SENTO CURIOSITAT - BONDIA 29/04/08

IMPOST SOBRE EL PATRIMONI.

1. “Hisenda ha detectat andorrans que no han declarat el patrimoni a Espanya. Els andorrans que tinguin propietats que els donin un rendiment econòmic a Espanya tenen obligacions fiscals”.
2. “OBLIGACIONS TRIBUTÀRIES DELS ANDORRANS I RESIDENTS. La obligació dels no residents en territori espanyol que tenen propietats de nomenar un Representant davant la Hisenda Pública”.
3. “DECLARACIÓ DE LA RENDA I PATRIMONI DE NO RESIDENTS”.

La primera frase pertany al Sr. Caicedo (delegat de l’Agència Espanyola d’ Administració Tributària a Lleida).
La segona es el títol d’un comunicat d’algunes gestories andorranes i part del seu contingut.
La tercera es el nou comunicat de les mateixes gestories andorranes, més una que havia desaparegut i s’hi torna a afegir.

Anem per parts:

En primer lloc trobem una Llei a Espanya que ens parla de l’impost sobre la renda (35/2006) i una altra que ens parla de les mesures de prevenció del frau fiscal (36/2006). Entre altres coses aquestes lleis ens diuen : “els contribuents residents en països on no existeix un intercanvi de informació tributària han de nomenar un representant, sota pena de sanció de 6.000 euros si no ho fan. I que estant obligats a pagar un tribut sobre la renda obtinguda en territori espanyol”.
Estic completament d’acord en que s’ha de tributar per aquesta renda obtinguda al país veí (el que la tingui).
No estic gens d’acord amb que es barregi aquest tribut amb un altre, l’impost sobre el patrimoni. I això ho fan algunes gestories del país i també el Sr. Caicedo. Ni els uns ni l’altre varen deixar clara la situació a ningú, ni l’estant deixant clara actualment.

Passem a la segona part, l’impost sobre el patrimoni:
La Llei 19/1991 ens diu efectivament que: “els subjectes passius no residents en territori espanyol estant obligats a pagar aquest tribut a partir de qualsevol import patrimonial i a nomenar un representant quant operin mitjançant un establiment permanent”.

Aquí ens enxampaven a tots. Operàvem sempre a traves d’un establiment permanent. L’assegurança que tenim contractada a Espanya, ens assegura riscos situats a Espanya i l’asseguradora és un establiment permanent (lloc de negocis on es desenvolupen activitats empresarials).
Què fer ? Donàvem de baixa l’assegurança o buscàvem un representant ?
Si haguéssim decidit anomenar un representant, podíem fer-ho directament a Espanya, sense passar per cap gestoria andorrana. Donar de baixa l’assegurança no era una bona recomanació.
De cop tot ha canviat. Bé, no tant de cop ...
El Sr. Zapatero (saben qui és ?) va prometre el dia 4/12/07 en una entrevista, la supressió de l’impost sobre el patrimoni. “Serà una de les primeres consideracions del PSOE si guanyem les eleccions”, va dir. ( I les varen guanyar). De totes maneres, el Sr. Rajoy (saben qui és ?) es va enfadar perquè ell havia promès el mateix.
Fins poc abans, aquest impost patrimonial tant sols existia a Espanya, Suècia i França. I a l’inici del 2008 tant sols a Espanya, i no en totes les Comunitats Autonòmiques. Finalment, el dia 18 d’Abril de 2008 va ser suprimit pel Consell de Ministres Espanyol. (amb data 1 de Gener del 2008).

Les gestories andorranes continuen posant comunicats i anuncis als diaris. Potser no n’estan assabentats ?
El Sr. Caicedo, quant es va desplaçar a Andorra a fer una conferència (pocs dies abans del Consell de Ministres), ja tenia l’obligació de saber-ho.

Posant la “por al cos” de la gent, uns intenten, al meu entendre, guanyar uns diners amb comissions per buscar representants. I pot ser legítim...
Altres potser intenten que la gent declari la renda obtinguda al país veí pel lloguer d’aquest patrimoni no declarat, o que uns “suposats” residents es donin d’alta a Espanya i també declarin.

Es un bon sistema el de cobrar mitjançant la por ?
A Andorrana no funciona gaire, ja que el Ministre de Finances, a pesar de les seves amenaces no se’n ha sortit del tot.

La veritat es que encara hi ha molta gent que no paga les taxes i els impostos indirectes a Andorra, molta gent que no declara la renda obtinguda en territori espanyol, i molta gent que viu a la Seu i rodalies, tenint la vivenda com a segona residència, i mantenint la seva residencia Andorrana i el seu vehicle amb les plaques andorranes.

