dimarts, d’octubre 23, 2007

SENTO CURIOSITAT BONDIA 23/10/07

EL PROGRAMA ELECTORAL.

Quant es vol presentar una candidatura, una llista en unes eleccions, aquesta ha de portar sempre el seu programa electoral.
Un programa es un pamflet on s’ exposa qui forma part de la llista i les intencions que porten en cas de ser escollits.
Després, un cop al poder, el programa queda aparcat en un calaix. Però es igual, perquè ningú ho recorda. O tant sols quatre arreplegats als que tampoc se’ls fa cas.
Però d’ entrada, sense programa no et pots presentar a les eleccions.

Quant es fa el típic porta a porta s’ha d’explicar dit programa. Al menys en teoria, perquè realment el que es fa es parlar de problemes particulars i prometre solucions.

El programa pot ser mes “xuli” o menys, tot depèn dels diners que es disposi per la seva realització.
A vegades, ja el trobes enllestit, el partit ja s’ha encarregat de la seva elaboració i el que has de fer, tant sols es donar la cara.
Això si, es aconsellable llegir-lo, no fos cas que algú et faci alguna pregunta al respecte i et quedis sense parla.
S’ha donat el cas, de que algú que formava part d’alguna llista, desconeixia completament el programa. D’altres, no l’entenien, però això ja forma part de la intel·ligència de cadascú. També s’ha donat el cas de que a alguna persona el programa li importa realment un “rave”.

La sessió de fotos per omplir el programa també es molt curiosa. Hi ha grups que opten per fer-la al carrer, a la parròquia, per demostrar que hi viuen i la coneixen. D’ altres ho fan en un escenari, tots ben vestits, encorbatats i posant cara d’ intel·ligència. Per cert, es molt molest el maquillatge a la cara que et posen per no fer reflexos, o amagar detalls que puguin ensenyar realment les males intencions.

La majoria de polítics ens diuen, en aquestes dates, que els programes ja estan enllestits, i la gent es pensa que han estat quatre anys treballant en el programa.
El cert es que no, simplement es una còpia actualitzada del programa de les darreres eleccions. Uns perquè no han pogut manar, i per tant no han tingut l’oportunitat de complir amb el programa. I d’ altres perquè han manat i tampoc han tingut oportunitat de complir amb el seu programa, la feina no els ha deixat, i es per això que hi volen tornar-hi quatre anys mes.

El repartiment dels programes també resulta bastant curiós. El mes senzill es donar la feina a una empresa encarregada de repartiments, que poden fer-ho mes o menys be. O si no et donen ni un euro pel repartiment de programes, aleshores t’has de calçar les sabates i fer-ho tu mateix, es divertit. Com la penjada de cartells, si no et donen un euro, també has de fer-ho tu mateix. Al mes de Desembre ja no es tant divertit. I després els companys de la candidatura, que no van de “number one”, diuen que “s’han trencat la cara per tu”.
Quina feinada... que dur es formar part d’ una llista...

En fi, tornant al programa...

Sento curiositat per saber:

Si no es podria fer via mail, via pàgina web, via blog d’internet ?. Qüestió de ser moderns... I total, pel que serveixen, qui vulgui que el busqui a la xarxa.
Ara que aleshores, els col·leccionistes de programes no podrien continuar amb la seva col·lecció.

En tot cas, nomes voldria recordar una cosa als polítics:

Els programes electorals, en principi han de servir per informar a l’ electorat...
I després ...
I això es una cosa que sempre oblidem :
Per complir amb el que deien.

Gràcies.

Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.

dimarts, d’octubre 16, 2007

SENTO CURIOSITAT BONDIA 16/10/07

A LA ATENCIÓ DEL COMITÈ LOCAL DEL PARTIT SOCIALDEMOCRATA DE SANT JULIÀ.

Senyors,

Constato i confirmo el que ja sabia :

Vostès tampoc saben llegir...

Que no sabien escriure ja ho vaig viure en persona quant encara els podia suportar una estona.

Sento curiositat per saber :

Qui els fa ara de “negre” ?.
Potser algun advocat ?.

Recordin tant sols els escrits enviats, amb el nom de comitè local del PS, tant als diaris com per al butlletí “PaperS” del PS, dels que el “negre” era jo mateix (i, sense cobrar).

En la seva rèplica al bondia del 11/10/07:

Em diuen que soc poc seriós, poc respectuós i molt poc pertinent.
Es la seva opinió ..., i no em mereix ni el mes mínim respecte.

