divendres, d’agost 25, 2006

Ponència Prada

Andorra, un paradís Fiscal ?


PREÀMBUL:


(Primer de tot: Vull deixar constància que manca un interrogant al títol de la ponència.
Amb aquesta ponència, no tinc cap intenció de justificar, ni defendre, ni atacar cap supòsit d’ Andorra, com a paradís fiscal, estigui a la llista de la OCDE o no. Solament vull donar el meu punt de vista sobre aquest tema.)

0.
Quan em varen convidar a assistir a la Trobada, aquí a Prada, la meva idea inicial era solament fer una valoració del nou sistema “impositiu”. Els nous impostos indirectes (ISI, IPI, IAC).
El seu funcionament, la seva aplicació, i el seu impacte.
I com hauria de ser, al meu entendre.

(Limitar-me doncs només a parlar sobre el model fiscal d’ Andorra.)

Desgraciadament, o potser per sort, no ho sé. Vaig tenir l’oportunitat d’estudiar-lo bastant a fons, tant en la passada campanya electoral, (per rebatre aquest sistema), com també per la meva pròpia feina de Comptable (per explicar-lo degudament ).
Però, del model fiscal en qüestió, ja en parlaré més endavant.



1.
M’agradaria començar per un altre tema que em sembla més important, l’etiqueta de paradís fiscal que té el nostre País, Andorra.
Però, aquesta etiqueta, entesa des de un altre punt de vista.
(No des de l’exterior, ni per la gent externa a Andorra.)
Tant si ho enfoquen (o enfocaven) des de el propi interès (portar els diners a Andorra, per exemple), com si ho fan des de la simple curiositat, estudi o rebuig als paradisos fiscals, o simplement enveja.





2.
Vull enfocar el tema del paradís fiscal, des de dins, des de l’òptica interna. Per al ciutadà del carrer, normal i corrent, que viu i treballa a Andorra, amb un petit negoci normal i corrent, per exemple.
Sense cap fortuna, ni propietats. Un ciutadà normal i corrent en definitiva, com ni ha molts.

3.
Aquesta òptica em porta a fer una pregunta:

Ha estat realment Andorra, un paradís fiscal per al ciutadà de a peu , fins a la data de l’entrada en vigor dels impostos indirectes ?.

Deixant de banda que encara estem considerats així, externament.
4.
M’ explicaré:

A banda del ja conegut IMI, (Impost de mercaderies indirecte, el 4% es el més habitual, 1% en el menjar, 7 % en els vehicles i l’electrònica, 12% en la joieria...). impost que sempre ens ha repercutit a tots en les nostres compres i despeses, no sols al comerciant. (Ja que aquest sempre l’ha traslladat directament al preu de venda dels articles. No l’ha assumit mai, fins ara, com a impost, sinó com a més cost de les compres.)
Que al meu entendre s’hauria de comptabilitzar com a impost i no com a més cost tal com diuen els manuals d’aplicació dels impostos indirectes. I així s’haurà de comptabilitzar amb el canvi a l’Igi.
Hem d’afegir a més el “sobrecost” dels articles degut als transportistes i transitaris, comptabilitzat també com a més cost de la compra. (Tot ho tenim que portar de fora).
Més el consegüent sobrecost al haver-hi més intermediaris (és lògic i no ho critico...).
Només cal baixar a comprar al mercat de la Seu, per comprovar la diferència de preus.
(Com a títol d’exemple: A Espanya, un material pot passar directament de la fàbrica o grup de compra al venedor, en canvi a Andorra sempre sol haver-hi com a mínim un intermediari o majorista, lo que incrementa el seu preu de venda.)

A part de dit impost (IMI, 1991), Recordem també totes les taxes, tant De Comú com de Govern, que des de fa molts anys hem hagut de pagar.




