A QUI HEM DE VOTAR A SANT JULIÀ.
S’ apropa el dia de votar i tinc un dilema, en la meva parròquia no se a qui es millor votar. Molta gent em demana consell (perquè serà ?), i no tinc clar com respondre.
El tema central de la parròquia Laurediana, sense dubtes, esta en dos conceptes diferents. O mes ben dit, en una resposta diferent a la mateixa pregunta:
Naturlàndia, si o no ?.
No incloc dins de la pregunta, la desviació de Sant Julià.
Perquè penso que en aquest aspecte, el nostre Govern ja ha tirat pel dret, i que per molts aplaçaments post-electorals de l’ adjudicació de l’ obra, o suspensions temporals, aquesta ja esta en marxa i no hi tenim res a fer. Per tant, no depèn del guanyador de les Comunals.
Tampoc incloc, un altre cavall de batalla de campanya electoral, la meva “estimada” carpa.
Perquè penso que aquest es un tema que caurà per al seu propi pes, i que guanyi qui guanyi, l’ envelat te els seus dies comptats. L’ única diferència es que poden ser mes o menys.
Tampoc incloc les inversions que s’han de fer al centre de la parròquia.
Perquè penso que la lògica humana, portarà mes aviat o mes tard a realitzar-les (si queda quelcom a la caixa, es clar).
I passo completament del “Tobotronc”, aquest ja ens l’ hem menjat amb patatetes fregides. Al fi i al cap, des de casa meva no es veu, i no em farà viure de diferent manera.
S’ apropa la data de decidir...
Hem de ficar doncs la papereta dins el sobre. Els que ja ho han fet a la Batllia, havien de tenir-ho ja molt clar, o potser no. Molta gent acudeix a votar a la Batllia perquè no volen que els mengin el “tarro” també el dia de les eleccions.
Quines opcions tenim ?.
Si ens decidim per la papereta de UL (PLA encobert, al meu entendre), estem dient evidentment que SI a Naturlàndia.
No es aquesta la decisió que més m’ agrada.
A mes, son els de sempre, pràcticament idèntics, amb alguna baixa interessant (potser ja estaven un xic farts). I alguna alta que denota clarament que algun favor s’ha de pagar.
UL, no volia portar les sigles del PLA (finalment hi són, com sempre), com si es volguessin desmarcar d’alguna cosa...
Potser es volien desmarcar de la política del nostre Govern ?. Com si no hi tinguessin res a veure. Política que ens ha dut al deute mes elevat de la historia, deute que va in crescendo. Com si ells no fessin el mateix. Potser es volien desmarcar del projecte de desviació ?. Com si no l’haguessin presentat ells, i pitjor encara del que ara està. UL no es pot desmarcar però, del projecte Naturlàndia o de la meravellosa carpa al mig de la població, de la davallada del comerç, o de l’estat actual del centre de la vila ni de la poca quantitat de turistes i visitants que tenim.
Això si, es penja medalles a cada fireta que organitza.
Vejam les altres opcions que tenim i que diuen no a Naturlàndia: Segle21 o Alternativa.
A l’ Alternativa, que fa uns quants mesos deien SI a Naturlàndia. Quina confiança poden merèixer ?. Qui es aquesta gent que va a la llista ?. Si jo mateix, fa poc estava en el mateix comitè i ni tant sols els conec.
L’ Alternativa, sense pactes, i gairebé també sense llista, amb una sèrie de noms desconeguts i amb sorprenents reincorporacions. Denota clarament que no hi havia res mes a oferir. Aquests si que clarament s’han desmarcat d’alguna cosa, o d’ algunes persones per ser mes clars, col·laboradors indispensables, al meu entendre.
A Segle21, que fa dos anys no hi eren i ara han tornat.
Funcionarà el retorn ?. Serà un grup estable i durader ?. Si mes no, si que veig mes possible amb ells, la retirada del projecte Naturlandés.
Una candidatura de darrera hora, sense dissidents d’ altres bàndols ni independents enfadats: Segle21. A veure si s’ entén aquesta llista (serà complicat...), i el nombre de vots en blanc no es molt elevat. Al final s’ han desmarcat totalment de tothom i han decidit no fer la llista independent anunciada.
I finalment, queda una altra opció, el vot en blanc.