I no me’l mereix, perquè ve d’un col·lectiu que no va dubtar ni un moment en demanar la meva expulsió del partit, a conseqüència de les meves opinions, en un acte dictatorial, al mes pur estil “Franquista”, que ja ha passat a la historia.
Expulsió que per cert, ningú s’ha atrevit a executar. Potser perquè no troben cap motiu ?.

Diuen també, en el “seu” escrit : que jo em desmarco totalment de les idees que te el comitè Lauredià del PS.

Efectivament, tenen tota la raó.

Em desmarco totalment de la idea de que el comerç i els hotels de la parròquia no tenen qualitat. Vostès si que no en tenen de qualitat.
Em desmarco totalment de donar suport al projecte de Naturlàndia, com feien vostès. Ho recorden ?. Ara de cara a les eleccions donen suport als col·lectius, curiós ...
Em desmarco totalment d’apartar a la gent d’una llista electoral, pel sol fet de que siguin amics meus.
Em desmarco totalment de la seva forma feixista d’actuar, fent primer declaracions i demanant després la opinió als membres restants del comitè.
Em desmarco totalment de vostès i de la seva poca capacitat intel·lectual.
Em desmarco completament del seu desconeixement total de la parròquia i dels parroquians.
I em desmarco completament de la seva manca de llibertat d’expressió, no deixant parlar a un membre del comitè en una reunió.
Ho recorden ?.

Diuen també en el seu escrit, que jo em desmarco del conjunt d’idees del partit Socialdemòcrata a Andorra.

Aquí ja haurien de donar arguments mes “seriosos” que no fossin els meus escrits, que tant poc els agraden, i que recordin, no son motiu de expulsió, segons el mateix partit ...
Potser, un argument “respectuós”, per desmarcar-me, podria ser l’ insult i la mentida ?.
O potser un argument “pertinent”, per desmarcar-me podia ser el fet de utilitzar a la gent com si fossin mocadors de paper. O el fet de obviar totalment la parròquia de Sant Julià de Lòria, perquè ja es dona per perduda.

Recordin:
El que vagi de cap de llista, aviat serà un perdedor mes.

Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.

dilluns, d’octubre 08, 2007

BONDIA 09/10/07 - SENTO CURIOSITAT

EQUILIBRI PRESSUPOSTARI.

Sorprenent :
Govern elabora el pressupost per a l’exercici 2.008, i desgraciadament els hi dona un dèficit de 128 milions d’ euros.
Com han promès un equilibri pressupostari per a dit exercici, i a més volen donar un superàvit, (perquè el poble pensi que estan reduint l’ endeutament enlloc d’ augmentar-lo), s’ inventen uns ingressos extraordinaris de 60 milions d’ euros (despeses del 2007, que de moment, no pensen pagar), incloguin-te-les com a ingressos extraordinaris del pressupost 2008. I no inclouen en dit pressupost 80 milions que tenen pensats invertir (perquè no s’ abonaran fins al 2010).
Tot plegat es converteix en un superàvit pressupostari de 12 milions d’ euros.

¿ Fictici ?.
Doncs no..., es exactament el que ha fet el nostre Ministre de Finances.

Mes o menys, el mateix Ministre, ve a dir el següent:
Com no pensem pagar aquests diners en el curs de l’any 2.008, i ja els havíem comptabilitzat a despeses, ara els comptabilitzem com a un ingrés extraordinari, i quant els paguem ja els tornarem a comptabilitzar a despeses. I la resta, com tampoc els pagarem, ni els tenim en compte. ( Pa per avui, i gana per demà).
També podria haver dit el següent:
I si no els paguem mai, degut a que els proveïdors son molt simpàtics i ens ho regalaran, no caldrà ni comptabilitzar-los.
O bé, si ens ho cobren en 30 o 40 anys, vaja pla d’ amortització mes bonic.

Voldria recordar al Sr. Ministre, que en data 10/02/1999 es va publicar el Decret 27-1-99 pel qual s’ aprova el pla general de comptabilitat pública del Principat d’ Andorra. Que per cert, no te res a veure amb el projecte de llei de comptabilitat per a tots els empresaris, que s’ aprovarà algun dia si Déu ho vol.
Dit Decret comporta, en la seva primera part, uns principis comptables d’ obligat compliment. Entre aquests principis hi figura (per citar-ne només un) : El principi d’imputació de la transacció, que diu el següent: Les obligacions pressupostàries conseqüència d’ adquisicions, obres, serveis, prestacions o despeses en general s’imputaran al pressupost de l‘exercici en que es reconeguin i amb càrrec als respectius crèdits pressupostaris..
No diu enlloc que a l’ exercici següent es puguin descomptar.
Aquí ja estem en contra de la llei.

