UN ALTRE PAÍS IMAGINARI.
Es tracta d’un país que disposa de sindicats, com molts altres països, però només integrats per funcionaris ... ¿ Perquè serà ?.
Tots els altres treballadors, estant molt contents amb la seva feina i no es queixen mai, fan hores extraordinàries sense cobrar-les, treballen Dissabtes i Diumenges i a l’estiu no descansen ni un sol dia a la setmana... “Si el que jo vull es treballar”, diuen.
Els que viuen mes tranquils son els propietaris dels bars, sempre tenen feina ... ¿ Un lloc per oblidar les penes ?.
De tant en tant, surt alguna persona que dona la seva opinió en algun mitjà de comunicació ... ¿ Què s’ha cregut, aquest ?, al carrer ...
Disposa d’un sistema impositiu molt “suau”, que paga, “¿ tothom ?”, i que permet fer carreteres. Es anomenat : el 4 %.
L’ agricultura i la ramaderia estant subvencionades pel Govern, i fins i tot publiquen la llista de “beneficiats” al butlletí oficial. Perquè tot el poble ha de saber en tot moment de qui depèn, i a qui paga.
La decoració oficial del país, son rotondes amb escultures, per demostrar que es tracta d’un país civilitzat i modern. ¿ On s’ha vist un país sense rotondes ?.
El transport públic no l’ utilitza gairebé ningú, encara que fins i tot existeix per anar a la muntanya. L’ explicació, es que costa mes car que el “transport” privat (vehicle particular), però quan baixi el preu del carburant, reduiran les tarifes.
Els polítics no son tots, ni de bon tros, professionals de la seva feina ..., que consisteix en sortir cada dia a la “tele” i als diaris, encara que no tinguin res a dir. Si es fa una roda de premsa cada setmana ... i no hi ha res a dir ... doncs, es fa igual.
L’ esport Nacional s’anomena “escàndol”. Consisteix en muntar cada setmana un tema d’ interès popular que mantingui ocupat al personal. L’únic problema es que s’ha de renovar constantment. Però per això s’ha contractat un bon equip de guionistes, dits “assessors”, que es guanyen el seu salari. No son del “Terrat”, però son molt bons.
No disposa de cap treballador il·legal. Al no tenir mar, les “pateres” ho tenen complicat per accedir-hi. Les persones que no disposen de “papers”, s’anomenen turistes. I a més, es veu que son els que donen vida al país en qüestió.
No existeixen empreses “fantasma”, ni negocis “estranys”. Tot es molt clar, i s’anomena empresa innovadora. Per exemple, negociar amb el sucre, sense produir-ne. ¿ Es o no es innovador ?.
En aquest país, es volen protegir les empreses nàutiques, portuàries, marítimes, navieres ... Perfecte ..., sols que no te MAR.
Es un país que no disposa de massa diners per crear infraestructures o fer grans instal·lacions, però en canvi si disposa dels diners suficients per encomanar estudis.
............ ETC, ETC, ETC ...............
Un altre dia continuo parlant del país imaginari ( I CURIÓS ) ... Si els sembla bé i no molesta a ningú. I si molesta, també.
Gràcies per llegir-me ( a qui ho faci, es clar ).
Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.
dilluns, de juliol 30, 2007
dilluns, de juliol 23, 2007
SENTO CURIOSITAT 37
PARCS INFANTILS.
Continuant amb la lectura del manual Lauredià, sobre les promeses incomplertes pels seus mandataris, trobem:
“Dotarem la parròquia de nous parcs infantils i renovarem els existents”.
Extret de l’ apartat Política Social del programa electoral de UL-PLA, en les comunals del 2003.
En primer lloc, constato el desconeixement Comunal absolut de l’adjectiu : “plural”; que, segons el diccionari de la llengua Catalana vol dir: “es refereix a mes d’un”...
Nous parcs, es un plural. Un sol parc es un singular. Un sol parc infantil al prat del Senzill es per tant un singular. I si a més, barregem les paraules amb les matemàtiques i eliminem els parcs infantils ja existents, tot plegat es pot transformar en un adjectiu “negatiu”.