El problema consisteix en que: a qui beneficia o perjudica el vot en blanc ?.
El vot en blanc, que jo sàpiga no entra a governar.
I ja no parlo, de no anar a votar. Aquesta opció no m’ interessa.
Quin dilema, electors de Sant Julià...
De ben segur, que amb aquest escrit no ajudaré a ningú a prendre una decisió...
Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.
dimarts, de novembre 27, 2007
dilluns, de novembre 19, 2007
BONDIA 19/11/07 - ESPECIAL ELECCIONS
LES LLISTES ELECTORALS.
Déu meu quin “merder”... , com deia la Trinca ...
S’ havien de fer les llistes electorals per a les properes Comunals.
Trobar 12 candidats (generalment) + 2 suplents + 1 presentador + 2 interventors + “x” signatures (segons la parròquia).
¿ Poca gent ?. Doncs no, al final resulta que es molta gent. A l’hora de la veritat, gairebé ningú es vol “mullar el cul”, i es que l’ aigua ja comença a estar fresqueta. Les llistes doncs, es solen acabar omplint com es pot.
Be, ja hem assolit trobar tota aquesta gent, tirem endavant la llista.
Fàcil ? Doncs tampoc. Qui va de “nomber one” ?
De cop tothom s’ amaga sota la taula, mira al sostre, xiula, va a fer un pipi urgent ...
Ai, donar la cara ... Això si que es complicat.
Al final sol sortir algú que es mes atrevit que ningú i diu : JO.
A vegades, algú diu : ho faré jo perquè si he de esperar a que vosaltres obriu la boca .
A vegades, el suprem diu : t’ ha tocat a tu.
A vegades, hi ha gent interessada en ser cap de llista...
En alguns llocs aposten fort, saben que el cap de llista es el mes important. Sens dubte cremen a molta gent, abans de trobar el candidat ideal (segons el partit), però això es el de menys.
En d’altres llocs sembla que els doni igual, doncs posen de cap de llista al primer que surt, encara que no disposi del “cache” necessari. I això es una manca de respecte per als electors. Donen la parròquia ja per perduda i els es igual qui vagi de cap, saben que es morirà de fàstic a l’oposició, si es que aconsegueix entrar-hi.
Però aquest any, m’ ha semblat com si molt poca gent estigues interessada en ser el cap de llista, molts en defugien. En un llocs, perquè tenien por (no es gens fàcil), en d’altres perquè no en sabien prou (donar la cara, es complicat), en d’ altres perquè no agrada perdre (els peixos grossos, no van mai a perdre), en d’ altres perquè fa por guanyar (ser cònsol, es una tasca molt difícil).
Penso que trobar els caps de llista ha estat bastant complicat. I els periodistes ja anaven de “bòlit”, buscant “noms” desesperadament (s’ havia de omplir pàgines).
Deixant de banda el cap de llista i tornant a les llistes en general:
Uns grups polítics deien : nosaltres no pactem amb ningú ... (qui vulgui, que entri al nostre “anagrama”). Altres pactaven amb qui fos necessari (sense cap tipus de mania). A altres no els deixaven dir res ( ni tan sols establir converses amb grups aliens). Altres havien de fer la llista per nassos (ordres del suprem). Altres, desgraciadament, no podien ni fer llista.
Resumint:
L’ Alternativa havia de fer 7 llistes, peti qui peti.
El PLA, també, però acceptant llistes independents o “semi-encobertes”.
El CDA, aquí pacto, aquí no, amb aquests, o amb aquells, es igual, la qüestió es estar-hi ficats.
Segle 21, que semblava mort des de fa dos anys, doncs mira, al final a Sant Julià, encara han fet la seva llisteta. Això si, cremant gent en l’ intent.
Els Verds..., cap problema, on estant presents, ja els esta be, on no estant presents, doncs no hi son. (¿ Que passa, col·legues ?).
La UNP, de moment van mirant el panorama i donant el seu suport a determinades llistes, o no.
RD, es queda a l’ empara del mes poderós (PS), però deixant empremta.
Al igual que el GUPI, una mica mes diluït.
