SENTO CURIOSITAT - BONDIA 01/04/08

UNA CONFERÈNCIA ATÍPICA.

El passat dia 26 de març, l’ACP (Associació de comptables del Principat), en col·laboració amb la ACCID ( Associació Catalana de Comptabilitat i Direcció), varem efectuar una conferència sobre el Nou Pla General de Comptabilitat Espanyol titulada “una anàlisi pràctica i a fons”. Com a ponent teníem al Sr. Joaquim Rabaseda (Membre de la Junta Directiva de la ACCID, catedràtic de la Universitat de Girona, Auditor Censor Jurat de Comptes, Doctor en Ciències econòmiques, Professor Mercantil, entre moltes altres activitats, premis d’investigació i múltiples publicacions ...), qui fa efectuar una brillant exposició.

NOTES:
A destacar: l’assistència de professionals del sector comptable i també d’empresaris, a pesar del mal temps. Degut sens dubte, a la preocupació existent per l’aprovació de la llei de Comptabilitat i la llei de Societats.
A agrair: la mostra d’interès dels mitjans de comunicació del país (especialment Andorra7ràdio, Bondia i r7p), així com la col·laboració del Comú d’Andorra la Vella i la Cambra de Comerç.
A tenir en compte: la manca d’interès de R.T.V.S.A, Més Andorra i Periòdic d’Andorra, (ells sabran perquè?).

El títol de “conferència atípica” es degut a que sobtà a molta gent que la conferència fes referència al Pla Comptable Espanyol. Veig doncs, l’obligació d’explicar-ne els motius:

La Llei de comptabilitat es va aprovar a Andorra al Desembre del 2.007, però no es va publicar fins al Gener del 2.008, i comporta en les seves disposicions finals, que el govern disposa d’un mes per aprovar i publicar el pla de comptabilitat. Aquest mes de marge es comptador a partir de l’entrada en vigor de la Llei, que serà al Gener del 2009, l’any següent a la seva publicació. Fet que pot donar que no tinguem pla Comptable propi fins al Febrer del mateix any 2009.

La Llei de Societats, que preveu l’entrega dels comptes d’aquest exercici en el seu Reglament, ara es veurà modificat i les societats també disposaran de tot aquest temps suplementari per entregar els seus comptes “secrets”. Això es farà per tothom a l’any 2.010 ( pel tancament del 2.009) Tal i com va anunciar el Ministre Sr. Jordana, que aquell dia feia de portaveu, segurament degut a algun “viatget” del portaveu oficial, el Ministre Sr. Minoves.

Els comptables però, mentrestant hem de continuar treballant, com ja ho hem estat fent abans de l’aprovació de les dues Lleis. I la nostra eina de treball, majoritàriament, es el Pla Comptable espanyol, al menys en la nostra Associació, amb el que estem treballant i que a mes ha sofert alguns canvis aquest mateix any. L’altra associació (que no col·legi), es veu que estant bastant “afrancesats” i en deuen utilitzar un altre, el de l’altre país veí (que dit de pas, m’importa un rave).

Aquest fet, per la no publicació del Pla Andorrà, no implica que no es pugui treballar o que les societats no pugessin entregar els seus comptes al Registre de Societats. Al menys des de Comptables del Principat no hi veiem masses inconvenients.

De la mateixa manera que a la ACP (Associació de Comptables del Principat) que per cert, si varem llegir correctament la llei de Comptabilitat, ens varem assabentar que es l’empresari el que entrega directament els seus comptes i que els pot fer portar per qui ell cregui convenient, sense la necessitat de contractar cap comptable “col·legiat”, tal com asseguren des de l’altra associació.
A banda de que no existeix cap col·legi de comptables (repeteixo), i que no existirà mai, ja que no hi ha cap titulació comptable.
Això si, nosaltres també aconsellem a tots els empresaris que disposin d’un comptable, com no...