En segon lloc, constato també el desconeixement Comunal del verb renovar. Segons el mateix diccionari vol dir: fer de nou.
Teníem un parc infantil prop de l’església, que ja no existeix. Teníem també un terreny per practicar esport, que tampoc existeix, al seu lloc hi ha una carpa. El verb que mes s’aproxima a aquestes definicions es : suprimir, que segons el referit diccionari vol dir: fer desaparèixer.
En tercer lloc, felicito al Comú Lauredià per les modificacions efectuades al parc infantil de Nagol, amb la instal·lació d’ uns sanitaris. Als que es pot accedir fàcilment, espantant les mosques. Llàstima que aquest parc es troba gairebé a dos quilometres de la població. A peu es fa una mica complicat que la nostra “canalla” hi pugui anar a jugar, pel que s’ha convertit en un lloc ideal d’ acampada. Aquí potser els haguessin donat permís al Grup Rocafort per realitzar-la.
Això si, mes allunyat encara, a Naturlàndia, esta previst un parc infantil amb els darrers avenços en instal·lacions d’aquesta índole, amb totes les mesures de seguretat possibles i amb un accés directe gràcies a un giny mecànic que ens hi durà directes des de la nova desviació de Sant Julià de Lòria, tot just abans d’entrar al primer túnel.
Aquest darrer paràgraf, serà el que acapararà l’atenció en l’ apartat Política Social del proper programa electoral de UL-PLA, sembla que darrerament no tinguin res mes en els seus pensaments, paraules i obres.
Ja ho podran comprovar si mes no, al mes de Desembre.
Ens explicaran les meravelles del parc temàtic, els projectes a dalt de la muntanya, però no ens diran que en quatre anys no han complert el seu programa. I pretendran que ara els creguem.
Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.
Continuant amb la lectura del manual Lauredià, sobre les promeses incomplertes pels seus mandataris, trobem:
“Dotarem la parròquia de nous parcs infantils i renovarem els existents”.
Extret de l’ apartat Política Social del programa electoral de UL-PLA, en les comunals del 2003.
En primer lloc, constato el desconeixement Comunal absolut de l’adjectiu : “plural”; que, segons el diccionari de la llengua Catalana vol dir: “es refereix a mes d’un”...
Nous parcs, es un plural. Un sol parc es un singular. Un sol parc infantil al prat del Senzill es per tant un singular. I si a més, barregem les paraules amb les matemàtiques i eliminem els parcs infantils ja existents, tot plegat es pot transformar en un adjectiu “negatiu”.
En segon lloc, constato també el desconeixement Comunal del verb renovar. Segons el mateix diccionari vol dir: fer de nou.
Teníem un parc infantil prop de l’església, que ja no existeix. Teníem també un terreny per practicar esport, que tampoc existeix, al seu lloc hi ha una carpa. El verb que mes s’aproxima a aquestes definicions es : suprimir, que segons el referit diccionari vol dir: fer desaparèixer.
En tercer lloc, felicito al Comú Lauredià per les modificacions efectuades al parc infantil de Nagol, amb la instal·lació d’ uns sanitaris. Als que es pot accedir fàcilment, espantant les mosques. Llàstima que aquest parc es troba gairebé a dos quilometres de la població. A peu es fa una mica complicat que la nostra “canalla” hi pugui anar a jugar, pel que s’ha convertit en un lloc ideal d’ acampada. Aquí potser els haguessin donat permís al Grup Rocafort per realitzar-la.
Això si, mes allunyat encara, a Naturlàndia, esta previst un parc infantil amb els darrers avenços en instal·lacions d’aquesta índole, amb totes les mesures de seguretat possibles i amb un accés directe gràcies a un giny mecànic que ens hi durà directes des de la nova desviació de Sant Julià de Lòria, tot just abans d’entrar al primer túnel.
Aquest darrer paràgraf, serà el que acapararà l’atenció en l’ apartat Política Social del proper programa electoral de UL-PLA, sembla que darrerament no tinguin res mes en els seus pensaments, paraules i obres.
Ja ho podran comprovar si mes no, al mes de Desembre.
