SENTO CURIOSITAT - BONDIA 24/06/08

FALLIDA TÈCNICA.

Generalment es diu que una empresa esta en situació de fallida tècnica quant el seu Patrimoni Net es negatiu. Evidentment un Govern no es una empresa, però fent una “hipotètica” comparativa, el patrimoni net de Govern es positiu, per tant d’aquesta banda no podem parlar de fallida.

Es parla de fallida tècnica quant una empresa esta trencada i aquesta situació no ha estat declarada judicialment. Aquesta definició ja s’apropa més a la nostra situació, doncs tenim el país completament trencat i judicialment no hem fet res en absolut (per exemple, cobrar dels deutors).

Una fallida tècnica no pot mantenir-se molt de temps, mes tard o mes aviat qualsevol proveïdor o creditor pot presentar-se a la Batllia i sol·licitar la declaració judicial de fallida contra la empresa.
De moment, no es el cas a casa nostra, tant sols s’han queixat de cobrar tard, encara que més d’un ja es comença a demanar si cobrarà.
En aquest cas la Fallida es denominaria “fraudulenta” i comportaria un aute de presó incondicional dictat pel Batlle contra els administradors i altres òrgans de direcció de la companyia.
Desconec si es podria traslladar el mateix concepte cap el nostre Govern.

De moment, el nostre Ministre no vol sentir parlar de fallida tècnica, tant sols de contenció de la despesa, de desequilibri entre ingressos i despeses, de errors en el càlcul dels ingressos per impostos...
I comptablement, el rati de garantia de Govern surt correcte. Aquí te raó el nostre Ministre. El que no diu es que el rati de garantia té en compte els immobilitzats, i els nostres no es poden vendre.

D’aquí a final d’any s’han de retallar 60 milions de la despesa, reduint cada ministeri un 14% del seu pressupost, sense tocar cap salari. Per cert 60 milions, pressupostats com a ingressos extraordinaris, que mai haguessin entrat en caixa, doncs no existeixen.
Tècnicament, la retallada es pot fer, sobretot si no es malgasten mes diners en recepcions, còctels, viatges, assessoraments, publicitat i altres despeses innecessàries. I sobretot en inversions que no siguin indispensables.
I sobretot, es podria fer si es deixés de considerar també com a personal, tota la gent que ocupa un càrrec innecessariament.
I el que no s’hauria de fer mai, es passar els pagaments a la nova modalitat de diferits, doncs la fallida la tindríem mes endavant i mes gran encara.

De ben segur no hi haurà fallida tècnica, però el que molt em temo es que hi pugui haver una suspensió de pagaments, que encara seria pitjor.
I en aquesta situació ja hi som ficats. De fet ja hi estàvem ficats a tancament de l’exercici 2.007, doncs teníem tant sols una vintena de milions per pagar-ne 214 a curt termini.

Tornant al símil comptable, si entre el realitzable i el disponible no podem pagar el que deguem a curt termini... en aquesta situació, una empresa es troba en suspensió de pagaments tècnica.
Reitero que un Govern no es una empresa i que podria assumir-ho endeutant-se. El problema es que ja en estem i molt d’endeutats. A tancament del mateix any 2.007 ja devíem 260 milions, aquests es cert que a llarg termini. La caixa però, es troba completament buida, això comptablement és evident, per tant de disponible no en tenim i el realitzable que tenim (pels deutors), tampoc el podem fer efectiu ja que ni tant sols el reclamem. El que ens deixa en la situació de no poder pagar el que deguem. Es el que comportaria a una suspensió de pagaments. I un fet que duria segurament també a una reacció en cadena ja coneguda amb anterioritat a Andorra, en la que resulta que gairebé tothom treballa per Govern i no pot pagar.

Que es pot fer en una empresa per evitar la suspensió de pagaments ?

- Ampliar el Capital. No sembla possible fer-ho a Govern, per molt que parlem ara, de impostos directes, aquests trigaran en arribar...
- Reduir el pagament de dividends. En principi, no en tenim de dividends, els assessoraments no ho són, van directes a despesa...
- Reconvertir el deute a curt termini en deute a llarg termini. Crec que ja ho hem fet per equilibrar un pressupost, i dubto que els bancs ens donin més llarg termini ...
- Vendre actius immobilitzats per generar liquiditat. D’això en tenim i molt, però vendre una carretera, per exemple, és una mica complicat. No se si algú ens voldrà comprar algun director, o si son considerats o no com a immobilitzats...
- Avançar la transformació dels actius circulants en diners. Com no sigui cobrant dels deutors, per exemple. I tant sols hi teníem uns 17 milions. Els deutes prescriuen als 3 anys.

