ELS BLOGS D’INTERNET.
Ja fa uns quants dies, en un conegut bloc d’opinió d’internet del nostre país, un usuari escribia un comentari que feia referència a la meva persona.
Deia, més o menys : “...Tu Miquel, no has parlat mai del Bloc en cap escrit dels que fas...”.
Quan el vaig llegir, no li vaig donar cap mena d’ importància, ni cap valor. Vaig pensar : perquè tinc que parlar d’aquest tema ?, a qui li importa que jo en parli ?, quin interès pot tenir ?.
Passat ja un temps, i veient les nombroses entrades i comentaris apareguts i l’interès que hi mostra molta gent, i sobre tot veient la repercussió que te aquest bloc, he canviat d’opinió i penso que n’he de parlar.
Jo no crec, com diuen alguns, que fer els comentaris anònims sigui de covards, precaució no vol dir covardia. Opinar i comentar “la jugada”, encara que sigui anònimament, no es covardia. Hi ha moltes coses que no es poden dir, signant amb nom i cognoms. Però que s’intueixen, es coneixen, i es volen compartir.
Es cert que també hi ha gent que entra al Bloc a insultar, a perjudicar, a mentir, o senzillament a fer el ximple ... es inevitable, de rucs n’hi ha per tot arreu, fins i tot en actes culturals, esportius ...
En un camp de futbol, per posar un exemple, també hi entra de tot, i tots són anònims, hi ha gent correcta, gent que crida, gent que en gaudeix, gent que pateix ... i “animals”, que també hi entren. Però no perquè entrin aquests animals hem de tancar el camp de futbol, o prohibir-lo.
Sento curiositat per saber:
Quants polítics llegeixen el Bloc ?.
Jo no ho trobo malament, com pensen alguns.
Quants polítics hi participen ?.
Tampoc no veig perquè no haurien de fer-ho.
Quantes coses s’aprenen llegint aquests blocs ?.
Jo n’he après unes quantes, de bones i de dolentes.
A qui fa mal un Bloc d’opinió ?.
Només a aquell que no deixa opinar, a aquell que no suporta que el critiquin, a aquell que te coses a amagar.
En definitiva, penso que els blocs d’opinió són bons i per això en parlo avui. I el Bloc en qüestió al que faig referència sense citar-lo, és molt bo, i molta gent el coneix i hi intervé.
Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.
dijous, de desembre 28, 2006
dimecres, de desembre 27, 2006
Diari Andorra (Acel/Mútua)
DE L’ ACEL A LA MÚTUA.
M’han sorprès dues comunicacions el mateix dia, de dues entitats molt lligades al Comú de Sant Julià de Lòria.
No te res a veure l’ una amb l’altra, ni l’entitat ni la noticia, però em ve de gust comentar-les plegades, donat que considero que son les dues entitats, filials del Molt Honorable.
En primer lloc :
El comunicat, a “bombo i platillo” des de el Centre Cultural de la vila, de l’associació de comerciants i empresaris Lauredians, anunciant la “macro-festa” de fi d’any a la carpa de la vila.
Fins aquí, cap problema. El problema ve quan el coordinador de l’associació reconeix, entre rialles, Sant Julià com a vila de les festes (o “farres”, diria jo). Ja era hora que reconeguessin, ¿la feina que estant duent a terme per la població ?.
No m’oposo pas a la festa, al contrari, trobo perfecte que els residents no tinguin que desplaçar-se amb els seus vehicles aquesta nit. Però aquesta no es la feina de l’Acel. Si el Comú vol donar rendibilitat o treure profit o donar-li algun sentit a la carpa, que ho facin ells. Això no es dinamitzar el comerç de la parròquia, no te absolutament res a veure amb el comerç. Ni aquesta festa, ni la de la cervesa, ni cap “farra”.
En segon lloc :
El comunicat de Cable Mútua, via bústies, dels nous canals “punxats” i emesos. Que per cert a data 21/12/06, encara no en funcionava ni un.
Entre altres canals, ens anuncien : el CANAL ECLESIÀSTIC.
Fa gràcia, o no ???.
Potser deu ser per redimir-nos dels pecats, si mirem la pel·lícula porno del Canal +, o si mirem les pel·lícules porno de DARK. O per perdonar-nos els pecats per seguir la variada “Tele-deixalla”, tant d’ ATV com de molts altres canals. ¿O potser es per demanar el perdó del Bisbe ?.
