SENTO CURIOSITAT BONDIA - QUI ENTÉN LES LLEIS

QUI ENTÉN LES LLEIS ?


“La quota de liquidació ve determinada per la suma total de les quotes repercutides en les prestacions de serveis menys el producte que resulti de multiplicar 0,0075 per la suma de totes les bases de tributació corresponents al període de liquidació.”

Així es com en el projecte de llei de modificació de la llei 17/2004, del 3 de Novembre, de l’impost indirecte sobre la prestació de serveis empresarials i professionals, s’explica la modificació de l’ISI.
Així es com expliquen el que haurem de pagar tots els empresaris per la prestació de serveis en concepte de ISI.
Així es com ens volen explicar que pagarem el 3,25 % de la nostra facturació.

Vostès creuen que es poden explicar les lleis d’aquesta forma i pretendre que tots les complim ?

La explico, de manera “casolana”, perquè tothom ho entengui :

Quota de liquidació : es el que hem de pagar.
Quotes repercutides : es el que hem cobrat en concepte de impost indirecte (4% de les nostres factures).
Bases de tributació : es l’import sense impostos que hem facturat.

Tota aquesta “parafernàlia” equival a dir que hem de cobrar un 4% i pagar a Tributs (Ministeri de Finances), un 3,25 %.
Però no ho diu enlloc.

Els ciutadans estem obligats a tenir permanentment al nostre servei un comptable, un advocat i un assessor ?
La Llei no ho diu, però si no els tenim, estem “apanyats”, no entendrem mai les lleis. Però el fet de no entendre les lleis no servirà mai de excusa davant del Batlle de torn. El desconeixement de la llei no serveix de excusa...

Sincerament, penso que no es poden fer les lleis d’aquesta manera, i no tant sols parlo pel nostre país, ja que la immensa majoria de vegades tant sols es limita a copiar-les dels països veïns. Si volem que tothom compleixi les lleis, penso que les hauríem de fer més intel·ligibles, més senzilles, més normals.
No serà que es pretén que tothom hagi de assistir a cursets de pagament de la Cambra de Comerç, o altres entitats per entendre les lleis, els reglaments, les normatives ? No serà que tot plegat es un negoci molt ben muntat ?

El que si es cert es que no facilitem la tasca als treballadors ni als empresaris, fem unes lleis tant complicades que ningú les entén, ni el que les proposa, ni el que les fa, ni el qui les vota. Tant sols les entenen els nostres assessors. Els que estant tant ben pagats i tant sols es limiten a copiar el que ja esta fet i mal fet.

Aquest projecte de Llei de modificació dels impostos indirectes es exactament el mateix que s’ha fet amb el Pla General de Comptabilitat, que ningú l’entén. I com que no l’entenem hem d’anar a fer un curset perquè els experts ens l’expliquin. I pagar, es clar.

Resumint,
Qui entén les lleis ?

Només aquells que les han fet, aquells que les han copiat ? Aquells que les han estudiat o aquells que les estudien.
I als que estudiem les lleis o rebem formació per entendre aquestes lleis i fer la feina ben feta conforme a les mateixes, encara ens diuen que cobrem car els nostres serveis, que tenim un “xollo” amb les comptabilitats, que farem “l’agost”, que som uns privilegiats...

Cadascú en la seva feina esta obligat a conèixer-la, a fer-la bé, a estar degudament format i actualitzat i autoritzat. Penso que tots els professionals procurem fer be la nostra feina, sinó la perdríem.

Tant sols demano que ens la facilitin una mica amb unes lleis més entenedores, que no tinguem que donar 50 voltes a la Llei per trobar el seu significat.

No costa res dir que els impostos indirectes es regiran pels ingressos, i que el total a pagar serà d’un 3,25% del total de la facturació, traslladant el 4% al client.
No creuen que amb aquesta frase tothom ho entendria ?

Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.

SENTO CURIOSITAT BONDIA - COM RECUPERAR 90 MILIONS.

COM RECUPERAR NORANTA MILIONS ?

Tenim un problema, i no podem trucar a Houston ...