Es un frau ?
En tot cas, no és a mi de jutjar-ho...

No declarar el patrimoni a Espanya, ja no es un frau. Això si que m’ha quedat ben clar...

Perquè no el declarava ningú ?
No en tinc ni idea...

Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.

SENTO CURIOSITAT - BONDIA 22/04/08

L’ ESPORT A ANDORRA.

Sóc conscient de que, econòmicament Andorra està “fatal”. Varem tenir fa poc la confirmació directament del Ministre de Finances. Deguem a dia d’ avui, 370 milions de euros. Hem de retallar per tant les despeses.
El problema és, per on comencem ?
Com no es poden aturar els túnels, heliports, museus, assessoraments i altres. Doncs es veu que hem de començar per l’ esport.
Es clar, tampoc deu de ser tant “necessari”..., tothom pot viure sense fer esport...
I això, com ho fem?
Doncs senzillament, muntem un Casal de l’esport, del qual en donem la concessió a una empresa forana i obliguem a totes les Federacions a instal·lar-se en aquest Casal, sota la amenaça de que si no ho fan veuran retallada la seva subvenció.

En la realitat:
Totes les Federacions, tant les que sí han optat pel trasllat, com les que no, han vist igualment retallada la seva subvenció.
El famós Casal de l’esport, inaugurat fa molt poc: consisteix realment en unes instal·lacions precàries (aptes per a “pigmeus”), amb uns despatxos mal condicionats, instal·lats en forats recuperats a sota d’unes graderies, amb molt poca llum, i que fins i tot alguna Federació ha de compartir amb una altra.

Degut a aquesta retallada en les subvencions, actualment estem veient com cada dia que passa les diferents Federacions esportives van cancel·lant la major part de les seves activitats, tals com : competicions, campionats, entrenaments i sortides vàries.
La FAB (Federació Andorrana de basquet) ha descartat competir en el Campionat d’Europa C. La FAK (Federació Andorrana de Karate) ha decidit deixar de competir internacionalment. La FAP (Federació Andorrana de Patinatge) ha renunciat a participar en el Campionat d’Europa absolut. La FAA (Federació Andorrana d’atletisme) ha anunciat retallades en el esport de base ...
Tant sols per posar alguns exemples...

La retallada pressupostària de les Federacions, d’uns 300.000 euros, curiosament es equivalent al cost de funcionament de les mateixes (el Casal de l’esport). No veig doncs cap “estalvi” per enlloc, tal com ens han anunciat. La retallada cobreix les despeses del Casal de l’esport, efectivament, però no cobreix l’estalvi efectiu de les Federacions. Tant sols subvenciona una empresa forana a costa de les mateixes Federacions esportives.
Quin ajut suposa doncs per a les Federacions ?

No es veritat, com ens asseguren també des de Govern : que “la majoria de retallades es van realitzar per les despeses de funcionament que actualment assumirà el Casal”. La retallada ha estat general, en despeses de funcionament i en l’àmbit esportiu. Tampoc es veritat, que “les despeses de funcionament es traslladarien a la part esportiva de les Federacions”, com ens varen assegurar també. Res més lluny de la realitat.
El Casal de l’esport no permet estalviar el 30% a Clubs i Federacions, com ens asseguren des de Govern. La feina s’ha de fer igualment des de cada Federació, i les Competicions s’haurien de poder fer també totes, tal i com estaven programades. I els nostres esportistes haurien de poder competir en els Campionats, tal i com ho feien fins a la data.
El fet de cedir uns despatxos de ínfimes dimensions, no estalvia ni de bon tros, el 30% de despeses de les Federacions.

La realitat es que ens estem carregant l’esport i la competició dels nostres joves perquè no tenim diners i en canvi estem gastant barbaritats en assessors, viatges, “fantasmades” diverses i empreses foranes. Per posar un exemple amb el mateix import, donem 300.000 euros al Comissariat Nacional per a l’Expo 2008 de Saragossa en concepte de “patrocini”.

L’esport no interessa al nostre Govern, el més mínim. La formació esportiva dels nostres joves, tampoc. Les competicions no interessen esportivament per res. La publicitat, es veu que si. A Andorra es mes important que tinguem un final d’etapa de qualsevol carrera ciclista estrangera, que formar ciclistes, per posar un altre exemple triat a l’atzar.

