dimarts, de gener 30, 2007

SENTO CURIOSITAT 12

L’ OPINIÓ D’UN OPINADOR.

Una persona que expressa la seva opinió en els mitjans de comunicació, ho fa evidentment perquè té una opinió de les coses ..., per regla general.

No vol dir això, que sempre tingui la raó, ni que la seva opinió sigui la veritat absoluta, però si que és la “seva” pròpia veritat.

Tampoc vol dir, que aquesta opinió hagi de ser compartida per totes les persones que la llegeixen (o que no la llegeixen). Cadascú pot tenir la seva opinió i la seva veritat.

Les opinions es poden compartir o no, es poden debatre, es poden discutir i arribar a acords, o no arribar-hi mai. També es poden rebatre, criticar i fins i tot denunciar (perquè no ?). O senzillament ... es poden ignorar, que no passa rés.

El que no es pot fer mai, es el següent :
Ja d’entrada, “exigir” que aquesta opinió estigui en consonància amb les idees d’un partit polític, amb les idees d’un Comitè Local o amb les idees d’un grup qualsevol (sigui de la mena que sigui), aleshores ja no seria una opinió sinó que es tractaria d’un “mandat”, una consigna, una ordre ...

El que tampoc es pot fer:
Es que si no es comparteix dita opinió, pretendre que aquesta no es faci pública, aleshores seria una “coacció”, seria una falta de respecte a la llibertat d’expressió, a la llibertat d’opinió ...

Disciplina de partit, en diuen ...

Potser que “un”, no la tingui aquesta disciplina de partit, encara que personalment considero que quant una persona signa un escrit, que es seu, amb la seva opinió i amb el seu nom i cognoms, no te res a veure amb un partit polític. Simplement, es tracta de la seva opinió personal.

Vinc a dir tot això, per explicar que els meus escrits, son el que diu la mateixa paraula : MEUS.
I que la meva opinió es el que diu la mateixa paraula: MEVA.

No es tracta ni de consignes de cap partit ni de cap comitè, ni tampoc es tracta de cap campanya orquestrada per ningú ni en contra de ningú. Ni tampoc es tracta d’un escrit fet per altres persones.

I aquest humil espai que en aquest moment vostè esta llegint i que porta el títol de “Sento curiositat”, l’omplo jo, i el que jo omplo, hi poso el que a mi em ve en gana, i si a algú li pot arribar a molestar, que s’ aguanti.

Sento curiositat per saber:

Com es possible, a títol d’exemple : que, d’una banda, el primer Secretari d’ un partit demani: Llibertat d’ opinió ... ?. (Com a conseqüència d’un escrit en un butlletí, que Govern ha decidit posar en coneixement de la Batllia).

I en canvi, alguns membres d’un Comitè del mateix partit no respectin la mateixa llibertat d’opinió.

Aquí hi ha alguna cosa que no m’acaba de “quadrar”.

Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.

dimarts, de gener 23, 2007

SENTO CURIOSITAT 11

TORNA EL CARRIL BUS.

No fa gaires dies vaig fer tranquil·lament el trajecte que va des de Sant Julià de Lòria fins a Andorra la Vella.
Dic tranquil·lament, perquè era període de festes, molt aviat al matí i el trànsit era pràcticament nul.

El fet curiós :

Es que duia al davant meu un vehicle amb matricula estrangera, un turista espanyol mes concretament, i que com ara duen tots les mateixes plaques no saps mai de quina comunitat o província son.
Com no tenia gens de pressa, no el vaig avançar ..., a banda de que no es pot fer enlloc (aquest comentari va per alguns, que encara no se n’han adonat i utilitzen el carril bus).

Primer el cas em va fer gràcia, seguidament va despertar la meva curiositat, i finalment vaig sentir vergonya. Vergonya aliena, perquè no era la meva culpa, però en tot cas, si vergonya Nacional.

El cas es que el pobre turista, al meu entendre, es tornava boig.

Al no estar obligat a seguir una filera de vehicles, no sabia per on passar.
Bus si ..., bus no ..., ara pel carril de l’esquerra ..., ara pel carril de la dreta ..., ara cap aquí ..., ara cap allà ..., ara una rotonda estranya ...
I com a més em duia a mi al darrera, “tocant-li els nassos”, cada cop es veia obligat a demanar-me disculpes per la maniobra efectuada.

Com ja he comentat, primer ho vaig trobar divertit, doncs jo ja sabia per on anava ...(en principi ...), i ja havia canviat de carril, i em feia gràcia veure com l’altre no sabia que fer, si deixar-me passar o no.