Tota aquesta “conyeta” que precedeix, i que espero no molesti a ningú, només es per explicar que generalment, i encara que costi trobar el cap de llista, i omplir la mateixa llista, hi ha masses galls en el mateix galliner, massa ànsia de poder i poca, molt poca sinceritat. Per aquest motiu, al final, surten les llistes com surten. I de passada, s’ han deixat un munt de cadàvers polítics pel camí.
Conclusió:
Un partit independent, sense ideals polítics, nomes amb ideals parroquials, amb ganes d’escoltar i fer les coses per la gent de la vila, de solucionar problemes, de fer el be pels demes, amb gent coneguda i coneixedora...
Aquest era el meu ideal.
Era molt demanar ?
Simplement, era “el meu ideal”.
Innocent ?
Potser sí.
Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.
Déu meu quin “merder”... , com deia la Trinca ...
S’ havien de fer les llistes electorals per a les properes Comunals.
Trobar 12 candidats (generalment) + 2 suplents + 1 presentador + 2 interventors + “x” signatures (segons la parròquia).
¿ Poca gent ?. Doncs no, al final resulta que es molta gent. A l’hora de la veritat, gairebé ningú es vol “mullar el cul”, i es que l’ aigua ja comença a estar fresqueta. Les llistes doncs, es solen acabar omplint com es pot.
Be, ja hem assolit trobar tota aquesta gent, tirem endavant la llista.
Fàcil ? Doncs tampoc. Qui va de “nomber one” ?
De cop tothom s’ amaga sota la taula, mira al sostre, xiula, va a fer un pipi urgent ...
Ai, donar la cara ... Això si que es complicat.
Al final sol sortir algú que es mes atrevit que ningú i diu : JO.
A vegades, algú diu : ho faré jo perquè si he de esperar a que vosaltres obriu la boca .
A vegades, el suprem diu : t’ ha tocat a tu.
A vegades, hi ha gent interessada en ser cap de llista...
En alguns llocs aposten fort, saben que el cap de llista es el mes important. Sens dubte cremen a molta gent, abans de trobar el candidat ideal (segons el partit), però això es el de menys.
En d’altres llocs sembla que els doni igual, doncs posen de cap de llista al primer que surt, encara que no disposi del “cache” necessari. I això es una manca de respecte per als electors. Donen la parròquia ja per perduda i els es igual qui vagi de cap, saben que es morirà de fàstic a l’oposició, si es que aconsegueix entrar-hi.
Però aquest any, m’ ha semblat com si molt poca gent estigues interessada en ser el cap de llista, molts en defugien. En un llocs, perquè tenien por (no es gens fàcil), en d’altres perquè no en sabien prou (donar la cara, es complicat), en d’ altres perquè no agrada perdre (els peixos grossos, no van mai a perdre), en d’ altres perquè fa por guanyar (ser cònsol, es una tasca molt difícil).
Penso que trobar els caps de llista ha estat bastant complicat. I els periodistes ja anaven de “bòlit”, buscant “noms” desesperadament (s’ havia de omplir pàgines).
Deixant de banda el cap de llista i tornant a les llistes en general:
Uns grups polítics deien : nosaltres no pactem amb ningú ... (qui vulgui, que entri al nostre “anagrama”). Altres pactaven amb qui fos necessari (sense cap tipus de mania). A altres no els deixaven dir res ( ni tan sols establir converses amb grups aliens). Altres havien de fer la llista per nassos (ordres del suprem). Altres, desgraciadament, no podien ni fer llista.
Resumint:
L’ Alternativa havia de fer 7 llistes, peti qui peti.
El PLA, també, però acceptant llistes independents o “semi-encobertes”.
El CDA, aquí pacto, aquí no, amb aquests, o amb aquells, es igual, la qüestió es estar-hi ficats.
Segle 21, que semblava mort des de fa dos anys, doncs mira, al final a Sant Julià, encara han fet la seva llisteta. Això si, cremant gent en l’ intent.
Els Verds..., cap problema, on estant presents, ja els esta be, on no estant presents, doncs no hi son. (¿ Que passa, col·legues ?).
La UNP, de moment van mirant el panorama i donant el seu suport a determinades llistes, o no.
RD, es queda a l’ empara del mes poderós (PS), però deixant empremta.
Al igual que el GUPI, una mica mes diluït.