En tot cas no deixa de ser curiós, no els sembla?.
Com potser aviat ens hauran de perdonar també per mirar la TV-Sant Julià Privada, ja tindrem el canal confessionari preparat.
Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.
M’han sorprès dues comunicacions el mateix dia, de dues entitats molt lligades al Comú de Sant Julià de Lòria.
No te res a veure l’ una amb l’altra, ni l’entitat ni la noticia, però em ve de gust comentar-les plegades, donat que considero que son les dues entitats, filials del Molt Honorable.
En primer lloc :
El comunicat, a “bombo i platillo” des de el Centre Cultural de la vila, de l’associació de comerciants i empresaris Lauredians, anunciant la “macro-festa” de fi d’any a la carpa de la vila.
Fins aquí, cap problema. El problema ve quan el coordinador de l’associació reconeix, entre rialles, Sant Julià com a vila de les festes (o “farres”, diria jo). Ja era hora que reconeguessin, ¿la feina que estant duent a terme per la població ?.
No m’oposo pas a la festa, al contrari, trobo perfecte que els residents no tinguin que desplaçar-se amb els seus vehicles aquesta nit. Però aquesta no es la feina de l’Acel. Si el Comú vol donar rendibilitat o treure profit o donar-li algun sentit a la carpa, que ho facin ells. Això no es dinamitzar el comerç de la parròquia, no te absolutament res a veure amb el comerç. Ni aquesta festa, ni la de la cervesa, ni cap “farra”.
En segon lloc :
El comunicat de Cable Mútua, via bústies, dels nous canals “punxats” i emesos. Que per cert a data 21/12/06, encara no en funcionava ni un.
Entre altres canals, ens anuncien : el CANAL ECLESIÀSTIC.
Fa gràcia, o no ???.
Potser deu ser per redimir-nos dels pecats, si mirem la pel·lícula porno del Canal +, o si mirem les pel·lícules porno de DARK. O per perdonar-nos els pecats per seguir la variada “Tele-deixalla”, tant d’ ATV com de molts altres canals. ¿O potser es per demanar el perdó del Bisbe ?.
En tot cas no deixa de ser curiós, no els sembla?.
Com potser aviat ens hauran de perdonar també per mirar la TV-Sant Julià Privada, ja tindrem el canal confessionari preparat.
Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.
dimarts, de desembre 19, 2006
SENTO CURIOSITAT 6
UN PAÍS CURIÓS.
Entrada Sud : Una pila de vehicles passen ordenadament i molt a poc a poc (quin remei els queda). Ara 2 carrils, ara 1, ara un gir a l’esquerra, ara una rotonda. Tres Km. Més amunt.
- Ja hem arribat, deu ser aquí.
- No, que no hi han botigues, i a més no veus que no para ningú.
- “Oiga, por favor, ¿ esto es tal sitio ?”.
- “No, todo recto, 6 kilometros más arriba”.
De sobte, s’ha acabat la cua, un munt de carreteres i vials nous apareixen, amb unes rotondes curioses (per la forma) i amb escultures modernes incloses.
- Podrien fer com al programa aquell de la “tele”, on es dediquen a “explosionar” escultures lletges i sense significat (no recordo el canal).
- Quines rotondes mes rares tenen en aquest país, aquesta sembla un cacauet.
El bus per una banda, ara per l’altra, ara si, ara no, ara agafo un forat, ara també... Aquesta senyal lluminosa que no funciona, l’altra tampoc, l’altra està al revés.
- ¿ Què fan els obrers al mig de la carretera, i la patrulla de policia a la rotonda ?.
- Carai, quin túnel més bonic, el problema es que jo no hi volia entrar.
Després de patir una estona per arribar i per trobar aparcament, un munt de gent, repartits en un sol carrer, d’aparador en aparador, perquè el que es a dins les botigues i comprant, mes aviat pocs.
- ¿Bon dia, que té tal producte ?.
- “Hableme en Español, que no le entiendo”.
Botigues i mes botigues, bars, hotels, restaurants ... Un parc amb ànecs (si no els xafa algú amb el seu vehicle).
- “Ondia”, un Bingo.
- “Ondia”, una administració de loteria.
- M’havien dit que el Joc estava prohibit.
Preus cada cop mes i mes cars, productes cars, restaurants cars, hotels cars, aparcaments cars...