Des de la ACP no veiem doncs cap inconvenient en dur les nostres comptabilitats. I nosaltres, al contrari dels suposats col·legiats, no afirmem que hi hagi comptables que no estant preparats, tal com va fer el secretari de l’associació del “fals” col·legi professional.

Aquest es el motiu del perquè la conferencia efectuada es basés en els canvis produïts en el nou pla comptable Espanyol i no en l’Andorrà.

A banda de que un Pla comptable Andorrà, no es de moment, indispensable per treballar correctament, ja que els principis comptables figuren en la llei comptable andorrana ja aprovada, i que son precisament els espanyols. I que les NIC (Normes internacionals comptables) també hi figuren en aquesta llei i a més son internacionals. I que les NIIF (Normes internacionals d’informació financera) també hi figuren en aquesta llei i també son internacionals.

No siguem doncs, ho dic per segona vegada, mes papistes que el Papa volent esperar la creació d’un pla comptable propi, que al final tant sols seran números de compte i la forma de presentar-los, per començar a treballar.

El Pla comptable Espanyol ha canviat aquest any. A Andorra, nosaltres podríem aplicar ja aquests canvis, encara que personalment he d’aconsellar no fer-ho, doncs així evitarem un segon canvi si el Pla Andorrà es diferent.

Personalment, he dit reiteradament que ja podríem aplicar el Pla Comptable Espanyol directament, el “copiar-enganxar” que fem amb totes les lleis... I fora problemes.
Cosa que el Professor Mercantil, Sr. Rabaseda va desaconsellar, declarant que el millor seria: agafar el Pla Comptable Espanyol i adaptar-lo al nostre país i a les nostres característiques impositives, socials, econòmiques i altres...
Rectifico doncs, de ben segur ell en sap molt mes que jo. Esperarem doncs el “nostre” Pla Comptable, però de moment continuarem treballant amb l’altre.

Un altre fet molt diferent es que posposem totes les lleis fins l’any 2.010 en el que definitivament s’hauran d’entregar tots els comptes.

Difícilment crec que amb aquesta lentitud, l’any 2.011 pugem deixar de figurar en la llista de paradisos fiscal, tal i com va assegurar el nostre cap de Govern

Atentament,

Miquel CALSINA GORDI

SENTO CURIOSITAT - BONDIA 25/03/08

L’ APARADOR.

Tot el moviment econòmic i fiscal que s’ha desenvolupat a Andorra en els darrers temps em fa pensar molt en un símil amb el comerç. Em recorda una possible botiga fictícia, amb un aparador preciós però sense contingut.
Resulta evident que tots els moviments en aquest sector han estat deguts a les pressions que han vingut des de els països veïns, i més concretament des de l’estat Espanyol.
Ens han dit clarament i reiteradament, que ja ens estàvem “passant”, que teníem que posar solucions i entre d’altres coses, que encara estem a la llista negra de paradisos fiscals.
I nosaltres que hem fet mentrestant ?
Doncs hem muntat una mena de comerç, una botiga molt maca amb un aparador preciós, però a dins de la botiga no hi hem posat absolutament res.

Continuant amb el símil:
Andorra, socialment, econòmicament, fiscalment i políticament es com una gran botiga, amb un aparador molt ben guarnit on hem col·locat diverses lleis, a l’estil de la llei de comptabilitat, la llei de societats, les lleis dels impostos indirectes, i properament la llei d’inversions estrangeres i les lleis “socials”.
Aleshores, hem explicat al país veí :
Mireu quina botiga més maca que hem muntat...

Però el que no hem explicat es que a dins de la botiga, no hi ha absolutament res, les estanteries estant buides. I que la mateixa botiga no té ni tant sols magatzem. Tant sols es un aparador per dissimular un “comerç” inexistent. Una tapadora que no es creu ni tant sols el que mira l’aparador i no entra a la botiga.