Per exemple:

El cànon del 10% en els rebuts de llum i telèfon (1992).
La taxa per la tinença de vehicles (1994).
El pagament de l’Itv o inspecció tècnica dels vehicles. (Ara a l’ACA i un 10% més car, si no prospera algun recurs)
La renovació de documents (passaports, permisos, autoritzacions...).
La taxa de Comerç I Indústria o registre de titulars d’activitats econòmiques (1995).
La taxa de la oficina de marques (1995).
Les taxes judicials (1995).
L ‘isi en els sectors econòmics (2000). Serveis bancaris i financers (2002), les companyies d’assegurances (2002).
La Fe publica Notarial (2000).
L’ITP (2001). (Amb exemcions en l’actualitat)
Les taxes sobre el consum (1985).
La taxa sobre el Bingo (1996).
Etc.

(Tot això, per les arques de Govern).

D’altra banda:
El 3% sobre el cost del lloguer de l’habitatge (evidentment repercutit al llogater), el tribut arrendatari.
L’impost sobre la propietat immobiliària.
L’atorgament de llicencies.
Embrancaments.
El Foc I Lloc.
Les taxes d’enllumenat.
La recollida de deixalles.
La prestació de Serveis Comunals (permisos, certificats, documents,...).
La taxa comercial, radicació d’activitats comercials.
Etc.

(Tot això, per les arques del Comú).




5.
A títol d’exemple, I extret d’ apunts reals:

21 €, del rebut del lloguer (3% de 700). Mensual.
7 €, del rebut de la llum (10% de 70). Mensual.
12 €, del rebut de telèfon i mòbil (10% de 120). Mensual.
Per la tinença dels vehicles, 44 € + 88 € + 16€ = 148€. Anyal. 12 al mes.
Per Comerç i indústria, 191 €, 16 al mes.
La Taxa Comunal de comerç 450 €, 38 al mes.
El Foc i Lloc 111,50 €, 9 al mes.
La Itv dels vehicles, 60 €, 5 al mes.
La renovació de documents, 50 €, 4 al mes.

Amb aquestes despeses fixes, ja estem a 124 euros al mes.

Si afegim a totes aquestes despeses fixes:

Per exemple:
Els Serveis mèdics que no cobreix la Cass. (Uns 25 euros al mes, si tot va bé.).
Si som autònoms, la Cass ens costa uns 253 euros i no podem posar-nos malalts, pues no ens cobreix la baixa, (i aviat serà obligatori cotitzar, i sinó, el corresponent 5% si som assalariats).
Podríem fins i tot afegir-hi les despeses escolars (menjador, activitats, ...) que no ens subvenciona ni ajuda el nostre Govern,( ja que no ens trobem en una situació precària, i ens denegarà la corresponent beca), (58 + 62€), per 10 mesos, uns 100 al mes. Sense comptar el transport, els llibres, el material, la quota de l’APA. (Personalment, ho trobo excessiu).

Fet el corresponent càlcul, ens dona una despesa extraordinària al mes d’entre 500 i 600 euros. Si tenim en compte el salari mínim ( uns 840 euros), o fins i tot el salari Mig (uns 1700 euros), poc ens queda per pagar el lloguer vestir i menjar, circular, aparcar... (viure, en definitiva).

(REPETEIXO : SON CALCULS REALS. Poden fer-se els seus propis càlculs, igual encara els surt pitjor).

Sort en tenim, que vivim en un paradís fiscal.


6.

I no puc valorar econòmicament (quantificar monetàriament) la Qualitat de vida : l’estrès que tots patim, la manca de temps d’oci, les cues, sempre anar de pressa i corrent ...
En definitiva, la manera de viure i treballar a Andorra, més similar a una gran ciutat, que a un poble, com jo crec que realment hauria de ser.

7.

Si podria però, valorar econòmicament el sobrecost “antinatural” que patim en les nostres compres i despeses habituals ... en botigues, bars, restaurants (fins i tot el Ministre de Finances no ho trobava normal, Ipc 6 % l’any 2006, en el sector de la restauració. No serà degut als impostos indirectes ?.), espectacles, hotels, actes varis ...
Només cal comparar-ho amb el País veí, Espanya, sense anar mes lluny. (Surt més econòmic baixar el cap se setmana a Cambrils, per posar un exemple, que quedar-se a Andorra, si no fos per la gasolina que consumim).
Perquè teníem aquest sobrecost, fins ara, si no patíem impostos ?, si vivíem en un paradís fiscal ?.