Tota aquesta “conyeta” que precedeix, i que espero no molesti a ningú, només es per explicar que generalment, i encara que costi trobar el cap de llista, i omplir la mateixa llista, hi ha masses galls en el mateix galliner, massa ànsia de poder i poca, molt poca sinceritat. Per aquest motiu, al final, surten les llistes com surten. I de passada, s’ han deixat un munt de cadàvers polítics pel camí.
Conclusió:
Un partit independent, sense ideals polítics, nomes amb ideals parroquials, amb ganes d’escoltar i fer les coses per la gent de la vila, de solucionar problemes, de fer el be pels demes, amb gent coneguda i coneixedora...
Aquest era el meu ideal.
Era molt demanar ?
Simplement, era “el meu ideal”.
Innocent ?
Potser sí.
Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.
dilluns, de novembre 12, 2007
SENTO CURIOSITAT - BONDIA 13/11/07
LES CONTRADICCIONS DEL SR. LORENTE.
Candidat de l’ alternativa per Sant Julià de Lòria.
En la presentació oficial de l’ Alternativa de Sant Julià de Lòria, el passat dia 7 de Novembre, ens va dir el número u de la llista, el Sr. Jordi Lorente el següent:
“Cal aturar el projecte de Naturlàndia”.
“Cal un suport especial al comerç”.
I jo estic completament d’ acord amb aquestes propostes.
El que no estic gens d’ acord, es amb que el Sr. Lorente no s’ aclareix i es contradiu.
Diari d’ Andorra (Agost 2007). Declaracions del mateix senyor:
“Per pena nostra i de la parròquia, no tenim ni un comerç ni uns establiments hotelers de qualitat”.
Després de menysprear d’ aquesta manera el comerç de la parròquia, no pretendrà aquest senyor que ara el comerç li doni el seu vot i esperi el seu suport especial.
Periòdic (12/01/07). Declaracions sempre del mateix senyor:
“La formació Socialdemòcrata, de moment, no té intenció de fer oposició a aquest projecte (Naturlàndia) perquè, a grans trets, hi està d’ acord”.
“No veiem malament el seu cost econòmic perquè no té un pressupost agosarat i el sistema de finançament s’ ha previst en tres fases”.
Ja ho deia be ..., “de moment” ..., perquè uns dies mes tard, i després de sentir l’ opinió de persones mes “pensatives” en el comitè local, declarava:
Periòdic (27/01/07). Segueix el mateix senyor:
“ El comitè local del PS demanarà més explicacions sobre el projecte de parc temàtic”.
I ja uns mesos mes tard, Periòdic (01/09/07), segueix dient el mateix senyor;
“Ho veiem molt malament perquè sembla un negoci obscur i estrany”. (Aquesta vegada, amb el tobotronc en curs).
Sr. Lorente,
Si vostè no s’aclareix en les seves manifestacions, com pot pretendre que l’ elector Lauredià confiï en vostè i li doni el seu vot ?.
En que quedem ?, li sembla be Naturlàndia o no ?.
Vostè es presenta ara com a defensor de les plataformes Grup Rocafort i Amics de la Rabassa, i pretén també presentar-se com a crític i contrari a Naturlàndia, al Tobotronc, a la carpa ...
A qui vol enganyar ?.
Sincerament, a aquestes alçades, penso que ja no pot enganyar a ningú, al menys a Sant Julià de Lòria. I per molt que ens parli ara, molt a favor del comerç, i en contra de Naturlàndia, tothom recorda el que va dir en el seu moment, sense encomanar-se a ningú i sense demanar la opinió del mateix comitè local.
Tampoc entenc que s’ estranyi tant de la llista de Segle21 quant, i en dues ocasions, vostè ha acceptat pactar amb ells, en contra de les normes del partit. I en contra del seu propi parer, quant ja fa mes de un any, una altra persona i jo mateix proposàvem dits pactes.
Ho recorda, Sr. Lorente ?.
No es una altra contradicció ?.
O no serà que tot vostè, es una “pura” contradicció...
Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.
Candidat de l’ alternativa per Sant Julià de Lòria.
En la presentació oficial de l’ Alternativa de Sant Julià de Lòria, el passat dia 7 de Novembre, ens va dir el número u de la llista, el Sr. Jordi Lorente el següent:
“Cal aturar el projecte de Naturlàndia”.
“Cal un suport especial al comerç”.
I jo estic completament d’ acord amb aquestes propostes.