- M’havien dit que aquí era tot molt barat.
- Ui, això era abans dels impostos, abans de l’euro, abans...
- El sucre si que està be de preu, mira.
- Doncs compri’l ràpid, perquè això també s’acaba.
Farts de veure totxo per tot arreu, ens apartem una mica del centre, agafem carreteres secundàries, ens endinsem a la muntanya, als boscos ...
- Doncs, no està tant malament aquest país.
- Fins i tot és bonic, tranquil ...
- Net, curiós i endreçat (Ondia, com a Cambrils, tu).
Sens dubte, és un País curiós.
Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.
Entrada Sud : Una pila de vehicles passen ordenadament i molt a poc a poc (quin remei els queda). Ara 2 carrils, ara 1, ara un gir a l’esquerra, ara una rotonda. Tres Km. Més amunt.
- Ja hem arribat, deu ser aquí.
- No, que no hi han botigues, i a més no veus que no para ningú.
- “Oiga, por favor, ¿ esto es tal sitio ?”.
- “No, todo recto, 6 kilometros más arriba”.
De sobte, s’ha acabat la cua, un munt de carreteres i vials nous apareixen, amb unes rotondes curioses (per la forma) i amb escultures modernes incloses.
- Podrien fer com al programa aquell de la “tele”, on es dediquen a “explosionar” escultures lletges i sense significat (no recordo el canal).
- Quines rotondes mes rares tenen en aquest país, aquesta sembla un cacauet.
El bus per una banda, ara per l’altra, ara si, ara no, ara agafo un forat, ara també... Aquesta senyal lluminosa que no funciona, l’altra tampoc, l’altra està al revés.
- ¿ Què fan els obrers al mig de la carretera, i la patrulla de policia a la rotonda ?.
- Carai, quin túnel més bonic, el problema es que jo no hi volia entrar.
Després de patir una estona per arribar i per trobar aparcament, un munt de gent, repartits en un sol carrer, d’aparador en aparador, perquè el que es a dins les botigues i comprant, mes aviat pocs.
- ¿Bon dia, que té tal producte ?.
- “Hableme en Español, que no le entiendo”.
Botigues i mes botigues, bars, hotels, restaurants ... Un parc amb ànecs (si no els xafa algú amb el seu vehicle).
- “Ondia”, un Bingo.
- “Ondia”, una administració de loteria.
- M’havien dit que el Joc estava prohibit.
Preus cada cop mes i mes cars, productes cars, restaurants cars, hotels cars, aparcaments cars...
- M’havien dit que aquí era tot molt barat.
- Ui, això era abans dels impostos, abans de l’euro, abans...
- El sucre si que està be de preu, mira.
- Doncs compri’l ràpid, perquè això també s’acaba.
Farts de veure totxo per tot arreu, ens apartem una mica del centre, agafem carreteres secundàries, ens endinsem a la muntanya, als boscos ...
- Doncs, no està tant malament aquest país.
- Fins i tot és bonic, tranquil ...
- Net, curiós i endreçat (Ondia, com a Cambrils, tu).
Sens dubte, és un País curiós.
Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.
dimarts, de desembre 12, 2006
SENTO CURIOSITAT 5
LES LLEIS ECONÒMIQUES.
Actualment s’ha posat de moda fer mes esmenes a les lleis que articles comporten aquestes, amb la de feina que tot això dona.
I tot per no demanar-ne la retirada o bé posar una esmena a la totalitat, que vindria a ser el mateix, però comportaria molta menys feina.
Sobre el projecte de llei d’inversions estrangeres, poca cosa se’n pot aprofitar del text original, a banda del títol... I cada vegada estem marejant més al personal, que ja no sap si la inversió serà al 0 %, al 33 %, al 49,9 %, al 50 % o al 100 %. (Els prestanoms ja no saben si hauran de buscar-se alguna feina ...).
Al final, agafarem activitat per activitat, parlarem amb els afectats de cadascuna d’elles, i consensuarem en quin apartat o annex la deixem.
Pel que fa referència al projecte de llei de societats, no hauria de ser tant complicat d’ aprovar i hauria de passar bastant ràpid, si no fos perquè el registre de societats està de qualsevol manera. I una cosa no pot passar al davant de l’altra.