Però aquest tema el deixo a la seva imaginació...

Tenint en comte tot lo exposat fins ara, em torno a preguntar de nou.

8.
HA ESTAT REALMENT ANDORRA, UN PARADIS FISCAL, PER AL CIUTADA DE A PEU, NORMAL I CORRENT, QUE NO POSEEIX UNA GRAN FORTUNA ?.


9.
Ja se que he fet una barreja entre economia, fiscalitat i política Social, però per a mi un País, que NO ha de ser un Paradís Fiscal, comporta les dues coses :

Pagar Impostos, SI, .... però per pogué tenir una millor qualitat de Vida.




UN COP ACABADA AQUESTA MENA D’INTRODUCCIO DEL MEU PARER SOBRE EL PARADIS FISCAL QUE HA ESTAT ANDORRA.


Ara si entraré a comentar el meu parer sobre el nou model de Fiscalitat que ha entrat en vigor aquest any a Andorra.
ISI, IPI, IAC.
Model que de moment encara no ens permet sortir de la llista de paradisos fiscals.
Tot i que, amb els meus dubtes de si en aquests moments, es pot realment comentar, analitzar o debatre, com estem fent, ja que la veritat es que no tinc gens clar cap on derivarà aquest model. No disposem en aquests moments d’un Model impositiu clarament definit.

Ni jo ni ningú, degut a les constants modificacions, nyaps, canvis, dubtes, problemes, noves lleis, anuncis oficials, llistes de paradisos fiscals, llistes de països que no col·laboren contra el blanqueig de diners ...

-----------------------------------------------------------------------------------
























ELS IMPOSTOS INDIRECTES:

1.

Era evident que Andorra necessitava noves Fonts D’Ingressos, havien arribat ja al límit d’endeutament i necessitat econòmica. Això no ho discutiré mai.
Aquestes Fonts d’Ingressos, haguessin hagut d’arribar bastant abans, quan no hagués suposat cap daltavall per al ciutadà. (NO PARLARIEM ALESHORES DE PARADÍS FISCAL, segur.)

Encara que em demano :

Quin seria realment aquest endeutament si els diners de Feda, Sta i Cass s’haguessin quedat al seu lloc?, (perquè aquestes parapubliques poguessin realitzar adequadament les seves inversions en infrastructures per exemple).
Quin Rati l’hi hagués sortit al Sr. Ministre de Finances, si aquests diners no haguessin passat a les arques de l’estat i no s’haguessin gastat en d’altres assumptes ?.
Partint d’una xifra d’endeutament més elevada, el Rati de STANDARD & POORS, encarregat al 2002, el famós Rating 2005, canviaria substancialment.( Per lo que fa que no em cregui el resultat)

Deute a llarg termini: AA, capacitat molt forta per fer front a les eventuals obligacions financeres.
Deute a curt termini: A-1+, capacitat extremadament alta.

2.

I a més aquestes fonts d’Ingressos, havien de ser immediates (infrastructures a realitzar, entre d’altres coses... que s’han de pagar..., al igual que el Salari de tots els funcionaris, que ja sabem el problema que tenen cada mes, per cobrar..., amb crèdits extraordinaris, per exemple...).

3.

Evident sembla també que l’única manera d’obtenir els diners necessaris, era amb la IMPOSICIO.
El que, teòricament ens permetia a més deixar de ser un Paradís Fiscal, que tampoc beneficiava en res als habitants d’Andorra, en gaudissin o no.

(Fins aquí, tots d’acord.)

4.