Resumint:
La llei de comptabilitat es un “nyap” copiat de lleis de l’època medieval espanyola, que no diu absolutament res. Una “mostra” que no s’estocarà mai. Els empresaris continuaran fent el que els vingui en gana.
La llei de Societats es un “truny” que fa molt bonic a l’aparador però que a dins de la botiga tant sols son més “mostres” sense valor.
Les lleis dels impostos indirectes són una recaptació selectiva, una presa de pèl per a aquells que varen optar complir amb la llei. Els demés encara riuen, i no paguen.
I la llei d’inversions estrangeres es la foto d’un circ que s’instal·larà aviat en qualsevol descampat del país, si no es construeix algun que altre complex urbanístic.

Seré mes clar, o al menys ho intentaré:

Aquí tant sols ha “picat” el que ha entrat a la botiga i ha “comprat” quelcom que tant sols es trobava a l’aparador, però que realment no existia físicament.
Estem ensenyant en un aparador el que hauríem de fer i no fem, i aviat ensenyarem el que diem que volem fer i no farem. Hem posat una sèrie de lleis i projectes de llei a l’aparador per intentar fer content al país veí, que ni son bones, ni ens les creiem, i que molts no pensen ni complir. I que a més no són suficients perquè dit país ens cregui.

Valguin alguns exemples :
No s’ha perseguit mai a aquells que no varen recollir el seu N.R.T.
No s’ha sancionat mai a aquells que no varen declarar l’inici d’activitats econòmiques, i molts son empreses que realment existeixen.
No s’ha reclamat mai res a aquells que no han pagat els impostos indirectes perquè no els ha vingut en gana.
Al igual per cert, que tampoc s’ha fet amb els impagats de les taxes per activitat comercial, i altres.
No es perseguirà mai als que no adeqüin la seva societat a la nova llei. Tampoc es dirà res als que no duguin una comptabilitat adequada, o simplement ni tant sols duguin una comptabilitat, tal com especifica la llei.

No es controlarà absolutament res.
Tant sols es recapta d’aquells que hem optat per complir les lleis i paguem el que aquestes estipulen. I que som molt pocs, comparat amb els que hauríem de ser.

En definitiva:
Hem muntat una botiga preciosa, a l’estil de les que tenim en les nostres principals avingudes amb uns aparadors molt guarnits. Encara que no del tot, doncs encara ens falten els impostos sobre beneficis, l’i.r.p.f. els convenis de doble imposició, entre altres ...

Però veritablement, a dins de la botiga no hi tenim absolutament res.
Tant sols es tracta d’un aparador per acontentar al país veí, i que aquest no ens piqui més al clatell.
Però estem oblidant que els veïns, “tontos” no són, i aviat potser ens “tustaran” una mica mes fort i directament a la cara.

Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.

FALSOS COL·LEGIS

PUBLICITAT COMPTABLE ENGANYOSA.

Sóc conscient de que fins a la data a Andorra no existeix cap llei que reguli l’exercici de les professions titulades i en conseqüència les professions per a l’exercici de les quals es requereix tenir un títol universitari. En poques paraules, una llei que reguli els col·legis professionals.

Penso que si algun dia es fa aquesta llei al nostre país, com que tot ho fem sempre amb un “copiar-enganxar-suprimir” del nostre país veí, aquesta llei seria molt similar a la llei 7/2006, de 31 de Maig, de l’exercici de professions titulades i dels col·legis professionals, segons consta en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.

Aquesta llei estableix que només les professions que requereixen un títol oficial habilitant de caràcter universitari i que, alhora, fan una funció d’especial rellevància social poden quedar integrades en una organització col·legial.

Dita llei ens diu en el seu article 2:
...són professions titulades les que es caracteritzen per l’aplicació de coneixements i tècniques per a l’exercici de les quals cal tenir un títol acadèmic universitari...

He buscat per tot arreu el títol acadèmic universitari de COMPTABILITAT, i no l’he trobat enlloc. Pel que crec doncs que no deu existir.