Realment, ho tenim molt complicat.

Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.

SENTO CURIOSITAT - BONDIA 17/06/08

GUIRIGALL ELECTORAL.

Les properes eleccions Generals es poden presentar molt repartides si les coses continuen funcionant com fins a la data. No conec cap país que tingui tal varietat de “espècimens” polítics.
Bé, a Espanya en solen sortir alguns de tant en tant, tals com : “Ciutadans de no sé que”, “no sé què en defensa dels toros”, “plataforma de ciutadans de no sé què”, (ja no recordo els noms) i altres...
Però en un país tant petit com el nostre ? Ens mereixem això ?

Fem un petit anàlisi de la qüestió:

El PLA:
Ja es va dividir en les passades Comunals en diverses fraccions que podrien anar per separat, per molts congressos que facin.
D’una banda tenim a UL, que ja fa molt temps que va pel seu compte tot i donar el seu suport. (Laurèdia es Sant Julià, Laurèdia “is diferent”).
D’altra banda, les fraccions més recents :
Unió del Poble, Progrés Comunal, i Units per al progrés, també com no l’ACO, encara que aquest quedi un “xic” més aïllat, doncs el PLA va continuar present en la parròquia.

El PS:
Que s’està dividint a marxes forçades, sota la cara “enutjada” del seu líder, que hauria de prendre algun “trankimazín”.
Primer ha estat R.D. qui ha abandonat el vaixell...
El GUPI, també ho va insinuar, encara que posteriorment digués: “dónde dije digo, digo diego”.
I alguns Independents que ja se’n van desdir fa temps.
Una Alternativa que cada dia que passa ho es menys i més petita. La força no creix ...

L’incògnita :
La famosa “tercera via”, la de les reunions gastronòmiques d’alt nivell.
Si aquesta no aglutina totes aquestes fraccions en un sol Partit, tindrem un bon “galliner” ...

Sense oblidar que en aquest “galliner”, podríem afegir-hi altres “gallines”, tals com :
Els Verds, La UNP, CDA i Segle21.

Dit “galliner” pot donar una varietat increïble de llistes i un repartiment de vots que deixés a tothom sense majoria.

Aleshores vindrien com no, els pactes. Convertint el panorama en quelcom encara molt mes divertit, un autèntic “guirigall”.

Potser m’equivoco i les coses no funcionaran com penso...
Potser arribarà la data de les eleccions i tant sols tindrem el “bipartidisme”. Però de moment no es així, la política actual és un autèntic “guirigall” i el país, per desgràcia de tots, també ho és ...

A veure si entre tots, posem una mica de seny, ens deixem de “tonteries” i, realment, una veritable “tercera via” apareix.

Una “tercera via”, sense dinosaures, sense buscadors de cadiretes, sense ressentits, sense oportunistes, sense aprofitats, sense caducats, sense dictadors, sense assessors ben pagats, sense dreta, sense esquerra, sense centre ... (Potser sense jo mateix).

Una “tercera via”, amb persones que tinguin ganes d’arreglar el país, amb ganes de treballar, amb bones intencions, amb interès col·lectiu, amb coneixement, amb cordura, amb seny ... (Potser amb jo mateix).

Resumint:

Em bé de gust, una “tercera via” ... perquè no ?

El PLA, no desapareixerà. El PS, tampoc. Ni seria bo...
El que no pot ser, es que existeixin quaranta “terceres vies”.
Tant sols una de sola, però ben fonamentada ...

Estic encantat amb la idea de la “tercera via”.
Però molt de “ull”, doncs es hi podríem fer molt de “mal”.

Fet que em fa demanar als impulsors d’aquesta possible “tercera via” :

MOLT DE SENY I POCS PERSONALISMES ...

Sinó acabareu igual que les altres dues vies ja existents.

Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.

SENTO CURIOSITAT - BONDIA 10/06/08

EL CONSTRENYIMENT ADMINISTRATIU.