Sobre el projecte de llei de comptabilitat per als empresaris, si no s’hagués fet un “copiar”, “enganxar” i sobretot “suprimir” tant ràpid, tampoc hauria de suportar tantes esmenes i passar també ràpidament.
I de moment, es queda tot aquí ..., pel que fa referència a economia-comerç-mercat-empreses-finances, tot queda en aquestes 3 lleis.
No n’hi ha prou ... El tema arrenca amb masses mancances. Son tant sols tres “nyaps” per intentar obrir el país a Europa, 3 “nyaps” mal fets.
Sento curiositat per saber:
Qui, a l’estranger ..., parlant sempre d’empreses, companyies o societats ..., legals, clares, transparents, serioses ..., pot tenir algun interès en realitzar les seves inversions a Andorra. Tant a Europa, com a Sud-amèrica, com a la Xina.
Si finalment, alguna empresa estrangera decideix a pesar de tot establir-se a Andorra, on contractarà el personal ?. A quin nivell de salari ?. I quin nivell del personal demanaran ?.
No ho veig gens clar, no estem fent les coses ben fetes i això ho pagarem, i ho pagarem a un preu car.
Sobretot quan veig en la gran majoria de ciutadans, Andorrans o residents, aquest “tantsemenfotisme” que ja he comentat més d’una vegada.
Ai, que patirem ...
Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.
Actualment s’ha posat de moda fer mes esmenes a les lleis que articles comporten aquestes, amb la de feina que tot això dona.
I tot per no demanar-ne la retirada o bé posar una esmena a la totalitat, que vindria a ser el mateix, però comportaria molta menys feina.
Sobre el projecte de llei d’inversions estrangeres, poca cosa se’n pot aprofitar del text original, a banda del títol... I cada vegada estem marejant més al personal, que ja no sap si la inversió serà al 0 %, al 33 %, al 49,9 %, al 50 % o al 100 %. (Els prestanoms ja no saben si hauran de buscar-se alguna feina ...).
Al final, agafarem activitat per activitat, parlarem amb els afectats de cadascuna d’elles, i consensuarem en quin apartat o annex la deixem.
Pel que fa referència al projecte de llei de societats, no hauria de ser tant complicat d’ aprovar i hauria de passar bastant ràpid, si no fos perquè el registre de societats està de qualsevol manera. I una cosa no pot passar al davant de l’altra.
Sobre el projecte de llei de comptabilitat per als empresaris, si no s’hagués fet un “copiar”, “enganxar” i sobretot “suprimir” tant ràpid, tampoc hauria de suportar tantes esmenes i passar també ràpidament.
I de moment, es queda tot aquí ..., pel que fa referència a economia-comerç-mercat-empreses-finances, tot queda en aquestes 3 lleis.
No n’hi ha prou ... El tema arrenca amb masses mancances. Son tant sols tres “nyaps” per intentar obrir el país a Europa, 3 “nyaps” mal fets.
Sento curiositat per saber:
Qui, a l’estranger ..., parlant sempre d’empreses, companyies o societats ..., legals, clares, transparents, serioses ..., pot tenir algun interès en realitzar les seves inversions a Andorra. Tant a Europa, com a Sud-amèrica, com a la Xina.
Si finalment, alguna empresa estrangera decideix a pesar de tot establir-se a Andorra, on contractarà el personal ?. A quin nivell de salari ?. I quin nivell del personal demanaran ?.
No ho veig gens clar, no estem fent les coses ben fetes i això ho pagarem, i ho pagarem a un preu car.
Sobretot quan veig en la gran majoria de ciutadans, Andorrans o residents, aquest “tantsemenfotisme” que ja he comentat més d’una vegada.
Ai, que patirem ...
Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.
diumenge, de desembre 10, 2006
CAOS CIRCULATORI
CAOS CIRCULATORI.
Fent referència al correu electrònic publicat el dia 8/12/06 a la vostra pàgina d’opinió. Enviat per J.C M.B.
Es normal que vingui molta gent pel Pont de la Constitució-Puríssima, ja ho sabíem, a més no teníem neu, també ho sabíem, i a més la gent del país ha de treballar, també ho sabíem...
L’únic que va trobar l’agència de immobilitat, que havia de fer era anul·lar el carril bus, i que no calia ni policia, ni mes agents de circulació.
Ha estat evident que això no era prou ...
I no dimitirà ningú !!!.