La mateixa llei esmentada, en el seu títol IV. Associacions professionals, ens diu:
Article 30. 1. Les persones que exerceixen professions titulades no subjectes a col·legiació poden constituir, als efectes d’aquesta llei, associacions professionals sense ànim de lucre...

I en el seu títol V. Col·legis professionals, ens diu:
Article 37. 1. Només poden quedar subjectes a col·legiació les professions per a l’exercici de les quals es requereix un títol universitari oficial...

On vull arribar amb tot el que he esmentat anteriorment ?

Senzillament, tant sols a explicar que al nostre país existeix una persona anomenada Sr. Vendrell (avui si que vull posar noms, pràctica no habitual en els meus escrits...), que es fa passar reiteradament com a President d’un suposat col·legi de comptables inexistent, amb el que està continuadament i reiteradament fent PUBLICITAT DESLLEIAL I ENGANYOSA.
I no es l’únic.
He vist també “mailings”, correus, cartes, targetes i publicitat d’altres membres d’aquesta associació, que no col·legi, amb el mateix ENGANY. I ja en començo a estar una mica fart.

A tots ells el voldria dir:

Cal també que faci referència a la classificació de les infraccions de la llei abans esmentada ?, de la potestat disciplinària ?, del règim sancionador ?

Ai no..., que la llei no és Andorrana.

De totes maneres, potser algun dia aquesta llei existirà al nostre país i aleshores ens podríem trobar tots plegats en un edifici amb moltes columnes ja existent al nostre país.

El que si es segur, sense dubtes, es que no ens trobarem mai mes asseguts en una mateixa taula, ni per dinar ni per parlar.

Els demanaria, per enèsima vegada, que no continuïn enganyant i atemorint als empresaris andorrans, amb la seva publicitat mal intencionada, tant sols destinada a l’ànim de lucre particular i personal.



Atentament, o no.

Miquel CALSINA GORDI.

Portaveu de l’associació Comptables del Principat.

SENTO CURIOSITAT - BONDIA 18/03/08

EL CORREU ELECTRÒNIC DEL PS.

A la seu Social del PS hi ha un ordinador amb correu electrònic, on hi figuren totes les adreces de correu del seus afiliats, entre altres coses. Fins aquí res d’especial, tots els partits deuen funcionar de idèntica manera, enviant els comunicats i altres missatges automàticament a tots els afiliats que figuren en la llista de contactes.
Al PS, deu existir alguna persona dedicada al manteniment d’aquesta llista de contactes al igual que en els altres partits, imagino. Fins aquí, tot normal.
Quan un afiliat es dona d’alta, les seves dades han d’entrar en aquesta llista, i quan es dona de baixa, han de sortir de la llista. I quan s’expulsa algú, ha de desaparèixer de totes les llistes.
Aquest seria doncs el procediment normal. Però vet aquí que al PS no es així:
Algú, manat o no, es dedica a eliminar a tot aquell que per algun motiu no interessa que rebi cap comunicat, encara que estigui afiliat al Partit i pagui la seva quota. Algú es dedica també, i no crec que sigui la mateixa persona, a convocar tant sols a qui ell vol en les reunions de Comitè Local. Obviant d’altres persones que figuren com afiliats i son del mateix Comitè.
Aquesta es la forma d’actuar del PS, aquesta és la democràcia d’un partit socialdemòcrata. Aquest es el tarannà d’un “grup” ? O tant sols es tracta d’alguna persona que fa i desfà a la seva voluntat, sense que ni tant sols la Presidenta del partit se n’adongui de res.