En canvi: les fires, els cocktails, la publicitat... es veu que si interessa i molt.

Ara, caldrà veure quina serà la representació “no esportiva” als propers Jocs Olímpics. El que segurament no veurem es el seu cost.

Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.

SENTO CURIOSITAT - BONDIA 15/04/08

NO VAN PLEGATS.

Jo no marejaré avui a ningú amb xifres que no quadren per enlloc, ja ho han fet prou i per aquest ordre: En primer lloc el nostre Govern i després el Grup Parlamentari Liberal, donant unes dades completament diferents sobre la llei de la CASS i el seu impacte econòmic. Entre els uns i els altres hi ha una diferència d’uns 13 Milions d’euros. Diferents estudis, en diuen... Fan anar els milions com si fossin simples números i res més, si me’n passessin un parell al meu compte tampoc es notaria gaire, i em farien molt content....

Fa tres anys, el PLA va guanyar les eleccions Generals. Aleshores devien anar tots plegats dins el Partit Liberal, al menys així m’ho va semblar i ho vaig viure de bastant a prop, encara que des de l’altre costat polític. Tots anaven junts, en un sol partit polític, i com que varen guanyar ells, van ser ells els encarregats de nomenar els diferents càrrecs del Govern.

Aquest Govern que varen nomenar ja ha sofert des de aquells dies uns quants canvis en la seva composició, senyal de que no existia massa entesa entre ells mateixos. Ara veiem clarament com tampoc hi ha entesa entre el Govern i el partit Liberal, cadascú va al seu aire. Igualment, veiem com tampoc hi ha entesa entre el Partit en sí i els diferents grups parroquials del mateix signe polític, a cada parròquia es van desmarcant. Tal i com ha quedat demostrat en les darreres eleccions Comunals. Aquest fet em fa pensar que a les properes eleccions Generals, ens podem trobar amb un pseudo-PLA diferent per a cada parròquia.

Aquesta manca d’entesa a data d’avui ja comença a ser força evident, i endemés l’estem patint tot el país, també els que no som Liberals. I aquesta manca d’entesa, ara mateix ens podria portar a la trencadissa d’una llei que tanta falta ens fa : La nova llei de la CASS, que quant surti publicada, de nova ja no en tindrà segurament res.

Hem sembla evident que si aquests polítics liberals no estesin tan aferrats a la seva “cadireta” ja haurien dimitit i deixat la comissió ad hoc.
Com també haurien dimitit altres Consellers també liberals que no formen part d’aquesta comissió però que no estant d’acord amb moltes decisions de Govern, però com els altres, estant igualment aferrats a la “cadireta”.

I a l’altre costat, a l’oposició Socialdemòcrata que hi tenim ?

Doncs més del mateix, tampoc es que hi hagi precisament massa entesa.

En pocs mesos han passat de no voler pactar amb ningú que no fos de l’Alternativa, parlo de les Comunals (al meu entendre, una “xuleria” Comunal, i així de malament va funcionar), a buscar “centristes” a sota de les pedres. Ara s’accepten independents de tota mena (aquesta es la conseqüència de dita “xuleria”).
No sabem si RD va amb l’Alternativa, o si va pel seu compte. Ara volen dialogar amb CDA-Segle21. I pel que sembla, amb el GUPI es poden entendre però amb els VERDS no s’hi entendran mai.
Un dia es un partit d’esquerra, l’altre tira cap el centre, i l’altre gairebé es de dreta.
El cert es que també des de aquest bàndol hi ha una estima especial a la “cadireta” i ningú la deixa si no es per agafar-ne una altra.
I a vegades amb el canvi se’n surt perdent (al menys econòmicament), son els problemes que comporta la prepotència. (Per a mi ja l’hi està bé a qui l’hi ha passat).

I al mig de tots dos bàndols, què queda ?

Els teòricament centristes, que ara son poquets, encara que aviat potser ho seran o serem tots. Aquests la veritat, jo no se si van plegats o no, perquè encara no tinc molt clar qui són. Però el que si tinc clar es que la “cadireta” també la tenen ben agafada i no la deixen anar. I a més des de aquesta “cadireta” fan girar la truita cap on volen, que per cert sempre es el mateix cantó.