Tot repassant una de les meves lectures preferides, el BOPA (Butlletí Oficial del Principat d’Andorra), que recomano a tothom, m’he trobat en el núm. 43, any 20, del 28 de Maig del 2008, un edicte de Govern que diu el següent:

“S’ha iniciat el període de constrenyiment del pagament de la taxa sobre el Registre de Titulars d’Activitats Econòmiques 2007”.

Dit edicte m’ha produït “consternació”, que no “constrenyiment”, tot i que tampoc m’ha produït “sorpresa”, puig cada any que passa es el mateix, o fins i tot pitjor. I em sembla recordar que ja n’he parlat alguna vegada...

Quant he passat dit edicte a un full de càlcul, la “consternació” s’ha convertit en “indignació”.
Resulta que a Andorra un total de, aproximadament 2.200 empreses, no han pagat la taxa d’Activitat Econòmica, (es aquell import “fix” i de tota la vida, conegut antigament per 25.000 pessetes, i que no es un impost...). l’import total del deute, ascendeix a mes de 2,1 milions de euros.

Tranquil tothom, que no “s’esveri” ningú, el total del deute no sobrepassarà mai els 6 milions, doncs les sancions prescriuen sempre als 3 anys. Es com la renda dels no residents a Espanya, que per molt que triguem en declarar-la, mai ens reclamaran mes de 4 anys...

Si busquem al diccionari la paraula rara, “constrenyiment”, d’una banda ens diu que significa : “Període o conjunt de normes que determinen l’actuació judicial amb vista a l’execució d’una sentència”.
Per aquí no van els “trets”, encara que si crec que haurien d’anar sempre per via judicial. Si mes no, també es podria intentar cobrar algun d’aquests deutes amb personal de l’administració, que n’hi ha, i molt. I a mes podrien passejar una estona pel carrer. Sempre en el cas que els Sindicats ho trobessin bé.

També ens diu el diccionari que un procediment de “constrenyiment” Administratiu es l’acció de “constrènyer”.
Seguim doncs buscant al diccionari...
Constrènyer = Obligar.
Per aquí tampoc van els “trets”, doncs es veu que ningú se sent obligat a pagar la taxa, perquè hi ha molta gent que repeteix any rere any.
Constrènyer = Reprimir.
Per aquí potser si que van els “trets”, doncs es veu que molta gent es reprimeix a l’hora de pagar.
A tot això, que a mi, la paraula “constrènyer” em sona a quelcom d’altre mes aviat relacionat amb mal de ventre...

Cert es que no conec a totes les empreses o persones que no han pagat la deguda taxa, però trobo que hi figuren moltes empreses que ja no existeixen. Es clar, que per donar-les de baixa també havien de pagar...
Cert es també que hi figuren empreses, les quals el titular ja no esta entre nosaltres, desgraciadament ens ha deixat i l’empresa no ha continuat la seva activitat, i això em molesta...
I cert es també, que hi figura en aquesta llista un munt de “prestanoms”, amb nom i cognoms, l’empresa dels quals ja no existeix, i que han deixat de pagar la taxa, sense pagar tampoc la baixa, i això es indignant...

A qui pot sorprendre que el Ministre de Finances ens digui que no s’han ingressat tots els diners pressupostats per impostos indirectes ?
Sr. Mirapeix, ni directes tampoc.
Sra. Mercè Ros : ho veu com també en parlo del Ministre !

Si de les 8.000 empreses existents, si no recordo malament, aproximadament la meitat no han pagat, també pot ser degut a que una quarta part no existeixen. No creu, Sr. Ministre ?
No seria millor, abans de pressupostar uns ingressos, actualitzar el Registre de Comerç ? Per posar un exemple.

Ara que, si continuem llegint el mateix BOPA, trobem una mica mes avall un altre edicte, també de Govern, però aquesta vegada amb el “constrenyiment” de la taxa sobre la tinença de vehicles per al mateix exercici. I amb una curiositat: Apareix com a “morós”, l’Agència de protecció de Dades amb 112,54 euros de impagat. La resta de deute, tant sols ascendeix a poc mes de 860.000 euros.
Insignificant...

Em veig en l’obligació de deixar aquí l’article degut a que m’està agafant un “constrenyiment”, ja continuaré un altre dia amb mes curiositats del BOPA, que torno a recomanar a tothom.

Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.