Uns fets curiosos :

Al demanar explicacions sobre l’assumpte esmentat, hem contesten que jo he de rebre tots els mails i convocatòries fins al dia de la meva expulsió definitiva, el 4 de Març de 2.008 amb l’entrega de la resolució de la demanda d’expulsió, i que a partir d’aquesta data deixaré d’estar en la llista de contactes, fet que em va provocar un riure contingut..
La realitat es que feia gairebé un any que no rebia cap convocatòria a les reunions del Comitè Local. I feia ja uns quants mesos que no rebia cap comunicat del Partit. Ja m’havien eliminat doncs de la llista de correus electrònics i de la llista d’enviaments de SMS del Comitè Local. Ni tant sols em varen deixar els programes electorals de la campanya Comunal a casa, ni tampoc els de la meva família.

Al demanar explicacions de perquè un amic meu, en Joan Travesset Grau, (ex Secretari d’Organització del PS, ex cap de llista en les anteriors Comunals per Sant Julià, ex núm. 5 en les Generals del 2001 pel mateix partit), tampoc rebia absolutament res, hem contesten que no pot ser, que deu tractar-se d’algun error, cosa que hem va provocar més riure contingut. Als cinc minuts de sortir jo de la Seu Social del Ps, aquest company ja rebía els mails.
Resolt l’error ?
Doncs no, un ridícul encara més espantós de part del PS.
Perquè, aquest company continúa sense rebre les convocatòries del Comitè Local. I per cert, al igual que jo mateix, tampoc va rebre els programes electorals Comunals 2007 a casa seva, ni ell ni la seva família.

Quina confiança mereix un Partit Polític on existeix alguna persona que segons el seu criteri personal decideix qui ha de rebre uns correus i qui no ?
Expedientaran a aquesta persona ?
Expedientaran al coordinador que decideix qui ha de ser convocat i qui no ?
Serà algun dia el PS un partit democràtic ?
Algú dirà mai prou ?
Bé, de fet algú ja ha insinuat que potser s’haurien de fer alguns canvis en la part de dalt del partit, els altrament dits líders.
L’expedientaran també a ell ?
Si no hagués intentat presentar-se a les preliminars, potser sí. Ara ja no toca.

A tot plegat la resposta és : NO.

El PS continuarà optant per la indiferència a tots aquells que siguin crítics amb el Partit. Això si, sense enviar-los hi cap comunicat.
I si es queixen massa : AL CARRER.

Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.

SENTO CURIOSITAT - BONDIA 11/03/08

L’ ÈXIT DEL TOBOTRONC.


L’arrencada del tobotronc ha estat espectacular, no n’hi ha cap dubte. No em sorprèn tampoc, doncs es tracta d’una novetat, i les novetats comporten expectació, i l’expectació comporta visitants, i els visitants comporten eufòria.
Tampoc negaré que a la gent li pugui agradar, com hem pot agradar la atracció a mi també, perquè no?

Però penso que hauríem de ser una mica més cauts a l’hora de fer les previsions, i en aquest cas, el Comú de Sant Julià no ho és. No ens podem parar a pensar que el nombre de visitants anirà sempre “in crescendo”, ... les coses no funcionen així... (I si no que els hi demanin als amics Alacantins de Terra Mítica).
I encara que així fos, hem de ser conscients de que el tobogan alpí té una capacitat que és la que és, i que no la podem superar de cap de les maneres. Penso que ara ja estem al límit d’aquesta capacitat. Sobretot pel que fa a seguretat. (Recordin que a Port Aventura, per posar un exemple, quant s’arriba al límit de visitants les portes es tanquen, i no entra ningú més. Ja tornaran un altre dia, si volen i poden).

Passem a analitzar les dades:
La primera setmana, el Tobotronc ha rebut una mitjana de 422 visitants diaris. Fet que, si seguís en aquest ritme, ens donaria un total anyal de 154.030 visitants. Molt per damunt dels 100.000 previstos. Però ull, que aquest allau de visitants ens dona una sortida de tobogan cada 2 minuts.
Es pot assumir ? Potser si.
Però si tenim en compte que en Diumenge varen passar pel giny 1.232 persones, fent el càlcul corresponent, ens dona un tobogan cada 30 segons. I amb la possibilitat que té el conductor de prémer el fre, pot donar la conseqüència de: “castanya” segura.