Ens explicaran les meravelles del parc temàtic, els projectes a dalt de la muntanya, però no ens diran que en quatre anys no han complert el seu programa. I pretendran que ara els creguem.
Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.
diumenge, de juliol 22, 2007
SENTO CURIOSITAT 36
PACTES ELECTORALS.
Encara falten uns quants mesos per la data de les eleccions comunals, però el neguit ja es palpable en l’ambient, i els noms dels possibles candidats (i els impossibles...) ja van corrent de boca en boca, de full en full, i de rumor en rumor.
Ull... que a vegades es treuen noms per cremar ...
Es un joc divertit: posar noms sobre la taula, treure’n uns altres, i veure com respon la gent. Trobem tot tipus de comentaris.
Comentaris al carrer, als diaris, a les tertúlies i als blocs d’opinió d’ internet. En el darrer dels casos, a vegades encara resulta mes divertit. Aquí es disparen els comentaris, els rumors... I no sempre van mal encaminats.
Es parla també mes que mai, de llistes independents. I en molts dels casos, en parla gent que milita encara en partits polítics. Primer de tot potser haurien de plegar i ser independents, aquest es l’ordre normal. I en aquest cas l’odre dels factors pot alterar el producte.
Però mes que res, es parla de pactes electorals, i això es lo mes divertit de tot. Ja veurem com acabaran tots aquests pactes, si es que se’n acaba fent algun.
La majoria dels pactes son estranys, contra-natura, contra-partit, contra-idees o contra-líders dels mateixos partits, o contra-ordres dels mateixos partits.
Però, ¿ i perquè no?.
Pactes mes rars hem vist en altres països. La qüestió es guanyar les eleccions i formar part del Comú. Agafar una cadireta, com a mínim per a quatre anys.
A banda de tot, unes Comunals no tenen res a veure amb unes Generals, i no per aquests pactes es canviarà el país.
No obstant això, no deixa d’estranyar veure possibles pactes com per exemple: el dels Verds amb el Pla. Teòricament haurien de ser completament antagònics. Doncs no, al final resulten molt afins. Es curiós, però veritat.
No deixa d’estranyar tampoc, la capacitat de transformació de Cda + Segle 21, que, a un lloc poden pactar amb el Ps, i en un altre lloc poden pactar amb el Pla, o no presentar cap candidatura.
Curiós, però veritat. Curioses també les converses entre RD i CDA...
¿ Que vol dir tot plegat ?.
Doncs senzillament, que en unes eleccions comunals, el que compta no son els partits polítics sinó les persones, i el que es va a manar es a un Comú i no a un país. Els interessos son molt diferents i les ganes també son molt diferents.
Per molts pactes que es pugin fer a nivell nacional, a nivell de grups, a nivell de partits... Unes eleccions Comunals son una altra història, hi ha una actitud diferent... També del costat dels electors.
Jo crec que el mes de Desembre d’ enguany, amb pactes o sense, ho podem passar força be.
Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.
Encara falten uns quants mesos per la data de les eleccions comunals, però el neguit ja es palpable en l’ambient, i els noms dels possibles candidats (i els impossibles...) ja van corrent de boca en boca, de full en full, i de rumor en rumor.
Ull... que a vegades es treuen noms per cremar ...
Es un joc divertit: posar noms sobre la taula, treure’n uns altres, i veure com respon la gent. Trobem tot tipus de comentaris.
Comentaris al carrer, als diaris, a les tertúlies i als blocs d’opinió d’ internet. En el darrer dels casos, a vegades encara resulta mes divertit. Aquí es disparen els comentaris, els rumors... I no sempre van mal encaminats.
Es parla també mes que mai, de llistes independents. I en molts dels casos, en parla gent que milita encara en partits polítics. Primer de tot potser haurien de plegar i ser independents, aquest es l’ordre normal. I en aquest cas l’odre dels factors pot alterar el producte.
Però mes que res, es parla de pactes electorals, i això es lo mes divertit de tot. Ja veurem com acabaran tots aquests pactes, si es que se’n acaba fent algun.
La majoria dels pactes son estranys, contra-natura, contra-partit, contra-idees o contra-líders dels mateixos partits, o contra-ordres dels mateixos partits.
Però, ¿ i perquè no?.