Si no dimiteixen per amagar coses, per enganyar, per insultar ..., com han de dimitir per no preveure ?.
He criticat el carril bus, moltes vegades, per a mi no es la solució. Però ja que el tenim, perquè quant el necessitem l’anul·lem ?. Els turistes ja “traguen” i accepten la cua, amb 1 sol carril en tenen prou, ja aniran fent. I a mes, quant arribin a una rotonda, no la col·lapsaran, aniran passant 1 a 1.
Perquè no ens deixeu el carril bus lliure (pel bus) ?, pels que treballem ?, i per aquells turistes que trobin algun aparcament, aquesta n’és una altra... i deixin el seu vehicle a Sant Julià.
El problema dels caos circulatoris el tenim gairebé sempre a Sant Julià, sobretot a l’entrada (cues fins a la Seu), i també de baixada (retencions, perquè només hi ha 1 carril, i aquest travessa la població).
Només hi ha una solució, i aquesta no es la desviació prevista per la falda de la muntanya. La única solució es una via completament per fora de la parròquia, i només necessita 2 carrils, 1 de pujada i 1 de baixada. I aparcaments, amb la corresponent indicació.
Que tingui que ser gent de fora del país en una carta publicada en un mitjà nacional els qui vinguin a dir el mateix que jo estic explicant, es una vergonya.
Que dos persones que no viuen a Andorra, s’hagin adonat de que el que necessita el país, es el que jo estic explicant, i ja hi porto 48 anys, es vergonyós.
Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.
Fent referència al correu electrònic publicat el dia 8/12/06 a la vostra pàgina d’opinió. Enviat per J.C M.B.
Es normal que vingui molta gent pel Pont de la Constitució-Puríssima, ja ho sabíem, a més no teníem neu, també ho sabíem, i a més la gent del país ha de treballar, també ho sabíem...
L’únic que va trobar l’agència de immobilitat, que havia de fer era anul·lar el carril bus, i que no calia ni policia, ni mes agents de circulació.
Ha estat evident que això no era prou ...
I no dimitirà ningú !!!.
Si no dimiteixen per amagar coses, per enganyar, per insultar ..., com han de dimitir per no preveure ?.
He criticat el carril bus, moltes vegades, per a mi no es la solució. Però ja que el tenim, perquè quant el necessitem l’anul·lem ?. Els turistes ja “traguen” i accepten la cua, amb 1 sol carril en tenen prou, ja aniran fent. I a mes, quant arribin a una rotonda, no la col·lapsaran, aniran passant 1 a 1.
Perquè no ens deixeu el carril bus lliure (pel bus) ?, pels que treballem ?, i per aquells turistes que trobin algun aparcament, aquesta n’és una altra... i deixin el seu vehicle a Sant Julià.
El problema dels caos circulatoris el tenim gairebé sempre a Sant Julià, sobretot a l’entrada (cues fins a la Seu), i també de baixada (retencions, perquè només hi ha 1 carril, i aquest travessa la població).
Només hi ha una solució, i aquesta no es la desviació prevista per la falda de la muntanya. La única solució es una via completament per fora de la parròquia, i només necessita 2 carrils, 1 de pujada i 1 de baixada. I aparcaments, amb la corresponent indicació.
Que tingui que ser gent de fora del país en una carta publicada en un mitjà nacional els qui vinguin a dir el mateix que jo estic explicant, es una vergonya.
Que dos persones que no viuen a Andorra, s’hagin adonat de que el que necessita el país, es el que jo estic explicant, i ja hi porto 48 anys, es vergonyós.
Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.
dimarts, de desembre 05, 2006
SENTO CURIOSITAT 4
ELS COMPROMISOS DEL SR. PINTAT
Albert Pintat s’ha compromès a tenir una llei sindical abans de l’1 de Maig del 2007, amb el Sr. Méndez. (Càndido, de nom. Sobren comentaris ...).
I tots contents ..., a la foto i a la tele : El Cap de Govern, el President de la CES, el secretari general de l’UsdA i també el fotògraf i el càmera (aquests, si que hi eren presents per compromís, de feina, és clar).
El que no ha recordat ningú, es que el Sr. Pintat no compleix els seus compromisos, o no el deixen que ve a ser el mateix.
Fem una mica de memòria...
Compromís amb el Sr. Bartumeu per una taula de diàleg ?. La taula sí que la té (la veiem continuament a la “tele”), el diàleg no existeix.