El que no estic gens d’ acord, es amb que el Sr. Lorente no s’ aclareix i es contradiu.
Diari d’ Andorra (Agost 2007). Declaracions del mateix senyor:
“Per pena nostra i de la parròquia, no tenim ni un comerç ni uns establiments hotelers de qualitat”.
Després de menysprear d’ aquesta manera el comerç de la parròquia, no pretendrà aquest senyor que ara el comerç li doni el seu vot i esperi el seu suport especial.
Periòdic (12/01/07). Declaracions sempre del mateix senyor:
“La formació Socialdemòcrata, de moment, no té intenció de fer oposició a aquest projecte (Naturlàndia) perquè, a grans trets, hi està d’ acord”.
“No veiem malament el seu cost econòmic perquè no té un pressupost agosarat i el sistema de finançament s’ ha previst en tres fases”.
Ja ho deia be ..., “de moment” ..., perquè uns dies mes tard, i després de sentir l’ opinió de persones mes “pensatives” en el comitè local, declarava:
Periòdic (27/01/07). Segueix el mateix senyor:
“ El comitè local del PS demanarà més explicacions sobre el projecte de parc temàtic”.
I ja uns mesos mes tard, Periòdic (01/09/07), segueix dient el mateix senyor;
“Ho veiem molt malament perquè sembla un negoci obscur i estrany”. (Aquesta vegada, amb el tobotronc en curs).
Sr. Lorente,
Si vostè no s’aclareix en les seves manifestacions, com pot pretendre que l’ elector Lauredià confiï en vostè i li doni el seu vot ?.
En que quedem ?, li sembla be Naturlàndia o no ?.
Vostè es presenta ara com a defensor de les plataformes Grup Rocafort i Amics de la Rabassa, i pretén també presentar-se com a crític i contrari a Naturlàndia, al Tobotronc, a la carpa ...
A qui vol enganyar ?.
Sincerament, a aquestes alçades, penso que ja no pot enganyar a ningú, al menys a Sant Julià de Lòria. I per molt que ens parli ara, molt a favor del comerç, i en contra de Naturlàndia, tothom recorda el que va dir en el seu moment, sense encomanar-se a ningú i sense demanar la opinió del mateix comitè local.
Tampoc entenc que s’ estranyi tant de la llista de Segle21 quant, i en dues ocasions, vostè ha acceptat pactar amb ells, en contra de les normes del partit. I en contra del seu propi parer, quant ja fa mes de un any, una altra persona i jo mateix proposàvem dits pactes.
Ho recorda, Sr. Lorente ?.
No es una altra contradicció ?.
O no serà que tot vostè, es una “pura” contradicció...
Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.
dimarts, de novembre 06, 2007
SENTO CURIOSITAT - BONDIA 06/11/07
SANT JULIÀ DE LÒRIA I ENCAMP.
No se perquè serà però sempre hi ha hagut bona sintonia entre aquestes dues parròquies, des de fa molt de temps. “Bon rotllo”, com es sol dir ... Al menys això es el que jo recordo.
Visito assíduament ambdues poblacions, l’ una per residència evident i l’ altra per treball, i trobo una gran similitud entre les dues.
Una similitud que desgraciadament les fa patir, i molt : la manca d’ activitat comercial.
No diré que la resta del país vagi “sobrada” de comerç i turisme, però no trobo ni a la Massana, ni a Canillo, ni a Ordino tanta tristor comercial i turística. Andorra la Vella i Escaldes-Engordany, les deixo de banda per raons evidents i clares.
No obstant aquesta tristor comercial similar, trobo unes diferències entre Sant Julià i Encamp, notables.
A Sant Julià sembla com si anéssim de “sobrats”: Ja ens esta be tot, tal i com ho tenim.
Fins que ens toquen a les portes de casa nostra, es clar. Un exemple clar, el tenim a la zona de la Rabassa...
M’ explico :
No tenim turisme, però l’ aparcament es un dels mes cars del país i ens dona igual. (Aparcar una jornada laboral pot costar mes de 8 euros).
Tampoc hem donat mai cap facilitat al turisme per aparcar i parar a la vila. Al contrari, els desviem cap a la capital amb cartells ben grans i molt ben disposats per tota la parròquia. Inclús ens permetem el luxe d’anunciar magatzems que es troben a sis quilometres. Com si ens molestes la gent ...