Pactes mes rars hem vist en altres països. La qüestió es guanyar les eleccions i formar part del Comú. Agafar una cadireta, com a mínim per a quatre anys.
A banda de tot, unes Comunals no tenen res a veure amb unes Generals, i no per aquests pactes es canviarà el país.
No obstant això, no deixa d’estranyar veure possibles pactes com per exemple: el dels Verds amb el Pla. Teòricament haurien de ser completament antagònics. Doncs no, al final resulten molt afins. Es curiós, però veritat.
No deixa d’estranyar tampoc, la capacitat de transformació de Cda + Segle 21, que, a un lloc poden pactar amb el Ps, i en un altre lloc poden pactar amb el Pla, o no presentar cap candidatura.
Curiós, però veritat. Curioses també les converses entre RD i CDA...
¿ Que vol dir tot plegat ?.
Doncs senzillament, que en unes eleccions comunals, el que compta no son els partits polítics sinó les persones, i el que es va a manar es a un Comú i no a un país. Els interessos son molt diferents i les ganes també son molt diferents.
Per molts pactes que es pugin fer a nivell nacional, a nivell de grups, a nivell de partits... Unes eleccions Comunals son una altra història, hi ha una actitud diferent... També del costat dels electors.
Jo crec que el mes de Desembre d’ enguany, amb pactes o sense, ho podem passar força be.
Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.
SENTO CURIOSITAT 35
ELS PAGAMENTS A COMPTE.
Ja varem liquidar al seu moment ... (¿ TOTS ?, eterna pregunta) ... els impostos corresponents a l’exercici 2.006. Alguns hauran patit mes que altres, i d’altres n’hauran fins i tot tret un benefici fiscal. En tot cas, em superat un escull i ja no hi pensem.
Ara ve la mala notícia:
Aquest mateix mes o el proper, haurem de liquidar el 50% dels impostos corresponents al exercici 2.007. I això si que pot fer mal, sobretot als que creien que s’havia suprimit aquest pagament, ja que l’any passat no es va fer.
La llei 12/2006, del 27 d’Octubre, de modificació de la llei 17/2004, de l’ impost indirecte sobre la prestació de serveis empresarials i professionals i publicada el 22/11/06, ens deia, en la seva part inicial: “es preveu que els obligats tributaris únicament liquidin un pagament a compte, en lloc dels dos previstos inicialment”.I en la seva part final, per a l’exercici corresponent a l’entrada en vigor d’aquesta llei i únicament per a aquest exercici, no s’han de fer pagaments a compte...”. I ens ho deia gairebé 12 mesos tard.
La llei 17/2004 deia inicialment : “La quantitat a ingressar a compte per cada semestre és la resultant d’aplicar el percentatge del 50% sobre l’ import de la quota de liquidació corresponent a l’any natural anterior”.
Era evident, que per l’any 2.006, el pagament a compte corresponent al mes de Juny no es podia basar en l’any anterior, doncs no existia dit any impositiu anterior.
El mes de Novembre passat va canviar aquest concepte i, “la base per realitzar aquest pagament a compte es calcularà a partir de les dades del mateix període”. El que no era tant evident es que ens ho comuniquessin cinc mesos mes tard.
D’una banda, i degut al mal redactat inicial, hem perdut l’oportunitat d’ingressar diners per les arques de l’estat, al Juny del 2006 (i potser per aquest motiu, els proveïdors de Govern no van cobrar a temps ...).
D’altra banda, hem pagat l’ import corresponent al 2.006, i uns mesos després pagarem la meitat de l’ import corresponent al 2.007 (aleshores, potser cobraran tots els proveïdors de Govern i patirem tots en la nostra butxaca).
Em demano : ¿No es poden fer millor les lleis?.
Aquest es un clar exemple dels “nyaps” que envolten les lleis dels impostos indirectes, un de tants .
Però sobretot , demano : ¿ No es poden fer les lleis mes clares, mes senzilles, mes entenedores ?. Els advocats, segurament ja estant acostumats a llegir i comprendre les lleis, des de el principi fins al final. Però els demés, que també les hem de conèixer i complir, tot sovint se ens fa molt difícil. I ens acostumem a llegir només els titulars que surten als diaris, o només la part principal de les lleis.
