dimarts, d’abril 24, 2007

SENTO CURIOSITAT 24

L’ “ORELLA GLOBAL”.

¡ Atenció internautes !, per la mòdica xifra de 1,3 milions d’euros a partir d’aquest mateix mes estareu tots controlats. Una màquina Israeliana gravarà totes les vostres converses, xats, mails, fax, blocs i fins i tot el vostre pensament si esteu al davant d’un ordinador. I a més ho farà en Català.
Ja no si val utilitzar anònims, pseudònims o noms inventats. Tampoc si val amagar-se en un Ciber-cafè, en l’ADSL de la feina, o en una Wifi de la plaça del poble, o del veí. Ja buscaran la manera de identificar-vos a tots.
L’aparell que durà el nom de “orella global” ?, emmagatzemarà tots els vostres secrets, comentaris, opinions ... I al que es passi de la ratlla, li estiraran l’ “orella cranial”.
També espiaran tots els vostres comunicats de feina, familiars, personals, privats ...
A partir d’ara no cal que feu mes copies de seguretat ni que guardeu els vostres arxius, L’Sta i el Ministeri d’Interior ho faran gratuïtament per vosaltres. L’únic problema potser serà recuperar-ho després sense una ordre Judicial.
Si teniu secrets haureu de tornar al sistema tradicional de la carta ( a mà, per no deixar rastres), un sobre, i a correus ... O millor, directament a la bústia del receptor, no fos cas que també os obrin el vostre correu, ja que aquest no durà el segell verd de “pas lliure”.
Imagino que aquesta màquina deu tenir un disc dur de considerables dimensions, doncs si ha de guardar també totes les cançons, pel·lícules, programes ... que alguns descarreguen d’Internet.
El que ho passarà molt malament sens dubte, serà el Senyor assegut en una cadireta que haurà d’anar seleccionant tots els fitxers, converses, descarregues, comentaris, escrits ...
Ai no, que només seran controlats per ordre Judicial ...
En tot cas, aviat estarem tots gravats, memoritzats i indexats, amb un sistema sofisticadíssim, per si algun dia ens han de estirar de les orelles, prèvia denuncia, es clar.
Mentrestant, continuem rebent els mails dues o tres vegades, els nostres mòbils no funcionen a l’estranger, rebem trucades que no ens corresponen, l’ordinador sens continua penjant i la xarxa va igual de lenta.
Però estem contents, tenim una màquina que controla als pirates informàtics, als usuaris fraudulents de la xarxa, als delinqüents d’Internet, i als blocs polítics molestos.
Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.

dilluns, d’abril 16, 2007

SENTO CURIOSITAT 23

LA CLASSE POLÍTICA I ELS PERIODISTES.

Exercir el periodisme polític als països veïns, imagino que deu ser molt complicat. A banda de que s’ha de conèixer un munt de gent, s’ha d’estar molt al dia i molt al corrent de tot.
A Andorra, segur que es mes fàcil, doncs la quantitat de gent es molt mes minsa, els desplaçaments molt mes curts, i a més la majoria de les vegades, els mateixos polítics ho posen tot en safata, amb les seves declaracions.

Però estic convençut de que es mes perillós.
S’ha d’anar massa al “tanto” del que es diu, i de com es diu, i sobretot de quina persona es parla. Sabem tots que hi ha molta gent que no es pot ni tocar, doncs t’hi jugues el lloc de treball, i no parlo per mi, jo no sóc periodista.

Tampoc em considero un polític, els meus coneixements en política son massa joves, i això només em permet formar part d’un grup polític que s’apropa mes a les meves idees. Però al igual que els que si se’n consideren, moltes vegades jo també utilitzo la premsa per donar a conèixer el que m’interessa, el que jo penso. Tot i que, a vegades l’ interpretació que en fa el periodista, o d’altres vegades l’ interpretació que en fa el lector, no es el que jo volia expressar realment. Però aquest es un altre tema.

El que vull comentar avui, es l’ús que en fan alguns polítics dels periodistes : explicant avui uns fets, unes coses, fent unes declaracions, i desmentint-les o negant-les posteriorment. Sobretot quant la conversa no està gravada ( i a vegades fins i tot, encara que si estigui gravada).

A vegades es fa amb mala intenció ( o amb tota la intenció), d’altres perquè no se’n sap mes (o perquè corre mes la boca que el cervell), d’altres per equivocació. Però el que no es gens correcte es desmentir el que has explicat, o negar-ho i dir que el periodista s’ho ha inventat.

Els periodistes interpreten, però no inventen.

El problema es que, a la vista de l’any electoral, i amb les coses tant poc clares per tothom, s’intenta pactar amb el mateix diable i a nivell particular o personal. S’intenta, fer-se veure, donar-se a conèixer, sortir a la foto, per guanyar esglaons en la llista (candidatura). I com tot es fa sense coneixement (pensar-ho adequadament), després s’ha de desmentir o negar el que s’havia dit. Desmentint pactes, comentaris, insults, opinions ...

Sento curiositat per saber:

Que poden pensar els periodistes dels pactes existents entre els diversos grups polítics (o persones), quan escolten el que diu una persona, el que diu una altra ..., del mateix partit o de diferents partits, i no hi ha res que quadri, i sobretot que poden pensar quant ho han d’escriure i explicar-ho als seus lectors. Que pensen quan escolten una cosa i dies després el contrari.

