dimarts, de març 27, 2007

SENTO CURIOSITAT 20

COTITZACIÓ A LA CASS.

L’altre dia sentia en una tertúlia a una emissora de ràdio, unes declaracions del Sr. Juli Fernández, dient que el 80% dels assalariats no cotitzen a la Caixa Andorrana de Seguretat Social, exactament el que guanyen.
Fins aquí, no em va sorprendre, doncs ja ho intuïa.
El que si em va sorprendre es que digués també que no estava fet amb mala fe, i que era un error del patró i de l’assalariat.

Crec que tots els assalariats, saben perfectament el que han guanyat i desitjarien que tot estes degudament declarat, per sumar “punts” de cara a la vellesa. El que no volen de cap de les maneres es perdre la seva feina, (però això son figues d’un altre paner).

Em sorprèn també, i molt, que existeixen empreses que deixen de pagar les cotitzacions, pel motiu que sigui, i els assalariats no se n’adonen fins que tenen algun problema en cobrar la baixa, els medicaments o la visita al doctor.
¿Perquè no es comunica automàticament que no han cotitzat?, o que no ha estat pagada la seva cotització, a l’instant mateix (un cop passat el dia 10 del mes següent, límit per pagar).
¿Perquè no s’envia periòdicament un llistat dels punts acumulats?, com ja es va fer una sola vegada en tota la vida de la CASS, a fi de que tothom pugui comprovar que tot està correcte.
¿No hi ha prou empleats a la parapública per fer aquestes tasques?.

De errors, tots en fem, i aquests sempre es poden subsanar. Però si no t’avisen de que has comès un error, difícilment es pot arreglar.
Es curiós que, si comets un error en la declaració (de càlcul per exemple), automàticament reps un correu advertint de l’error. Però si no fas la declaració i no la pagues, no existeix cap procés automàtic.

Curiós també em resulta, que tenint constància de que el 80% dels assalariats no cotitzen el que realment estant cobrant, enlloc de comentar-ho en una tertúlia radiofònica, i sent membre del Consell de la CASS, no es faci absolutament res per denunciar i solucionar les incorreccions.

Sens dubte, no deixa de ser el nostre un país curiós que no deixa de sorprendrem ni un sol dia de l’any.

Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.

dimarts, de març 20, 2007

SENTO CURIOSITAT 19

RECAPTACIÓ PER IGI.

IMPOST INDIRECTE:
(Calculat al 4%).
Un importador majorista compra un material per 500 euros, l’entra a Andorra i comptabilitza 20 euros en concepte de impostos indirectes suportats. El ven al comerciant per 750 euros, comptabilitzant 30 euros en concepte d’impostos indirectes repercutits. Haurà de liquidar doncs a l’estat 10 euros (la diferència).
El revenedor, que ha comptabilitzat 30 euros per impostos suportats, realitza la venda al client final per 1.125 euros, comptabilitzant 45 euros per impostos repercutits. Haurà de liquidar a l’estat 15 euros.
En total, l’estat ha recaptat 25 euros. Que es poden convertir en 20 de negatius, si la compra l’ha efectuat un turista i reclama que se l’hi retornin els 45 que ha pagat de mes en concepte de IGI (IVA a Espanya), al passar la frontera. En qualsevol dels dos casos, els comerciants sempre n’hauran pagat 25 euros, en concepte de impostos indirectes.
I això sense tindre en compte les cues que es formarien.

IMPOST DIRECTE:
(Calculat al 15%).
Suposem que de la venda del majorista, 750 euros, li queda un 10% de benefici net (no totes les empreses acaben amb aquest marge net), son 75 euros doncs. Suposem també que liquida a l’estat un 15% d’impost directe sobre el benefici. En total pagarà 11,25 euros.
El comerciant, de la venda per 1.125 euros, en treu un benefici net de 112,50 euros, liquidant per impostos 16,87 euros, seguint els mateixos paràmetres.
En total l’estat ha recaptat 28,12 euros en concepte d’impostos sense haver de fer cap devolució a la duana en aquest cas.

Aquest es un exemple simple i absurd, però que ens deixa entreveure que:

Amb una imposició directa (15 %), l’estat ha recaptat mes diners i els comerciants han pagat pràcticament el mateix, que amb una imposició indirecta baixa (4%).

No ens ha de fer cap por, l’imposició directa sobre els beneficis, es mes justa i gairebé sempre mes favorable a tots els interessos.

Però la necessitat ens diu que necessitem les dues imposicions, la directa i la indirecta. I la constitució, en el seu article 37, ens diu que hem de pagar tots, segons les nostres possibilitats. No ens ha de fer cap por doncs la imposició sobre la renda de les persones físiques I.R.P.F.), que també haurà d’arribar tard o d’ hora.

El que si hem d’exigir es que totes les altres taxes, canons i contribucions es quedin al seu lloc sempre: als Comuns, a l’STA, a FEDA, a la CASS.
Hem d’exigir també que les prestacions socials siguin sempre les adequades i no es vegin minvades per la manca de diners a les arques de l’estat.
I que tots, absolutament tots paguem els impostos.
I a aquells que no ho facin se’ls persegueixi fins on es pot fer : la frontera.


Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.

dimarts, de març 13, 2007

SENTO CURIOSITAT 18

EL COBRAMENT DE L’ ISI.

IMAGINEM:

Que tenim una empresa que ha prestat un servei determinat (Registre de Titulars d’Activitats Econòmiques). I que ho ha fet sense el degut control, indiscriminadament... Això si, a Nacionals i residents “autoritzats”.
Per aquest servei, nosaltres hem estat cobrant durant molts anys un petit import (Taxa sobre el Registre d’Activitats Econòmiques– IAE). Una mena de lloguer, per dir-ho d’alguna manera. Import però, que no tothom ha pagat sempre. Però, aquests els tenim apuntats en una llista negra de “nens dolents”.

