen de assessors. A grans trets els seus models són els següents :

ApC : Ens diuen que ells no posaran IVA i eliminaran tots els impostos indirectes, excusant-se amb una possible devolució, que al meu entendre no hauria de ser-hi, als compradors no residents. Un únic impost directe del 12% sobre les rendes econòmiques tant de persones físiques com jurídiques, un impost sobre la renda dels no residents...
El líder de l’agrupació ens diu que “la política impositiva d’Andorra pel Canvi passa per no gravar les rendes salarials”. Llegint el programa no ho entenc així ja que aquest ens diu ben clar “eliminarem els impostos indirectes i els transformarem en un impost directe sobre les activitats empresarials i IRPF”. Potser es que jo no sé llegir ? En tindran prou amb un sol impost ?

PS (per cert, no era l’Alternativa ?) : Proposa gravar els beneficis de les activitats econòmiques i certes rendes del capital. Els rendiments del treball per damunt dels 35.000 euros/any, amb un impost del 10%. I suprimir els impostos indirectes implantant un IVA del 5,5%. Impostos especials i un impost duaner als productes sotmesos a aranzels duaners...
Curiosament penso en que el “topall” dels 35.000 euros coincideix aproximadament amb el salari d’un Conseller a dedicació total.
Veig moltes mancances en aquest model de IVA : han d’anar fent articles de premsa per intentar explicar un model de IVA que encara ara, no tenen clar.
Diuen que l’IVA es cobrarà quant es vengui o facturi el be ! Cada quant ? A cada factura ? Cada mes ? Als tres mesos ? A final d’any ?
No “toquem” la renda dels no residents ?
És clar, com tots els seus assessors són forans. Per cert, ja han pagat l’ISI ? Masses “economistes” i pocs “comptables”... normal, degut a que els fan fora.

C.R. : Coalició Reformista ens proposa un sol impost indirecte unificat del 5%, un impost sobre els beneficis de les societats i activitats econòmiques i comercials del 10%, així com un impost sobre la renda dels no residents i passar el cànon de Feda i Som del 10% al 5% ...
Aquí puc entrar més al detall doncs disposo dels projectes de Llei i no em desagraden, sempre i quant eliminin el famós article 17 del projecte de Llei de l’IVA, que parla de retornar-lo als visitants.
Haurien de explicar millor el seu model, sobretot en els debats. Personalment, el conec i n’he parlat. Però no surt adequadament explicat en el seu programa.

Basant-me en els tres darrers models, doncs són més concrets, personalment el que més m’agrada és el de C.R. No puc confiar en el model de l’ApC, ja que no es posen d’acord programa i candidat d’una banda, no comporta imposició indirecta d’una altra i s’equivoquen dient que amb l’IVA es donarien dades de a qui comprem, a qui venem, el marge que tenim... i altres “bajanades”, com la de que s’augmentaran els preus.
No veig gens clar el model del PS, gravant els salaris que no siguin els “seus”. Ni cobrant l’IVA o la imposició directa sense especificar quant ho faran. Si no cobrem cap impost fins a final d’any, per exemple, no sé pas com passarem l’any.

De totes maneres penso que el millor de tot seria fer els impostos, precisament entre tots. Elaborant amb consens el sistema fiscal més adequat.
Si no és així em quedo amb el model de la Coalició Reformista.

Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.

dimarts, d’abril 14, 2009

SENTO CURIOSITAT (BONDIA) - IMPOSTOS INDIRECTES


IMPOSTOS INDIRECTES.

Guanyi qui guanyi les eleccions, tinc molt clar que desapareixeran els impostos indirectes (ISI, IMI, IAC i IPI). Tots comencen amb la I de impostos, que no amb la I de inventors, ni amb I de innocents, ni amb I de intel·ligents ...
Inventors, per aquells que els varen elaborar. És com l’invent del TBO.
Innocents, per a tots els que els hem pagat. En catellà : “primos”.
Intel·ligents, per aquells que no els han pagat i mai ningú els hi reclamarà. En Català : “caradures”.

Passaran doncs a la història aquests impostos indirectes que han representat més de un 80 % de la font dels ingressos del nostre país.
Però no desapareixeran, sinó que es convertiran en un de sol, l’IVA, ara el nom de IGI es veu que ja no interessa, tant se val.
Bé, no per a tothom, l’ApC diu que ells no el posarien. Ells pretenen eliminar-los augmentant l’impost directe als empresaris. No sé, no sé ... A quant ? Un 25%, un 50% dels beneficis ?
Els Verds i la UNP “divaguen” una mica sobre el tema, però poc interès té el que opinin dels impostos indirectes per la població en general.
I finalment C.R. i l’Alternativa diuen que si, els primers volen un IVA del 5% i els segons un IVA del 5,5%.