En aquests cas no crec que a Houston ens ajudin gaire. De fet, crec que no saben ni on estem ubicats. O potser si, perquè amb tot el que ha “dilapidat” fins a la data el nostre Govern en matèria publicitària, en relacions exteriors i cocktails diversos... potser si que a Houston també ens coneixen i algun cop hi hagi assistit el nostre Ministre més viatger. Ara per cert defenestrat, o gairebé.

El problema que tenim és molt senzill : ens mancaran al nostre pressupost per aquest any 2009, en concepte de ingressos, uns noranta milions de euros ( 90.000.000 €).

I això, tot de cop, “sin beberlo, ni comerlo”. O “ben begut i ben menjat”. Segons com es vulgui veure la situació.

Com hem arribat a aquesta situació ?
Bona pregunta...
La responc jo mateix, perquè si he de esperar que me la contestin des de Govern (PLA), o des de la clau rovellada (CDA), o des de el clauer de la clau rovellada (Segle21)... Podria estar jubilat, i no precisament, anticipadament, cosa que de moment veig del tot impossible.

Tot de cop s’han reduït els ingressos pressupostaris del nostre Govern en 90 milions de euros, degut a que aquests 90 milions de euros eren mes ficticis que la nau de “Star Trek”. Al igual que eren ficticis els 60 milions que no havíem de pagar en el pressupost anterior.
Complicat ? NO.

En el pressupost anterior un mag de les finances va col·locar com a ingressos pressupostaris, 60 milions que no tenia intenció de pagar i ja estaven comptabilitzats. Incorrecte ? SI. Van entrar els 60 milions ? NO. Per tant : dèficit pressupostari.
En l’actual pressupost : el mateix mag col·loca 90 milions en ingressos pressupostaris que pensa recuperar per una operació que pagarà a 40 anys. I com ja ha pagat aquests milions, pretén que l’empresa a qui el nostre Govern adjudiqui les obres, els retorni aquests milions, finançant la nova operació a 40 anys.
Il·legal ? NO. Incorrecte ? NO. Creïble ? TAMPOC.

Virgueries comptables ? SI.
Jo també en se fer i moltes, de virgueries comptables. Màgia, no.

Que passa doncs amb el dèficit zero promès ? Se’n va a noris ? SI.
De qui es la culpa ? Meva, NO.
La culpa es de CDA ? segons el nostre Govern, SI.
La culpa es del PS ? NO, perquè aquests, darrerament, ni “piulen”.
La culpa es del PLA ? SI, de qui si no ?

La conclusió de tot plegat, es que el dèficit zero no existirà , ni en aquesta legislatura que esta apunt d’esgotar-se, ni en la propera que no sabem encara qui la liderarà.

La realitat de tot plegat es que, guanyi qui guanyi les eleccions, passarem d’un deute de cinc-cents cinquanta milions de euros (550.000.000 €), a un deute de sis-cents quaranta milions de euros (640.000.000 €) en un sol any de les nostres miserables vides o de la nostra miserable existència. Sense haver gaudit d’un sol cocktail.

I tot això ho haurem de pagar tots plegats ? SI.
Amb que ?
Doncs, amb impostos directes sobre societats, amb impostos directes sobre el benefici dels empresaris individuals, amb impostos indirectes, renovats en un IGI, amb taxes diverses...
De la nostra butxaca, vaja...

Mentrestant, que no es preocupi ningú, que amb crèdits extraordinaris podem continuar comprant frescos, coses rares, fent edificis emblemàtics, desviacions imprescindibles i contactant assessors diversos, que no ens aporten res, però que viuen molt be. Sense tenir res a veure que siguin amics de amics de amics, o simplement amics de.

En fi, senyors, noranta milions de euros (90.000.000€), no es res en absolut. El dèficit zero no l’aconseguirem, ni farts de vi. Però sempre existirà una sèrie de gent que viurà molt millor que altra i que endemés li importarà ben poc si les seves promeses electorals i el seu dèficit zero s’acompleix o no. I que si entra un altre a governar, i aquest es d’un altre Partit... Total, pel que ha de durar...

Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.

SENTOCURIOSITAT-BON DIA ANY NOU VIDA NOVA

ANY NOU, VIDA NOVA.

Com que vivim en un país en el que no existeix la corrupció, podríem començar de zero, com si no hagués passat mai res.
Oblidem els peatges a l’ombra, la compra de frescos, els assessoraments milionaris, els projectes faraònics, els salaris exagerats, etc... I comencem a valorar totes les coses de nou i a pagar-ho tot, salaris inclosos, al seu preu just i al seu real valor.

Com que el deute de Govern i dels Comuns, els bancs no ens el perdonaran ni l’oblidaran, aquests no parteixen mai de zero, estudiem entre tots la forma de tornar aquests diners i no continuar generant encara més deute.

Al meu entendre,
La solució passa primer per revitalitzar el comerç i les empreses. Sens dubte, si aquest primer pas funciona, repercutirà immediatament en la feina i el salari de tots plegats.

Per assolir aquest primer pas, ja sabem el que no podem fer : “escanyar” cada cop més a l’empresari amb impostos, taxes, reglaments i obligacions. Ni “escanyar” tampoc als treballadors amb lo mateix, ja que sempre repercuteix en ells.

Com que hem de ser clars i transparents (no ens queda altre remei), no podem obviar lleis com la de Societats, Comptabilitat, seguretat i higiene, laborals, socials ... i moltes altres...
Però si que podem modificar-ne d’altres, com la dels impostos indirectes. I modificar també les taxes i les ordinacions tributàries comunals.

Si “apretem” cada cop més amb impostos i taxes : ni som competitius, ni generem treball o llocs de treball, ni som atractius per al turisme.
Potser si “alleugerim” en impostos i taxes: augmentaríem el consum i ens en beneficaríem tots plegats.

Això és exactament el que ha entès el Comú d’Andorra la Vella i la seva Consol Major, aplicant unes considerables reduccions en la seva ordinació tributària comunal. Així ho entenc en l’anàlisi que he fet de les variacions i així ho explico, perquè penso que és molt important que tothom ho sàpiga. I si també ho arriben a entendre tots els propietaris de locals comercials i despatxos, de ben segur generaran molta més activitat a la parròquia d’Andorra la Vella.

No puc explicar els canvis de la Ordinació tributària comunal de la parròquia d’Andorra la Vella de l’any 2007 (que va afectar les taxes del 2008), amb la de l’any 2008 (que afectarà les taxes del 2009) en aquest escrit per raons obvies de espai. Els convido doncs a llegir la publicació 096 de l’any 20 del 18/12/2008 (Ordinació tributària comunal d’Andorra la Vella) i comparar-la amb la publicació 109 de l’any 19 del 19/12/2007 (de la mateixa parròquia). Busquin la seva activitat comercial (la poden trobar al Registre de Comerç i Industria), i comparin la diferència. I si ho troben injust, els convido també a formular les seves queixes al mateix Comú. Ja veuran com en rep molt poques.

Si entenen el mateix des de els altres Comuns Andorrans, fent una acurada revisió de les seves ordinacions tributàries segur que se’n beneficiarà tot el país.

I si ho entenen també des de Govern, aplicant rebaixes en el impostos indirectes : IMI, ISI, IPI i IAC (o tots plegats en un IGI), a la llarga segur que tot el país se’n veurà beneficiat.
Crec que “gravant” cada cop més les importacions, les empreses, els treballadors a la fi, ni s’assoleix rebaixar el deute, ni incrementar els ingressos, sinó que es produeix precisament l’efecte contrari.

Es per aquest motiu que vull felicitar amb el meu escrit a la Rosa Ferrer, Consol Major d’Andorra la Vella, i al seu equip. I animar als altres equips comunals a fer el mateix. I animar també al nostre Govern a fer també exactament el mateix.

Si tots plegats, enlloc d’augmentar els impostos i taxes, els redueixen, segur que ens en veurem tots beneficiats.

Any Nou, Vida Nova. I tampoc es tracta de començar de zero, sinó de revisar el que ja tenim.

Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.