No hem estat cauts tampoc en les previsions econòmiques: Ens parlen, des de el Comú de Sant Julià, tot i alabant les excel·lències del giny, i ens diuen que es recuperarà la inversió inicial en 8 anys.
Atenció, a primer cop d’ull pot semblar possible: doncs la inversió es de 3,8 milions, i en 8 anys es podrien recaptar 5,6 milions. Sempre segons les previsions de 100.000 visitants/any, a una mitjana de 7 euros/persona. (Recordin que el preu son 8,5, però existeixen tarifes reduïdes per infants, grups, gent gran...) Ens sobrarien doncs 1,8 milions ?

NO.

Amb aquest diferencial de guanys de 1,8 milions hauríem de poder assumir les despeses d’aquests 8 anys, i no ho faríem ni de bon tros.
Només cal tenir en compte que disposem tant sols de 225.000 euros l’any per fer front a les amortitzacions (uns 190.000 euros/any, calculades a 20 anys) i tota la resta de despeses. El que ens deixaria tant sols 35.000 euros/any, o sigui 2.900 euros al mes per pagar al personal i totes les despeses corrents.
Tant barat treballem a Andorra ? (hem de tindre en compte, 5 o 6 treballadors).

TAMPOC.

O potser es que, un cop més, no s’han tingut en compte les amortitzacions ? Ai, aquests economistes ...

Un altre punt negatiu, al meu entendre, es l’aportació del Tobotronc a la vila de Sant Julià de Lòria:
Diumenge dia 2 de Març : 1.232 persones al Tobotronc i el poble buit, amb un temps magnífic. Un sola terrassa de bar oberta amb 4 taules i en un camí particular. Els carrers completament buits tot el dia. I els restaurants al mateix ritme de sempre. I el comerç tancat, al igual que la resta de caps de setmana de l’any. Aportació totalment nul·la doncs, a banda de vehicles i cues. Fins i tot funciona millor i aporta més gent la carpa. Potser hagués estat millor muntar un “tobocarpa”.

No m’agradaria que pensessin que soc un “obtús” opositor al Tobotronc i a Naturlàndia, no es el cas. Estaria encantat de que funcionessin tots dos de meravella, o mes ben dit els dos junts. I sobretot estaria encantat, doncs no m’hauria de preocupar tampoc de l’apartat econòmic ni de qui acabarà pagant.

Però continuo pensant que no es aquesta la solució per la nostra parròquia. El Tobotronc de moment, ha estat un èxit de visitants, però Sant Julià de Lòria segueix igual de “mort” que sempre.
I si endemés escolto per la ràdio al director de Naturlàndia tot dient, que ha estat un èxit per la Rabassa, pel camp de neu... i també per Sant Julià de Lòria.
Aquí tinc de dir que no ho he notat en absolut, ni jo ni els comerciants de la vila.

Atentament,
Miquel CALSINA GORDI

SENTO CURIOSITAT - BONDIA 04/03/08

L’ AGÈNCIA TRIBUTÀRIA.

Mama por...
A la Seu d’Urgell han obert una agència tributària espanyola per perseguir als trans-fronterers, un per un, que no declaren la seva renda a l’estat veí.
No m’hi oposaré. Si la Llei ho diu, han de declarar doncs hi resideixen.
Molt complicat però veig el tema, ja que figura com a segona residència. I em molesta molt que la persecució hagi començat amb els trans-fronterers que estant pagant una hipoteca a Espanya. El que em dona a entendre que al país veí el secret bancari no existeix. Ull, que no estic parlant de blanqueig de diners o “coses” per l’estil.
Per cert:
Com es fa per demostrar que resideixen mes de 186 dies a Espanya i no a Andorra ? Computen les hores que es dorm, o les hores que es treballa ? Fan un seguiment personal de tota la gent ? Fitxa tothom quan passa la frontera ? Haurien de fer la declaració de renda, residint a Espanya i treballant a Andorra ? Com podran controlar dita renda, si els diners es queden a Andorra ?