Compromís amb l’ infermera contagiada d’ hepatitis, en resoldre immediatament la situació ?. Quants mesos han passat, fins a la resolució recent ..., i que tampoc la satisfà.
Compromís en aturar les exportacions de sucre per al mes de Juliol ?. Estem al mes de desembre, i el sucre entra “a saco” o “a sacas”.
Compromís amb el país veí en que les aigües baixarien netes ?. Com a tall d’exemple, la depuradora de La Massana, que no pot ni podrà mai, ni tant sols amb el 50% del cabdal
Compromís amb el col·legi d’economistes ?. Que al final va fer dimitir tota la seva junta en pes. (Aquest em va agradar que no es complís).
Compromís en solucionar el problema dels abocadors ?. I els nyaps que s’han fet al no complir-lo ?. A Sant Julià, patirem, amb el nou abocador !!!.
Compromís amb les ajudantes de menjador de l’escola Andorrana en que no veurien modificats els seus salaris ?. Totes tenen ara, el menjar descomptat de la nòmina.
Compromís nupcial amb CDA + Segle 21 ?. Encara l’estant esperant ..., i es que la bigàmia a Andorra no està permesa.
PARO ... ?, o en volen encara més ?.
Sento curiositat per saber:
Si algú li va explicar al Sr. Méndez, què en fa el Sr. Pintat dels seus compromisos ?. De ben segur, si algú li va explicar va ser un cop passada la frontera del riu Runer... Perquè no ho afegís als seus comentaris ..., tals com:
L’esborrany de llei sindical no reuneix les garanties necessàries ..., es mes urgent la llei de seguretat i higiene en el treball ..., la llei de contracte de treball es inadequada ..., la disconformitat amb les proves mèdiques...
Sento curiositat per saber:
Quin serà el proper compromís ?.
Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.
Albert Pintat s’ha compromès a tenir una llei sindical abans de l’1 de Maig del 2007, amb el Sr. Méndez. (Càndido, de nom. Sobren comentaris ...).
I tots contents ..., a la foto i a la tele : El Cap de Govern, el President de la CES, el secretari general de l’UsdA i també el fotògraf i el càmera (aquests, si que hi eren presents per compromís, de feina, és clar).
El que no ha recordat ningú, es que el Sr. Pintat no compleix els seus compromisos, o no el deixen que ve a ser el mateix.
Fem una mica de memòria...
Compromís amb el Sr. Bartumeu per una taula de diàleg ?. La taula sí que la té (la veiem continuament a la “tele”), el diàleg no existeix.
Compromís amb l’ infermera contagiada d’ hepatitis, en resoldre immediatament la situació ?. Quants mesos han passat, fins a la resolució recent ..., i que tampoc la satisfà.
Compromís en aturar les exportacions de sucre per al mes de Juliol ?. Estem al mes de desembre, i el sucre entra “a saco” o “a sacas”.
Compromís amb el país veí en que les aigües baixarien netes ?. Com a tall d’exemple, la depuradora de La Massana, que no pot ni podrà mai, ni tant sols amb el 50% del cabdal
Compromís amb el col·legi d’economistes ?. Que al final va fer dimitir tota la seva junta en pes. (Aquest em va agradar que no es complís).
Compromís en solucionar el problema dels abocadors ?. I els nyaps que s’han fet al no complir-lo ?. A Sant Julià, patirem, amb el nou abocador !!!.
Compromís amb les ajudantes de menjador de l’escola Andorrana en que no veurien modificats els seus salaris ?. Totes tenen ara, el menjar descomptat de la nòmina.
Compromís nupcial amb CDA + Segle 21 ?. Encara l’estant esperant ..., i es que la bigàmia a Andorra no està permesa.
PARO ... ?, o en volen encara més ?.
Sento curiositat per saber:
Si algú li va explicar al Sr. Méndez, què en fa el Sr. Pintat dels seus compromisos ?. De ben segur, si algú li va explicar va ser un cop passada la frontera del riu Runer... Perquè no ho afegís als seus comentaris ..., tals com:
L’esborrany de llei sindical no reuneix les garanties necessàries ..., es mes urgent la llei de seguretat i higiene en el treball ..., la llei de contracte de treball es inadequada ..., la disconformitat amb les proves mèdiques...
Sento curiositat per saber:
Quin serà el proper compromís ?.
Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