Seguidament, vaig pensar que si això em passés a mi, ja començaria a estar enfadat i segurament ja hagués començat a “renegar” una mica, o hagués deixat passar el vehicle del darrera.

Finalment, tots els meus sentiments es van convertir en vergonya.

Vergonya en adonar-me de lo malament que fem les coses ..., dels nyaps que hem de fabricar per tapar d’altres nyaps ..., en adonar-me de que fem les coses a impulsos (¿pel nou impuls ?, no ho sé), sense estudiar-ho prèviament ... Primer prometem en campanya electoral, quelcom. I després, de tot el que hem promès, fem alguna cosa ... (perquè no sigui dit...), però mal feta, a corre-cuita. I d’allò que si n’encarreguem algun estudi previ (previ pagament milionari, vull dir), queda en projecte de futur, en projecte de l’any 2.020, o queda en no res.

RES : Aquesta es la paraula que defineix mes de un any de Govern, el carril bus i res mes (escandols, a banda es clar).

Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.

dimarts, de gener 16, 2007

SENTO CURIOSITAT 10

QUE ES UN “OPINADOR”.

Es una paraula que m’he inventat i que no figura al diccionari, però que esta de moda en l’ actualitat.

Un opinador podria ser un :

Un Compositor ? : La persona que compon.
Encara que en aquest cas no es tracti de música, no es això.
Un Literat ? : El qui coneix i professa la literatura.
Ni per aproximació.
Un Escriptor ? : Persona que escriu llibres, que es dedica a la composició literària.
No, ni de bon tros.
Un Periodista ? : El que té per professió escriure en diaris o periòdics.
Tampoc, ni es cap professió ni, en principi, s’ha estudiat per ser-ho.
Un Redactor ? : El qui d’una manera estable , té al seu càrrec de treballar en la redacció d’una publicació periòdica.
Menys encara.
Un Relator ? : Que relata o refereix.
Gairebé, però tampoc.
Un Diarista ? : El qui treballa en la confecció o publicació d’un diari.
No, No.
Un Redactor ? : El qui d’una manera estable , té al seu càrrec de treballar en la redacció d’una publicació periòdica.
Menys encara.
Un Articulista ? : El qui redacta articles destinats a la publicació.
S’hi apropa, però tampoc.
Un Col·laborador ? : El qui col·labora. Dit en els diaris, etc., dels col·laboradors que no formen part de la redacció.
Molt a prop, però no ben be.
Un Pesat ? : Molest, enfadós, que un voldria treure’s de sobre.
Per alguns segur que si, però tampoc es tracta d’això.
...
Alguna de les definicions s’apropa a descriure el que fem moltes persones al nostre país, i que es tractat de diverses maneres segons es tracti d’una publicació o una altra. Existeix un munt de gent que s’ atreveix a dir la seva en els mitjans de comunicació, en aquest cas, els mitjans escrits.
El que fem molts es expressar la nostra opinió en la premsa escrita. Exposar les nostres idees, creences o sentiments, criticar allò que creiem que no esta bé ... Son escrits de gent que donem el nom i els cognoms ..., aquí ja no es tracta d’un bloc d’ internet on tothom es anònim, sinó de donar la cara i exposar-te a que te la trenquin.
M’inventaré doncs, una nova paraula per descriure aquest col·lectiu, i potser algun dia, es inclosa en el diccionari general de la llengua Catalana.

La paraula es : OPINADOR.

I el que fem els opinadors, es opinar.

Però desgraciadament, es veu que hi ha gent a qui això molesta.
Alguns opinadors son insultats, menyspreats, perseguits a la feina ... D’altres, en diuen que es fan publicitat, que volen protagonisme, que son uns provocadors, que els agrada la polèmica, que son uns “torracollons” ...

Sento curiositat per saber:

Perquè hi ha gent que creu que només poden escriure als diaris, els intel·lectuals, els polítics amb càrrec, els literats, els periodistes ? ...

Hi ha escriptors, literats, polítics, articulistes, etc. Que es creuen mes llestos que els demés, i menyspreen als opinadors.

A tots els que així pensen, només recordar-los que al carrer es llegeix mes als opinadors que als intel·lectuals.

I A QUI MOLESTI, QUE S’AGUANTI, O QUE REPLIQUI DE LA MATEIXA MANERA.

Atentament,


Miquel CALSINA GORDI.

dimarts, de gener 09, 2007

SENTO CURIOSITAT 9

SOBRE L’ EXEMPCIÓ DE L’ ISI AL LLOGUER.