Aquí entrava però el PROBLEMA POLITIC:

RECORDO:

Campanya electoral 2001, Lema : No Posarem Impostos . VICTORIA.
Campanya electoral 2005, Lema . Els Impostos només seran Indirectes, mai Directes. VICTORIA.
Propera campanya, Lema ??????. Quin serà...?

5.

Inicialment quina era doncs la solució més fàcil per aplicar uns impostos ?.

Evidentment, copiar les formules o models ja existents, als països veïns. (sempre sense aplicacions Directes, recordin que ho havien promès...).

Elaborar doncs uns mòduls, com existeixen per exemple a Espanya, era el més indicat. (qui no porta comptabilitat pot pagar per mòduls).

No vull dir amb això que sigui una elaboració fàcil. Sens dubte establir un sistema de mòduls per a totes les activitats comercials, és complicat, dur i feixuc. No dubto que l’estudi comportés molta feina, recursos humans i temps. (No tot consisteix simplement en copiar).

Però aquest sistema de mòduls, mai es just, es impossible que sigui just.
(A Espanya, per exemple, les empreses que han optat pel sistema modular, s’ho van pensant cada cop més.)

Per exemple: No es lo mateix el mòdul per a un Bar restaurant situat a l’Avinguda Meritxell d’Andorra la Vella, o situat a l’Avinguda Verge de Canolich de Sant Julià (Per posar només vies principals).
Els 4000 0 5000 euros que surten del càlcul del mòdul, no els podran pagar mai de la mateixa manera. La caixa no es la mateixa.
I no exagero, es el total a pagar que surt del càlcul de un Bar Restaurant “normalet” (100 metres quadrats, 4 empleats, 10 metres de barra, 20 taules...).





6.

Tenint en compte també que, a la data, (estic parlant encara de l’inici de l’aplicació dels nous impostos, abans d’anunciar cap modificació...), encara no es volien demanar cap tipus de dades comptables a les empreses, ni cap documentació, ni els beneficis obtinguts... (Això no era concebible al nostre País. La gent és molt reticent a ensenyar els seus números. )

(Al menys de moment, estem al 2005).

Sis mesos després ja ens han anunciat el canvi:

7.

No han passat encara 6 mesos des de l’entrada en vigor dels nous impostos indirectes (parlo dels voltants de Maig/Juny). I ja ens anuncien que és necessari un nou model “impositiu”, i un Sistema de Doble Imposició, també.

En què quedem ?.

(Vegis programa del PS, que ja ho mencionava, sobretot si volem sortir de la llista de paradisos fiscals, afegiria...).
Ara podrem començar a demanar a l’exterior que ens treguin de la Llista.

De totes formes, amb l’entrada en vigor dels impostos indirectes, Andorra ja comença a deixar de ser un Paradís Fiscal. A banda de l’increment en el control dels comptes bancaris.
(L’impost sobre l’estalvi dels dipòsits bancaris d’estrangers, per exemple, també hi contribueix, però, no n’hi a prou).


El primer canvi anunciat, és el següent:

8.

IGI, IMPOSTOS GENERALS INDIRECTES.

Un impost que englobarà tots els altres, IMI, ISI, IAC, IPI, (espero i suposo, que també alguna de les diverses taxes, o canons) ... Un IVA, per entener-nos.

Aquest Sistema Impositiu, (sense variar gaire), Ja existia pràcticament per aquell que optava pel sistema de determinació directa (a banda del sector del Comerç), encara que, pocs s’hi van atrevir però.

(Pagar un comptable, una auditoria, recordin que és el que es demanava, no una simple conciliació, com realment es..., sortia més car que el propi mòdul.)
(Ja es van encarregar uns quants espavilats a passar ofertes, donant tots els serveis en un sol paquet. Comptabilitat a 300 euros/mes i auditoria a 3000 euros, he vist les ofertes).

Una feina senzilla d’un comptable, (sense auditoria...), com a mínim s’eleva als 200/400 euros al mes, lo que suposa al cap de l’any 2400/4800 euros.
FAGIN NUMEROS. En la majoria dels casos, surt més a compte pagar el corresponent mòdul.