Masses preguntes ?
Doncs, encara n’hi podrien haver moltes més.

Com per exemple unes quantes sobre un tema molt especial que ha despertat la meva curiositat:
Es tracta de la publicitat que ha aparegut a Andorra els darrers dies, sobre el fet que els Nacionals o residents Andorrans que tenen una propietat a Espanya, han de tenir un Representant Legal.

He buscat i rebuscat, he consultat amb advocats, gestors i altres... I ningú m’ha deixat molt clar el tema en qüestió.
El mes clar que he trobat es el següent text:
Segons fonts de l’agència tributària Espanyola:
TÍTOL : Impost patrimoni.
CAPÍTOL : Subjectes passius, imputació de patrimonis.
REFERÊNCIA : 104843 – Representant no residents excepció obligació.
PREGUNTA : Quins subjectes passius no residents no estant obligats a nomenar representant ?
RESPOSTA:
No existirà la obligació de nominar representant quan els subjectes passius no residents en territori espanyol no es trobin en els casos que expressament determina la Llei que son :
- Quant s’operi mitjançant un establiment permanent.
- Quant ho requereixi l’Administració tributària per la quantía i característiques del patrimoni del subjecte passiu.
NORMATIVA : Disposició final setena. Llei 43/1995, de 27/12/1995; redacció Llei 58/2003 (D.F.tercera).

Queda clar ?
No, ja ho sé. A mi tampoc.

El que queda menys clar encara, es l’anunci en qüestió publicat als diaris del nostre país :
En el que segons la llei 36/2006 (Espanyola), els propietaris d’una vivenda a Espanya estant obligats, sota sanció de 6.000 euros a nomenar un representant legal.
I curiosament entre els anunciants, gestories que solucionen aquest tema cobrant la seva corresponent comissió, hi figura una gestoria pertanyent a una Consellera General del partit Liberal.
Continuant amb la “busqueda i rebusqueda”, també he trobat que dita llei fa referència a la declaració de renda, que no de propietat. I que dit representant, tant sols s’ha de nomenar quant el país de residència efectiu sigui considerat un Paradís Fiscal.

No ens deien des de el Partit Liberal, que Andorra no era un paradís fiscal ? Ah, que ja no ho diuen ?

La meva “eterna” curiositat, em porta a les següents conclusions:
Hi ha gent que s’aprofita de la “por” dels altres, per fer diners amb el seu negoci. I tocant temes que mes valdria no “remenar” gaire.
Les lleis no estant gents clares, ni tant sols per als advocats.
Som un Paradís fiscal (per als no residents, es clar) i no ho volem reconèixer (per al nostre Govern, es clar).
El país veí, Espanya està ja molt cremat amb nosaltres (ara es veu que a Alemanya, també).
I el nostre Cap de Govern contesta dient que tot quedarà arreglat aviat i que sortirem de la llista de paradisos fiscals.

Doncs té raó, Sr. Pintat:
Si Andorra disposés d’un sistema tributari reconegut, amb els deguts convenis de doble imposició (per la no doble), tots aquests mal de caps no existirien, tots aquests dubtes no figurarien, i tots aquests aprofitats de la situació buscarien fer la seva feina correctament.
I els trans-fronterers podrien residir a la Seu i treballar a Andorra sense cap problema. Pagant els seus impostos en un sol país.
I els que tenen una propietat a l’estat veí no haurien de pagar comissions indegudes.
Però es clar, si això fos així, vostè no hagués guanyat unes eleccions i no seria Cap de Govern.

En definitiva, sempre es tracta del mateix: fins que a l’estat veí no ens “piquen a la closca”, no solucionem els nostres errors i anem passant de tot, que dit de passada, deu de ser l’esport Nacional.

Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.