El que si tinc molt clar però, es que en el que fa referència a la Llei de la CASS, tots plegats s’hi han lluït i encara s’hi estant lluint. I no pararan de lluir-se fins al final, perquè ningú dirà prou i deixarà la “cadireta”.
I el que no pot ser, perquè es inexplicable, son aquestes diferències numèriques entre Govern i la Comissió ad hoc, com no pot ser de cap de les maneres tampoc, que no hagin comentat mai la qüestió entre les dues parts. Com tampoc no pot ser que les hagin passat al poble Andorrà, cadascú pel seu costat i a la seva manera. Això vol dir que el nostre Govern va per un costat, els Grups Parlamentaris per un altre, i el poble no sap per on ha d’anar.

Qui enganya ?
Per a mi, TOTS PLEGATS.
I jo, actualment ja no em fio de ningú.

Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.

SENTO CURIOSITAT - BONDIA 08/04/08

INVERSIÓ ESTRANGERA.

Com ha quedat el projecte de llei d’inversions estrangeres ?

Finalment, després de discutir les esmenes al projecte de Llei d’inversions estrangeres ha quedat un projecte de llei bastant diferent al inicial. Per cert, esmenes tant sols de CDA+Segle21 i PLA. El Ps, amb la seva esmena a la totalitat ha demostrat que això no serveix absolutament per res. Si no es té majoria, es clar.
I ara passarà doncs una llei descafeïnada, una baixadeta de pantalons a canvi de l’aprovació d’un pressupost. Una llei d’inversió estrangera amb un camp d’inversió molt reduït, a banda de permetre rebre diners de procedència com a mínim dubtosa. Avui mateix quedarà aprovada.

Una llei que servirà perquè ?, al meu entendre per res en absolut. Bé, a banda de reduir algun que altre prestanoms.
Una llei que les empreses sèries, les que volen invertir legalment es miraran de reüll, això si no es fan un fart de riure.

Una petita explicació de com ha quedat la Llei:
La llei ens deixa quatre formes d’inversions:

Forma A ( LA DIRECTA) : Sempre participant en societats Andorranes, aquesta està “subjecta a autorització” si es igual o superior al 50% en les activitats de l’Annex 1 (el que teòricament obrim a la inversió estrangera). I “subjecta totalment a autorització” en l’Annex 2 (el que teòricament no obrim, ni pensem obrir). Com ha quedat l’Annex 3 ( tota la resta d’activitats) ? Imagino que tal com estava fins ara, al 33% de participació estrangera (però la llei no ho diu...).

Forma B (EN CARTERA) : Aquesta ha quedat lliure. Ai Déu meu, què vol dir exactament això ? Doncs senzillament, que els diners en subscripció de valors, els acceptarem sempre, vinguin d’eon vinguin. Si es que realment algú encara si atreveix, sempre i quant no recordin el cas Valora.

Forma C (EN IMMOBLES) : Limitant la inversió de les persones físiques a 1 sol apartament, 1 sola plaça d’aparcament, una superfície de 1.000 metres com a màxim...
I per les persones jurídiques, a “l’autorització prèvia” ja esmentada.

Forma D (ALTRES FORMES) : Sempre “subjectes a la mateixa autorització”. I això engloba, segons la llei, qualsevol altre tipus d’inversió.

El principal problema rau en la substitució de la paraula “PROHIBIT”, per les paraules “SUBJECTE A AUTORITZACIÓ”. Els criteris a seguir en aquestes autoritzacions em fan una por... Què vol dir : depèn de qui hi hagi al Govern ? depèn de si ens cau bé o no ?, depèn de què ?

Altre tema són les activitats englobades en l’annex II (El protegit): Aquí hi tenim tot allò que no volem que ens toquin de cap de les maneres. Tals com La energia, el gas i l’aigua i com no, les telecomunicacions.
En l’annex I (el no protegit) hi haurien de figurar aquelles activitats inexistents al nostre país, que tant s’havien d’obrir, tals com fabricacions vàries, confeccions vàries. Sobtant-me però una mica altres com: ràdio, cine i ensenyament. I no entenent gaire la venda a domicili o per Internet.

La meva pregunta es : Aquesta Llei servirà per quelcom mes que exposar-la en l’aparador ?, ens ajudarà en quelcom per sortir de la llista de paradisos fiscals ? Molt em temo que NO.
I els nostres amics de la OCDE, no es faran un fart de riure ? Molt em temo que SI.
I el nostre amics veïns, no ens fotran una bona clatellada ? Segur que tard o d’ora SI.

Una Llei no s’hauria de fer perquè perdurés en el temps ?
Aquesta no durarà ni quatre telediaris. A menys que no anem fent un Reglament darrera d’un altre amb modificacions, ajustaments i altres.
Si així es fan les lleis...
A Andorra es veu que SI.



Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.