Darrerament, he pogut comprovar algunes coses que no m’han acabat de fer el pes:

D’una banda, l’ús que en fan els polítics dels periodistes, per fer córrer una notícia, per exemple... Aquests darrers, moltes vegades, deuen pensar que els prendran per mentiders, per inventors o per “catetos”.

D’altra banda, l’ús que en fan els periodistes dels polítics per treure una notícia. Posant talls de veu aïllats i anar-los passant de l’un a l’altre. Fet que provoca una reacció en cadena que pot fer quedar malament a tots.

Aquest es el joc, potser em diran... S’ha de vigilar i no caure en el joc, potser em diran també ...

Avui en dia, la gent del carrer, ja no sap si el CDA està amb el PLA, si Segle 21 està amb el CDA, si l’Alternativa està amb els independents, si els independents estant amb el PLA, on estant els Verds, amb qui està el PCA ...

I aviat hauran de votar.
¿ A qui ?.


Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.

diumenge, d’abril 15, 2007

SENTO CURIOSITAT 22

IMPOST SOBRE BENEFICIS.

Programa electoral del PLA 2005 (Pàgina 13 Punt 2.7.):
Model fiscal.
“En cap cas no posarem impostos directes a les persones físiques residents al país”.
Dos anys mes tard, el mateix Ministre de Finances ja ens parla d’impostos sobre els beneficis. (Cito paraules textuals).
“Aquest és un impost que nosaltres el tenim, que hi pensem, i que creiem que és un bon pas per al país”.

Efectivament, de moment no ens han posat cap impost directe sobre la nostra renda, però es totalment fals que no hagin posat cap impost directe sobre el nostre físic.

O potser es que llegint millor el que diu el programa, estic equivocat.

El programa diu : En cap cas NO posarem...

La negació del fet “posarem”, segons les matemàtiques, vol dir l’afirmació del mateix fet “posarem”.

NO ENS HAN ENGANYAT, DONCS. Som tots nosaltres els que no sabem llegir...

A les diverses i nombroses taxes “directes” que ja teníem, ens varen afegir uns impostos “directes” que ens afecten a tots “directament”, ens han afegit un ITP que afecta “físicament”, una llei de plusvàlues “directa”, i ara vindrà l’impost sobre beneficis, el “mega-directe”. I tots tranquils, perquè l’IRPF (Impost sobre la renda de les persones físiques) també caurà mes tard o mes aviat, no en tinguin cap dubte.

Però en tots els casos, els “idiotes” som tots els ciutadans perquè no sabem llegir un programa electoral.

Aquest és el “nyap” mes “xuli” de tots els “nyaps” que han fet fins a la data. I com sempre, a pagar els quatre “tontets” de torn. No, perdó, a Govern en diuen “despistats”.

Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.

dimarts, d’abril 03, 2007

SENTO CURIOSITAT 21

LA TELEVISIO ANDORRANA.

Existeix un abans i un després de les “famoses” paraules de l’amo i senyor sobre la ràdio i la televisió Andorrana.

Un abans:
Amb taules de diàleg, amb intervencions en directe de la gent, amb tertúlies amenes, amb discussió, amb discrepància, amb gent que deia el que pensava, amb bons programes, com taula de redacció, modus vivendi ...
Un abans amb quelcom de llibertat.

I un després :
Amb intervencions controlades, amb tertulians molt pacífics, amb pactes de no agressió, amb gent que diu només el que li deixen dir.
Un després amb video-clips, repeticions, sèries antigues.

Sento curiositat per saber:

¿Com han fet desaparèixer alguns tertulians habituals de la ràdio?, ¿quina consigna han donat als presentadors per seleccionar els tertulians ?.

Si han passat una llista negra entre els responsables de les tertúlies, o si han passat una llista blanca, amb una selecció de noms permesos.

De quina manera s’ha prohibit l’ intervenció en directe de trucades del carrer, les que tant poc agradaven a l’amo i senyor. Donat, que era molt complicat filtrar les trucades, doncs el millor ha estat eliminar-les.

¿Que ha passat amb els bons professionals que han desaparegut en combat?, s’han despatxat, han plegat ells sols o han estat “recolocats” o “rehubicats”.

Si el que pretenen es que veiem tele-deixalla, programes-marujos, futbol i que “calladets” estem millor, no hi ha dubte que ja ho han aconseguit.

Ara diuen que estant buscant cares noves.
Haurien d’afegir a l’anunci, cares noves però amb un únic pensament i aquest ha de ser liberal. Cares noves sense esperit de crítica ni controvèrsia, cares noves sense ànim d’ investigació sinó només de submissió.

No es normal que els escàndols del Govern, es llegeixin abans a la premsa o s’escoltin abans en alguna emissora que no sigui la nacional, que a la televisió.
Sort que disposem d’emissores de ràdio que no van pas per aquest camí i ens informen i ens entretenen, i ens donen les notícies tal com son, i no amanides, com a Atv.
Moltes gràcies a tots ells.

No es normal una televisió nacional sense periodisme d’investigació.
Aquí, es evident que no cal que controlin cap telèfon ni cap centraleta.

Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.