Durant el transcurs de l’any 2.006 els locals comercials han estat pagant el 4 % d’ ISI en el rebut del lloguer. Aquest any 2.007 deixaran de fer-ho, el lloguer estarà exempt d’ Isi, al igual que ho estarà en els aparcaments.

Però el ja que han pagat no els hi serà retornat mai (les modificacions no son amb caràcter retroactiu).

Estic totalment d’acord en què, en el cas dels aparcaments privats (els comunals no han cobrat Isi), els pagaments que s’han efectuat per tiquet, és impossible de retornar-los, doncs ningú haurà conservat el corresponent bitllet.

Amb el que no estic gens d’acord, és que no es pugui retornar l’ ISI cobrat en els abonaments d’aparcament i sobretot l’ISI que han cobrat els propietaris en el lloguer dels locals comercials.

Si es retornés tot l’impost “identificable” (arrendaments i abonaments), el benefici fiscal il·lícit (del que parlava un company meu), seria mínim. A banda de que es podria calcular perfectament la seva totalitat i en conseqüència pagar-ho a Govern, amb el que ja no existiria dit benefici.

... L’impost suportat, en el cas del comerç, figura en el capítol de costos ... (seguia explicant el meu company)...

Si, així es ( tot i que, personalment no m’agrada aquesta comptabilització), però com que els manuals d’aplicació ho diuen així, doncs s’ha de fer. Com si els manuals fossin un reglament.

El que jo no tinc tant clar (com ho té el meu company), es que tothom l’hagi pogut repercutir o transferir en el preu dels productes, mes aviat crec que ben pocs .

No pretenc anar en contra del meu company, ni del meu partit (que així ho va votar). Només es tracta de la meva opinió personal, i no té forçosament que ser la mateixa que la seva, i no per això haurem de discutir, només estic a favor del comerç i dels comerciants.

A pesar de totes les explicacions donades per al meu company, els comerciants continuen sense comprendre perquè no s’ els pot retornar l’import pagat de mes durant tot un any.

... El problema està en la nafra, no en el dit que l’assenyala ..., (continuava dient el meu company).

Efectivament, però aquesta nafra, en aquest cas precís es podia curar.

Sento curiositat per saber:

Què passarà amb tots aquells propietaris de locals comercials, que els tenen llogats, i que no han recollit el NRT ..., no han fet la declaració d’inici d’activitats ..., no han declarat les variables ..., no han cobrat l’Isi ... (o potser si). Però que, evidentment, no el pagaran ?.
El Ministeri de Finances els té identificats ... ?. Els perseguiran ... ?. Rebran alguna sanció ... ?.
O simplement, apareixeran en una de les famoses llistes de “nens dolents” que tenen un deute amb l’administració, i que tantes pàgines ocupen al Bopa.

Atentament,

Miquel CALSINA GORDI

dimecres, de gener 03, 2007

SENTO CURIOSITAT 8

ARA, UNA PARRÒQUIA CURIOSA.

Entrada Sud del País curiós (per variar) : disposem de quatre carrils per a vehicles i dos mes per al bus exprés. No trobem ni un sol gir a l’esquerra, als grans magatzems existents, s’accedeix per uns passos soterrats o elevats, i no es genera cap retenció ni cap cua de vehicles.

Arribem en menys d’ un parell de minuts a la primera població que trobem. Ens rep un gran aparcament amb capacitat per a 1.000 vehicles, perfectament senyalitzat i envoltat de tota mena de infrastructures.

- Podríem deixar el cotxe aquí i agafar aquest telecabina tan bonic.
- Anirem al parc temàtic, que està ple d’animalets, fauna i flora autòctona i algun que altre polític que hi han aparcat perquè no sabien on posa’l ja que s’ havia quedat sense cadireta.
- Ondia, si hi ha també un munt d’urbanitzacions, xalets, hotels, restaurants i un centre d’alt rendiment on entrena la selecció de muntanyisme i escalada.

Tornant a la vila abans esmentada, i abans d’agafar l’autopista que ens portarà més amunt, a poblacions antigament mes visitades, trobem un macro-edifici de 15 plantes amb: Cines, restaurants, sala de ball, sala de congressos polítics i altres, piscina, golf ...

- Perquè no fem una “banyadeta” també a la piscina descoberta, prenem el sol al seu solàrium ?, i anem després de compres en aquest magnífic carrer de vianants ?.
- ¿ Què hem de pagar una taxa ecològica ?... Bé es clar, s’ha de pagar el manteniment dels jardins Versallescs que hem vist allà dalt, just abans d’arribar al parc temàtic, i això no és barat.