No tenim parcs ni jardins, però ens conformem amb un parell de places renovades i no ens queixem. Al contrari, hi portem la canalla a jugar.
La majoria de botigues estant tancades, però tant ens dona, tenim una de les taxes d’activitat comercial mes cares del país. I tots paguem tant contents. Això si, el preu dels lloguers no el baixem. Ja vindrà algun que altre banc a muntar una sucursal...
Tot el que ens preocupa es anar a la “carpa” de festa en festa i de fira en fira i esperar a tenir el “tobotronc” enllestit i “Naturlàndia” en marxa, per anar a passejar a les alçades enlloc de fer-ho pel poble. De fet, ara tampoc ho fem, pugem nosaltres també a la capital.
Ens conformem amb el que varem votar. Es el que volíem ?.
En canvi a Encamp, tot i ser molt crítics, disposen de:
Un munt de places d’ aparcament molt ben situades i amb uns preus realment assequibles. Per tots aquells que vulguin accedir o treballar a la vila.
Una desviació circulatòria sense cap impacte ambiental per a tots aquells que vulguin passar directes.
Parcs amb jardins, fonts, estancs, zones d’esbarjo, piscina exterior i interior, places espaioses sense necessitat de fer-hi els partits de futbol o les carreres de bicicletes.
Un comú que passeja pel poble i parla amb els parroquians. (I no vull parlar de partits polítics, nomes de persones).
Trobo a Encamp, un poble amb poc comerç, igual que a Sant Julià, però amb molta mes “trempera”. Trobo uns parroquians que parlen, es mouen, es queixen, no estant d’acord amb moltes coses i ho diuen.
Trobo a Sant Julià, un poble sense comerç, igual que a Encamp, però sense “esperit”. Trobo uns parroquians que no fan res, als que tot ja els hi esta be, i si no estant d’acord amb alguna cosa, s’ho guarden i ho callen.
Dos parròquies molt similars, amb gent molt diferent.
Es el meu punt de vista.
Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.
No se perquè serà però sempre hi ha hagut bona sintonia entre aquestes dues parròquies, des de fa molt de temps. “Bon rotllo”, com es sol dir ... Al menys això es el que jo recordo.
Visito assíduament ambdues poblacions, l’ una per residència evident i l’ altra per treball, i trobo una gran similitud entre les dues.
Una similitud que desgraciadament les fa patir, i molt : la manca d’ activitat comercial.
No diré que la resta del país vagi “sobrada” de comerç i turisme, però no trobo ni a la Massana, ni a Canillo, ni a Ordino tanta tristor comercial i turística. Andorra la Vella i Escaldes-Engordany, les deixo de banda per raons evidents i clares.
No obstant aquesta tristor comercial similar, trobo unes diferències entre Sant Julià i Encamp, notables.
A Sant Julià sembla com si anéssim de “sobrats”: Ja ens esta be tot, tal i com ho tenim.
Fins que ens toquen a les portes de casa nostra, es clar. Un exemple clar, el tenim a la zona de la Rabassa...
M’ explico :
No tenim turisme, però l’ aparcament es un dels mes cars del país i ens dona igual. (Aparcar una jornada laboral pot costar mes de 8 euros).
Tampoc hem donat mai cap facilitat al turisme per aparcar i parar a la vila. Al contrari, els desviem cap a la capital amb cartells ben grans i molt ben disposats per tota la parròquia. Inclús ens permetem el luxe d’anunciar magatzems que es troben a sis quilometres. Com si ens molestes la gent ...
No tenim parcs ni jardins, però ens conformem amb un parell de places renovades i no ens queixem. Al contrari, hi portem la canalla a jugar.
La majoria de botigues estant tancades, però tant ens dona, tenim una de les taxes d’activitat comercial mes cares del país. I tots paguem tant contents. Això si, el preu dels lloguers no el baixem. Ja vindrà algun que altre banc a muntar una sucursal...
Tot el que ens preocupa es anar a la “carpa” de festa en festa i de fira en fira i esperar a tenir el “tobotronc” enllestit i “Naturlàndia” en marxa, per anar a passejar a les alçades enlloc de fer-ho pel poble. De fet, ara tampoc ho fem, pugem nosaltres també a la capital.