Aquest sistema (IGI) es mes just, sens dubte. Però obliga a portar un control mes directe, comptabilitats, declaració d’impostos Suportats/Repercutits...

9.

JA HO TENIM SOL.LUCIONAT, PENSABEN ALESHORES ...

Doncs no, al poc se n’han adonat també que no es pot aplicar aquest tipus d’impost, si no es regulen degudament i amb anterioritat una sèrie de elements que son previs a l’ aplicació de qualsevol tipus d’imposició.

ES EVIDENT; QUE LES COSES NO S’HAN FET GAIRE BE.

10.

Primer s’ han de regular les Societats, les empreses, els prestanoms, el registre de Comerç i Indústria, les activitats comercials..., elaborar o aplicar un Pla Comptable (que ja existeix, això no comportava tanta feina...), unes normes de Comptabilitat (NIC/NIFF, també existeixen ja....).

Em diran que aquest procés ja està en marxa, és cert.(D’ aquí es desprenen les noves Lleis econòmiques.). Però no s’ha fet en l’ordre adequat.

(Molt important també: Primer hem de saber qui esta autoritzat a realitzar el control, tema, que encara esta sobre la taula, encara que jo ho tinc molt clar, ja ho he exposat varies vegades...).

En definitiva :


11.

Unes Lleis Econòmiques, VAREN PENSAR.
Llei de societats, inversions estrangeres i comptabilitat.
Unes modificacions a les Lleis dels impostos indirectes, VAREN PENSAR.
(Eliminar l’ Isi al lloguer dels locals comercials, per exemple ...)
Una imposició directa ???, també varen pensar, en veu baixa...
(Impost sobre el benefici de les Societats 13%)

No puc valorar adequadament, encara, ni les lleis ni les modificacions, només he pogut fer una ullada oficiosament (gràcies a la Pime) a l’esborrany dels tres projectes de llei. I les modificacions a les Lleis dels impostos indirectes no les conec totes.

Sota el meu punt de vista, la llei de comptabilitat per als empresaris, no aporta gran cosa.
A banda de deixar clar l’obligació de dur una comptabilitat, (deure de comptabilitat per a tots els empresaris).
A banda de l’ obligació de dipositar-la al registre de Societats ( les empreses que ho siguin).
A banda de qui podrà portar uns comptes abreujats, l’ informe de gestió de les SA, SL, que necessitin auditoria, poca cosa més.

El que si he pogut comprovar, es que han copiat un sistema vell. La remuneració d’assentaments per data ja no es fa enlloc. (Es el que interpreto de l’article 4 i l’article 14 de la proposta de Llei.).

En referència al projecte de Llei d’inversions estrangeres, crec, com la Pime, que es fa una distinció massa desmesurada entre les empreses.
(Protegint uns sectors, construcció, comerç... i d’altres no, manteniments, prof. Liberals... Algunes es troben molt perjudicades i altres molt protegides. I manquen els criteris a seguir per l’autorització de Govern.
Es absurda la demanda d’exclusivitat del Col. Econ. Si el mercat es obert i ells només admeten andorrans, ídem per arquitectes, agia. En aquestes activitats, el mercat es liberalitza en el projecte de Llei, quedant lliure l’entrada a les empreses estrangeres)

I en referència a la Llei de Societats, no deixa clar si hi haurà una imposició sobre els beneficis o no. Fa gràcia lo de auditor legalment autoritzat. No he trobat enlloc com s’eliminarà la figura del prestanoms. No trobo cap referència als sistemes de doble imposició, no trobo de moment la manera que de veritat ens treguin de la llista de paradisos fiscals.
(vegis declaracions del Sr. Minoves a l’estranger)

12.

Però de nou ens estem precipitant, encara no sabem qui esta treballant exactament a Andorra i que hi esta fent. (Ni tant sols si han recollit el famós NRT).
Es del tot impossible INGRESSAR uns impostos sense regular correctament i en primer lloc les empreses existents al País. (Només pagarem quatre gats.)