Arribat un dia, ens adonem de que la caixa està buida i necessitem diners. Decidim aleshores, que aquest servei, els clients l’han de pagar mes car, una mena de compra, a pagar poc a poc, cada any una part ( ISI/IPI/IAC ).
Demanem doncs, als nostres clients que certifiquin que efectivament, han rebut el servei en qüestió, que encara en son propietaris i que en fan ús ( NRT ).

Alguns, així ho fan, un per un i fent cues ( declaració d’inici d’activitats i variables ). I nosaltres els hi donem les gràcies, i al cap d’un any emetem la corresponent factura i girem automàticament l’import pel banc.
D’altres, no ens diuen res, no contesten, passen de tot, i nosaltres els apuntem en una altra llista negra de “nens dolents”, però no els cobrem ni els perseguim.

Tot i disposar a la nostra empresa d’un bon programa de gestió i de comptabilitat, que ens ha costat un munt de diners :

El compte de resultats no serà mai correcte, doncs no hem facturat tot el servei prestat.
El balanç de situació tampoc serà correcte, doncs les llistes negres no es comptabilitzen al compte de deutors.
El control pressupostari tampoc serà correcte, doncs mai assolirem els ingressos pressupostats.

Es evident que no portem degudament l’empresa, tenim totes les eines necessàries però no les utilitzem adequadament.

Els nostres clients no estaran contents i segurament pensaran que potser hagués estat millor figurar a la llista negra de “nens dolents”, que pagar.
Els nostres proveïdors tampoc estaran contents degut a que segurament no cobraran les seves factures.
El nostre personal patirà i tampoc estarà content, doncs no sabrà si cobrarà la seva nòmina a final de mes.

Sento curiositat per saber:

Que se n’ha fet de tots aquells que no han recollit el seu NRT, de les empreses que no han declarat l’inici d’activitat (i tenen activitat), de les empreses que no han declarat les variables. I sobretot, de les empreses que encara deuen les taxes d’activitats econòmiques ?.

No es d’estranyar que la caixa de Govern també estigui buida. I segons sembla, l’hem d’omplir els que ens hem portat bé i no hem estat “nens dolents”.

Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.

dimarts, de març 06, 2007

SENTO CURIOSITAT 17

COM HO FAREM CABRE ?.

Al mateix emplaçament : entrada sud de Sant Julià de Lòria, i en una superfície que és la que és i dóna pel que dóna, ja que es troba flanquejada per les muntanyes, hem de fer cabre un munt de instal·lacions i de infrastructures.

A veure si no me’n deixo cap:
Parc infantil, parc esportiu, rotonda, enllaç amb el nou vial, amb l’ Avinguda Francesc Cairat i amb la carretera de Fontaneda, zones verdes, aparcament per a 1.000 vehicles, sortida del telecabina, entrada al poble per l’ Avinguda verge de Canolich (amb h), passeig, zona de vianants, el riu, els edificis ...

Expropiacions a banda : un supermercat, un càmping, un edifici de pisos ?, una “benzinera”, un bar ... (no vull posar noms propis, però figuren al Bopa, si algú ho vol consultar ...). Amb això, efectivament guanyarem espai, però tot i així, s’hem fa molt “justet”.

Sort que ja no es parla de la sortida del tren aeri, o de l’ampliació del carril bus (???), ni de les naus industrials.

Només d’escriure-ho ja m’estic “angoixant”.

L’entrada sud a la vila de Sant Julià es pot convertir en caòtica si no ho es ja actualment. Quan els turistes arribin a aquest emplaçament, enlloc de deixar el vehicle per agafar el telecabina o entrar al poble, el que voldran es passar-lo ràpidament i fugir. Es el que fem tots quan arribem a qualsevol lloc i trobem un caos, passem de llarg, ¿ o no ?.

S’imaginen que en lloc de tot això condensat en tant poc espai, tinguéssim un bon aparcament, visible, còmode, ampli ... i una sola connexió amb una via directa cap a Andorra la Vella ... Jo crec que aleshores seria quant el visitant s’aturaria a veure què més hi ha. Es el que fem tots quant no tenim pressa i ens ofereixen comoditat per estacionar, ¿ o no ?.

Jo no sóc l’única persona que prefereix estacionar tranquil·lament a les afores i entrar passejant a la zona comercial, turística ... Si fos jo l’única persona que pensa d’aquesta manera, els aparcaments de l’estil que he referit no estarien sempre plens de cotxes, i els carrers plens de gent.
Serveixi com a exemple del que he explicat, molta gent ho coneix, de la reconversió que han fet a la vila de Cambrils : Un gran aparcament a l’exterior, i l’interior pràcticament per vianants, evitant l’entrada de vehicles.

A Sant Julià volen fer tot el contrari, tothom ha de passar pel mig, turistes, treballadors fronterers, habitants, camions, autocars ... Ningú tindrà ganes d’aturar-se.
I amb tot això L’Acel tant contenta amb Naturlàndia ..., què hi farem ...

Sento curiositat per saber, el perquè de tot això.

¿ Perquè Govern, en estreta sintonia amb el Comú de Sant Julià, engegarà el projecte de la desviació, fent cas omís al sentiment dels ciutadans ?.
Aquesta no es la solució que necessita la nostra parròquia.
Continuarem ( i amb aquesta desviació, encara més), sent el “TAP” d’ Andorra, tant de pujada, com de baixada.


Atentament,

Miquel CALSINA GORDI