dimarts, de setembre 09, 2008

SENTO CURIOSITAT - BONDIA 09/09/08


FINANCES COMUNALS II (Moltes gràcies, Rosa).

Hi ha una gran diferència entre la Cònsol Major d’ Andorra la Vella i els altres Cònsols : Preocupar-se pel que diu o escriu la gent, pel que passa al carrer, per la opinió de la població i sobretot per explicar les coses i contestar a les preguntes.
Sempre es podran fer les coses més be o més malament, però s’ha d’explicar el que es fa i perquè es fa, d’una manera aclaridora.

Fent referència a un escrit anterior, concretament del 26/08/08, en el que formulava uns dubtes i una pregunta a la Consol Major d’Andorra la Vella, he de dir que :
Efectivament, existeix un estalvi de prop de un milió de euros en la tributació de la banca pel que fa a les arques comunals d’Andorra la Vella respecte a l’any passat.
Rectificar es de savis, i m’agradaria molt ser savi. I si he de rectificar quelcom, degut a que m’ho han explicat correctament... Doncs rectifico amb molt de gust.

L’estalvi de prop de un milió de euros no podia ser degut al “topall” màxim a pagar per la banca, tal i com deia en el meu escrit, ja que aquest havia passat “tant sols” de 309.000 euros a 300.000 euros. Suposava doncs un estalvi de tant sols 9.000 euros.
El “problema” es troba en el mínim a pagar, no en el màxim. I es que aquest mínim ha desaparegut en totes les activitats comercials de la parròquia d’Andorra la Vella. I precisament aquest mínim que per l’any 2007 i pel que es refereix a la Banca era de 88.200 euros, es el que ha fet minvar els ingressos comunals. El mínim a pagar s’ha convertit per llei en 20 m2.

Entono doncs el “mea culpa” en aquest càlcul. I reitero el meu agraïment al interès que m’ha demostrat, i del que no dubtava en absolut, la Sra. Rosa Ferrer. I com no a l’excompany de Partit Pere Lopez. Espero que altres segueixin el seu exemple.

Rosa,

Si al Partit Socialdemòcrata tots els membres fossin com tu, de ben segur que jo encara en formaria part.


Un altre tema però, es que continuï estant en desacord amb les Finances Comunals, i amb l’ordinació tributària Comunal.

Els “topalls” són molt perillosos, i sobretot injustos. D’aquí ve aquest desgavell en la taxa de radicació d’activitats comercials i en el diferencial existent entre parròquies.
Quant es posa un “topall”, tant si es per la part alta, com per la part baixa sempre es creen greuges comparatius. Es pot donar el cas, i de fet es dona el cas, que estiguis posant un impost totalment injust : A uns els pot sortir la “cosa” molt barata i a altres molt cara. Fins i tot a l’extrem de estar pagant una part molt important dels teus beneficis tant sols en una taxa o impost Comunal, mentre que a altres els pot sortir el mateix impost per una quantitat intranscendent.

Pagar per metres quadrats no pot ser mai just, i amb “topalls” encara menys. Sempre et trobaràs amb el cas de que una empresa o una botiga grandiosa estigui pagant el mateix import que un altre comerç molt mes petit i endemés poden estar situats l’un al costat de l’altre. No te res a veure els metres quadrats d’un negoci amb el marge comercial que aquest pugui generar.

Es exactament el mateix que succeeix amb els impostos indirectes, que no seran mai justos.
Hem de canviar tots el “xip” : Govern, Comuns i empresaris... Suprimir totes aquestes taxes i impostos indirectes injustos, que tant beneficien a alguns i tant perjudiquen a uns altres i aprendre a pagar segons els beneficis obtinguts.

Accepto i assumeixo el meu error, però no per això deixo de formular o formular-me algunes preguntes més :

Perquè en unes parròquies existeixen topalls màxims concrets per cada activitat i en d’altres no ? (A banda del màxim dels 300.000 euros per llei).
Perquè aquest diferencial tant elevat en l’import a pagar entre unes parròquies i altres, per la mateixa activitat ?
Perquè no ens posem tots d’acord ?
Perquè paguem per poder treballar i no pel que guanyem ?
Perquè no paguem tots ?
Ho sé, no puc deixar de “criticar”. Però també soc agraït, i avui tinc ganes de donar les gràcies a una persona que es preocupa i contesta les preguntes.
Moltes gràcies Rosa, continua així.

Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.