NECESSITEM DINERS, SI, PERO NO PODEM IMPROVISAR TANT.

13.

Amb tot el que he exposat no vull criticar tant sols el nostre Govern. Les famoses Lleis d’Impostos Indirectes es van aprovar al Novembre 2004 i van sortir publicades al Bopa al Desembre del 2004.
Durant tot l’any 2005, els demés tampoc hem fet be la nostra feina. Hem deixat passar tot 1 any sense preocupar-nos del tema, sense ni tant sols estudiar les Lleis. Ni els grups polítics, ni els empresaris, ni les Associacions, ni el Comerç, ni els professionals econòmics i financers...
(No ens hem parat a estudiar el problema que ens venia a sobre).
A més amb unes eleccions generals pel mig, a uns no els interessava massa comentar el tema dels impostos i a d’altres els hi va passar massa per alt.









14.

L’Isi (com es coneixen popularment els nous impostos) ha caigut com una pesada llosa i aleshores, és quan tots hem posat el crit al Cel, hem criticat, ens hem esverat, demanat solucions, moratòries, denuncies de anticonstitucionalitat ...
S’han començat a fer modificacions, nyaps, queixes, reglaments, canvis del mateix...
I ara, ben be no sabem pas on som realment, cap a quin model anem i com quedarà tot definitivament. He de reconèixer que estic desconcertat, i s’hem fa bastant difícil, en aquests moments, explicar el sistema impositiu.

15.

D’altra banda, també hem començat a comptar i calcular (aquesta és la meva feina..., fer-ho per a mi i també fer-ho per al altres), i aquí molts, es quan de veritat s’han “atemorit”. No tots..., però si molts.
Hi ha casos, que fins i tot, guanyem diners, (Benefici Fiscal, en diuen...).
Es el cas per exemple de : Notaris, advocats, metges, comptables...
Serveis que facturen un 4% d’ISI, i només en paguen un 2,8 o 2,9 %...
Recordo que el mateix Govern ho fa amb la Construcció.
En aquests casos si que hi ha un autèntic Paradís Fiscal.

Hi ha casos en que el càlcul del mòdul no preocupa en absolut, es pot cobrir perfectament amb el trasllat de l’impost al client. (El famós 4%). Que uns impostos permetin guanyar diners, és de autèntic Paradís Fiscal, sense cap tipus de frau.

En el comerç, per exemple no hauria d’haver afectat (DE MOMENT...), (deixant de banda els quatre “espavilats” de torn, que el cobren per duplicat.)

Però també hi ha molts casos en que dit mòdul no es pot cobrir, no es podrà repercutir, ja sigui per competència, per l’augment dels preus, perquè la facturació no dona el suficient per pagar el corresponent mòdul ...

Algú potser hem dirà : En aquests casos es tenia que optar per al sistema de determinació directa.

Ja ho he explicat: Aleshores, pagar un comptable, un “auditor”, potser encara surt mes car.
(A part de que encara no tenim clar, a data d’avui, qui esta autoritzat a fer aquesta feina).

16.

EL PROBLEMA MES GREU, PERO, AL MEU ENTENDRE ENCARA NO HA ARRIVAT...
EL TINDREM AL 2007.

M’EXPLICO:

Durant el primer trimestre del 2007 haurem d’efectuar el pagament dels impostos del nostre mòdul total per l’any 2006, i el segon trimestre, haurem de pagar el 50% a compte, per l’any 2007. De moment això és així i no ha canviat, (salvat en l’impost del lloguer per als Locals Comercials, tema que encara no està clar si es retornaran els diners ja pagats, o si els propietaris dels locals hauran de liquidar quelcom, o bé tindran també un benefici fiscal.)

No tothom podrà assumir i fer front a aquests pagaments. Molts encara ni tant sols hi pensen. Jo sempre he aconsellat : Fer un Càlcul del mòdul a pagar, dividir-lo per dotze mesos, i anar ingressant en un compte d’estalvi, per exemple aquest import mensual. (La patacada no serà tant forta).