I ara veig que molta gent desconeixia l’existència d’ aquest pagament compte. Gairebé tothom pensava que s’havien suprimit tots els pagaments a compte. Sabien de la “patacada” que els hi cauria el 31 de Març, però no recordaven la mitja “patacada” del 30 de Juny (a pagar pròximament).
Espero que aquest detall no els faci la guitza de cara a les vacances de l’estiu.
Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.
Ja varem liquidar al seu moment ... (¿ TOTS ?, eterna pregunta) ... els impostos corresponents a l’exercici 2.006. Alguns hauran patit mes que altres, i d’altres n’hauran fins i tot tret un benefici fiscal. En tot cas, em superat un escull i ja no hi pensem.
Ara ve la mala notícia:
Aquest mateix mes o el proper, haurem de liquidar el 50% dels impostos corresponents al exercici 2.007. I això si que pot fer mal, sobretot als que creien que s’havia suprimit aquest pagament, ja que l’any passat no es va fer.
La llei 12/2006, del 27 d’Octubre, de modificació de la llei 17/2004, de l’ impost indirecte sobre la prestació de serveis empresarials i professionals i publicada el 22/11/06, ens deia, en la seva part inicial: “es preveu que els obligats tributaris únicament liquidin un pagament a compte, en lloc dels dos previstos inicialment”.I en la seva part final, per a l’exercici corresponent a l’entrada en vigor d’aquesta llei i únicament per a aquest exercici, no s’han de fer pagaments a compte...”. I ens ho deia gairebé 12 mesos tard.
La llei 17/2004 deia inicialment : “La quantitat a ingressar a compte per cada semestre és la resultant d’aplicar el percentatge del 50% sobre l’ import de la quota de liquidació corresponent a l’any natural anterior”.
Era evident, que per l’any 2.006, el pagament a compte corresponent al mes de Juny no es podia basar en l’any anterior, doncs no existia dit any impositiu anterior.
El mes de Novembre passat va canviar aquest concepte i, “la base per realitzar aquest pagament a compte es calcularà a partir de les dades del mateix període”. El que no era tant evident es que ens ho comuniquessin cinc mesos mes tard.
D’una banda, i degut al mal redactat inicial, hem perdut l’oportunitat d’ingressar diners per les arques de l’estat, al Juny del 2006 (i potser per aquest motiu, els proveïdors de Govern no van cobrar a temps ...).
D’altra banda, hem pagat l’ import corresponent al 2.006, i uns mesos després pagarem la meitat de l’ import corresponent al 2.007 (aleshores, potser cobraran tots els proveïdors de Govern i patirem tots en la nostra butxaca).
Em demano : ¿No es poden fer millor les lleis?.
Aquest es un clar exemple dels “nyaps” que envolten les lleis dels impostos indirectes, un de tants .
Però sobretot , demano : ¿ No es poden fer les lleis mes clares, mes senzilles, mes entenedores ?. Els advocats, segurament ja estant acostumats a llegir i comprendre les lleis, des de el principi fins al final. Però els demés, que també les hem de conèixer i complir, tot sovint se ens fa molt difícil. I ens acostumem a llegir només els titulars que surten als diaris, o només la part principal de les lleis.
I ara veig que molta gent desconeixia l’existència d’ aquest pagament compte. Gairebé tothom pensava que s’havien suprimit tots els pagaments a compte. Sabien de la “patacada” que els hi cauria el 31 de Març, però no recordaven la mitja “patacada” del 30 de Juny (a pagar pròximament).
Espero que aquest detall no els faci la guitza de cara a les vacances de l’estiu.
Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.
dilluns, de juliol 02, 2007
SENTO CURIOSITAT 34
QUE ES POT FER AMB TRES MILIONS.
Amb tres milions d’ euros, prop de 500 milions de les antigues pessetes, es podrien fer moltes coses.
¿Vostè, que faria amb tres milions ?.
A títol particular, segurament es compraria una casa, un bon cotxe, faria un bon viatge, ho invertiria ...
¿I si ho hagués de gastar per la seva parròquia?.