Un grup de persones s’ apropa de cop, i ens demanen si necessitem quelcom.

- Bon dia, som les autoritat de la vila i fem la nostra ronda diària a peu de comprovació de l’estat del poble i dels seus habitants.
- ¿ Troben alguna mancança en aquesta parròquia ?.

Com ja hem vist que disposa de parcs infantils, escoles bressol, zones d’esbarjo i de passeig, jardins, fonts, comerços ... En definitiva, de lo mes necessari ...

- Home potser hi manca una Universitat ...
- Es que la teníem de treure per col·locar el tren aeri.
- Potser estaria be un centre esportiu a dins la vila.
- El vam haver de treure per col·locar una rotonda pels camions que anaven a descarregar la runa a l’abocador.
- Potser alguna plaça d’aparcament o zona de carrega i descarrega mes al centre, a prop de les botigues per exemple ...
- Les vam haver de treure per posar el carril bus.
- Potser mes agents de circulació ...
- No calen, els vehicles passen per fora o van directes al super-aparcament.
- Potser una carpa per fer firetes ...
- La teníem, però la gent es queixava del soroll i la vam suprimir.

Ja a la nit, després de sopar en un restaurant cinc estrelles, anem una estona al Casino. No sense preguntar abans a les autoritats:

- Com han aconseguit tenir totes aquestes instal·lacions tant meravelloses ?.
- Amb inversions estrangeres ...

Sens dubte, una parròquia curiosa.
Sento curiositat per saber:
Perquè tants projectes majestuosos, quant ens manquen molts detalls molt mes necessaris.

Es que ens trobem a l’any 2.020.

Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.

dilluns, de gener 01, 2007

DIARI D'ANDORRA 30/12/06

MOBILITAT

Primer de tot, s’acorda ( ... entre qui i qui ? ...) tallar al trànsit l’avinguda Meritxell, sense tenir en compte la taula de mobilitat recentment creada. Seguidament, quan es valora el tall, a la mateixa taula no hi assisteixen els Consols mes interessats. No ho entenc, que estant de vacances ?. Potser si, hi tenen tot el dret, però aleshores, que no es convoqui dita taula.
Després retarden el tall, de les 16 hores a les 18 hores ..., senyal que la “cosa” no va funcionar com Déu mana.
Tot plegat, em sembla una “xuleria” d’uns quants de fer les coses per “nassos”.
Sóc molt partidari a les zones exclusives de vianants, i a tot arreu del món funcionen i són atractives pel comerç. Sempre i quant hi hagin vies alternatives, solucions al trànsit rodat, aparcaments accessibles i ben indicats ...
Quant les coses es fan per “dallonses”, no funcionen mai, sobretot si són públiques, només funcionen quant son privades ( i tot i així...).

De les declaracions ... del Sr. Pujol (amb el retard a les 18 hores evitarem problemes de trànsit,... no hem presentat la documentació necessària per tramitar la petició), del Sr. Pons (aquestes restriccions s’aixecaran en cas que tingui lloc un col·lapse de circulació,... lamento la improvisació i les presses), del Sr. Palmitjavila (la circulació ha de ser especialment complicada al centre, un dels punts mes afectats) ..., entre altres “perles”
n’extrec el següent:

Vivim en un país curiós, on es crea una taula de mobilitat per res, doncs abans de tallar una avinguda no es convoca la taula, i després de tallar-la es convoca, però no hi assisteixen els implicats, no cal muntar taules per cobrir l’expedient, quant a més no es tramita l’expedient.
I dedueixo el següent:

Primer de tot, no hi ha alternatives als talls del trànsit, al menys de moment ... Segon, no hi poden haver acords sense diàleg, i es que tampoc hi haurà mai diàleg, com queda demostrat una vegada i una altra ... Tercer, la obsessió per fer content ara al comerç, després d’ haver-lo maltractat, no ha de passar al davant de la resta de “patidors” habituals.

EXIGEIXO, des de la meva humil posició explicacions :

Perquè s’ha fet aquest nyap de tall ?.
A qui s’ha volgut fer content o descontent ?.
Perquè hi ha gent que ha canviat d’opinió sobtadament al respecte ?.
Quins interessos hi ha ocults al darrera d’aquest tall ?.
Quins comerços ho han exigit ?.
Quins pactes secrets hi ha al darrera ?.

En definitiva, PERQUÈ ?.

Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.