Quantes empreses tancaran sense pagar ? Quantes ho han fet ja ?. Jo en conec unes quantes...

Per aquests, potser si que haurà estat Andorra, un Paradís Fiscal, en aquests casos però, es tracta d’un Paradís amb frau.

17.

HEM TORNARAN A DIR, POTSER:

EL SISTEMA ESTA CANVIANT, I ENCARA NO SABEM COM QUEDARA DEFINITIVAMENT.

Si, però en aquesta data exposada, és evident que tots (TOTS?) hem de pagar. I si no hem fet el “raconet”, com ho farem?.






18.

CONCLUSIÓ:

CAP ON HAN DE DERIVAR ELS IMPOSTOS; AL MEU ENTENDRE.

A data 2007, (2008, potser...), segurament ja disposarem de:

Tots, del corresponent NRT (NIF, o es digui com es vulgui).

El Registre de Comerç i Indústria, ja estarà actualitzat, sense prestanoms.
Totes les activitats comercials, estaran degudament autoritzades i registrades. No hi hauria intrusisme ni de dins ni de fora.

Totes les empreses duran la seva comptabilitat, amb un Pla Comptable Standard i unes Normes Comptables aplicades correctament.
Les feines seran “supervisades” o elaborades per un Comptable, degudament qualificat i autoritzat. (Associat o no).
I l’empresari podrà dipositar directament els seus comptes.

Totes les empreses estaran obligades a dipositar un Compte de Resultats, un Balanç de Situació, una Memòria, si cal... al departament corresponent, es digui Registre Mercantil o dugui un altre nom. I no sols les Societats.
De manera abreujada o no,
(Ja figura en el projecte de Llei que:
En el cas de Empreses molt grans, per volum de facturació (mes de 6 milions), Actius (mes de 3,6 milions), o Personal (mes de 25 empleats)...

En el cas de que hagin de dipositar una auditoria, aquestes hauran de ser auditades per un Economista reconegut ( amb un col·legi reconegut, no mi oposo pas), que supervisarà i aprovarà la feina del Comptable, sense haver-se ficat en el seu treball.

Recordin que un Auditor sempre ha de ser extern, amb els corresponents estudis i degudament autoritzat. Ull que estic parlant de auditories i no de conciliacions.

Inspectors, que vetllaran per la correcció de totes les declaracions i perseguiran el possible frau en que algú hagi pogut incórrer.

Les declaracions d’impostos suportats i repercutits no suposaran cap trauma ni cap complicació, ni cap mal de cap econòmic per ningú, ja que tot estarà degudament explicat, i aquestes declaracions seran dipositades directament per els gestors de les empreses, sense intermediaris ni comissionistes...

La famosa conciliació (i no auditoria), la podrà fer un Comptable, sense cap necessitat de ser economista, o sense anar mes lluny la mateixa secretaria o el propietari de l’empresa, depenent del volum de facturació de l’empresa, SI HO VOLEN AIXÍ...

Dites declaracions comportaran el corresponent pagament d’impostos, es diguin IGI, IVA o TVA.

I amb el dipòsit del corresponent compte de Resultats, s’efectuarà la corresponent liquidació de l’Impost Directe sobre els Beneficis. O la seva devolució, en el cas de que aquest resultat sigui negatiu, mitjançant el descompte corresponent al següent any. I no la liquidació ZERO, establerta en aquests moments.

NO HI HAURA CAP PÈRDUA, NI CAP BENEFICI FISCAL, ni cap Paradís Fiscal.

I finalment, tothom, empresaris, treballadors... faran la seva declaració sobre la Renda de les persones físiques. Com a tot arreu del món, sense que això suposi: Ni perdre cap elecció, ni amagar les coses, ni fraus, ni corrupcions, ni negocis tèrbols...

Aquest és el meu model fiscal, transparència i claredat.

FI:

Quan tot lo exposat hagi arribat.
Potser no serà encara a l’any 2007. Potser serà el 2008, 2010 o 2020.