Podria equipar tota la parròquia amb contenidors soterrats, que a l’estiu no farien pudor, per exemple.
Podria construir i equipar una bona escola bressol, encara que fos assignant l’ obra a dit, per exemple.
Podria eliminar una carpa antiestètica i fer una parc infantil com déu mana, per exemple. I sobre tot, on déu mana.
Podria embellir tota la parròquia, decorant tots els carrers, per exemple.
Podria arreglar uns quants camins de muntanya i fer-los aptes per al passeig, per exemple.
Podria netejar tot el riu al seu pas per una vila, per exemple.
...
Posin tots els exemples que vulguin o creguin convenients, es igual.
¿Un Comú, que hauria de fer amb tres milions ?.
Potser, tal com indica el pressupost del 2007 :
- Pagar les remuneracions del personal (3,3 milions).
- Pagar el material, subministraments i altres (3,5 milions).
- Pagar les noves inversions (2,8 milions, de les que 2,2 milions son bens destinats a l’ús general).
Al menys aquestes partides pressupostaries, son les ronden aproximadament els tres milions.
Curiosament, aquesta xifra s’apropa també a la recaptació pressupostada dels impostos directes (2,3 milions) i indirectes ( 875.000). O sigui, l’ impost que paguem els ciutadans que vivim en una parròquia molt curiosa.
Doncs be, lluny de tot això, en un comú molt curiós com es el de Sant Julià de Lòria, es gastaran tres milions d’euros en un tobogan.
Les visites efectuades per les autoritats als Alps Suïssos i Tirolesos, i pagades pels ciutadans amb els impostos directes, han demostrat que un tobogan es el que necessita Sant Julià.
Un tobogan de 4 Kilòmetres.
Jo proposaria fer-lo una mica mes llarg, fer-lo arribar fins a la frontera del riu Runer, i un a un, fer baixar a totes les persones que tenen aquestes idees tant genials.
Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.
Amb tres milions d’ euros, prop de 500 milions de les antigues pessetes, es podrien fer moltes coses.
¿Vostè, que faria amb tres milions ?.
A títol particular, segurament es compraria una casa, un bon cotxe, faria un bon viatge, ho invertiria ...
¿I si ho hagués de gastar per la seva parròquia?.
Podria equipar tota la parròquia amb contenidors soterrats, que a l’estiu no farien pudor, per exemple.
Podria construir i equipar una bona escola bressol, encara que fos assignant l’ obra a dit, per exemple.
Podria eliminar una carpa antiestètica i fer una parc infantil com déu mana, per exemple. I sobre tot, on déu mana.
Podria embellir tota la parròquia, decorant tots els carrers, per exemple.
Podria arreglar uns quants camins de muntanya i fer-los aptes per al passeig, per exemple.
Podria netejar tot el riu al seu pas per una vila, per exemple.
...
Posin tots els exemples que vulguin o creguin convenients, es igual.
¿Un Comú, que hauria de fer amb tres milions ?.
Potser, tal com indica el pressupost del 2007 :
- Pagar les remuneracions del personal (3,3 milions).
- Pagar el material, subministraments i altres (3,5 milions).
- Pagar les noves inversions (2,8 milions, de les que 2,2 milions son bens destinats a l’ús general).
Al menys aquestes partides pressupostaries, son les ronden aproximadament els tres milions.
Curiosament, aquesta xifra s’apropa també a la recaptació pressupostada dels impostos directes (2,3 milions) i indirectes ( 875.000). O sigui, l’ impost que paguem els ciutadans que vivim en una parròquia molt curiosa.
Doncs be, lluny de tot això, en un comú molt curiós com es el de Sant Julià de Lòria, es gastaran tres milions d’euros en un tobogan.
Les visites efectuades per les autoritats als Alps Suïssos i Tirolesos, i pagades pels ciutadans amb els impostos directes, han demostrat que un tobogan es el que necessita Sant Julià.
Un tobogan de 4 Kilòmetres.
Jo proposaria fer-lo una mica mes llarg, fer-lo arribar fins a la frontera del riu Runer, i un a un, fer baixar a totes les persones que tenen aquestes idees tant genials.
Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