Personalment, crec que els impostos indirectes han d’existir, amb un diferencial considerable amb els dels països veïns per no perdre competitivitat i que el comerç sigui atraient per al nostre turisme. Tant se val si al 5% o al 5,5%.
Però hem de ser molt prudents a l’hora de la seva aplicació en el comerç, en la venda de béns per dir-ho d’una altra manera. I molt precisament en la venda de béns als nostres turistes, que se els enduran cap al seu país.

Si analitzem la Llei de l’IVA a Espanya, per exemple, aquesta ens diu que els residents en països extracomunitaris poden demanar la devolució de l’impost pagat en el moment de traslladar els béns al seu país d’origen. Es el que fem els andorrans amb compres efectuades a Espanya i ens retornen l’IVA que hem pagat.

Si analitzem però el projecte de Llei de IVA que el nostre Govern en funcions ha “penjat” a la Web de Finances.ad trobem el següent (resumint uns quants articles) :

Article 49. Meritació de l’impost. En les importacions de béns, la meritació es produeix en el moment en que té lloc la meritació dels drets a la importació, d’acord amb la legislació duanera ...
Article 107. En les importacions de béns, l’impost es liquida en la forma prevista per la legislació duanera corresponent.
- Al meu entendre, l’importador paga l’impost en el moment que entra la mercaderia.

Article 58. Trasllat de l’impost. Els obligats tributaris han de traslladar l’impost sobre aquells per als quals es realitza l’operació gravada, i aquets queden obligats a suportar-lo...
Article 60. Tipus de gravamen. El tipus de gravamen és el 5%, excepte alguns casos ...
Article 107. Liquidació de l’impost. Els obligats tributaris han de determinar el deute tributari minorant l’IVA repercutible per les quotes de IVA suportat...
- Aquí entendria que l’importador fa efectiva la diferència entre el que ha pagat en la duana i l’impost que ha cobrat en la venda.

Article 87. Règim de recàrrec d’equivalència. El règim especial de recàrrec d’equivalència s’aplica als comerciants detallistes ...
Article 89. Contingut del règim especial del recàrrec d’equivalència.
1. L’exacció de l’impost exigible als comerciants detallistes s’efectua mitjançant la repercussió efectuada pels seus proveïdors.
2. Els obligats tributaris sotmesos al règim especial no estan obligats a efectuar la liquidació ni el pagament de l’impost a l’administració ...
- Aquí és on comença a complicar-se la “cosa”. El detallista traslladarà l’impost però no liquidarà res.

Article 17. Exempcions en les exportacions de béns. Estan exemptes de l’impost ...
1. El lliurament de béns expedits o transportats fora del territori andorrà per l’adquirent no establert en el territori d’aplicació de l’impost ...
2. També estant exempts de l’impost els lliuraments de béns a viatgers sempre que compleixin els requisits següents :
a. Els lliuraments de béns han d’estar documentats en una factura l’import de la qual, impostos inclosos, sigui superior a 100 euros.
b. Que el viatger tingui la seva residència habitual fora d’Andorra.
L’exempció es fa efectiva mitjançant el reemborsament de l’impost suportat en les adquisicions.

NOTA : Espero que entenguin aquests articles i el seu significat, no puc resumir més, ni tampoc posar tota la Llei.

Existeix una notable diferència amb les devolucions de l’IVA espanyol i el nostre. I crec que tindrem, si així es fa, un greu problema. I no tant sols un problema de cues a la sortida del nostre país.

Ho explicaré d’una altra manera, amb un exemple:

El comerciant (importador) andorrà, importa un article que li costa 1000 €, pagant a la duana el seu impost del 5% = 50 €. El distribueix als seus clients (minoristes, altres comerciants o detallistes), cobrant per exemple 1575 €, dels quals 75 € són en concepte de IVA. Hem de entendre que liquidarà els 25 € de diferència entre suportat i repercutit.
Govern ha recaptat per tant 75 €.
Finalment el detallista el ven al turista per 2000 € (per exemple). Recordem que aquest no liquida a l’administració.
El Client final (turista) haurà pagat en concepte de IVA uns 95 €. (És el càlcul a la “inversa” dels 2000 € pagats. Reclamarà doncs en la duana quan marxi que se li retornin aquests 95 €.
Resultat final : el nostre Govern ha perdut uns 20€ en aquesta operació comercial. Multipliquin aquests resultat per l’import que vulguin.

Aquí hi ha alguna cosa que “falla”, alguna cosa que no em “quadra”, o jo no sé llegir correctament les lleis (que no em vindria de nou, tal com estant fetes), però la interpretació que en faig de la mateixa és la que he exposat.
Potser que haurem de revisar acuradament l’article 17, estudiant millor la “devolució” de l’impost. O l’article 89.

En tot cas, hem d’anar molt en compte en la elaboració dels impostos indirectes, i sobretot en la seva aplicació al comerç.
De totes maneres, continuo defensant la imposició indirecta ( a més de la directa). Això si, amb la Llei més ben elaborada o esmenada. I amb el tarannà que estant mostrant actualment tots els polítics (potser degut a que estem en plena campanya electoral), em fa pensar que fins i tot es podria consensuar.

Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.

dimarts, d’abril 07, 2009

SENTO CURIOSITAT (BONDIA) - A QUI ES POT VOTAR


A QUI ES POT VOTAR ?

Tinc el “galliner” esverat, el Miquel s’ha tornat boig ..., el papa esta boig ... Diu que vol votar al C.R. No pot ser, que el portin al metge. Segur que està malalt ... D’altres diuen també coses molt pitjors però aquests són, com no, anònims. Socialdemòcrates, però anònims.

No sóc jo ningú per afirmar-ho, però crec que no, no m’he tornat boig. Si de cas, sempre ho hauria estat. Simplement, he fet una anàlisi molt freda, personal i un tant egoista de la situació electoral actual, de les diferents opcions de vot que tenim. I he arribat a les següents conclusions :

Començaré amb els “meus”, el Partit Socialdemòcrata, o l’Alternativa. Dic els “meus” perquè és la meva ideologia, és el Grup amb el que hem sento més identificat, i és el Partit actualment més ben estructurat i treballat, però no és el “meu” Partit, a banda de que em varen fer fora del mateix.
Ho sento molt “companys”, però aquesta vegada no us puc votar. No puc votar una opció que deixa un cop més de costat a la meva parròquia. Aquesta vegada no vull que guanyem/eu. I no ho vull perquè estic fart de veure les mateixes cares de sempre, en la mateixa “poltrona” de sempre i vivint del “cuento” com ja fa molts anys, masses anys. No vull que em governin ni les velles glòries passades de rosca del PS, ni quatre funcionaris en excedència.

Ja fa un temps vaig decidir buscar opcions de centre, gent de centre. No el suposat centre que ja teníem al país, sinó un nou centre. Però hem varen “prendre” el nom i el nou centre que es va formar tampoc era el que jo volia. Aleshores vaig pensar en deixar de banda les ideologies i buscar a les “persones”... Tampoc això va funcionar.

Oblidat doncs el centre, passo a mirar el canvi. Déu meu, quin canvi ? això no té res a veure amb cap canvi. Un cap de llista, extret de articles de opinió, que fa “quatre” dies que és Nacional... Descontents d’una i altra banda (més de l’una que de l’altra) que no sabien on posar-se... Un grup que finalment ha acabat pactant amb els “meus” a canvi de “cadires”.

El cercle es va tancant, cada cop queden menys opcions, però encara en queda alguna : D’una banda tinc els Verds. No em cauen malament però no representen al meu entendre cap opció real. Es un grup que ha de ser-hi, com a tot arreu, però sense anar més enllà d’aquesta representativitat simbòlica. No es per a mi un vot útil.
D’altra banda trobo la U.N.P. Qui son ? Que poden fer ? Quina ideologia tenen ? Es quelcom més que un grup de companys ? Masses preguntes ? Si m’he de posar masses preguntes, tampoc és la meva opció de vot.

Gairebé he tancat el cercle, tant sols hem queda C.R. o el vot en blanc.

Votar en blanc no sé a qui pot afavorir, votar en blanc es el mateix que dir : en tinc cinc per escollir i no vull a ningú ? Bé també hi ha la opció de no votar, però aquesta la descarto. No votar o votar en blanc, tampoc és doncs la meva opció.

He estat molt crític sempre amb la manera de fer del PLA, amb el Govern que hem tingut tots aquests anys, penso que amb ells hem perdut precisament tots aquests anys. Però tant sols hem queda aquesta opció.

Espero que tot el que ha succeït els hagi fet reflexionar i n’hagin après i que realment aquesta Coalició sigui veritablement reformista, i també renovadora.
Egoistament, espero que guanyin ells. Fet que suposaria menys canvis, amb l’estalvi econòmic que això comportaria. Egoistament també, penso que encara que molt tard, els canvis en la llei de impostos i en la llei de l’IVA, amb els projectes de llei que he pogut consultar, m’interessen.
Tant sols els demano que consultin al poble, que consultin als treballadors, que consultin als que viuen dia a dia amb els problemes que s’han de solucionar. Els assessors fan la seva feina i no negaré que siguin útils i molts cops necessaris, però moltes vegades es millor escoltar la gent del carrer. I sincerament penso que aquest serà el camí a seguir i el camí que seguirà C.R. Si no fos així m’enduria una enorme decepció.

Això és el que penso i no crec que m’hagi tornat boig. Ni penso tampoc que el fet de donar la meva opinió serveixi de excusa a molts per insultar, menysprear i atacar encara que sigui anònimament i “internautament”. I és que aquests socialistes no deixen de ser curiosos : Si critiques al PLA (o CR) els fa molta gràcia, però no accepten de cap de les maneres que els critiquis a ells. Quina socialdemocràcia més estranya ...

Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.