Ens farem segurament unes altres preguntes, com per exemple:

1. Som 75.000 habitants o 60.000 mil o 600.000 mil. La pregunta es quants hem de ser a Andorra per viure correctament. Som la quantitat de població correcta ?.
2. Quin es el nivell i la qualitat de vida que tenim, el salari mínim, mig. Aquest és el correcte?.
3. Disposem de tots els serveis necessaris i imprescindibles, mèdics, transports?.
4. Tenim realment, un turisme de qualitat, que es queda a dormir per exemple. Al que oferim altres coses a part de no cobrar impostos?.
5. Vivim tots d’una manera realment digna, en totes les matèries, habitatge, sanitat, social, esbarjo ?.
6. Han desaparegut per fi la duana, el contraban, els negocis estranys. Podem baixar a Espanya sense haver de passar sempre un control ?.
7. Cultivem els nostres horts i les nostres verdures, i no tant sols el tabac i el bestiar. Enlloc de plantar un tabac que no serveix per res ?.
8. Les necessitats i els ajuts necessaris estant degudament subvencionats, l’ assistència, les associacions, els esports, les federacions...? .
9. L’ensenyança, sobretot, esta degudament subvencionada ? (Completament gratuita, afegiria).
10. El transport públic funciona i es assequible ?.
11. Tenim un nivell de vida adequat. TOTS ?. Estant contents els funcionaris ?.
12. Disposem de les infrastructures necessàries, instal·lacions, escoles, jardins, parcs, voreres, carreteres ? ...
13. Vivim tots sense estrès, sense cues, sense córrer. Com s’ha de viure en un poble tranquil, no com una ciutat ?.
14. Estem ben Governats, i podem confiar en els nostres governants ?.
15. La sanitat funciona adequadament ?.
16. La Seguretat Social funciona correctament ?.
17. Els beneficis de Feda es queden a Feda ?.
18. Els Beneficis de la Sta es queden a la Sta ?.
19. Els beneficis de la Cass no es mouen de la Cass ?.
20. Invertim els diners adequadament ?.
21. etc.
Si aquestes preguntes tenen una resposta afirmativa, aquest es el meu model de País, sense Paradís Fiscal.

DESPEDIDA:

Es evident que la Fiscalitat es necessària per al correcte desenvolupament d’un país. De qualsevol País. Disposi dels recursos econòmics dels que disposi.

Però aquesta fiscalitat ha de ser JUSTA.

Recordin el que diu l’article 37 de la Constitució:

Totes les persones Físiques i Jurídiques contribuiran a les despeses publiques segons la seva capacitat econòmica, mitjançant un sistema Fiscal just, establert per la Llei i fonamentat en els principis de generalitat i de distribució.

CUMPLIR AQUEST ARTICLE ES FONAMENTAL I NO S’ESTA FENT.

Recordin també breument, el model Fiscal que duia el programa electoral del PS:
Parlava de:

Dos eixos impositius:

La Imposició sobre els beneficis.
La Imposició sobre el consum.

Comptabilitat per al primer ( o mòduls indicatius) ( el que deien era tant difícil, des de el PLA).

Una imposició baixa sobre el segon.

Dos camps : IMPOSICIO DIRECTA + IMPOSICIO INDIRECTA. De forma simultània.

Recordin que el PS ja demanava l’establiment d’acords de doble imposició per sortir de la llista de paradisos fiscals.

Recordin també que el PS demanava l’ acord d’associació amb els països europeus.

No vull profunditzar mes en aquest tema, per això ja hi ha el meu company Pere Lopez.

...........
Ja per acabar, només afegir:

PARADIS FISCAL ?, NO CAL....
PARADIS SOCIAL ? SI GRACIES...

Necessitem doncs : Taxes moderades, Pensions correctes, .....
Amb una imposició Indirecta (IVA)
I amb una imposició Directa (Beneficis, de qui realment en tingui).


GRACIES.

MIQUEL CALSINA GORDI.