SENTO CURIOSITAT - BONDIA 03/06/08

ENTRE EL MINISTRE I ELS FUNCIONARIS.

Entre les diverses reunions, i sobretot les declaracions tant del Ministre de Finances i responsable de la Funció Pública, com del secretari General de l’USDA... i en referència a la mateixa Llei de la Funció Pública ...
La resta de mortals del país, que no som funcionaris, ja en estem una mica farts.
Com també estem una mica farts que altres, aprofitin la situació per intentar guanyar vots, tot insinuant fets que no son reals, com ara el que existeixen funcionaris que estant cobrant per sota del salari mínim.
O es va equivocar el periodista que ho va publicar ?
En qualsevol cas, ningú ha rectificat.

Entre tots plegats el que estant aconseguint es que la resta de treballadors pensem que cada cop hi pintem menys en aquest país, en el que tant sols va augmentant en el nombre dels seus funcionaris.

A Andorra existeixen persones que treballen com a mínim vuit hores al dia. Alguns, en perden fins i tot dues a la carretera. A molts, no els queda gaire temps per estar amb la seva família, doncs els horaris de les escoles bressol no complementen els seus, ni els de la seva parella ... i no reben cap ajuda a canvi, que no sigui mitjançant pagament.
Persones que fan sovint hores extraordinàries, rebent o no una compensació econòmica. Algunes, de tant en tant perceben fins i tot alguna dieta, alguna prima, una paga doble per Nadal ( o una compensació econòmica), altres no. Altres, a vegades fins i tot els toca treballar en dies festius.
Persones als que els cotitzen cada mes el seu salari a la Seguretat Social ( o al menys una part), que fa un munt de anys que treballen, però que no es podran retirar fins als 65 anys, o potser els 70 o potser mes tard. I que encara no saben si en tindran prou per sobreviure.
Persones que tenen parella i fills, i fins i tot algun familiar mes al seu càrrec, i que no reben cap ajuda econòmica a canvi.
Persones a les que el seu treball està poc o mal pagat, que treballen amb un estrès constant, que el seu cap el tracta malament, que treballen en unes condicions laborals que no són les mes òptimes.
Persones que han de costejar-se els desplaçaments, molts fins i tot dues places de pàrking (a casa i a la feina), roba variada per anar a treballar i estar sempre ben arreglats i presentar sempre un bon aspecte. Es el seu problema, pensaran ...
Persones que fan molt be la seva feina, son treballadors, complidors i seriosos. Es el normal, pensaran ...
Persones que veuen com hi ha un munt de gent que treballa molt menys que ells, que en saben molt menys que ells, però que els manen i guanyen molt mes diners que ells. Es llei de vida, pensaran ...

Tot això forma part d’una piràmide laboral, on les castanyes van sempre de dalt cap a baix i aquestes persones de les que parlo, les reben gairebé totes. Ningú els consola, els companys tampoc, doncs es troben en la mateixa situació que ells.
Persones a les que no els hi permeten la mes mínima errada, protesta, manifestació, demanda, vaga, exigència ... Però això si, a canvi els deixen treballar.
Persones que a vegades fins i tot, tarden en cobrar el salari mes del compte, que els hi descompten del mateix, algun dia que no han pogut treballar, que encara han de donar les gràcies quant els hi permeten sortir a prendre un cafè.
Persones que de ben segur saben perfectament que s’incompleixen amb ells moltes regles laborals, que no disposen de cap contracte laboral, que no tenen cap conveni, que els poden fer fora en qualsevol moment, que no poden exigir pràcticament cap dret, que saben perfectament no es bo viure d’aquesta manera, que moltes vegades hi ha tractes que no es podrien aguantar, que no se’ls valora adequadament, ni personalment ni econòmicament.

PERSONES QUE TREBALLEN I CALLEN...
PERÒ ES CLAR, NO SON FUNCIONARIS...

Senyors,
Ministre i representants sindicals:

Ja en tenim prou de les seves declaracions, de les seves queixes, de les seves disputes, dels seus articles, de les seves cartes i altres ...
Si no poden arreglar els seus problemes laborals amb les corresponents reunions, que ja n’han fet unes quantes... abandonin les mateixes i dediquin el temps a treballar. I sobretot no pretenguin que la resta de treballadors, que no som funcionaris, ens preocupem en excés per “lo seu”.

Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.