Ens conformem amb el que varem votar. Es el que volíem ?.
En canvi a Encamp, tot i ser molt crítics, disposen de:
Un munt de places d’ aparcament molt ben situades i amb uns preus realment assequibles. Per tots aquells que vulguin accedir o treballar a la vila.
Una desviació circulatòria sense cap impacte ambiental per a tots aquells que vulguin passar directes.
Parcs amb jardins, fonts, estancs, zones d’esbarjo, piscina exterior i interior, places espaioses sense necessitat de fer-hi els partits de futbol o les carreres de bicicletes.
Un comú que passeja pel poble i parla amb els parroquians. (I no vull parlar de partits polítics, nomes de persones).
Trobo a Encamp, un poble amb poc comerç, igual que a Sant Julià, però amb molta mes “trempera”. Trobo uns parroquians que parlen, es mouen, es queixen, no estant d’acord amb moltes coses i ho diuen.
Trobo a Sant Julià, un poble sense comerç, igual que a Encamp, però sense “esperit”. Trobo uns parroquians que no fan res, als que tot ja els hi esta be, i si no estant d’acord amb alguna cosa, s’ho guarden i ho callen.
Dos parròquies molt similars, amb gent molt diferent.
Es el meu punt de vista.
Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.
diumenge, de novembre 04, 2007
SENTO CURIOSITAT - BONDIA 30/10/07
LA PLAÇA DE LA GERMANDAT.
Vora un milió de euros va costar la remodelació de la plaça de la Germandat a Sant Julià de Lòria.
Va quedar perfecta, al seu moment, per la celebració de la Festa Major i va aguantar perfectament el pes de tota la gent que hi va passar. Al menys això es el que sembla, a banda de algun que altre desperfecte.
Passada la Festa Major, la plaça s’ha convertit desgraciadament de nou en el que ja era abans : un parc infantil i un parc de jocs per la canalla.
Com resultava perillós els partits de futbol que s’hi organitzaven, s’han posat una sèrie de cartells prohibint l’ús de pilotes de cuir. Les pilotes de plàstic estant permeses. Si et tiren la copa que estàs prenent al Bar, ja en demanaràs una altra.
Ara la plaça s’ha convertit també en una pista de bicicletes, patins, skates, etc. Les escales del fons de la plaça en obstacles per a fer malabarismes. Les taules del bar del Centre en objectes a sortejar amb les bicis. La gent que hi passa l’estona o hi passeja, en possibles víctimes d’algun accident.
Imagino que tard o d’ ora es prohibirà també l’ús de vehicles amb rodes, o se’ls endura algun vehicle de circulació. De moment s’ hi ha posat una mena de barrera improvisada, i a títol personal.
Quina es la definició de plaça ? :
“Lloc ample i espaiós, a l' interior d' una població, on solen confluir diversos carrers”.
I la definició de parc infantil ? :
“Lloc on hi ha diverses instal·lacions destinades al joc i a l' esbarjo dels infants”.
No queda gaire clar doncs l’ús que en podem fer de la plaça de la germandat. Però al meu entendre, un lloc ample i espaiós ho és, no hi conflueixen diversos carrers, tant sols un. I el que si esta clar es que no hi ha instal·lacions destinades al joc, sinó decoratives, bancs i taules, l’entrada al Centre Cultural a la Universitat ...
No crec doncs, que sigui el lloc ideal per a ser utilitzat com a parc infantil.
Fins quant ha de durar el perill d’accidents en aquesta plaça ?.
L’ altre dia, en menys de una hora en vaig comptabilitzar fins a quatre. Sortosament sense mals majors. I es que els nens son de goma.
Jo pensava que el lloc idoni n’ era un altre ..., en un altre lloc ..., tant sols tenien que eliminar la inútil carpa del Prat Gran i posar-hi els estris destinats al joc i a l’esbarjo (que per cert ja els teníem). I ja teníem una plaça per la canalla.
Estava equivocat. Aquí hi ha previst un altre tema, del que ja en parlaré un altre dia.
Tornant a la plaça :
Com es possible que tingui una font de disseny que deixa anar tota l’ aigua a fora ?.
Doncs precisament perquè es de disseny i gens pràctica, no esta estudiada per un parc infantil. Ull, que a l’ hivern serà gel i no aigua. Encara que tancant la clau de pas es quedaran tant amples.