El projecte de llei de comptabilitat per als empresaris, comporta l’ acceptació de les NIC (Normes Internacionals Comptables). En aquestes normes hi figura la NIC 1 (per citar-ne només una). Aquesta NIC, en el seu punt 26 diu : les transaccions i demés successos econòmics es reconeixen quant sorgeixen (i no quant es rep o paga en efectiu o altre mitjà líquid equivalent)...
Aquí estarem aviat en contra de la llei.

En vista de tot lo exposat, sento curiositat per saber:

Deixem passar el pressupost i després el denunciem perquè va en contra de la llei ?.
No l’ aprovem, passa el pressupost, per la votació de la majoria liberal, i després també el denunciem ?.

O be, ens deixem ja d’ enganyar a la gent i els expliquem realment que el proper any s’ acumularan 128 milions d’ euros de deute de mes ?.

Maquillar d’ aquesta manera un pressupost es un fet que trobo del tot inacceptable, per molt “idiotes” que es cregui el Ministre que som.
A banda de que ens estem enganyant a nosaltres mateixos i embargant cada cop mes el futur del país.

Resumint, i com a símil de l’ explicat : Jo em compro un cotxe aquesta any i el comptabilitzo. Com no el penso pagar, passo el seu cost a Beneficis extraordinaris.
Sóc un “lince” de les finances ?.
Els morosos son uns “genis” ?.

Si jo dugués d’ aquesta manera les meves comptabilitats, em quedaria de ben segur aviat sense feina. En canvi, el Ministre continuarà al seu lloc.
“A mi plim”, dirà ell segurament... Jo ja no hi seré quant s’ hagin de fer efectius els pagaments.

Atentament.

Miquel CALSINA GORDI.

dimarts, d’octubre 02, 2007

SENTO CURIOSITAT 47

ACLARIMENTS SOBRE EL GRUP ROCAFORT I ELS AMICS DE LA RABASSA.

El darrer escrit que vaig fer, i que va publicar el bondia, el passat dia 25 de Setembre sobre la festa del grup Rocafort, va provocar un seguit de comentaris, tant al carrer com, sobretot a Internet, que no crec que estiguin del tot encertats. O per dir-ho d’ una altra manera, no crec que m’ hagin entès correctament.

Reconec que a vegades escric una mica en clau, els meus escrits poden ser un tant “rebuscats”, per alguns. I algun comentari meu, a vegades, va dirigit particularment i directament a algú o alguns en concret. Ho sento, jo no soc ni escriptor ni periodista, tant sols un simple opinador.
Fins i tot m’han arribat a comentar que “insulto”. Tot i havent llegit el meu escrit 3 cops. Doncs, llegiu-lo 4 cops, perquè jo no insulto mai.

Dit això, passaré als aclariments :

NO VULL :

La desviació de Sant Julià tal com està prevista. Inicialment encara era pitjor (doncs preveia una bona part del riu cobert). Alguna cosa varem aconseguir en les campanyes electorals i, particularment, en els escrits.
El projecte Naturlàndia, que pot deixar en la misèria econòmica tota una parròquia, beneficiar nomes uns quants, els de sempre, i destrossar la muntanya.

NO ESTIC EN CONTRA:

De les accions ciutadanes.
Dels ecologistes.
De l’ iniciativa privada.

SI VULL :

Un poble (Sant Julià), atractiu per a tothom, acollidor.
Que la gent del poble no marxi a comprar a Andorra la Vella o a la Seu. Que passegi pels carrers.

SI ESTIC EN CONTRA :

De les especulacions immobiliàries.
Del volgué quedar be per una banda, i arreglar-se “lo seu” per l’ altra.
De fer la pilota al que mana, per benefici propi.
De fer la pilota al que esta parlant amb tu i després clavar-li la ganivetada per l’ esquena.
De votar sempre al mateix i després dir que es inacceptable el que fa.
D’ amagar el cap sota l’ ala.

En definitiva,

Es molt maco muntar una plataforma, un grup d’ opinió, fer festes, recollir signatures, fer demandes populars, posar bona cara a la gent, a les autoritats, als governants.
Es molt maco demanar millores, canvis, posar al·legacions.
Està molt be queixar-se del que no esta ben fet, del que no t’ agrada, del que perjudica a la gent.
Es important que els ciutadans es moguin, protestin...

Però,

Es mes important, mes útil i necessari, que a l’ hora de la veritat, siguem tots mes valents, mes crítics i mes honestos.

I DIGUEM, PROU.
A VOSALTRES, JA NO OS VOTO MES.

El problema serà que, potser, aquest any no hi haurà molt a escollir.

Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.