Com es possible que ningú netegi mai els vidres de l’ aparcament ?. Serà que existeix algun problema o litigi amb l’ empresa de manteniment ?. Ningú mes pot fer la neteja ?.
Gastar un milió de euros per fer una mena de plaça – parc, apta per la Festa Major i no apta com a parc infantil (tampoc es aquest el us que se’n hauria de fer ...), em sembla quelcom d’ aberrant. Ara que comparat amb els 3 milions del tobotronc, els 40 de Naturlàndia ...
De cara a l’ hivern, tampoc tindrà massa importància, ja que no quedarà ningú ... però una plaça, no es això ...
Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.
Vora un milió de euros va costar la remodelació de la plaça de la Germandat a Sant Julià de Lòria.
Va quedar perfecta, al seu moment, per la celebració de la Festa Major i va aguantar perfectament el pes de tota la gent que hi va passar. Al menys això es el que sembla, a banda de algun que altre desperfecte.
Passada la Festa Major, la plaça s’ha convertit desgraciadament de nou en el que ja era abans : un parc infantil i un parc de jocs per la canalla.
Com resultava perillós els partits de futbol que s’hi organitzaven, s’han posat una sèrie de cartells prohibint l’ús de pilotes de cuir. Les pilotes de plàstic estant permeses. Si et tiren la copa que estàs prenent al Bar, ja en demanaràs una altra.
Ara la plaça s’ha convertit també en una pista de bicicletes, patins, skates, etc. Les escales del fons de la plaça en obstacles per a fer malabarismes. Les taules del bar del Centre en objectes a sortejar amb les bicis. La gent que hi passa l’estona o hi passeja, en possibles víctimes d’algun accident.
Imagino que tard o d’ ora es prohibirà també l’ús de vehicles amb rodes, o se’ls endura algun vehicle de circulació. De moment s’ hi ha posat una mena de barrera improvisada, i a títol personal.
Quina es la definició de plaça ? :
“Lloc ample i espaiós, a l' interior d' una població, on solen confluir diversos carrers”.
I la definició de parc infantil ? :
“Lloc on hi ha diverses instal·lacions destinades al joc i a l' esbarjo dels infants”.
No queda gaire clar doncs l’ús que en podem fer de la plaça de la germandat. Però al meu entendre, un lloc ample i espaiós ho és, no hi conflueixen diversos carrers, tant sols un. I el que si esta clar es que no hi ha instal·lacions destinades al joc, sinó decoratives, bancs i taules, l’entrada al Centre Cultural a la Universitat ...
No crec doncs, que sigui el lloc ideal per a ser utilitzat com a parc infantil.
Fins quant ha de durar el perill d’accidents en aquesta plaça ?.
L’ altre dia, en menys de una hora en vaig comptabilitzar fins a quatre. Sortosament sense mals majors. I es que els nens son de goma.
Jo pensava que el lloc idoni n’ era un altre ..., en un altre lloc ..., tant sols tenien que eliminar la inútil carpa del Prat Gran i posar-hi els estris destinats al joc i a l’esbarjo (que per cert ja els teníem). I ja teníem una plaça per la canalla.
Estava equivocat. Aquí hi ha previst un altre tema, del que ja en parlaré un altre dia.
Tornant a la plaça :
Com es possible que tingui una font de disseny que deixa anar tota l’ aigua a fora ?.
Doncs precisament perquè es de disseny i gens pràctica, no esta estudiada per un parc infantil. Ull, que a l’ hivern serà gel i no aigua. Encara que tancant la clau de pas es quedaran tant amples.
Com es possible que ningú netegi mai els vidres de l’ aparcament ?. Serà que existeix algun problema o litigi amb l’ empresa de manteniment ?. Ningú mes pot fer la neteja ?.
Gastar un milió de euros per fer una mena de plaça – parc, apta per la Festa Major i no apta com a parc infantil (tampoc es aquest el us que se’n hauria de fer ...), em sembla quelcom d’ aberrant. Ara que comparat amb els 3 milions del tobotronc, els 40 de Naturlàndia ...
De cara a l’ hivern, tampoc tindrà massa importància, ja que no quedarà ningú ... però una plaça, no es això ...
Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
